Paraules del president de la Generalitat, Pasqual Maragall,  en l’acte d’homenatge a Antoni Clavé  (Palau de la Generalitat, 5 de setembre de 2005)

Tinc la impressió que s’ha acabat un segle i un cicle. Tinc la impressió que Antoni Clavé era l’últim esglaó d’una relació molt intensa entre Catalunya i França, sobretot el sud de França, que va iniciar en Picasso i han continuat molts altres.

Un període en el qual aquest país ha viscut dins i fora; moltes vegades per viure ha hagut d’estar fora de casa, i ha anat teixint una xarxa d’amistats i de presències i de llocs de referència que per nosaltres quan eren més joves eren referències sagrades: Ceret, la casa d’en Clavé a Saint-Tropez, etc..

Aquest període s’ha acabat; s’ha acabat amb en Clavé però s’ha acabat a fi de bé, deixant unes arrels, una tradició, un gest, deixant una qualitat humana molt especia; aquesta gent per les adversitats de la vida van haver de viure d’una manera difícil i, per tant, van fer millor la vida.

Estant a casa d’Antoni Clavé, com a casa d’altres catalans de fora, un tenia la impressió d’estar tocant el cim realment de la qualitat humana, no solament l’estètica sinó també la moral: aquestes actituds de ser-hi, de donar la cara quan calia, i al mateix temps la modèstia perquè l’artista no vol que se sàpiga que té pensament polític, però se li sap, i el país ho sap i tots ho sabem....

Antoni Clavé ens has deixat però continues aquí i seguiràs aquí per sempre. Que descansi en pau.

Nota: S’envia fotografia de l’acte