12-04-07
President Montilla: “No estem disposats a renunciar a les legítimes aspiracions de Catalunya”
• El president assegura que, en cas d’una sentència negativa del Tribunal Constitucional, “les institucions, les forces polítiques i el poble de Catalunya trobaran la manera democràtica i realista de fer-ho possible, tard o d’hora”
• Ressalta que Catalunya no renunciarà als seus objectius i afirma que “l’anomenat problema català no es resol amb un cop de porta”
• Explica, en una conferència a Madrid, que “a Catalunya no hi ha cap problema lingüístic” i assegura que “ningú aconseguirà dividir a la societat catalana per la llengua que cadascú parli. Alguns ho van intentar en el passat i van fracassar. Els qui ho intentin avui o demà tindran idèntic resultat”.
• Referint-se al debat sobre l’aeroport del Prat, ha manifestat que “resisteixin-se a pensar que el que reclama raonable i democràticament Catalunya ho perd Espanya. Aquest és massa sovint un gran error. Perquè Catalunya és una nació, sí, però una nació que forma part d’Espanya”
El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat aquest matí que si l’Estatut de Catalunya acaba patint “una retallada jurídica” al Tribunal Constitucional, “Catalunya s’unirà amb una sola veu, per posar en marxa les accions tendents a superar allò que s’hagués adduït per invalidar-lo o desvirtuar-lo substancialment”.
En la seva primera conferència com a president a Madrid, el president Montilla s’ha mostrat convençut que “els objectius ambiciosos s’aconsegueixen més ràpid amb el treball discret, tenaç i serè que amb daltabaixos de crispació i de proclames retòriques”.
El cap del Govern català s’ha negat a especular sobre quina serà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, -perquè el tribunal “ha de fer la seva feina en les millors condicions possibles” i ha reiterat que està convençut de la constitucionalitat del text. Tot i això, el president ha assegurat que el Govern català acatarà la sentència, sigui quina sigui, i ha afegit que “les sentències s’acaten, però les conviccions, si es tenen, es mantenen”.
El president ha afirmat que “no estem disposats a renunciar a les legítimes aspiracions de Catalunya, perquè l’Estatut és la solució i no el problema” i ha manifestat que, si aquesta via no culmina amb èxit“les institucions, les forces polítiques i el poble de Catalunya trobaran la manera democràtica i realista de fer-ho possible, tard o d’hora. No és una tossudesa o irresponsabilitat –ha dit- és tenacitat, ambició i compromís democràtic”.
Ha subratllat que Catalunya no acceptarà “una menysvaloració política de l’Estatut” i que, com a president, no renunciarà “als avenços en autogovern que reconeix l’Estatut actual”, perquè“el que alguns anomenen problema català no es resol amb un cop de porta ni amb una fugida endavant”.
En aquest sentit, el president ha dit que“el catalanisme és resistent i tenaç, però sobretot fecund i pròsper i no es deixarà arrossegar pel fatalisme ni pel radicalisme”. El cap del Govern català ha explicat que“hi ha una àmplia majoria que desitja i vol entendre’s en l’àmbit de l’Estatut i la Constitució i uns pocs que fins i tot ens volen fer fora; i altres, també pocs, que tenen com a horitzó ideal, a llarg termini, anar-se’n”, i ha conclòs“els extrems són minoria i els sensats som majoria. A Madrid i a Barcelona. A Espanya i a Catalunya".
El president ha destacat que ja s’ha iniciat el desenvolupament estatutari “amb rigor, exigència, voluntat de diàleg i voluntat d’acord” i ha afegit que “el Govern de Catalunya no serà negligent en les seves obligacions ni tampoc acceptarà dilacions injustificades per part del Govern d’Espanya en aquest procés”.
En aquest sentit, el mandatari català ha manifestat que la relació bilateral entre els dos governs s’està desenvolupant “amb total normalitat” i ha volgut deixar clar que“no he trobat cap indici concret d’una suposada voluntat governamental de frenar l’aplicació de l’Estatut i menys de disminuir el seu abast”.
A la conferència del president, que ha tingut lloc en el marc del cicle “Desayunos de Europa Press”, ha assistit una nombrosa representació del món empresarial, del cos diplomàtic, de l’església i del Govern espanyol. El cap de l’Executiu català els ha explicat les prioritats del Govern en matèries com educació, immigració, infraestructures, habitatge, innovació i desenvolupament, i política fiscal.
En aquest context, s’ha referit a la polèmica suscitada durant els darrers dies sobre la llengua, dient que“no es deixin enganyar, a Catalunya no hi ha cap altre problema lingüístic que la preocupació per aconseguir que els nostres joves arribin al final de l’ensenyament obligatori essent competents en el domini del català, castellà i anglès”, i s’ha mostrat contundent al dir que “ningú aconseguirà dividir a la societat catalana per la llengua que cadascú parli. Alguns ho van intentar en el passat i van fracassar. Els qui ho intentin avui o demà tindran idèntic resultat”.
En matèria d’infraestructures, el president ha defensat el paper de la societat civil catalana en la reivindicació sobre l’aeroport del Prat explicant al seu auditori que “no és cap anècdota i, molt menys, soroll”. El president també ha volgut deixar clara la posició del Govern: “exigirem ofertes solvents, compromisos concrets i estratègies de futur a les empreses que vulguin competir en l’assignació d’espais de la terminal sud”. En aquest sentit, ha assegurat que aquesta assignació “no pot amagar la necessitat de canviar l’actual model de gestió aeroportuària” i ha afegit que “és inacceptable que el que per a Catalunya i Espanya és una necessitat, alguns partits polítics i determinats centres de poder econòmic o funcionarial ho entenguin com una qüestió perifèrica. Perquè no ho és”.
El president s’ha adreçat als presents dient: “resisteixin-se a pensar que el que reclama raonable i democràticament Catalunya, ho perd Espanya. Aquest és massa sovint un gran error. Perquè Catalunya és una nació, sí, però una nació que forma part d’Espanya”. I ha finalitzat la seva intervenció assegurant que Catalunya ho tornaria a intentar fins que “el soroll i la desraó deixin pas a la mesura i la raó. El soroll passa i les nacions es mantenen”.
