El Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat aquest matí el projecte del quart radar meteorològic, que es construirà a La Miranda de Llaberia, a Tivissa (Ribera d’Ebre). La construcció del radar completarà la propera primavera el projecte de xarxa de radars (XRAD) dissenyat el 1997 i compost per quatre radars meteorològics per tal de cobrir adequadament tot Catalunya.

 El nou radar meteorològic de Tivissa augmentarà significativament la cobertura radar a les comarques del sud de Catalunya. És de destacar l’ampliació de la visió que es tindrà del golf de València, del nord del País Valencià i dels voltants de les illes Balears. Una bona cobertura d’aquestes zones és crucial per a la identificació i seguiment de tempestes fortes que poden viatjar cap a Catalunya empeses per la circulació del S o del SW, que acostuma a precedir els episodis de precipitacions intenses.

 A més, s’augmentarà significativament la zona de cobertura redundant –zona coberta per més d’un radar-, objectiu bàsic per  garantir un servei crític d’alta disponibilitat. En particular, les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Solsonès i el Vallès Occidental quedaran cobertes pel mode de curt abast de 130 km de radi dels quatre radars, mode en el qual es disposa d’informació volumètrica (informació a diferents altituds que permet una visió tridimensional de la precipitació i una estimació de la quantitat de pluja caiguda). Una altra millora important és que la ciutat de Tarragona i els seus voltants passarà a estar dins d’un cercle de radi de 80 km del nou radar, zona dins la qual es considera que el radar pot aportar informació precisa per fer hidrologia urbana (dades de força qualitat i amb resolució geogràfica inferior a un quilòmetre).

El nou radar de Tivissa costarà al voltant de 2,7 M€. Aquesta quantitat correspon a la suma de la inversió en l’adquisició del radar, la construcció de l’edifici, el sistema energètic necessari per al subministrament elèctric, el projecte arquitectònic, la direcció d’obra i la integració ambiental i paisatgística del projecte. Té una tecnologia similar a la dels altres radars de la xarxa basada en un transmissor TWT (tub d’ones progressives), cosa que minimitzarà els costos de manteniment i permetrà l’intercanvi de peces. També és, com els altres, un radar de baixa potència (7.5 kW). El sistema de subministrament energètic és autònom i està basat en tres generadors d’energia elèctrica que funcionen amb gas propà liquat (11 kW), reforçats per plaques solars (3 kW), la qual cosa ha permès minimitzar l’impacte ambiental i reduir costos, per no haver de construir una línia elèctrica.

L’edifici del radar s’ha concebut partint del criteri de la seva funcionalitat, que és la d’acollir el radom per a l’antena de 4 metres de diàmetre del radar meteorològic, però alhora vol prendre també una altra funció: la de ser un aixopluc per a la zona. Per aconseguir una màxima integració en el paisatge l’edifici serà baix (no cal superar obstacles ja que la visibilitat és molt bona), de formigó, de tonalitat ocre grisenca i amb un acabat sorrejat rugós que li donarà l’aspecte d’un bloc monolític de pedra, una de les característiques més evidents del terreny on s’assentarà.

El Servei Meteorològic de Catalunya opera des de l'any 1997 el radar de Vallirana (Baix Llobregat), l'any 2002 va construir el radar de Puig d'Arques (Baix Empordà) i el 2003 el de la Panadella (Anoia-Segarra).

La millora més immediata que suposarà disposar d’un nou radar serà la identificació més acurada de nuclis intensos de precipitació a qualsevol punt de Catalunya, la qual cosa possibilita fer avisos de molt curt termini d’aiguats o de calamarsades. D’altra banda, les observacions radar, cada cop més completes, comencen ja a permetre aplicacions quantitatives, per saber no només on plou sinó quant plou. La determinació d’un camp de pluja cada cop més acurat, procedent de la combinació entre les dades radar i les de més de 150 pluviòmetres automàtics gestionats pel Servei Meteorològic de Catalunya, permet la seva assimilació en models numèrics de pronòstic per tal de millorar les prediccions meteorològiques, així com la seva incorporació en models hidrològics per millorar la predicció dels cabals dels rius.