L’any 2004 les fiscalies de menors catalanes van tramitar 178 denúncies de pares contra els seus fills, xifra que representa el 2,9% del total de delictes comesos per menors que es van denunciar durant tot l’any.

Aquestes són algunes de les dades extretes de la recerca “La violència dels joves en la família”, que el director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Joan Xirau, ha presentat aquest matí. Els autors d’aquesta recerca són:  Paco Romero, Carme Cànovas, Anna Melero i Montserrat Antolín, tots quatre, tècnics del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de la Direcció General de Justícia Juvenil.

La primera recerca que es presenta a Espanya sobre aquesta matèria constata que, des de l’any 2001 fins a l’any 2004, el nombre de denúncies per violència dels joves cap als seus familiars ha augmentat considerablement (l’any 2001 es van interposar 23 denúncies; l’any 2002, 43, i l’any 2003, 63).

No hi ha prou dades per poder afirmar que hagin augmentat els delictes de violència dels joves cap als seus familiars. Tot i així, es pot dir que han augmentat el nombre de denúncies i que ara els professionals registren de manera específica aquest tipus d’infracció.

De les dades presentades avui es desprèn que la mare és la figura familiar que es troba més sovint implicada en la interposició de la denúncia (en un 75% dels casos) en comparació amb la resta de familiars. Alhora, la mare també és la principal víctima d’aquest tipus de violència (en un 87% dels casos, respecte a la resta de familiars).

Pel que fa a les característiques de l’agressió, en un 87% dels casos s’ha tractat d’una agressió amb contacte físic (cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyament...); en un 21,6% dels casos es tracta d’agressions verbals (insults i vexacions...), i en un 13,8% dels casos s’hi afegeix la utilització d’un element intimidador en l’agressió (ús d’un ganivet).

En relació amb la causa que ha promogut l’agressió, en un 55% dels casos es deu al fet de no acceptar l’autoritat i de no complir les normes, i en un 17% dels casos, a la demanda de diners.

D’altra banda, la majoria de les víctimes (72,4%) i dels menors agressors (48,3%) atribueix la responsabilitat dels fets a altres persones.

En el 19,8% dels casos s’han pres mesures cautelars prèvies al judici, per la importància dels fets i la situació del jove i la família.

Cal destacar que un 30,2% dels casos s’han resolt sense cap intervenció o amb una intervenció  extrajudicial (mediació-reparació).

Segons es desprèn d’aquest estudi, la reincidència en aquest tipus de delicte és del 18,95%.

Pel que fa al perfil dels joves, un 79,3% són nois i un 20,7%, noies. El 71,55% tenen més de 16 anys.

La recerca dibuixa clarament dos tipus diferenciats d’agressors: els que han comès, a més, altres tipus de delicte (un 53,4%) i els que només han comès, només, aquest tipus de delicte (46,6%).

El primer grup correspon a joves que presenten més conductes de risc (dificultats en la seva història escolar, desocupació, consum de tòxics, etc.), amb una família que ja ha requerit altres intervencions professionals i que té una situació inestable (canvis en el nucli de convivència i/o dificultats econòmiques). El segon grup, per contra, correspon a joves i famílies sense desestructuració aparent, el que podríem dir “normalitzades”. 

Per fer aquesta recerca s’ha entrevistat un total de 169 professionals (policia, advocats, jutges i fiscals, equips d’assessorament, professionals de medi obert i dels centres educatius). El 94,1% dels entrevistats considera que la intervenció amb els joves per un delicte de violència domèstica ha de ser diferent de la que es fa per altres conductes delictives (des de l’àmbit de la salut mental, de mediació comunitària o de l’àmbit sociocomunitari).

La població que ha estat objecte d’estudi per fer aquesta recerca és una mostra de 116 joves de tot Catalunya amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys, als quals la fiscalia de menors ha obert un o més expedients (des de l’1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2003) per haver comès un presumpte delicte de violència contra els seus familiars, qualificat específicament com: violència en l’àmbit familiar, maltractament familiar o violència psicològica sobre familiars.