El pressupost de l’ACA per a l’any 2006 es presenta com un pas endavant cap al Nou Model d’Actuació i Finançament del Cicle de l’Aigua a Catalunya. Per això, es basa en l’estat actual de concreció del Contracte-programa que ha d’aprovar el Govern de la Generalitat per al període 2005-2014, i en el corresponent Pla d’actuació d’inversió i finançament que se’n desprèn per al primer quadrienni.

El pressupost per a 2006 assoleix la xifra de 562,35 MEUR, enfront dels 509,59 MEUR de l’any 2005, cosa que suposa un creixement del 10,35%. Del pressupost total, els 562,35 MEUR esmentats, 359,51 MEUR corresponen a dotacions d’explotació (63,93%) i 202,83 MEUR corresponen a  inversions (36,07%).

Increment dels ingressos

Els ingressos corrents, es preveu que augmentin de l’ordre del 10,35% respecte a l’any 2005 i que se situïn en 359,87 MEUR, com a conseqüència, bàsicament, de la revisió dels tipus de gravamen del Cànon de l’aigua i de les noves mesures legislatives que s’introduiran.

Respecte al Cànon de l’aigua, i per fer més equitativa una distribució dels costos del cicle de l’aigua que continuï beneficiant l’estalvi, s’ha previst un increment del 6,8%  per a tots els paràmetres (industrial i domèstic), excepte per al primer tram domèstic, que només s’incrementarà un 3,8%, equivalent a la inflació calculada de l’exercici.

Amb l’objectiu d’incentivar un ús responsable de l’aigua, també es proposa incrementar de 4 a 5 el coeficient que s’aplica en el tercer tram del Cànon de l’aigua, és a dir, consums superiors als 200 litres per persona i dia.

Es modifica el coeficient reductor a la conca catalana de l’Ebre, la Garona i la Sénia, que passa de 0,7 a 0,85 en l’àmbit domèstic i de 0 a 0,5 en el gravamen general (industrials). Això s’adreça a corregir progressivament un tractament fiscal més favorable als subjectes passius del Cànon de l’aigua ubicats en els àmbits territorials de les conques hidràuliques compartides de l’Ebre i la Sénia, que han quedat sense planificació en els corresponents plans hidrològics i programes d’obres a  realitzar.

3 m3 addicionals per a persones amb discapacitat

El Consell d’Administració de l’ACA també va acordar una ampliació de 3 m3 mensuals addicionals en el primer tram per a aquelles persones amb un grau de discapacitat superior al 75%.

Tarifa d’utilització a la Tordera

El nou pressupost afegeix una disposició addicional que estableix l’aplicació de la tarifa d’utilització de l’aigua en l’àmbit de la Baixa Tordera per a tots els beneficiaris directes i indirectes de les infraestructures destinades al reequilibri de l’aqüífer (dessalació i reutilització). Aquesta tarifa d’utilització es fixa en 0,2139 euros per metre cúbic i substitueix i engloba altres conceptes de cost que s’aplicaven des de l’exercici 2003.

A partir de l’any 2006, els costos d’aquestes infraestructures, especialment la dessaladora, no els pagaran només els consumidors directes de l’aigua produïda en aquesta planta, sinó que la resta d’usuaris d’aigua de l’aqüífer de la Baixa Tordera també els hauran de pagar, en una part proporcionalment reduïda d’acord amb els usos.

Despeses d’explotació

D’altra banda, les despeses totals d’explotació de l’ACA passen de 319,19 MEUR l’any 2005 a 359,51 MEUR l’any 2006, cosa que representa un creixement en termes absoluts de 40,32 MEUR addicionals.

Aquest creixement de la despesa ha estat causat principalment per l’increment en la quantitat i qualitat del servei, especialment en l’àmbit del sanejament. Aquí queden englobades les despeses d’explotació dels sistemes de sanejament, les despeses de reposició d’infraestructures hidràuliques i les despeses en concepte d’anàlisis i control de les aigües. Aquests tres epígrafs suposen per si mateixos un increment de la despesa de 26,78 MEUR, cosa que explicaria el 66,4% del total de l’increment de la despesa corrent.

També cal destacar l’increment de la despesa financera, que augmenta en 3,6 MEUR. El procés inversor que realitza l’ACA es finança en bona part mitjançant endeutament. L’any 2006, es preveu que es formalitzin noves operacions d’endeutament a llarg termini per un import de 129,9 MEUR, cosa que situarà l’endeutament bancari de l’ACA a llarg termini, autoritzat per les diferents lleis de pressupostos, en un volum de 1.107,6 MEUR.

Volum inversor

El volum inversor previst per a l’any 2006 creix de manera moderada respecte a l’any anterior, 6,53%, si bé la seva composició qualitativa presenta diferències més importants. Així doncs, a banda de les inversions incloses en el Pla d’actuació territorial, amb una forta presència d’obres de millora de serveis d’abastament i sanejament, l’any 2006 es preveu que s’iniciï una bona part de les obres relatives a les actuacions alternatives al Pla hidrològic nacional. A banda de la complexitat d’aquestes actuacions, cal tenir present que se n’ha sol•licitat finançament mitjançant fons de cohesió de la UE, tot i que la Comissió Europea encara no ha emès la decisió corresponent.

Finalment, cal assenyalar que les inversions també dependran de si la situació de sequera que pateix avui el nostre país es prolonga durant l’any 2006, de quines de les actuacions incloses en el Pla de contingència per aconseguir alternatives de nous recursos d’aigua finalment es porten a terme, i de quina manera es financen.

Objectius del pressupost per a l’any 2006

El disseny dels pressupostos ha tingut en compte, en primer lloc, el principi del compliment normatiu de les exigències legals i ambientals d’acord amb el marc temporal que estableix la Directiva marc de l’aigua; en segon lloc, la consecució d’una progressiva adequació dels ingressos al nivell de servei a prestar; i, en tercer lloc, l’adequació dels àmbits d’actuació als recursos propis.

A través d’aquest pressupost, els ingressos i les despeses de l’ACA han de permetre assolir els diferents objectius operatius establerts, que parteixen de considerar l’aigua un bé essencial i indispensable per a les persones. L’Agència Catalana de l’Aigua posa aquest servei essencial a disposició dels ciutadans i les ciutadanes del país amb prou quantitat, amb la qualitat adequada i a un preu assequible, i, a la vegada, desincentiva els consums desmesurats que, de manera agregada, arriben a posar en perill la sostenibilitat dels recursos hídrics.

També cal assenyalar la revisió del Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU), que va ser aprovada inicialment pel Consell d’Administració de l’ACA el passat 22 de juliol de 2005, i la prioritat que han de tenir les actuacions de reposició i millora de les infraestructures de sanejament, per permetre allargar-ne la vida útil o millorar-ne l’eficiència, o bé incrementar-ne l’eficiència.

Altres objectius destacats d’aquests pressupostos són la continuació de la política d’inversions d’acord amb el Programa d’actuacions en el territori (PAT); l’inici d’obres de millora de la garantia en els àmbits CAT- ATLL; les obres del nou Pla hidrològic nacional, i la gestió dels recursos hídrics per alleugerir l’impacte de la sequera.