Els resultats preliminars del programa pilot d’utilització terapèutica del cannabis indiquen que un 65% dels pacients en tractament han experimentat algun benefici.

El Programa pilot es va posar en funcionament el gener de 2006 per encàrrec de la consellera de Salut, sota la direcció d’un comitè presidit pel Director General de Recursos Sanitaris, en el que participen representants del Col•legi de Metges de Barcelona, del Col•legi de Farmacèutics de Barcelona, la Fundació Institut Català de Farmacologia i l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques. El programa pilot es basa en un protocol elaborat per aquest comité i aprovat pel Ministerio de Sanidad y Consumo.

Aquest programa es limita exclusivament a l’ús terapèutic de cannabis, i la única finalitat d’aquestes actuacions és oferir una alternativa terapèutica a pacients que no han respost adequadament als tractaments habituals.

A Catalunya, en el marc del Programa pilot d’ús terapèutic de cannabis, el derivat de cannabis disponible és un extret estandarditzat que s’administra en forma d’esprai aplicant-lo en la mucosa bucal, i que ha estat autoritzat a Canadà, amb el nom de Sativex, com a coadjuvant del tractament de dolor neuropatic en pacients amb esclerosi múltiple.

En aquest context, s’han endegat dues línies de treball: d’una banda un estudi de seguiment dels pacients tractats (estudi Seguivex) per avaluar els possibles beneficis del seu ús en condicions estrictament controlades, i de l’altra un assaig clínic en pacients amb nàusees i vòmits (Sateme) per determinar la dosificació i la pauta d’administració que cal utilitzar en aquests pacients.

Resultats preliminars

En aquest estudi hi participen coordinadament metges, farmacèutics i infermers de 6 hospitals de l’àrea de Barcelona (Hospital Universitari Vall d’Hebron; Hospital de Bellvitge; Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona; Hospital Clínic; Hospital del Mar, i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), i farmacèutics de més de 80 farmàcies. Així, un total de 133 investigadors de diferents centres sanitaris treballen amb un protocol comú per assegurar el correcte seguiment del pacient sota les condicions d’ús establertes, i que acompanyen els pacients durant tot el tractament.

Fins a principis d’octubre, s’han inclòs 123 pacients en l’estudi:

• 43 per al tractament de l’espasticitat en esclerosi múltiple (35%)

• 18 per al tractament del dolor en esclerosi múltiple (15%)

• 33 per al tractament de dolor neuropàtic de diversos orígens (27%), i

• 29 per al tractament de la síndrome d’anorèxia-caquèxia (23%)

L’edat mitjana dels pacients és de 49 anys, i el 51% són dones.

D’aquests 123 pacients, 43 (35%) han abandonat el tractament. Un 25%  el va deixar per haver presentat efectes indesitjats lleus (principalment sequedat de boca, somnolència i mareig), i l’altre 10%  per altres motius.

Per tant, els resultats de la resta dels 80 pacients, és a dir un 65% del total, indiquen que l’extret de cannabis aporta algun benefici a les persones que han iniciat el tractament.

El tractament de la major part dels pacients, està sent supervisat pels farmacèutics d’oficina (62%), mentre que el 25% ho són en l’àmbit del propi hospital i el 13% estan sent controlats en el propi domicili.

Es trata de pacients greus, amb malalties cròniques de llarga evolució, polimedicats, amb mala resposta als tractaments habituals i baixa qualitat de vida. L’extret de cannabis pot ser un alternativa terapèutica per a la major part d’aquests pacients.

Antecedents

La iniciativa de l’associació Àgata el 1999, de malaltes de càncer de mama, va fer que el Parlament de Catalunya aprovés dues Resolucions que instàven el Govern d’una banda, a fer les gestions necessàries per aconseguir l’ús terapèutic de cannabis i, de l’altra, a impulsar un projecte d’investigació sobre l’ús terapèutic dels derivats del cannabis en el tractament dels símptomes i les malalties sobre les quals hi ha indicis o antecedents científics de la seva utilitat.

La planta del cannabis ha estat utilitzada amb finalitats terapèutiques des de l’antiguitat. Però actualment el fet de ser un estupefaent fa que hi hagi un fort debat social al voltant de la possibilitat del seu ús terapèutic.

Els resultats de diferents treballs descriptius posen de manifest que una proporció desconeguda de pacients l’utilitza per pal•liar les nàusees i els vòmits secundaris a la quimioteràpia, el dolor, l’espasticitat de l’esclerosi múltiple i per augmentar la gana en els pacients amb síndrome d’anorèxia-caquèxia. Tanmateix, l’estatus d’il•legalitat de la planta, fa que aquests pacients tinguin dificultats per aconseguir un producte de qualitat estàndard, que també els sigui dificil conéixer la dosi i la pauta d’administració adequades, i que hi hagi un control mèdic sobre els seus efectes.