“Espectador, tot i que encara nen, de la Segona República, testimoni de la guerra civil, carn de franquisme obtús, devorador de llibres –no tots bons– prohibits, devot del Che, apassionat del Maig del 68, conspirador, prudent, de la Junta Democràtica, creador d’espectacles crítics i combregant amb el lema que ‘l’èxit és sempre de dretes’, demòcrata i socràtic, pràctic a la curta i utòpic a la llarga, m’havia costat molt acceptar que Stalin fos un assassí, que Cuba no era el paradís de la igualtat i que la revolució cultural de Mao havia aixafat els xinesos que gosaven pensar”. Així és com es veia, i es definia a si mateix, Adolfo Marsillach; el polifacètic actor i director que a partir del pròxim dia 15 de març rebrà un homenatge en forma d’exposició al Palau Robert. Adolfo Marsillach: tan lluny, tan a prop és el títol de la mostra; una frase extreta de les cartes de Bertolt Brecht i amb la qual Marsillach va titular el seu llibre de memòries. L’exposició, de la qual ha fet de comissari l’escriptor Ignasi Riera, estarà oberta fins el diumenge 13 de maig. Aquesta exposició ja va estar instal•lada al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i ara es trasllada a Barcelona; dues ciutats claus en la vida de l’artista. Tot i la seva procedència barcelonina, Adolfo Marsillach va desenvolupar la major part de la seva trajectòria professional a Madrid i a la resta d’Espanya. Per això, en certa manera, encara és un personatge ‘desconegut’ a la ciutat on va néixer. El 1988, com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell va proposar a la companyia de teatre clàssic de Marsillach que actués a la ciutat. “Marsillach tenia moltes ganes de tornar a Barcelona –recorda Mascarell–, al mateix temps que una por exagerada. Li feia por que el xiulessin, que no el deixessin actuar amb una obra clàssica i en castellà. Però el vaig convèncer i fins i tot li vaig llançar el repte: repetiràs! I així va ser”. Ara l’exposició Adolfo Marsillach: tan lluny, tan a prop és un homenatge al dramaturg, un nou “retorn” a la seva ciutat natal que vol contribuir a la divulgació a Catalunya de la seva trajectòria artística. L’exposició consta de quatre àmbits: el de la seva biografia, el de la faceta d’actor, la part en la qual es tracta el seu vessant d’escriptor i guionista, i finalment el que aborda el Marsillach director i gestor teatral. Tot això distribuït en un centenar de fotografies, acompanyades de textos explicatius. També hi haurà un plafó específicament dedicat als cartells de les obres de teatre en les quals, d’una manera o altra, va intervenir. En una sala annexa es projectarà un vídeo sobre la seva trajectòria professional. Primeres passes Marsillach feia les primeres passes com a actor l’any 1945, amb divuit anys, al quadre d’actors de Ràdio Barcelona i va combinar aquesta faceta amb els estudis de dret. El seu primer paper important el va interpretar en l’obra Escuadra hacia la muerte d’Alfonso Sastre, però ben aviat es va decantar cap a la direcció de teatre. En destaquen els seus muntatges El arquitecto y el emperador de Asiria de Fernando Arrabal, Tartufo de Molière, i l’espectacle Sócrates sobre els Diàlegs de Plató. També va fer i va muntar la seva pròpia obra teatral, Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? I un dels seus muntatges més celebrats va ser el de l’obra ¿Quien teme a Virginia Wolf? d’Edward Franklin Albee, interpretada per Núria Espert. En cinema i televisió va intervenir en diverses pel•lícules entre les quals destaca la interpretació del personatge principal de la històrica pel•lícula Ramón y Cajal, cosa que li va proporcionar una gran popularitat. Fruit del seu segon matrimoni amb la també actriu Teresa del Rio té dues filles, Blanca i Cristina, que han seguit les seves passes en el món del teatre. Adolfo Marsillach va ser director del Centro Dramático Nacional l’any 1978, el 1989 va ser nomenat director general del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música i va ser fundador de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (que va dirigir entre els anys 1986-89 i 1992-97). Va morir a Madrid el 21 de gener de 2002, poc abans de complir els setanta-quatre anys. Segons el comissari de la mostra, Ignasi Riera, Marsillach va ser un personatge “envejat, criticat, i temut, d’una banda però capaç també de suscitar adhesions i elogis”. No obstant això, a Marsillach sovint li agradava recordar un frase de l’espectacle Sócrates amb la qual se sentia identificat: “és millor patir la injustícia que cometre-la”. I afegia, “no l’he pogut seguir al peu de la lletra, però he procurat aplicar-la”. L’exposició s’inaugurarà el mateix dimecres dia 14 de març, a les 19.30 hores. Comptarà amb la presència del comissari, Ignasi Riera; les seves dues filles, Blanca i Cristina; Mercedes Lezcano, la seva vídua; el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, Jordi Fortuny, i també amb Ferran Mascarell, fins fa poc conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va tenir un paper important en el retorn artístic de Marsillach a Barcelona a finals dels anys vuitanta.