El Departament de Medi Ambient i Habitatge coordina un any més el Cens internacional d’ocells aquàtics que es realitza cada mes de gener a totes les zones humides, costes i rius d’arreu del món amb l’objectiu de comptabilitzar el total d’ocells aquàtics, marins i d’altre tipus presents en aquestes zones.

A Catalunya, la Direcció General del Medi Natural organitza el cens, en el qual participen tant personal propi (tècnics de fauna, centres de fauna, parcs naturals, reserves nacionals de caça, agents rurals...) com voluntaris (professionals del món universitari, local i empresarial, membres d’ONG, ornitòlegs aficionats, etc.). En total, és previst de censar unes 150 zones diferents amb la participació de més de 300 persones. Els treballs es desenvoluparan entre el 10 i el 20 de gener a 34 comarques catalanes.

Durant el gener dels anys 2005 i 2006, es van comptabilitzar més de 350.000 ocells (cada any) de 123 espècies diferents, entre les quals destacaven:

• 33 espècies de limícoles (fredelugues, daurades, corriols, xivites, xivitones, becadells, piules, camallargs, etc.), amb un total de 74.461 exemplars

• 18 espècies d’ànecs, oques, cignes i similars, amb 141.077 exemplars

• 12 espècies de rapinyaires diürns (en una quantitat molt més modesta), i

• 14 espècies de gavines i xatracs, amb un total de 90.413 exemplars.

La major part dels ocells, un 65%, van ser detectats a les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, bàsicament a la zona del delta.

L’any 2005 es va fer un esforç especial per poder tenir dades precises i fiables del nombre de gavines a Catalunya, grup de més difícil quantificació atès que cal comptabilitzar-les en els dormidors perquè fan grans moviments diaris.

L’any 2006, l’esforç es va destinar a detectar les espècies següents:

• Dormidors de corb marí gros (espècie que ha incrementat l’abundància i sembla estabilitzar-se en els darrers quatre anys)

• Ardeides (bernat pescaire, agró roig, agró blanc, martinet blanc, martinet de nit, martinet ros, esplugabous, bitó) i similars (capó reial).

Tota aquesta informació s’inclou al sistema d’informació geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i s’utilitza en la planificació i la gestió de les espècies i dels espais naturals protegits, la vigilància, l’avaluació d’impactes ambientals i la gestió dels recursos naturals (caça, pesca, boscos...).

L’any 2007, el cens d’ocells hivernants coincideix amb el desenvolupament de l’Atles d’ocells hivernants que elabora l’Institut Català d’Ornitologia, amb la participació i cofinançament del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Així, s’han coordinat ambdós projectes de manera que en surtin beneficiats.

El delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre és una de les zones humides més importants de Catalunya i on es comptabilitzen bona part dels ocells que passen l’hivern al país. En aquesta zona, el recompte d’aus hivernants aquàtiques es durà a terme entre els dies 7 i 12 de gener. Aquest cens es fa de manera regular des d’abans de la creació de Parc i consisteix a inspeccionar les 32.000 hectàrees del delta.

El cens, òbviament, representa una tasca molt laboriosa que requereix la col•laboració de molta gent. En concret, els darrers anys hi han participat més de 60 persones, moltes voluntaris i col•laboradors del Parc.

El delta de l’Ebre és travessat per una de les principals rutes migratòries del món: la del vessant occidental de la Mediterrània (Europa-Àfrica), i dins el context europeu se situa en una zona temperada. Al llarg de l’hivern, el delta acull espècies que crien al centre i nord d’Europa i que es desplacen cap al sud fugint de les condicions ambientals adverses d’aquests territoris. D’aquesta manera, tot allò que passa al centre i nord d’Europa, i que afecta les poblacions que vénen aquí, quedarà reflectit al cens d’hivern. Això evidencia la importància de realitzar els censos conjuntament amb la resta de zones humides d’Europa, per poder valorar l’evolució de les poblacions també a escala global.

El cens a les basses, badies i mar es fa per mitjà de contactes visuals amb binocles o telescopi terrestre, des d’un o més punts d’observació elevats, habitualment des dels miradors del Parc.

Els recomptes als dormidors es fan, normalment, a partir de les quatre de la tarda. Els observadors se situen en un punt fix, des d’on tenen una visió tan àmplia com és possible del dormidor i de l’espai per on han d’entrar les aus.

Respecte a les zones d’arrossar, l’estratègia és necessàriament diferent, atesa la gran extensió que cal prospectar. En aquest model de cens, es realitza una acurada programació prèvia de la cobertura, amb una zonificació detallada de tota la superfície de camps i l’establiment d’un cert nombre d’unitats de cens, les quals es poden cobrir en una única sessió ininterrompuda de prospecció. Amb prismàtics i telescopis, es pentina el terreny i s’enregistren els individus detectats de les espècies incloses al cens.

El riu es recorre en barca, des de la desembocadura fins al pont penjat d’Amposta, i s’anoten tots els animals que s’aixequen a banda i banda, i també aquells que es troben a les illes de Gràcia i Sapinya.

El delta del Llobregat

El recompte al delta del Llobregat es realitzarà el dia 13. En aquest cas, s’intenta fer-hi un cens absolut dels ocells aquàtics hivernants. Per fer-ho, s’escrutarà tot el territori, amb especial atenció a les zones d’aiguamoll, basses i llacunes. Els ànecs s’intenten censar a primera hora i a totes les llacunes del delta alhora, per evitar-ne després duplicacions. Per fer sortir les limícoles (com els becadells) i els ocells menors (com les cotxes blaves), bàsicament s’utilitza el sistema de la batuda en grup, excepte quan formen agrupacions que es poden censar des de lluny (com ara les fredelugues i daurades grosses). Algunes espècies se censen al vespre, en els seus dormidors. És el cas dels corbs marins i els esplugabous.

Se censaran totes les zones humides del delta del Llobregat: maresma del Remolar, estany del Remolar, estany de la Ricarda, estany de la Magarola, Carrabiners, llacuna de cal Tet, zones humides de cal Tet-Nou riu, llacuna de ca l’Arana, riera de Sant Climent, Reguerons, estany de la Murtra, basses de can Dimoni, can Sabadell, riu Llobregat entre el Prat i Sant Boi de Llobregat, i l’illa i l’estany de la Roberta. Si és possible, també la reguera de les Bogues i la llacuna del campus universitari de Castelldefels. La major part d’aquestes zones estan dins dels espais protegits del delta i formen part de la xarxa Natura 2000.

Els equips de censadors entren en aquestes zones a primera hora del matí i s’hi estan aproximadament fins a migdia. Això implica que els visitants d’aquests espais veuran al llarg del matí del dia del cens gent per dins de l’espai protegit. Això és només un cop l’any i la molèstia a l’entorn i les espècies és mínima.

Per a la realització del cens, s’apleguen entre 20 i 40 persones, la majoria voluntàries. Això significa que segons la gent disponible es formaran equips per a cada polígon a escrutar amb un responsable per equip (normalment un ornitòleg expert i coneixedor del terreny) més 3 o 5 persones que l’ajudaran a batre el terreny i comptabilitzar tots els ocells aquàtics que surtin. Normalment es formen entre cinc i sis equips de censadors.

Quan finalitza la jornada, la gent es reuneix en un punt de trobada i recopila tota la informació, que es posarà a l’abast de tothom quan estigui sumada i analitzada.

Els aiguamolls de l’Empordà

El recompte als Aiguamolls de l’Empordà es farà, bàsicament, el dimarts, dia 9 de gener. Al matí, el grup de comptadors recorrerà de nord a sud la reserva de les Llacunes . A la tarda, el cens es farà a la reserva dels Estanys.

Al llarg de tota la setmana, hi haurà recomptes d’aus aquàtiques a la badia de Roses, i es farà el cens de fotges i corbs marins de la reserva natural integral de l’illa de Carmany, al riu Fluvià.