Declaració del president de la Generalitat amb motiu de la Diada de Sant Jordi 2006

Palau de Pedralbes, 23 d’abril

L’any passat acabava el missatge institucional de la Diada de Sant Jordi expressant el desig de poder celebrar la Diada d’enguany amb el nou Estatut aprovat. Ha arribat de nou Sant Jordi i l’Estatut ja és a tocar.

L’Estatut està donant les seves darreres passes abans del gran acte democràtic que ha de ser la seva ratificació pel poble de Catalunya. 

Ara ja podem dir que el nou Estatut serà –és ja- una realitat. I que aquesta realitat és molt més important que les vicissituds que ha hagut de passar per arribar-hi.

N’ha de quedar l’essencial, i és que el nou Estatut és fruit del pacte entre la representació de la sobirania popular catalana, que és el nostre Parlament, i la representació de la sobirania popular espanyola. Ho torno a dir. L’Estatut és l’acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions. No podia ser d’altra forma. Així ha estat i està ben fet.

Hem estat capaços de proposar, de dialogar i d’entendre’ns, malgrat que hi hagi hagut una desmesurada i agressiva campanya dels que s’oposen a la millora de l’autogovern de Catalunya, quasi diria que per principi, i dels que s’oposen també a l’eclosió de l’Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d’unitària, d’única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès.

D’aquest pacte n’ha nascut el nou Estatut. I del seu Estatut, la renovació d’altres Estatuts, acompanyada de la pau basca, esperem. Ara és moment de fer-nos càrrec del valor del que està passant. Ara és el moment de comparar el que hem tingut amb el que tenim i amb el que tindrem. Aquest és l’exercici que hem de fer com a ciutadans i com a poble abans del Referèndum: constatar que el nou Estatut és un pas de gegant en relació amb l’Estatut de 1979.

En primer lloc, hem de veure que reconeix millor els drets dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya. Hi ha hagut un especial interès que fos així.

Hem de veure que recull millor la nostra identitat nacional, que ens dota de més poder polític per autogovernar-nos. Que el nou Estatut ens atorga més competències i més garanties i més recursos per exercir aquestes competències noves que tindrem.

És un Estatut que mira al futur i no al passat. És un Estatut orientat sobretot al servei de les persones. No és un Estatut proclamatori davant de Déu i de la Història, només. És un Estatut orientat a dir a les persones de Catalunya què és el que tenen dret a dir i què és el que tindran, i quines són, per descomptat, les seves obligacions com a ciutadans del país.

Us convido doncs, a tots els catalans i catalanes, a fer junts aquest exercici previ al dia de la gran decisió democràtica, l’exercici de la constatació del que tenim entre mans.

Del Sant Jordi del 2005 al Sant Jordi del 2006 hi ha hagut uns mesos de treball molt intens. Era el que tocava fer. Mesos de treball que no han impedit que el Govern governés, però que han tapat la governació del Govern, i aquest obscuriment del Govern el dono per ben fet en la mesura que ens ha permès, no solament governar, sinó a més legislar sobre la nostra governació, tot alhora.

L’any passat vivíem moments d’esperança i aquest any a l’esperança s’hi afegeix la satisfacció pel fruit del treball compartit i la il•lusió pel que hem aconseguit.

Convido a tots els homes i dones de Catalunya a celebrar el Sant Jordi amb aquesta il•lusió de saber que Catalunya té davant seu un futur esplèndid.

I és amb aquest esperit i amb aquest sentiment que us dic:

Bona Festa de la rosa i el llibre a tothom!

Moltes gràcies.