19-7-2005
Intervenció del president de la Generalitat en l’inici de les obres de la línia ferroviària d’alta velocitat entre Figueres i Perpinyà. Túnel del Perthus.
Avui no puc oblidar el dia que amb el president Miterrand i el president Gonzalez vàrem fer el forat del túnel del Puymorens i uns anys després el vàrem inaugurar.
Fa 200 anys que va haver l’ultima guerra franco-espanyola i hem pres tot aquest temps abans d’obrir aquest forat. Primer pels vehicles rodats i ara per la connexió ferroviària.
Hi ha una ambició compartida dels dos costats dels Pirineus, i aquesta ambició te un nom: l’Euroregió Pirineus- Mediterrània. Penso que l’Euroregió ofereix un volum i una capacitat econòmica molt important que la fa significativa des del punt de vista de l’Europa que acaba de néixer de 450 milions d’habitants.
L’Euroregió Pirineus- Mediterrània ens ofereix capacitat econòmica perquè amb 160.000 km quadrats, 3 vegades Catalunya, presenta una taxa acumulativa de creixement del 3,15% en el període 1995-2001.
Ens ofereix la possibilitat de construir junts un futur més competitiu i ha de ser una de les nostres aportacions al creixement de l’Europa oberta i sense fronteres, de l’Europa del projecte i de d’intel•ligència.
No són vells somnis nostàlgics. El que volem és futur. Realitats.
La importància estratègica de les infraestructures de transport i comunicacions i, en particular, del TGV, es clara.
Un dels grans objectius de l’Euroregió ha de ser la millora de les infraestructures de transport i la mobilitat interna i externa dels seus territoris.
El TGV és clau, perquè permet la comunicació a llarga distància i la connexió de la península amb Europa en el mínim temps possible.
En aquest àmbit, els estats, Espanya i França, hem abandonat la incapacitat tècnica i la desídia política del passat, i hem decidit la definició positiva i compromesa d’un calendari que permetrà la connexió amb l’alta velocitat França- Espanya el 2009.
La connexió de l’eix del sud d’Europa amb el dorsal Londres-París-Milà, en el marc d’una Espanya en xarxa, comença a ser una realitat.
I l’eix Girona-Figueres-Perpinyà hi tindrà una importància de primer ordre.
L’impuls de l’Espanya en xarxa i de les xarxes europees de transport, son una aposta per a la modernització econòmica i per la reforma social.
Per generar més cohesió social i per aconseguir un desenvolupament més harmònic.
Garantint la igualtat d’oportunitats per tots els ciutadans a través d’un Pla Estratègic d’Infraestructures i Transports 2005-2020 que serà fonamental en aquest àmbit. Sobretot l’eix transversal ferroviari que unirà Lleida amb Girona, el nou corredor de trànsit mixt entre Tarragona i Barcelona o l’eix viari Tarragona-Montblanc-Lleida. Així com l’Eix Pirinenc. No l’oblidem perquè es decisiu.
El Pla Estratègic d’Infraestructures serà fonamental. Catalunya i Espanya estan fent el major esforç en dotació d’infraestructures que s’ha fet mai: a Catalunya tenim en marxa obra pública per valor de 6.500 milions d’Euros.
Estem construint les infraestructures de la Catalunya del segle XXI. Amb el túnel del Perthús estem obrint un camí de futur que serà enormement positiu per Catalunya, per Espanya i per França
Catalunya viu un moment clau per impulsar la transformació territorial que la convertirà en un país més modern, socialment avançat i equilibrat.
La inauguració d’aquestes obres en el túnel del Perthus és estratègica per Catalunya, per l’Euroregió i per l’Espanya en xarxa.
Però també ho és per una França amb la que ens uneix la història i, com he dit, sobretot el futur. Això es Europa, això és el que compta!
Hem d’anar a la construcció d’una nova mentalitat. Faria falta un nou partit polític a Europa que es digués partit polític d’Europa. Penso que en aquest coincidiríem molts que pertanyem a ideologies socials o econòmiques diferents, i en canvi en matèria d’ideologies nacionals estaríem d’acord en que Europa necessita un partit que la defensi. I mes ara que mai.
Aquest futur passa per la renovació del projecte polític europeu, passa pel lligam entre els nostres pobles que les infraestructures de transport faran possible.
Allò que durant anys havia estat un desig, és a dir, que les fronteres es tornessin frontisses, ha començat a esdevenir realitat.
Amb el túnel del Perthus estem obrint un camí de futur que serà enormement positiu per Catalunya, per Espanya i per França. I per l’Europa dels 450 milions d’habitants.
Moltes gràcies a tots el que hi heu contribuït.
