El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, i el gerent de l’Agència Catalana de Residus, Manel Hernández, han presentat avui el balanç de la gestió dels residus municipals l’any 2004.

Els ciutadans de Catalunya van generar l’any 2004 més de 4 milions de tones d’escombraries: 1,67 kg per habitant i dia. Si es considera l’augment de població, els catalans van generar un 2,2% més de deixalles que l’any anterior, cosa que reflecteix una desacceleració respecte de l’any 2003, en què aquest creixement va ser del 4%. Per gestionar els residus municipals, Catalunya disposava l’any 2004 de les instal•lacions següents:

267 Deixalleries (31 mòbils i 8 minideixalleries). 8 en construcció

11 Plantes de transvasament

18 Plantes de compostatge. 2 en construcció

  2 Plantes de metanització (digestió anaeròbia). 2 en construcció

15 Plantes de triatge

31  Dipòsits controlats

  4 Incineradores

Augmenta la recollida selectiva

La recollida selectiva ha augmentat un 19% en relació amb l’any anterior, de manera que ara el 25,6% de les escombraries es recullen selectivament a Catalunya. Respecte de les fraccions, la recollida selectiva de la poda ha crescut més del 80% i la de tèxtils el 35% gràcies a la posada en marxa de nous projectes de recollida d’aquestes dues fraccions.

En termes generals, la recollida selectiva varia segons les característiques dels municipis, la proximitat envers la ciutadania, la personalització de la recollida i les campanyes de comunicació desplegades. Així, els percentatges de recollida selectiva oscil•len entre el 75-84% en les poblacions que obtenen els millors resultats i el 2-4% que presenten els municipis situats al vagó de cua.

D’entre els municipis que més i millor recullen selectivament, destaquen Folgueroles i la Selva del Camp (menys de 5.000 habitants), Tona i Tiana (menys de 10.000 habitants), Vilassar de Mar i la Seu d’Urgell (menys de 50.000 habitants), i Vilanova i la Geltrú i Reus (més de 50.000 habitants).

La tercera part dels catalans ja separen la matèria orgànica

L’any 2004 es van recollir gairebé 172.000 tones de matèria orgànica: el 4,2% del total dels residus municipals (l’11% del total de matèria orgànica continguda en les deixalles). Tenint en compte que la fracció orgànica representa el 38% de les escombraries, el nivell de recollida és encara baix. La raó d’això, sobretot, és que encara hi ha molts municipis que no tenen desplegada la recollida selectiva de matèria orgànica, o només la tenen parcialment.

Així, a 31 de desembre de 2004, hi havia a Catalunya 2.200.000 persones que disposaven del servei de recollida selectiva de la matèria orgànica: 195 municipis, dels quals 53 l’havien desplegada totalment. Entre aquests, la quantitat de matèria orgànica recollida selectivament varia entre 454 g per persona i dia en el millor dels casos (Viladrau), i 30 g per persona i dia en els municipis que obtenen pitjors resultats en la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals. Per millorar aquesta situació, l’ARC duu a terme una política decidida de suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de matèria orgànica, i també desenvolupa campanyes institucionals.

En aquest sentit, l’any passat l’ARC va concedir ajudes per al foment de la recollida de matèria orgànica per valor de 5,3 milions d’euros; l’any 2003, va concedir 2,8 milions d’euros (i enguany ha programat 9 milions d’euros en ajudes per aquest concepte). Aquestes ajudes fan preveure que, a finals d’any, la població que efectivament podrà fer la recollida selectiva de la fracció orgànica a Catalunya serà de tres milions de persones, i se’n recolliran 250.000 tones.

Èxit del primer any de desplegament del Cànon de disposició

A més de les ajudes, l’any 2004 l’ARC va posar en funcionament una nova taxa per tona de residus que entra en abocadors. És un tribut ecològic, i els diners recaptats es retornen als municipis segons, d’una banda, el nivell de recollida selectiva de matèria orgànica, i, d’altra banda, la qualitat de la matèria orgànica recollida; és a dir, si està poc barrejada amb d’altres deixalles, o, el que és el mateix, si té un nivell baix d’elements impropis. D’aquesta manera, els municipis que han desplegat la recollida selectiva de matèria orgànica, i que fan bé aquesta recollida, tenen un benefici doble:

• Envien menys tones de residus als dipòsits controlats i, per tant, paguen menys en concepte de Cànon

• Reben més diners en concepte de retorn del Cànon.

L’any passat, el Cànon de disposició de residus va recaptar més de 32 milions d’euros, dels quals es retornaran als ens locals el 95% segons com estiguin desplegant la recollida selectiva. El 56% d’aquests diners es retorna als ajuntaments perquè l’inverteixin a desplegar i/o millorar la recollida i el tractament de la matèria orgànica, i la resta es destina a actuacions de reducció del rebuig, recollida de paper, deixalleries i serveis públics.

Creix l’aprofitament de la fracció resta

El nou model de gestió de residus municipals a Catalunya emfasitza la recuperació dels materials aprofitables que hi ha a les escombraries (paper, vidre, plàstics, metalls i matèria orgànica). Aquests materials ja es recullen selectivament, però també són presents a la bossa d’escombraries que conté tot allò que no s’ha seleccionat, i que s’anomena fracció “restant”. Gairebé tres quartes parts dels residus municipals (74,36%) són “restants”: 3.080.407 tones l’any 2004.

En la majoria de casos, la fracció “restant” va directament a disposició final –abocador o incineradora- sense cap tractament previ, cosa que les directives europees limiten, sobretot pel que fa a materials biodegradables. Per això, l’ARC proposa tractar la fracció “restant” en instal•lacions on, d’una banda, se separen els materials recuperables, i, de l’altra, se separa i es tracta la matèria orgànica per fer-ne biogàs i compost. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el nou model està en desplegament i ja hi ha instal•lacions per tractar la fracció restant: els ecoparcs.

D’altra banda, 189.500 tones de matèria orgànica extreta de la fracció “restant” també es van aprofitar per fer biogàs: un 38% més que l’any anterior (20 milions de kW). També se n’han recuperat 17.930 t de materials: vidre, paper, plàstics i metalls.

Més d’una cinquena part dels residus s’ha reaprofitat

S’han recuperat de les escombraries gairebé 924.000 tones de materials que, en comptes d’anar a l’abocador o a la incineradora, han tornat a entrar en el sistema productiu. Com a resultat, el 22% dels residus municipals generats a Catalunya l’any 2004 ha esdevingut recursos.

Gràcies a això, Catalunya ha evitat la tala de 132.000 ha de bosc per fer paper verge. També ha estalviat l’extracció de 170.000 tones de matèria primera (sorra i sílice) i el consum de 18.370 tones de petroli per fer vidre. A més, ha reduït considerablement la contaminació atmosfèrica i d’aigües que comporta la fabricació de vidre, paper, plàstics i metalls a partir de matèries primeres.

La fracció orgànica recuperada, i que, per tant, no s’ha dut a l’abocador i no ha fermentat allà, ha evitat l’emissió de 6.000 tones de CO2 a l’atmosfera, el principal gas implicat en l’efecte d’hivernacle.

La millora en la recollida selectiva i els esforços incipients en la valorització de la fracció “restant” han contribuït a reduir la quantitat de residu que va a disposició final, i on més s’ha fet palès aquest fet ha estat en la incineració, que ha baixat més del 3,6% respecte de l’any anterior.