16-3-2006
Discurs del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en l’acte de reconeixement de la Comissió de la Dignitat
Fa unes setmanes, un esforç col•lectiu, cívic i institucional que ha durat 25 anys, va veure reconegut, amb el retorn a Catalunya dels papers incautats arran de la guerra civil la dignitat del nostre poble.
Amb el retorn dels papers una vella vindicació que ha durat quaranta anys ha aconseguit el seu objectiu. Amb el retorn dels papers, la dignitat ha guanyat.
Per això, el dia que vam inaugurar l’exposició que mostrava els Papers al Palau Moja, vaig parlar precisament d’”Els Papers de la Dignitat”.
L’èxit ha estat col•lectiu, és cert. No s’hauria obtingut sense la complicitat de la ciutadania, el compromís de les institucions i el criteri irrefutable dels especialistes i experts. Però, per damunt de tot, l’èxit ha estat possible gràcies al treball de la Comissió per la Dignitat.
Per això avui fem aquest acte. Perquè l’agraïment del país cap a vosaltres sigui públic, formal i solemne.
I per això vull expressar-vos la meva sincera admiració, com a president de la Generalitat, però també com a ciutadà, com a persona.
Parlant-vos tan sols com a ciutadà de Catalunya, tossut de mena, admiro la vostra tossuderia per a què la memòria es restituís, sense rancúnies, sense retrets. Endreçant-la degudament, dignament. Retornant les coses al seu lloc.
Es bo que tant els nostres records, com la crònica del que hem estat, siguin desats al lloc que els correspon. Entre nosaltres. Dignament.
El record de la privacitat vulnerada i de la injustícia, més que cap altre record, mereix respecte.
La recuperació dels Papers de la Dignitat s’ha de convertir en un símbol del que és possible quan s’imposa la unió cívica i política de Catalunya, i de l’inici d’una nova etapa de la relació entre Catalunya i els pobles d’Espanya.
El retorn ha estat una decisió presa per convenciment de l’actual govern d’Espanya, que també ens ha donat altres mostres de, quasi diria complicitat, situant seus de centres de decisió importants a Catalunya i acompanyant-nos amb coratge en la tramitació de la nostra llei fonamental en mig d’una “escandalera” considerable per part dels sectors més conservadors d’Espanya.
Tant de bo que avui, poguéssim estar segurs de proclamar que mai més la dignitat de Catalunya serà ultratjada i tant de bo que els anhels de ple autogovern que ens animen acabin obtenint l’èxit que és a tocar de dits, més d’un quart de segle després de l’inici de l’autonomia.
Sé que aquests són els desitjos que compartim. Compteu que com vosaltres la Generalitat seguirà maldant per obtenir la realització dels desitjos del poble de Catalunya i compteu que els realitzarem.
Moltes gràcies de tot cor.
