El Govern aprova el projecte de l’aeroport d’Alguaire de Lleida
• Serà el primer aeroport construït per la Generalitat
• Potenciarà l’equilibri territorial i la dinamització econòmica de la demarcació i del país
• Assolirà 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies l’any
• Comporta una inversió pública de 72 milions i una de privada de 60 milions, les obres s’iniciaran aquest estiu i serà operatiu el 2008
El Govern ha aprovat avui l'avantprojecte i estudi d'impacte ambiental del Pla director de l'aeròdrom de Lleida-Alguaire i el projecte de l'àrea de moviments i estacionament (Fase I) d’aquest aeroport, el primer que construirà la Generalitat. Es preveu que les obres s’iniciïn aquest estiu i que la infraestructura sigui operativa l’any vinent.
Objectiu: crear un aeroport regional
La ubicació d’un aeroport a l’altiplà d’Alguaire, molt proper a Lleida, parteix de les prioritats del Govern en matèria d’equilibri territorial i diversificació econòmica. L’objectiu és que els ciutadans de tots els territoris del país puguin tenir accés a serveis aeroportuaris en la seva demarcació. Així, es potencia la xarxa de comunicacions aèries i es diversifica l’economia. Cal tenir en compte que la presència d’un aeroport genera activitat econòmica al seu entorn com ara la indústria associada al manteniment dels avions, les activitats logístiques derivades de la presència de vols, escoles de vol o serveis de missatgeria aèria. L’objectiu del Govern és crear a la zona de ponent un aeroport regional per donar servei tant de passatgers com logístic a la demarcació.
400.000 passatgers i 6.000 tones de mercaderies anuals
A més, segons les previsions, a banda dels residents de les comarques de ponent i de les comarques pròximes de l’Aragó, també es preveuen usuaris del turisme de l’esquí i l’esport d’aventura i els viatges de negocis (fires, congressos, etc.). En aquest sentit, es preveu que aquest aeroport pugui assolir en un futur els 400.000 passatgers anuals.
Pel que fa a les mercaderies, l’aeroport acollirà un transport de mercaderies de tipus mitjà amb serveis de paqueteria, missatgeria, productes peribles i terciaris. D’aquesta manera, es preveu assolir 6.000 tones anuals de mercaderies.
Propera licitació de les obres
Després de l’aprovació d’avui, es preveu que les obres de la primera i segona fase de l’aeroport es licitin properament, de manera successiva, per un import global d’uns 72 milions i que s’iniciïn a l’estiu. Les obres, en aquestes fases, inclouen la construcció de la pista, el camp de vols i estacionament d’aeronaus, així com la terminal provisional i la resta d’edificis i instal•lacions de l’aeroport.
Les obres de la primera fase comportaran una inversió de 46 milions i inclouen:
- El camp de vols amb la pista d’enlairament de 2.500 metres de longitud per 45 metres d’ample. Aquesta longitud possibilitarà que avions com Airbus 320 i 321, amb capacitat per a més de 150 passatgers, puguin operar en el nou aeroport. La pista també permetrà que utilitzin l’aeroport avions de transport de mercaderies.
Així mateix, es construiran els carrers d’enllaç entre la pista i l’àrea d’estacionament amb les instal•lacions auxiliars (servei contraincendis, emergències mèdiques, àrea de combustibles, etc.), els carrers de la zona de servei i la connexió amb la carretera d’accés a l’aeròdrom.
- L’àrea d’estacionament d’avions, tindrà una dimensió de 30.600 m2 i tindrà capacitat per a 8 avions, 3 del tipus avioneta, 1 del tipus d’aviació corporativa (uns 30 passatgers) i 4 de comercials com l’Airbus 321.
També s’urbanitzarà la zona d’aparcament per als usuaris amb capacitat per a 240 vehicles, els carrers interns que permetran el moviment dins de l’aeroport, el tancat perimetral de vuit quilòmetres de longitud i dos metres d’alçada que protegirà l’aeroport i el camí perimetral interior que farà la volta a tot l’aeroport.
Paral•lelament, es duran a terme les obres de la segona fase que comporten una inversió d’uns 26 milions i inclouran:
- Terminal, instal•lacions i accés: En aquesta primera fase es construirà també una terminal provisional i la resta d’edificis i instal•lacions de l’aeroport (central elèctrica, servei d’extinció d’incendis, depuradora, àrea de combustibles, magatzem i cotxeres, etc.) així com l’accés.
Torre de control i terminal definitiva
Finalment, en la tercera fase de construcció de l’aeroport, es preveu que d’aquí a un any s’atorgui la concessió de la gestió de l’aeroport. L’empresa o grup d’empreses que obtinguin aquesta concessió serà l’encarregada de construir i finançar la terminal definitiva i la torre de control per poder iniciar l’explotació de l’aeroport a ple rendiment. Aquestes obres comportaran una inversió privada d’uns 60 milions d’euros.
Un aeroport ben connectat
Una de les principals característiques dels aeroports és la connectivitat amb les principals vies de comunicació de la zona on s’ubiquen. Així, el pla incorpora la integració de l’aeroport amb la xarxa viària mitjançant la seva connexió tant amb l’actual carretera Lleida – Vall d’Aran (N-230), com amb la traça de la futura autovia A-14, que ha de substituir-la funcionalment com a via ràpida de gran capacitat entre Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. També estarà connectat indirectament amb la futura autovia Lleida – Osca (A-22).
En la mateixa línia, el Pla Territorial de Ponent, aprovat inicialment, preveu un nou accés ferroviari a l’aeroport d’Alguaire, amb una connexió d’ample ibèric de l’actual línia que uneix Lleida i Almacelles. A més, també contempla l’enllaç ferroviari amb el TGV i l’Eix transversal ferroviari.
Mesures mediambientals
El projecte de l’aeroport ha previst diverses mesures de protecció mediambiental així com mesures compensatòries. Entre aquestes mesures, cal destacar la preservació de la zona d’aus estèpiques situades al PEIN Plans de la Unilla amb l’establiment d’una zona de compensació per a la preservació.
Aeroport operatiu el 2008
Les obres que es licitaran properament i començaran aquest estiu tindran una durada aproximada d’un any. Així, a l’estiu del 2008 es preveu que l’aeroport tingui construïts tots els elements necessaris per entrar en funcionament. La seva funció com a aeroport a ple rendiment tindrà lloc quan entrin en funcionament la torre de control i la terminal definitiva. Aquesta darrera fase l’executarà l’empresa concessionària.
El Govern autoritza un conveni amb l’Estat de traspàs a la Generalitat de 122 quilòmetres de l’N-260 i l’N-II
L’Estat transferirà 16,2 milions d’euros per a obres de millora en els trams de les carrereteres cedides
L’acord inclourà l’intercanvi de la titularitat de l’N-260 i la C-26 entre Olot i Ripoll
El Govern ha autoritzat avui el Departament de Política Territorial i Obres Públiques la signatura d’un acord amb el Ministeri de Foment per al canvi de titularitat de diversos trams de les carreteres N-260, N-II i C-26, per tal d’adaptar-se al canvi en la funcionalitat que s’ha produït en aquests punts de la xarxa viària. En total, els nous trams que assumirà la Generalitat sumen 122 quilòmetres, 74 quilòmetres a l’N-II i 48 a la carretera N-260.
Així, aquest conveni establirà el traspàs a la Generalitat de diversos trams de l’N-II i de l’N-260, en haver perdut la seva funcionalitat original de llarg recorregut arran de la construcció d’unes noves autovies que ara desenvolupen aquesta funció. Pel mateix motiu, es determina l’intercanvi entre la Generalitat i l’Estat de la titularitat de la carretera C-26 i de l’N-260 entre Olot i Ripoll.
En paral•lel, es preveu que l’Estat transfereixi 16,2 milions d’euros perquè es duguin a terme les obres necessàries per tal d’adequar els trams cedits de l’N-II i el tram entre Argelaguer i Olot de l’N-260.
74 quilòmetres cedits de l’N-II
El conveni preveu el traspàs a la Generalitat d’aquests trams interurbans de l’antiga carretera N-II, substituïda en el seu caràcter de llarg recorregut per l’autovia A-2: Soses – Lleida; Lleida – Bellpuig; Granyanella – Ribera d’Ondara; Ribera d’Ondara – Jorba; Jorba – Igualada; i Igualada – Castellolí. Aquests trams sumen un total de 74 quilòmetres.
Traspàs i intercanvi en l’N-260 i la C-26
D’altra banda, el conveni establirà la cessió a la Generalitat del tram, de 15,8 quilòmetres de longitud, entre Argelaguer i Olot de l’antiga carretera N-260, arran de la construcció de l’autovia A-26.
Paral•lelament, s’acorda l’intercanvi de titularitat entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat respecte de l’itinerari d’Olot a Ripoll. Així, l’N-260 d’Olot a Ripoll per Vallfogona de Ripollès passarà a ser de titularitat de la Generalitat i la C-26 d’Olot a Ripoll per Collabós passarà a ser de titularitat estatal i s’integrarà dins de l’Eix Pirinenc, ja que té unes característiques funcionals que s’adapten a les d’una via bàsica. El tram corresponent a la C-26 té 31 quilòmetres de longitud i el de l’N-260, 32 quilòmetres.
Protocol sobre la xarxa viària catalana
El conveni autoritzat avui concreta un dels aspectes recollits en el protocol signat pel DPTOP i el Ministeri de Foment l’octubre de 2005; el traspàs de diversos trams de l’N-340, N-230, N-240 i N-260 que canviïn de funcionalitat a mesura que es vagin finalitzant els corresponents trams d’autovia previstos per l’Estat. El protocol, d’altra banda, recull inversions per part d’ambdues administracions de més de 7.300 milions d’euros a la xarxa viària catalana fins a l’any 2012.
El Govern impulsarà la producció i el consum dels productes ecològics
• El Consell de Govern ha aprovat avui l’elaboració d’un Pla d’Acció per al període 2007-2011
• Un grup interdepartamental, presidit pel Departament d’Agricultura, elaborarà les propostes d’actuació
El Govern ha aprovat l’elaboració del Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològica per al període 2007-2011, amb l’objectiu de definir, articular i preveure tot un seguit d’accions encaminades a aconseguir l'increment de les produccions i del consum dels productes agraris i alimentaris ecològics.
Aquest acord segueix els eixos del programa de Govern en l’apartat d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural que se centra en activar les actuacions que estructurin i enforteixin les potencialitats dels diversos sectors agrícoles i ramaders. Es posa un èmfasi especial d’una banda en el desenvolupament d’una agricultura i ramaderia ecològica, i de l’altra en afavorir la conservació ambiental, la seguretat alimentària, la traçabilitat i les bones pràctiques agropecuàries i el valor afegit de la transformació de la qualitat.
L’acord de Govern comporta també la creació d’un Grup interdepartamental, presidit pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, (DAR), i integrat per aquest mateix departament amb Presidència, Educació, Salut, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge i Economia i Finances amb la finalitat d’impulsar l’elaboració d’aquest Pla en un termini màxim d’un any des de la seva constitució, coordinar-ne l’aplicació, crear el grup de treball tècnic encarregat d’elaborar les propostes d’actuació i fixar-ne la dotació pressupostària.
Catalunya ha estat pionera, a nivell espanyol, en la introducció i el desenvolupament de la producció ecològica. Aquesta producció ha experimentat en els darrers quinze anys un notable creixement i s’ha multiplicat per deu la superfície certificada i per cinc el nombre d’empreses elaboradores de productes ecològics. Tanmateix, tal i com reflecteixen les conclusions del Llibre Blanc de la Producció Agroalimentària Ecològica, (PAE), el consum intern de productes ecològics no ha seguit aquest creixement ni és equiparable a les taxes de creixement en altres zones del nostre entorn.
El Pla d’Acció té com a objectiu final el desenvolupament de les produccions i del consum d’aliments ecològics a Catalunya i articular tot un seguit d’actuacions concretes pel pròxim període 2007-2011, amb l’objectiu de donar un salt endavant i aconseguir refermar las bases sobre les quals el sector pugui desenvolupar-se.
Les accions a incloure en el Pla d’acció hauran d’incidir especialment sobre les febleses que estan dificultant el desenvolupament del sector. És a dir, integrar plenament les actuacions dirigides a potenciar aquest sector dins de l’acció política del govern, reforçar la presència de la PAE dins de la pròpia estructura del Departament, fomentar actuacions en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de les bases tecnològiques de la PAE, activar les eines necessàries per al foment del consum i, en definitiva, millorar les condicions de la producció agrària ecològica i a la vertebració del sector per tal d’enfortir la qualitat i el mercat dels productes ecològics i a millorar la imatge dels productes ecològics.
L’any passat, a Catalunya hi havia 722 productors, 359 indústries de productes ecològics, 31 importadors a països tercers, 59 empreses comercialitzadores.
El total de superfície d’agricultura ecològica inscrita a Catalunya l’any 2006 és de 55.355 ha. de conreu. Del total d’hectàrees d’aquesta producció, Lleida n’ocupava 39.549, Barcelona 5.853, Tarragona 6.725 i Girona 3.229 ha. Els principals conreus certificats ecològics a Catalunya són l’olivera, el cereals, la vinya, els fruits secs i les hortalisses.
Els catalans podran acreditar la seva capacitat en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació
• Es tracta d’una qualificació estàndard que certifica la capacitació digital de cadascú
El Govern ha aprovat avui la creació d'una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Amb aquest instrument es vol fomentar l'eficàcia en l'ús de les TIC, des d'una perspectiva personal, social i econòmica, i definir una acreditació estàndard de qualificació professional i de formació dels ciutadans en general, donat el seu caràcter universal. Entre els beneficis esperats per la seva implantació hi ha la cohesió digital de la societat i l'increment en l'ús de les TIC.
Mitjançant un acord de Govern pres el 26 de juliol de 2005 es va crear una comissió d'experts per analitzar la viabilitat d'implantar aquesta certificació de capacitació digital. Aquesta comissió, presidida per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha elaborat un informe que recomana l'establiment d'aquesta acreditació.
L'acreditació, que expedirà la Generalitat, haurà de certificar determinades capacitats i habilitats per sobre de productes concrets i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura i digital i les bones pràctiques en aquest entorn. Com a mínim es definiran un nivell bàsic i un d'avançat.
Amb aquest acord, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació lidera el procés per a definir l'acreditació, els sistemes d'avaluació, el cost econòmic de la implantació i la seva integració en els diversos àmbits de la societat catalana. Per exemple, l'acreditació s'harmonitzarà amb el sistema educatiu reglat i amb els processos de formació i selecció del personal de les administracions catalanes.
El Govern aprova un programa d’estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat
• L’acord permetrà la reducció d’un 11% en el consum d’energia respecte les previsions en l’horitzó de l’any 2015
• El programa comptarà amb un pressupost total de 42 milions d’euros
El Govern ha aprovat avui un programa d’estalvi i eficiència energètica als edificis, dependències i equipaments de la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat d’aconseguir l’any 2015 un estalvi de l’11% en el consum d’energia. A proposta del Departament d’Economia i Finances, la Generalitat donarà exemple de la necessitat de racionalitzar l’ús dels recursos energètics tot fixant-se un objectiu superior a l’estalvi del 9,4% que el Pla de l’energia preveu per al sector terciari en l’horitzó de l’any 2015. La Generalitat és un dels principals consumidors d’energia de Catalunya, amb un consum anual de l’ordre de 1.000 GWh i una factura d’uns 90 milions d’euros.
L’aplicació de mesures de gestió i d’eficiència en el consum energètic serà obligatòria en aquells edificis on es desenvolupen activitats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i que registren un consum anual superior als 200.000 kWh/any, és a dir, que tenen una despesa superior a 12.000 euros a l’any. Aquestes instal•lacions hauran de sotmetre’s a una auditoria energètica inicial, que es repetirà cada cinc anys, i hauran d’aplicar de manera obligatòria aquelles mesures d’estalvi amb un període d’amortització inferior als quatre anys. Els edificis i instal•lacions amb un consum inferior a 200.000 kWh/any hauran d’estudiar l’adopció de sistemes de gestió de l’energia i adaptar-la de manera gradual, en funció de les seves especificitats.
En el cas dels edificis de nova construcció, els criteris d’eficiència energètica i d’introducció de les energies renovables s’inclouran en els plecs de condicions per a la seva construcció. A partir dels cinc anys de vida, aquests edificis començaran a sotmetre’s al mateix ritme d’auditories energètiques i d’aplicació de millores que la resta d’edificis.
A més, l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) recollirà les dades de consum energètic de totes les instal•lacions i elaborarà els ratis de consum energètic en funció dels usos i les característiques de cada edifici. La primera mesura que es posarà en pràctica serà la regulació de la temperatura en un màxim de 20ºC a l’hivern i en un mínim de 25ºC a l’estiu, sempre que l’ús de l’edifici ho permeti.
El programa també suposarà la creació de la figura del responsable energètic en cada departament i del gestor energètic en cada edifici, que treballaran conjuntament amb l’ICAEN, entitat dependent d’Economia i Finances, que coordinarà totes les actuacions del pla. Anualment, cada departament elaborarà i lliurarà a l’ICAEN un pla d’inversió detallant les mesures ja aplicades i les actuacions previstes per a l’exercici següent, i es valorarà de manera conjunta els resultats aconseguits i les decisions a prendre.
També s’introduiran criteris d’eficiència energètica en la compra pública, donant prioritat a aquell maquinari, elements d’enllumenat o electrodomèstics de menor consum o amb un etiquetatge energètic de nivell superior. Aquests mateixos criteris s’aplicaran en l’adquisició de vehicles, que hauran de ser compatibles amb el consum de biocombustibles o híbrids, sempre que el seu ús ho permeti.
Seguint les directrius del programa, cada departament posarà en marxa un pla de formació bàsica dels treballadors en el bon ús de l’energia, que constarà de cursos i d’accions de sensibilització i informació en matèria de gestió energètica. Aquestes activitats estaran coordinades per l’ICAEN i s’inseriran en el Programa de bones pràctiques ambientals, que du a terme la Secretaria General de la Funció Pública conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
El conjunt de les actuacions aconseguiran una reducció en el consum d’energia de 150 GWh/any el 2015, i un estalvi acumulat de 700 GWh en tot el període. Aquesta xifra equival a 58.000 tones equivalents de petroli, és a dir, gairebé la càrrega d’un petroler sencer, i suposarà un estalvi econòmic de 63 milions d’euros. A partir dels resultats inicials, els objectius de l’acord de govern es revisaran en un termini màxim de dos anys.
El programa implicarà una inversió de 42 milions d’euros. Un total de 34 milions es destinaran a l’adquisició i instal•lació d’equips d’estalvi i eficiència, mentre que les auditories disposaran d’una partida de 2 milions i les campanyes de formació i sensibilització rebran una dotació de 2 milions d’euros. L’ICAEN disposarà de 4 milions d’euros per incentivar d’altres inversions energètiques addicionals dintre d’aquest àmbit.
Castellví de Rosanes i Aitona tindran nous consultoris locals
• El consultori de Castellví, al Baix Llobregat, es construirà al mateix edifici de centre de dia per a la gent gran del municipi
• El nou consultori d’Aitona, al Segrià, estarà acabat a la tardor del 2009
El Govern ha aprovat avui destinar més de 500.000 euros per al finançament de les obres de construcció de dos nous consultoris locals, el consultori de Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat, i el nou consultori d’Aitona, al Segrià.
Consultori local de Castellví de Rosanes
El creixement de la població de Castellví de Rosanes durant els darrers anys han fet petit l’actual consultori de la població, que actualment es troba ubicat en els baixos de les dependències municipals de la Casa de la Vila.
El nou consultori que es construirà estarà ubicat a la planta baixa d’un edifici plurifuncional on també hi haurà el centre de dia per a la gent gran de Castellví de Rosanes.
Les obres s’iniciaran el proper mes de maig i el termini d’execució previst és d’11 mesos. El nou centre tindrà una superfície de 135, 57 m2 i el Departament de Salut destinarà un import de 306.559 euros a finançar les obres del consultori.
Consultori local d’Aitona
El Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament d’Aitona han acordat la construcció del consultori mèdic de la localitat, que permetrà incrementar la qualitat de l’assistència sanitària al municipi. La finalització de l’obra està prevista abans de l’octubre del 2009.
El conveni de col•laboració estableix que el Departament de Salut i el CatSalut financen les obres de construcció amb 200.000 euros. L’import total de l’obra ascendeix a 339.294 euros. L’Ajuntament d’Aitona s’encarrega de portar a terme les obres de construcció del consultori local que estarà ubicat als terrenys municipals situats a l’avinguda 27 de gener. Les obres tindran un termini màxim de 10 mesos.
La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes rebrà una subvenció d’1,2 milions d’euros
El Govern atorgarà a través de Consell Català de l’Esport una subvenció d’1,2 milions d’euros a la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. La Plataforma és una entitat privada que té com a objectiu més destacat aconseguir el reconeixement oficial de les diverses seleccions esportives catalanes amb igualtat de drets a la resta de seleccions nacionals, i per tant, amb el dret de participació en les competicions esportives oficials.
L’ajut d’1,2 milions d’euros que avui autoritza el Govern es destinarà a col•laborar en la promoció de l’esport català, organitzant campanyes de promoció, conferències i exposicions itinerants per donar a conèixer les seleccions catalanes a tota la població. Aquest és el tercer any consecutiu que la Plataforma rep aquesta subvenció, sempre de la mateixa quantia.
La Llei de l'esport disposa entre els principis rectors d'actuació de l'Administració esportiva de la Generalitat el de fomentar, protegir i regular l'associacionisme esportiu en totes les seves manifestacions, com a marc idoni per a les pràctiques esportives, i preveu així mateix que l'organització de l'esport a Catalunya segueixi els principis de coordinació administrativa, de col•laboració amb les entitats públiques i privades i de participació d'aquestes.
El mateix text legal contempla en el seu article 3, entre els principis rectors de la política esportiva de la Generalitat de Catalunya, el de promoure i difondre l'esport català en els àmbits supraautonòmics.
L’agrupació de catalans i catalanòfils de Londres rep el reconeixement oficial del Govern
• El Consell de Govern ha donat reconeixement oficial a l’associació “Catalans UK”
• Amb aquest reconeixement, ja són 115 les comunitats catalanes de l’exterior (CCE) que treballen amb el suport del Govern català per projectar Catalunya al món
El Govern ha reconegut avui oficialment l’associació “Catalans UK” que agrupa catalans i catalanòfils de Londres. La nova entitat, creada el 2006, és una organització sense ànim de lucre amb prop de 200 membres i simpatitzants, la majoria d’ells basats a la ciutat de Londres. El seu objectiu és donar a conèixer i promoure la llengua i cultura catalanes al Regne Unit entre els britànics i els catalans residents en aquest país.
Amb aquest reconeixement, “Catalans UK” pot beneficiar-se d’un ampli catàleg de serveis per part de la Generalitat com l’enviament de publicacions periòdiques catalanes, l’organització de cursos de català, ajuts a la creació de pàgines web, beques per a estudis de postgrau a Catalunya, estades a Catalunya destinades a joves, exposicions itinerants o descomptes per poder veure la Televisió de Catalunya Internacional (TVCi), entre d’altres.
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior és el terme que designa aquelles agrupacions privades de gent catalana i estrangera catalanòfila arreu del món (casals, centres catalans, agrupacions acadèmiques i empresarials, etc.) que el Govern català ha reconegut per acord oficial. Aquestes entitats tenen com a objectius principals la promoció de Catalunya entre la societat civil i el suport a la gent catalana resident a l’exterior de Catalunya. Actualment són essencialment una finestra cultural de Catalunya en la terra que les acull. La presència de comunitats a l’exterior oficialment reconegudes pel Govern de la Generalitat és a dia d’avui de 115 comunitats a gairebé 40 països d’arreu del món.
El Govern prorroga l’entrada en vigor de la prohibició de sacrificar gats i gossos a Santa Perpètua de Mogoda
• La mesura, permesa per la pròpia Llei, retarda fins a finals del 2007 l’entrada en vigor d’aquesta prohibició al municipi del Vallès Occidental
El Govern ha acordat prorrogar l'entrada en vigor prevista a primers d’any de la prohibició de sacrificar gats i gossos a les instal•lacions per al manteniment d'animals de companyia al municipi de Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental.
La prohibició està establerta per l'article 11 de la Llei de protecció dels animals, però paral•lelament la disposició addicional tercera de la Llei de mesures en matèria de medi ambient preveu que el Govern pugui prorrogar el termini establert per a l'entrada en vigor de l'esmentada prohibició, fins a un màxim d'un any. Això en els municipis o a les entitats supramunicipals que tenen delegades les competències en la matèria, i si es constata una greu dificultat per a l'aplicació de la prohibició, sempre que l'ajuntament o l'entitat supramunicipal afectat presenti un pla que comprometi l'assoliment en aquest període de temps dels objectius previstos en aquest article.
La Comissió Tècnica d'avaluació de la pròrroga pel sacrifici d'animals de companyia ha valorat favorablement l'atorgament d'una pròrroga fins a finals d’any a aquests municipis. Aquest òrgan ha considerat suficientment justificada la dificultat objectiva de donar compliment immediat a la Llei, tenint en compte l'increment en la recollida d'animals malgrat les actuacions efectuades, i després de presentar una proposta d'actuacions per al present any tècnicament adequada i realitzable.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Laia Bonet Rull nova secretària del Govern, del Departament de la Presidència, i Daniel Bartomeus Plana, nou director general de Modernització de l’Administració de Justícia, del Departament de Justícia. A més, el Govern ha nomenat Francesc Xavier Casas i Masjoan, president de Gestió d’Infraestructures S.A. (GISA), i Pilar de Torres i Sanahuja, vicepresidenta de GISA i presidenta d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat).
Laia Bonet Rull, secretària del Govern
Nascuda a Valls (Alt Camp), l’any 1972.
Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Ha realitzat els Cursos del Programa de Doctorat en Dret Públic de la UPF i actualment elabora la tesi doctoral en matèria de responsabilitat patrimonial de l’Administració com a mecanisme de reparació dels danys ambientals. Diploma de Postgrau en Dret Immobiliari i Urbanístic (IdEC-UPF).
És professora de Dret Administratiu de la UPF des de 1994 i ha impartit docència també en diversos cursos de postgrau com el Curs en Responsabilitat patrimonial de l’Administració i de les seves autoritats i funcionaris, el Curs de postgrau en Dret del Medi Ambient i dels Recursos Naturals o el Màster en Dret Públic: Estudis Avançats de l’ordenació jurídicoadministrativa del territori i del mercat (IdEC-UPF).
Ha participat en diversos projectes d’investigació en matèria de Dret Administratiu i Dret del Medi Ambient, ha realitzat estades d’investigació a la Humboldt Universität Zu Berlin així com a la Eberhard-Karls-Universität Tübingen (Alemanya), i ha comptat amb beques per a la recerca, entre d’altres, de l’Institut d’Estudis Autonòmics i de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Durant la passada legislatura va ser assessora jurídica del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya, especialment en el marc de la ponència parlamentària per a l’elaboració de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. De maig a novembre de 2006 va ser assessora del conseller de Governació i Administracions Públiques per al seguiment i assessorament de política normativa en matèria local i de funció pública, i va participar en l’organització del referèndum sobre l’Estatut d’autonomia i de les eleccions autonòmiques. Des de l’inici d’aquesta legislatura ha estat Responsable en matèria de Desplegament Legislatiu del Departament de la Presidència.
És autora de diverses publicacions i informes en matèria de Dret administratiu, de Dret del medi ambient així com sobre el nou Estatut d’autonomia de Catalunya.
Daniel Bartomeus Plana, director general de Modernització de l’Administració de Justícia
Nacut a Barcelona el 1953.
És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Va cursar el postgrau en Dret Civil Català, l’any 2000, a la Universitat Oberta de Catalunya.
Ha estat jutge de Primera Instància i Instrució núm. 1 de Rubí, encarregat del Registre Clvil i degà dels Jutjats de Rubí. També ha estat magistrat-jutge del Jutjat Penal únic de Manresa, magistrat-jutge del Jutjat Social núm. 1 de Barcelona i delegat del degà per als Jutjats Socials de Barcelona.
Ha exercit de magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ha estat membre de la junta rectora del Grup de juristes Roda Ventura (titular català de MIIC-IDMICA Pax Romana), del 1989 al 1992. També membre del secretariat de ‘Jueces para la Democracia’, del 2002 al 2004 i coordinador a Catalunya d’aquesta associació. A més, és membre de la junta directiva de l’Associació Catalana de Iuslaboralistes, de la qual n’ha estat president del 2002 al 2006.
Xavier Casas i Masjoan, president de Gestió d’Infraestructures, S. A.
Nascut a Olot el 1956.
És llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ha estat primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona i responsable d’Infraestructures i Urbanisme des de 1997. Així mateix, és president de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), vicepresident primer de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT).
Des de 1999 és responsable de les empreses municipals d’inversió Infraestructures de Llevant i Barcelona Infraestructures Municipals (BIMSA). Des de 1995 és també president del Consell Municipal del districte de Ciutat-Vella.
Pilar de Torres Sanahuja, vicepresidenta de GISA i presidenta d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat)
És nascuda a Barcelona, l'any 1956.
Llicenciada en Economia per la Universitat Autònoma de Bellaterra. Màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics i PDG per IESE.
Ha estat presidenta de GISA des de maig de 2005 fins a l’actualitat. De la seva experiència professional en destaca haver estat directora de PricewaterhouseCoopers, Departament de Corporate Finance, responsable de l'àrea de Catalunya i Balears de fusions i adquisicions i de projectes de finançament, assessora financera de l'Aula Escola Europea, directora d'empreses del BBVA, i directora de Banca Corporativa Catalunya d'Argentaria.
Així mateix, ha ocupat el càrrec de directora de la sucursal de Barcelona de Dresdner Bank i ha estat directora d'Espanya de Banca Corporativa a Madrid del Chase Manhattan Bank, NA.
