El conseller de Justícia, Josep M. Vallès; la directora general de Instituciones Penitenciarias del Ministerio del Interior, Mercedes Gallizo; el secretari general de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia, Albert Batlle i el president del Comitè Organitzador del Congrés, Joan Xirau han presentat avui, 20 de març, el Congrés Penitenciari Internacional que es celebrarà a Barcelona els propers dies 30, 31 de Març i 1 d’Abril.

Més de 700 professionals de l’àmbit penitenciari de 25 països assistiran al Congrés Penitenciari Internacional de Barcelona que ha estat organitzat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia juntament amb la Direcció General d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l’Interior en col•laboració amb el Consell d’Europa. L’exdirector general d’Institucions Penitenciàries i professor de dret penal, Carlos García Valdés, presideix el Comitè Científic del Congrés Penitenciari.

Les sessions del Congrés giraran al voltant de “La funció social de la política penitenciària” i abordarà diferents aspectes com La lluita contra la criminalitat a Europa: els drets fonamentals com a arma; Presó, funció social i comunitat; La tutela dels drets dels interns; Les noves regles penitenciàries europees; Claus per promoure la reinserció dels interns; L’execució penitenciària en una societat canviant: cap a un nou model, i Valors i codi deontològic dels treballadors penitenciaris.

Entre els diversos ponents que es donaran cita en aquest multitudinari congrés, destaquen: Dr. Andrew Coyle, antic director del Centre Internacional per a Estudis Penitenciaris del King’s College de la Universitat de Londres (Regne Unit); Dr. Frieder Dunkel, catedràtic de criminologia de la Universitat de Greifwald (Alemanya); Dr. Pierre Tournier, antic membre del Consell Científic Criminològic del Consell d’Europa i director d’Investigació del Centre d’Història Social del Segle XX de la Universitat de París (França); Norman Bishop, expert de reconegut prestigi en la millora de les condicions de vida a les presons i membre de diversos comitès del Consell d’Europa (Regne Unit), o Dirk Van Zyl Smit, professor de la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i expert científic assessor de cooperació penològica del Consell d’Europa, que pronunciarà la conferència “Les noves regles penitenciàries europees”, aprovades pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa l’11 de gener de 2006.

El proper Congrés de Barcelona té com a referent històric el Congrés Europeu celebrat a Londres l’any 1872. Des d’aleshores i durant dècades, el nostre continent ha acollit diversos congressos internacionals que han abordat l’estudi d’aquells aspectes de la pràctica penitenciària que han requerit més atenció: el sistema d’aïllament, les condicions sanitàries, el treball penitenciari, la instrucció i educació dels interns, etc. Tots ells han servit perquè la ciència penitenciària evolucionés.

Els vint-i-cinc països que es troben representats en el Congrés Penitenciari Internacional són els següents: Alemanya, Bèlgica, Bolívia, Canadà, Xina, Dinamarca, Espanya, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Hongria, Holanda, Irlanda, Itàlia, Letònia, Perú, Portugal, Regne Unit, República Dominicana, Sèrbia i Montenegro, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa i Veneçuela.

web del Congrés Penitenciari Internacional ( ponents, conferències i taules rodones):

http://penitenciari.meetingcongress.com/cat/home.php

Conferències i taules rodones més destacades del Congrés Penitenciari Internacional de Barcelona

Dijous 30 de març, d’11.00 a 13.00 h

Conferència inaugural “La lluita contra la criminalitat a Europa: els drets fonamentals com a arma”, a càrrec del Dr. Pierre Tournier, antic membre del Consell Científic Criminològic del Consell d’Europa i director d’Investigació del Centre d’Història Social del Segle XX de la Universitat de París.

Després de l’11-S, s’ha incrementat el discurs sobre la seguretat i, en conseqüència, també s’ha endurit la seguretat en el sistema penitenciari. El Dr. Pierre Tournier, que inaugurarà el Congrés Penitenciari Internacional de Barcelona, debatrà sobre els límits a la seguretat i la defensa dels drets humans en la lluita contra la criminalitat. Seguint la línia del Consell d’Europa, el director d’Investigació del Centre d’Història Social del Segle XX de la Universitat de París centrarà part del seu discurs en l’aplicació de les mesures penals alternatives.

Dijous 30 març, de 15.30 a 18.00 h

SALA 3: Intervenció “La participació dels interns en la gestió dels centres penitenciaris” per Norman Bishop, exdirector del Centre d’Estudis i Investigació sobre el sistema penitenciari i de Probation del Ministeri de Justícia de Suècia (dins de la taula rodona “La tutela dels drets dels interns”)

En la taula es debatrà sobre les diferents polítiques de participació dels interns en la gestió dels centres penitenciaris. L’exdirector del Centre d’Estudis i Investigació sobre el Sistema Penitenciari i de Probation del Ministeri de Suècia explicarà l’experiència sueca.

A Espanya,  la Llei general penitenciària espanyola preveu aquesta participació dels interns en l’article 24 LOGP i també en els articles 55, 56 i 57 del Reglament penitenciari. L’objectiu d’aquests preceptes és estimular la participació dels interns en la gestió d’activitats esportives, educatives, menús alimentaris, etc.

 Dijous 30 de març, de 18.30 a 19.30 h

Conferència “Les noves regles penitenciàries europees”, pel professor Dirk van Zyl Smit. Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica)

Conferència en la qual s’analitzaran els principals trets de les noves Regles Penitenciàries Europees, aprovades pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa, l’11 de gener de 2006.

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa  ha anat aprovant des de 1973 tot un seguit de recomanacions en relació amb les persones privades de llibertat i les condicions de detenció. Tots els canvis ocorreguts al llarg d’aquests últims anys aconsellaven una revisió urgent de les regles penitenciàries aprovades l’any 1987, i les noves regles penitenciàries europees han estat publicades com a Recomanació nºR(2006)2, adoptada pel Comitè de Ministres l’11 de gener de 2006. Aquestes regles s’han elaborat tenint present la Convenció Europea dels Drets Humans, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i els treballs duts a terme pel Comitè Europeu de prevenció de la tortura i de les penes o els tractaments inhumans o degradants. El Consell d’Europa recomana als estats membres que segueixin aquestes regles en el desenvolupament de les seves legislacions i pràctiques.

El principi fonamental en el qual s’inspiren les Regles Penitenciàries Europees és que totes les persones privades de llibertat han de ser tractades dins el respecte als drets humans. Entre els principis bàsics que informen l’esperit d’aquestes regles hi ha: la necessitat que la vida a la presó es basi el màxim possible en els aspectes positius de la vida a l’exterior de la presó, que la detenció s’orienti sempre envers la reinserció social i que la cooperació amb els serveis socials i la societat civil es potenciï tant com sigui possible.

Divendres 31 de març,  d’11.00 a 13.30 h

SALA 1: “Intervenció intensiva amb interns autors de delictes violents i contra la llibertat sexual”, pel Dr. Santiago Redondo Illescas, professor del Departament de personalitat, avaluació i tractaments psicològics de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (dins de la taula rodona “Models de bones pràctiques”)

Hi ha un seguit de delictes, com són els delictes violents o contra la llibertat sexual que, pel seu caràcter, demanen un tipus d’atenció que s’ajusti al problema específic. És per això que a Catalunya, des de fa uns anys, s’han posat en marxa els programes DEVI (Delictes violents), SAC (Agressors sexuals) i, més recentment, el programa VIDO (Violència domèstica).

La taula “Intervenció intensiva amb interns autors de delictes violents i contra la llibertat sexual” incidirà, entre altres aspectes, sobre la dificultat que suposa treballar amb aquests col•lectius tan específics. D’altra banda, es debatrà sobre l’eficàcia d’aquests programes, així com dels seus resultats.

SALA 2: “Intervenció amb els estrangers des de les presons a Espanya: què es pot fer per aconseguir la seva integració? ”, a càrrec de Julián García García, cap de l’Àrea de Col•lectius Especials de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries (dins de la taula rodona: “Estrangers a presó”)

Aproximadament un 30% dels interns que hi ha a Catalunya són estrangers mentre que a les presons espanyoles aquesta xifra se situa entre 4 o 5 punts més. A aquest  col•lectiu d’interns que tenen la condició d’estrangers, se’ls suma, en un gran tant per cent, el fet de ser un ciutadà en situació irregular (manca de papers etc.).

 En aquest col•lectiu, la vessant resocialitzadora de la funció penitenciària es posa en entredit en aspectes tan importants com buscar feina (manca de papers, domicili habitual, família  etc.) o bé a l’hora d’obtenir permisos.

SALA 3 :“Política penitenciària i polítiques socials” per Mercedes Gallizo Llamas, directora general d’Institucions Penitenciàries del Ministeri de l‘Interior  i “L’engranatge social que dóna suport a la presó a Catalunya”, per Albert Batlle Bastardas, secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (dins de la taula rodona :“ Les polítiques socials com la clau de l’èxit per a la reinserció”)

La política penitenciària, en la mesura que ha de ser guiada per l’objectiu de la  reeducació i reinserció, com exigeix la Constitució en el seu article 25, requereix un compromís social més enllà del que pugui fer un sol Departament o Ministeri. En la taula “Les polítiques socials com a clau de l’èxit per a la reinserció” es tractarà la política penitenciària com una expressió complementària de totes les altres polítiques socials de les administracions i es debatrà sobre la responsabilitat compartida que han de jugar les institucions i la societat a l’hora de dur a terme aquesta funció reeducadora i ressocialitzadora que ha de guiar la política penitenciària.

Divendres 31, de 17.00-19.45 h

SALA 3: taula rodona “El terrorisme com a gran repte de la seguretat”, a càrrec del Dr. Esteban Mestre Delgado, professor titular de dret penal de la Universitat d’Alcalà d’Henares, com a moderador de la taula.

En aquesta taula es debatrà sobre el terrorisme internacional aportant  reptes i respostes, així com els punts coincidents entre els diferents terrorismes. D’altra banda, es parlarà també sobre el tractament jurídic del terrorisme i els diferents instruments penitenciaris que s’utitzen per treballar amb aquest col•lectiu. Per acabar, tractarà sobre el terrorisme i la comunitat radicalitzada.

Dissabte 1 d’abril, de 09.00 a 10.30 h

SALA 1: Conferència “Valors i codi deontològic dels treballadors penitenciaris”, a càrrec del Dr. Andrew Coyle, professor i antic director del Centre Internacional per als Estudis Penitenciaris dels King’s College de la Universitat de Londres 

Més enllà del que diuen els codis penals i les lleis penitenciàries, el Dr. Andrew Coyle parlarà dels diversos aspectes de la conducta que haurien de seguir els treballadors de l’Administració penitenciària. Coyle explicarà què és el codi deontològic dels treballadors de l’Administració penitenciària, quins països els han elaborat, així com l’experiència britànica en aquesta matèria.

Currículum d’alguns dels ponents del Congrés Penitenciari Internacional de Barcelona 2006

Professor Andrew Coyle

Conseller de presons  per a Nacions Unides en l’Alt Comissionat de Drets Humans, l’Institut Llatinoamericà, el  Consell d’Europa, Comitè per a la Prevenció de la Tortura  També és membre del Comitè d’Experts de la Secretaria Exterior contra la Tortura. Ha treballat en la redacció de les noves regles penitenciàries europees aprovades a principis d’any pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa

El britànic Andrew Coyle és actualment professor d’Estudis Penitenciaris a la Facultat de Dret de la Universitat King’s College de Londres i antic director del Centre Internacional d’Estudis de Presons en la mateixa Universitat. Abans de dedicar-se a la docència, Coyle va treballar Durant 25 anys per al Servei de Presons del Regne Unit, d’on ha estat director de diverses presons del país. 

Criminòleg per la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg, ha escrit llibres com: Dins: replantejant-se les presons d’Escòcia, Les presons que ens mereixem;  Gestió de les presons en temps de canvi, Dimensió dels drets humans en la gestió de presons, Humanitat a la presó o Entendre les presons: claus en la teoria i la pràctica.

Dr. Pierre Tournier

Director d’Investigació del Centre d’Història Social del Segle XX de la Universitat de París. Creador de l’Estadística Penal Anual del Consell d’Europa (SPACE), ha participat en la redacció de nombroses recomanacions del Consell : inflació carcerària, superpoblació de les presons, llibertat condicional i ha estat membre del Consell Científic Criminològic del Consell d’Europa

Pierre Víctor Tournier és doctor en demografia per la Universitat de París. Director de recerques al Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS), exerceix la seva activitat a la seu del Centre d’Història Social del Segle XX de la Universitat de París.

La seva investigació s’ha basat majoritàriament en les polítiques penals i penitenciàries. Professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de París i de Sociodemografia Penal a la Universitat de Versailles Saint Quentin-en-Yvelines i a la Universitat Montesquieu, a Bordeaux.

Creador de l’Estadística Penal Anual del Consell d’Europa (SPACE), ha participat en la redacció de nombroses recomanacions del Consell: inflació carcerària, superpoblació de les presons, llibertat condicional, i ha estat membre del Consell Científic Criminològic.

Antic president fundador de l’Associació «Penómbre » i de la revista electrònica « Champ Pénal / Penal Field », també ha presidit durant sis any l’Associació Francesa de Criminologia (AFC). Militant polític socialdemòcrata, també és  animador del Club "A partir d’ara" (Desviacions i socialisme avui a Europa) creat l’any 2004. Investigador de prestigi a França, Tournier ha estat un reconegut activista en el seu país en la defensa dels drets humans dins del sistema penitenciari. Pierre V. Tournier i és alhora autor de més de 300 publicacions sobre la qüestió penal en francès, anglès i altres llengües europees.

Dirk van Zyl Smit

Professor a la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica) i expert científic assessor de cooperació penològica del Consell d’Europa,  ha participat activament en la revisió I actualització de les recomanacions europees  en matèria penitenciària

 Dirk van Zyl Smit és professor de dret comparat i dret penal internacional de la Universitat de Nottingham. Des de finals de 2005 ha estat professor de criminologia de la Universitat de Ciutat del Cap a Sud-àfrica. Ha estat també fiscal de la Cort Suprema de Sud-africa. Darrerament ha estat professor convidat a la Universitat Humbolt de Berlin, a la Universitat Paul Cesanne d’Aix en Provence, així com a l’Escola de Dret Senior Fulbright Research Fellow  de Nova York.

Entre els seus llibres s’inclouen títols com Prendre’s seriosament la vida a la presó en el dret nacional i internacional (2002) o Dret i pràctica penitenciària a Sud-àfrica (1992), així com Treball a la presó: salvació o esclavitud? Perspectives internacionals (1999) o  L’avui i el demà de l’empresonament– Perspectives internacionals en els drets dels empresonats I les condicions a la presó (1991, segona edició 2001), ambdós editats conjuntament amb Frieder Dünkel. Coeditor de Pena i Societat, així com autor de nombrosos articles referents a Teoria Criminològica i Enjudiciament i Empresonament.

A Sud-àfrica, Dirk van Zyl Smit va participar activament com a assessor dels Serveis Correccionals en la reforma de la Llei de l’any 1998. D’altra banda, de 1995 a 2004 ha estat membre del Consell Nacional dels Serveis Correcionals. Ha estat cap del comitè de la Comissió Sud-africana d’investigació  dels enjudiciaments I autor de l’estudi i projecte legislatiu Un nou Marc per l’Enjudiciament (2000). Ha estat també assessor del Govern de Malawi en la nova legislació penitenciària així com assessor expert del Consell d’Europa en les noves Regles Penitenciàries Europees,

Norman Bishop

Amb una dilatada trajectòria en el món de les presons, el britànic Norman Bishop és un expert de reconegut prestigi en la millora de les condicions de vida a les presons. Membre de diversos comités d’experts del Consell d’Europa, ha participat en la redacció de les noves regles penitenciàries.

La trajectòria de Norman Bishop en el món penitenciari es remunta a l’any 1947. Des d’aleshores i fins al 1961 ha estat governador de diverses presons del Servei de Presons d’Anglaterra.

Des de l’any 1963 fins al 1970, esdevé cap de la Divisió de Problemes Delictius del Consell d’Europa. Un any més tard i fins a l’any 86, dirigeix el Grup d’Investigació de la Presó Sueca, així com el Servei de Probation a Suècia, esdevenint expert de la Comissió Governamental per als assumptes de joves infractors i noves alternatives a la presó.

Antic membre del Comité d’Experts del Consell d’Europa per a l’elaboració dels projectes de Recomanacions sobre Sancions i Mesures a la Comunitat, Formació del Personal d’Execució de Sancions, l’execució de les penes de Cadena Perpètua i la Llibertat Condicional. També ha estat membre del Grup Coordinador del Consell d’Europa per a la Reforma del Sistema Penitenciari de Rússia i Albània. Traductor a l’anglès del Codi Penal Suec.