Direcció General de Comunicació

El Govern dóna llum verda al desdoblament de l'Eix Transversal

query_builder   20 març 2007 13:55

event_note Nota de premsa

El Govern dóna llum verda al desdoblament de l'Eix Transversal

El Govern dóna llum verda al desdoblament de l’Eix Transversal

• L’obra millorarà la seguretat i la fluïdesa del trànsit i fomentarà l’equilibri territorial i la transversalitat en les comunicacions

• L’execució de les obres suposarà una inversió estimada en 865 milions d’euros, que amb la gestió i manteniment de la futura autovia sumarà 1.109 milions d’euros

• Els treballs començaran entre finals d’aquest any i principis del vinent i acabaran el 2011

El Govern ha encarregat avui a l’empresa pública GISA els tràmits necessaris per a la licitació i adjudicació de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal i ha aprovat la corresponent despesa, d’abast plurianual. Aquesta actuació permetrà convertir en autovia tot l’Eix, que discorre entre Cervera i Riudellots de la Selva i té 155 quilòmetres de longitud.

Es preveu licitar la concessió d’aquesta actuació aquesta primavera, per tal d’iniciar els treballs a l’enllaç de Joncadella, a Manresa, a finals d’aquest any i el gruix de les obres el primer trimestre de 2008. L’execució del desdoblament suposarà una inversió estimada en 865 milions d’euros i la gestió i manteniment de la futura autovia, en 244 milions d’euros.

L’Eix Transversal vertebra les comunicacions per carretera entre la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona. En el marc del Pla d’infraestructures del Transport i el Programa de grans eixos viaris, la Generalitat ha previst transformar en autovia tot l’Eix Transversal, una actuació de gran magnitud, no solament pel que fa a la mobilitat, sinó també per motius socials, territorials, econòmics i estratègics.

En aquest sentit, el desdoblament de l’Eix permetrà:

 Incrementar la capacitat i millorar el nivell de servei de la infraestructura.

 Augmentar la seguretat i la fluïdesa del trànsit

 Descongestionar l’entorn metropolità i el corredor costaner

 Potenciar tant les connexions intercomarcals com les de llarg recorregut i permetrà articular el territori amb la connexió amb els principals eixos de l’interior i de comunicació amb el Pirineu

 Fomentar l’equilibri territorial i la transversalitat en les comunicacions.

 Esdevenir una peça clau en la xarxa transeuropea i estructurant en la xarxa catalana

 Contribuir a crear una xarxa de ciutat mitjanes molt actives

 Facilitar el desenvolupament econòmic en les comarques interiors

La nova autovia

El projecte preveu desdoblar l’actual carretera per tal de formar una autovia de dos carrils per a cada sentit de la circulació. En la major part del traçat, s’ampliarà la carretera existent per un costat o altre per tal de formar els nous carrils i s’aprofitaran els passos superiors per a prolongar-los. Així mateix, es remodelaran els enllaços i, pel que fa als viaductes i túnels, en general se’n construiran altres de simètrics i en paral·lel als que ja existeixen.

La nova autovia estarà formada per dues calçades amb dos carrils de 3,5 metres per sentit, més un carril addicional en els trams on cal construir vies per a l’avançament dels vehicles pesats. Els vorals exteriors tindran 2,5 metres d’amplada i els vorals interiors, 1,5 metres. Una mitjana d’amplada variable entre els 5 i els 8 metres separarà els dos sentits de la circulació.

En total, el projecte comportarà el desdoblament de 142,8 quilòmetres de carretera, la construcció de 52 viaductes i 14 túnels, així com l’actuació en 40 enllaços.

El traçat del desdoblament

Cervera – Manresa: Longitud: 44,4 quilòmetres

Enllaços: 13 - Viaductes: 19 -  Túnels: 1

El tram entre Cervera i les Oluges ja està desdoblat. A partir d’aquest punt, el traçat de la nova calçada segueix en tot moment el de la carretera actual, excepte en dos punts, on es duen a terme petites variants, al terme municipal de Rajadell; una permet evitar l’afectació de la vila romana de Sant Amanç i l’altra correspon a una zona on l’orografia fa inviable la nova calçada al costat de l’actual. S’adaptaran al desdoblament els enllaços existents i es preveu un nou enllaç per connectar amb Guissona. La major part de viaductes correspon als creuaments successius de la via sobre la riera de Rajadell.

Manresa – Vic: Longitud: 43 quilòmetres

Enllaços: 13 -  Viaductes: 12 -    Túnels: 1

El desdoblament segueix la carretera actual, que s’amplia alternativament a un costat i a un altre. En aquest tram, cal destacar la construcció d’un nou túnel a la zona de la Fontfreda, sensiblement paral•lel a l’actual, de 668 metres de longitud, i els viaductes de la riera Gabarresa, de Pere Riera, Pla del Roure i Sant Bartomeu. Els trams de circumval•lació a Manresa i a Vic ja tenen característiques d’autovia. Els enllaços s’adapten a l’ampliació de la calçada.

Vic – Caldes de Malavella: Longitud: 55,4 quilòmetres  

Enllaços: 14 -  Viaductes: 21 -  Túnels: 12

La complicada orografia en aquest àmbit, especialment entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners, comporta la construcció de diferents túnels i falsos túnels. En general i fins arribar a l’AP-7, s’aprofita la carretera actual per al desdoblament, a un costat o un altre de la via. S’adaptaran els enllaços existents, tret de l’enllaç de Sant Hilari Sacalm, on es remodelarà el ramal de sortida de l’autovia provinent de Vic. Cal remarcar la construcció del túnel de Joanet, amb una longitud de 1.440 metres i dels viaductes, duplicacions dels actuals, d’Osormort i l’arc de les Fosses.

A partir de l’AP-7, es produeix una bifurcació: per un costat, mitjançant un tram de nova via desdoblada d’uns 2 quilòmetres de longitud, que permet connectar amb l’N-II desdoblada, tant en direcció Girona com en direcció Mataró; per l’altra banda, l’actual traçat de la C-25 es configura com a ramal de connexió cap a l’Aeroport de Girona.

Planificació de les obres

Es preveu obrir la licitació de les obres de desdoblament de l’Eix Transversal aquesta primavera. Els treballs s’iniciaran esglaonadament a partir del primer trimestre de 2008, amb l’objectiu que tot l’Eix sigui autovia el segon semestre de 2011.

Aquesta és la planificació general de les obres:

Cervera – Manresa: Els treballs començaran el primer trimestre de l’any vinent, tret de l’enllaç de Joncadella, a Manresa, on es podrien iniciar abans, ja a finals d’aquest any, per tal de facilitar la sortida de Manresa a través de la nova avinguda de la Universitat. Es preveu que tot aquest tram quedi desdoblat el segon semestre de 2010.

Manresa – Vic – Caldes de Malavella: L’estiu de 2008 començaran les obres a la resta de l’Eix, que quedaria desdoblat durant el segon semestre de 2011.

El finançament

El Govern finançarà el desdoblament de l’Eix Transversal mitjançant una concessió d’obra pública, sistema que introdueix la possibilitat que la iniciativa privada construeixi i exploti una carretera per un període determinat, i l’Administració es faci càrrec de la corresponent amortització. En el cas de l’Eix Transversal, la concessió abasta un període de 33 anys. 

Així, segons el model previst, el concessionari assumirà els costos de la redacció dels projectes constructius necessaris, de l’obtenció dels terrenys, de l’execució de l’obra i de la conservació de l’autovia. Per la seva banda, la Generalitat anirà abonant al concessionari un cànon en funció del nombre de vehicles que utilitzin la infraestructura.

L’execució de les obres suposarà una inversió prevista de 865 milions d’euros. Aquesta xifra inclou els treballs de desdoblament, les obres complementàries en els trams ja desdoblats, la gestió de l’obra i la redacció de projectes i estudis. D’altra banda, cal afegir els costos previstos d’explotació i conservació de l’Eix, de manera que la inversió prevista en l’obra i el manteniment de la futura autovia suma un total de 1.109 milions d’euros.


El Pla per a l’estalvi i l’eficiència energètica rep un impuls de més de 50 milions d’euros

• L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) i el seu homòleg espanyol posen en marxa un programa per promoure l’ús racional de l’energia en empreses, llars i administracions

• L’acord forma part de les mesures previstes al Pla d’Energia de Catalunya, que pretén aconseguir un estalvi equivalent a les 1,9 tones de petroli fins al 2010 i una important reducció de les emissions de CO2

El Pla d'Acció de l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica rebrà un impuls de més de 50,4 milions d’euros. El Govern ha autoritzat avui la signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), que preveu impulsar mesures d’ús racional de l’energia entre diferents àmbits de la societat durant aquest any 2007. L’ICAEN s’encarregarà de la seva coordinació.

 L’objectiu del conveni és millorar a curt termini l’eficiència energètica fomentant les inversions i avançar en la conscienciació ciutadana per tal que l’estalvi i l’eficiència d’energia esdevinguin una pràctica habitual en la societat catalana. Per això es potenciaran diferents actuacions dirigides a empreses, llars i administracions, com ara la posada en marxa de programes de millora tecnològica, subvencions al canvi d’equips per d’altres més eficients, línies de finançament d’inversions o campanyes de difusió i conscienciació.

El conveni estableix que l’ICAEN aportarà 12,6 milions d’euros, mentre que l’aportació de l’IDAE ascendirà a 37,8 milions d’euros, que es distribuiran de la següent manera:

- La indústria disposarà de 10,74 milions d’euros, que es destinaran a l’aplicació de mesures com auditories energètiques o ajuts a la substitució de maquinària.

- El sector dels transports comptarà amb 5,27 milions d’euros per a desenvolupar plans de mobilitat urbana, plans de transport per a empreses, difusió de la conducció eficient o la major participació dels mitjans col•lectius en el transport per carretera, entre d’altres.

- L’edificació i els serveis públics disposaran de 18,37 milions d’euros. Les principals línies de treball en aquest àmbit seran la millora de l’eficiència energètica de les instal•lacions tèrmiques i d’il•luminació interior dels edificis existents o la renovació d’instal•lacions d’enllumenat públic exterior.

- El sector domèstic es dotarà amb 12,44 milions d’euros. S’hi inclouran campanyes com el Pla Renove d’electrodomèstics o la substitució de comptadors elèctrics, entre d’altres.

- El sector primari comptarà amb 0,78 milions d’euros, que principalment s’orientaran a mesures de formació i promoció de tècniques d’ús eficient de l’energia en l’àmbit agrícola.

- La cogeneració d’alta eficiència energètica disposarà d’una partida de 0,27 milions d’euros per a estudis de viabilitat, auditories energètiques o ajuts al desenvolupament de cogeneracions en l’àmbit no industrial.

- Les campanyes de difusió i promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica comptaran amb 2,6 milions d’euros.

Aquest acord s’integra en el conjunt de mesures del Pla d’Acció 2006-2010 del Pla de l’Energia de Catalunya, el compliment del qual suposarà un estalvi energètic acumulat d’1,9 milions de tones equivalents de petroli i una reducció d’emissions de CO2 de 3,1 milions de tones a Catalunya.


El Govern impulsa les energies renovables

• Ajudes a la instal·lació de nous projectes d’energia solar tèrmica, fotovoltaica i biomassa

• Els fons procedeixen de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de l’Energia i els gestionarà l’Institut Català de l’Energia

El Govern signarà un conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) del Departament d’Economia i Finances, i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) per impulsar l’ús de les energies renovables a Catalunya. El conveni, dotat amb 2,85 milions d’euros, desenvoluparà les mesures de suport públic incloses en el Pla d’Energies Renovables corresponents a Catalunya per a l’any 2007, i que també estan recollides en Pla de l’Energia 2006-2015.

Segons el conveni, l’ICAEN gestionarà els fons que aporti l’IDAE, que es traduirà en subvencions per a la instal•lació de nous projectes d’aprofitament energètic en les àrees de biomassa tèrmica domèstica, energia solar  tèrmica de baixa temperatura i solar fotovoltaica aïllada. L’objectiu és avançar en la diversificació de les fonts energètiques i en la substitució dels combustibles d’origen fòssil.

El compliment del Pla de l’Energia 2006-2015 permetrà que les energies renovables suposin el 9,5% del consum total d’energia primària l’any 2015 a Catalunya, mentre que el Pla d’Energies Renovables del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç preveu que el 12,1% del consum global d’energia sigui abastit per energies renovables l’any 2010.


El Govern prepara un Decret per fer front a la sequera i analitza  l’estat de les reserves d’aigua

• El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha informat avui el Consell de Govern sobre la sequera i les mesures per fer-hi front

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha informat avui al Consell de Govern sobre la situació de sequera que afecta Catalunya aquest any i ha exposat quines seran les línies d’actuació que el Departament, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), està activant per fer front a aquest episodi.

Baltasar ha recordat que la insuficiència de pluges esdevingudes a tot el país ha determinat una disminució important dels cabals dels rius, els nivells d’aqüífers i, en els cursos regulats, la reducció de les reserves d’aigua, cosa que fa preveure, si es manté la situació actual, que es puguin produir problemes en la satisfacció adequada de les demandes d’aigua per a l’abastament de poblacions en moltes de les conques hidrogràfiques i sistemes de gestió de recursos arreu del territori.

Per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població i altres usos declarats prioritaris per la llei, resulta imprescindible adoptar amb immediatesa les mesures correctores que intensifiquin l’estalvi i un aprofitament encara més eficient de l’aigua emmagatzemada fins que els recursos superficials i subterranis i, especialment les reserves embassades, recuperin els nivells necessaris.

L’aprovació del Decret de sequera s’avança a causa de la baixa reserva dels embassaments

L’absència continuada de precipitacions anuals i plurianuals, i inferiors a les mínimes històriques, amb les reserves dels embassaments properes al 40% de mitjana, i la previsió d’afeccions a l’abastament a curt-mitjà termini aconsellen l’aprovació d’un Decret de sequera.

Els embassaments catalans, a dia d’avui, es troben al 41,78 % de la seva capacitat. Davant d’aquesta situació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), prepara el nou Decret d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics (Decret de sequera). Aquest esborrany de projecte de decret, l’ha d’aprovar el Consell d’Administració de l’ACA el pròxim dijous, dia 22 de març, com a pas previ per a l’aprovació definitiva del Govern. L’entrada en vigor d’aquest Decret es preveia per al mes de maig, però a causa del comportament climàtic dels darrers mesos ha calgut avançar-lo.

Com va recordar el conseller Baltasar durant la seva compareixença parlamentària, divendres passat, les característiques del nou Decret de sequera són les següents:

• El Decret tindrà una estructura i un contingut molt similars al de l’any 2005, de manera que aglutinarà les mesures d’excepcionalitat i d’emergència en un únic text.

• Al sistema Ter-Llobregat, la declaració d’entrada als diversos escenaris d’excepcionalitat es regirà per indicadors de volums del conjunt del sistema o de les conques per separat, per tal d’evitar desequilibris entre conques.

• L’ús de fonts pròpies per a activitats lúdiques quedarà restringit a autoritzacions expresses.

• Inclourà una línia d’ajuts d’abastaments d’emergència per a vehicles cisterna o obres provisionals equivalents en termes similars a la resolució que existeix ara, però restaran condicionats a l’aplicació de mesures de restricció progressiva i foment de l’estalvi en escenaris anteriors al d’emergència.

• Es milloraran els mecanismes de declaració de dades i comunicació, i es fomentarà així el coneixement global de l’estat de les reserves per part de l’ACA i les demandes previstes per part de les entitats subministradores, per tal de millorar l’eficiència de l’ús del recurs en situacions d’escassetat.

D’altra banda, a finals del mes de gener es van constituir a l’ACA el Comitè Permanent de la Sequera, com a òrgan executiu per al seguiment dels episodis de manca de recurs i planificació d’actuacions, i la Comissió de Gestió de la Sequera (CGS), a la qual es va encarregar la doble tasca de redactar el nou Decret de mesures excepcionals i d’emergència per a la gestió del probable episodi de sequera d’enguany, i també la redacció i tramitació del Pla de gestió de sequeres.


El Govern regula la formació professional a distància

• L’oferta de FP a distància es va iniciar de manera experimental el curs 2005-2006

El Govern ha aprovat avui el Decret que regula els ensenyaments de formació professional inicial en la modalitat a distància. Aquesta modalitat pretén fomentar que hi hagi més persones formades i amb major qualificació a fi i efecte d'afavorir la seva inserció, reinserció o progressió laboral i la seva contractació o promoció per part de les empreses.

L'oferta d’ensenyaments de formació professional a distància, que es va iniciar de manera experimental el curs 2005-2006, compta amb 990 alumnes matriculats.

L'objecte d'aquest decret és regular la implantació i organització dels ensenyaments de formació professional inicial en la modalitat a distància. Pel que fa a l'ordenació acadèmica, el currículum i els requisits de professorat dels cicles formatius que s'imparteixin en la modalitat a distància són els mateixos de la formació professional presencial. Entre d’altres aspectes a destacar, els alumnes tindran més facilitats per realitzar les tasques pràctiques associades a la seva formació.


Els consells comarcals de l’Anoia i la Garrotxa tindran més consellers després de les eleccions municipals

Dos consells comarcals augmentaran el nombre de consellers en la seva pròxima constitució, després de les eleccions municipals del 27 de maig. Es tracta dels consells comarcals de l’Anoia i de la Garrotxa. El  Govern ha aprovat avui el Decret que regula l’elecció dels membres dels consells comarcals que sortiran de les eleccions municipals del 27 de maig.

El nombre de consellers comarcals canvia a l’Anoia, on passa de 25 a 33 membres i a la Garrotxa, on passa de 19 a 25. El nombre de consellers a elegir a cada consell comarcal és el següent:

Alt Camp, 19 membres.

Alt Empordà, 33 membres.

Alt Penedès, 25 membres.

Alt Urgell, 19 membres.

Alta Ribagorça, 19 membres.

Anoia, 33 membres.

Bages, 33 membres.

Baix Camp, 33 membres.

Baix Ebre, 25 membres.

Baix Empordà, 33 membres.

Baix Llobregat, 39 membres.

Baix Penedès, 25 membres.

Barcelonès, 39 membres.

Berguedà, 19 membres.

Cerdanya, 19 membres.

Conca de Barberà, 19 membres.

Garraf, 33 membres.

Garrigues, 19 membres.

Garrotxa, 25 membres.

Gironès, 33 membres.

Maresme, 33 membres.

Montsià, 25 membres.

Noguera, 19 membres.

Osona, 33 membres.

Pallars Jussà, 19 membres.

Pallars Sobirà, 19 membres.

Pla d'Urgell, 19 membres.

Pla de l'Estany, 19 membres.

Priorat, 19 membres.

Ribera d'Ebre, 19 membres.

Ripollès, 19 membres.

Segarra, 19 membres.

Segrià, 33 membres.

Selva, 33 membres

Solsonès, 19 membres.

Tarragonès, 33 membres.

Terra Alta, 19 membres.

Urgell, 19 membres.

Vallès Occidental, 39 membres.

Vallès Oriental, 33 membres

El nombre de consellers comarcals es calcula d'acord amb l’última xifra de població de cada municipi oficialment aprovada i de conformitat amb el que disposen l'article 14.2 del Reial decret 605/1999, de 16 d'abril, i l'article 20.2 del Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre.


El Govern aprova els decrets relatius a les eleccions al Consell General d’Aran del proper 27 de maig

El Govern ha aprovat els decrets normatius per a la realització de les eleccions al Consell General d’Aran que tindran lloc el dia 27 de maig de 2007, el mateix dia de les eleccions locals.

D’una banda s’ha aprovat el Decret que regula les subvencions als grups polítics per a les despeses ocasionades amb motiu de les eleccions al Consell General d’Aran, i de l’altre, el Govern també ha aprovat les normes complementàries que fan referència a aspectes com ara el vot per correspondència o la utilització d’urnes, cabines i paperetes, entre d’altres.

Així, l’Administració de la Generalitat subvencionarà les despeses ocasionades als partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors d’acord amb les regles següents:

- 264,83 euros per cada conseller electe.

- 0,53 euros per vot aconseguit per a cada candidatura de la qual, com a mínim, un membre hagi estat proclamat conseller.

- 0,21 euros per cada elector d’una circumscripció electoral, sempre que la candidatura obtingui un escó en aquesta circumscripció i hagi presentat llistes en totes les circumscripcions de la Vall d’Aran, per les despeses originades per tramesa directa i personal als electors dels sobres i les paperetes electorals, o de propaganda i publicitat electoral.

A més s’estableix la possibilitat que tenen els partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors d’obtenir bestretes de fins a un màxim del 30% de la subvenció percebuda a les eleccions de l’any 2003.

La Vall d’Aran es divideix en sis circumscripcions que es corresponen amb els seus terçons històrics. El nombre de consellers i conselleres a elegir és el següent: Pujòlo (dos membres), Arties e Garòs (dos membres), Castièro (quatre membres), Marcatosa (un membre), Irissa (un membre) i Quate Lòcs (tres membres).


Millores en les xarxes de sanejament de les conques del Garraf i del Llobregat

 • Es construiran els col·lectors necessaris per al sanejament de dos nuclis urbans d’Avinyonet del Penedès

• S’aprova també el projecte de col·lectors per als municipis de Solsona i Olius

El Govern ha impulsat la construcció dels col·lectors en alta per al sanejament dels nuclis de dels nuclis de les Cabòries i les Gunyoles, al terme municipal d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), i també del sistema Solsona-Olius, en els termes municipals d’aquests dos municipis del Solsonès. És per aquest motiu que ha aprovat declarar la urgència de l'ocupació dels béns i els drets afectats per aquests projectes.

Ens els dos casos, es tracta d’escometre amb urgència els plans de descontaminació de les aigües residuals tant domèstiques com industrials assimilades a urbanes generades per les poblacions dels nuclis de les Gunyoles i les Cabòries del municipi d'Avinyonet del Penedès, i en uns sectors dels municipis de Solsona i Olius, ja que actualment s'aboquen al medi sense un tractament adient.

Millores a les conques del Garraf

La xarxa de sanejament en alta projectada a les Cabòries i les Gunyoles estarà constituïda per quatre trams, tres d'ells per gravetat i l'altre serà un tram impulsat, per la qual cosa es construirà una estació de bombament on actualment hi ha l'emplaçament d'una fossa sèptica. El tram de 1.366 m de canonada de PVC de diàmetre 400 mm i el tram de 475 m de canonada de polietilè de 200 mm, recollirà les aigües residuals dels nuclis de les Cabòries i les Gunyoles i les conduirà a la xarxa en alta existent fins el sistema de sanejament de l'estació depuradora d'aigües residuals de Vilafranca del Penedès.

Mitjançant la construcció de l'estació de bombament i dels 1.841 m de xarxa de col•lectors projectada, juntament amb la resta de les obres complementàries, es possibilitarà aconseguir una important i imprescindible millora sanitària tant de l'entorn com de les lleres públiques de les conques del Garraf.

L'entrada en funcionament de l'obra projectada permetrà la recollida i subsegüent tractament dels esmentats cabals d'aigües residuals.

Millores al sistema Solsona-Olius

Les obres recollides en el projecte de millora del sistema Solona-Olius són les necessàries per tal de dur a terme el sanejament en alta corresponent a aquests dos nuclis urbans i consisteixen en la construcció d'una xarxa de col•lectors en alta de funcionament per gravetat, dividida en tres trams: el d'Olius de 3.020 metres de longitud, el de Solsona de 300 m i el general de 1.410 metres.

Mitjançant la construcció dels 4.730 m de canonada i la resta d'obres complementàries es possibilitarà garantir el correcte funcionament de la xarxa de sanejament en alta del sistema Solsona-Olius aportant una millora tant de l'entorn com de la qualitat de les aigües del riu Llobregat.

L'entrada en funcionament de l'obra projectada permetrà la correcta recollida i subsegüent conducció de les aigües residuals generades als nuclis urbans abans esmentats, fins a la depuradora existent i posterior retorn al medi en les condicions de qualitat necessàries. D’aquesta manera, es millorarà el tractament en els sistemes de sanejament i s’aconseguirà una millora ambiental i de la qualitat de les aigües d'abastament en la conca del Llobregat.


El Govern prorroga l’entrada en vigor de la prohibició de sacrificar gats i gossos a diversos municipis del Penedès i el Garraf

• La mesura, permesa per la pròpia Llei, retarda fins a finals del 2007 l’entrada en vigor d’aquesta prohibició a un total de 23 municipis

El Govern ha acordat prorrogar l'entrada en vigor prevista a primers d’any de la prohibició de sacrificar gats i gossos a les instal·lacions per al manteniment d'animals de companyia a diversos municipis de la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès i el Garraf.

La prohibició està establerta per l'article 11 de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, però paral·lelament, la disposició addicional tercera de la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient, preveu que el Govern pugui prorrogar el termini establert per a l'entrada en vigor de l'esmentada prohibició, fins a un màxim d'un any. Això en els municipis o a les entitats supramunicipals que tenen delegades les competències en la matèria, i si es constata una greu dificultat per a l'aplicació de la prohibició, sempre que l'ajuntament o l'entitat supramunicipal afectat presenti un pla que comprometi l'assoliment en aquest període de temps dels objectius previstos en aquest article.

La Comissió Tècnica d'avaluació de la pròrroga pel sacrifici d'animals de companyia ha valorat favorablement l'atorgament d'una pròrroga fins a finals d’any a aquesta Mancomunitat. Aquest òrgan ha considerat suficientment justificada la dificultat objectiva de donar compliment immediat a la Llei, tenint en compte l'increment en la recollida d'animals malgrat les actuacions efectuades, i després de presentar una proposta d'actuacions per al present any tècnicament adequada i realitzable.

Els municipis on s’aplicarà aquesta pròrroga seran:

Avinyonet del Penedès

Castellet i la Gornal

Castellví de la Marca

El Pla del Penedès

Font-rubí

La Granada

Les Cabanyes

Olèrdola

Olesa de Bonesvalls

Pacs del Penedès

Pontons

Puigdàlber Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Pere de Riudebitlles

Sant Quintí de Mediona

Sant Sadurní d'Anoia

Santa Fe del Penedès

Santa Margarida i els Monjos

Subirats

Torrelavit

Torrelles de Foix

Vilafranca del Penedès

Vilobí del Penedès


El Campus Universitari del Baix Llobregat tindrà un nou centre de recerca en ciències òptiques

• El Govern cedeix un terreny de 1.481 metres quadrats a l’Institut de Ciències Fotòniques per a activitats de recerca, desenvolupament i innovació

El Govern ha aprovat cedir a la Fundació Privada Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) un terreny a Castelldefels, situat al Campus Universitari del Baix  Llobregat, que acollirà la construcció d’un edifici destinat a activitats de recerca, desenvolupament i innovació.

La cessió afecta a un solar de 1.481 metres quadrats de superfície, on l’Institut ja projecta la construcció del futur edifici de 4.515 metres quadrats, distribuïts en planta soterrani, planta baixa, altell, primera, segona i coberta, construcció que està previst que s’allargui els propers cinc anys.

L'Institut de Ciències Fotòniques és una fundació creada el març de 2002 i constituïda per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, i per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva missió és la de realitzar activitats de recerca i formació de base àmplia, tant bàsica com aplicada, en les diferents branques de les ciències i tecnologies òptiques, al més alt nivell internacional.

A l’ICFO hi treballa personal investigador en els diversos camps de les ciències fotòniques, des de les telecomunicacions òptiques fins a les biotecnologies, passant per les tècniques de detecció remota, els sensors, la informació quàntica i la fotònica industrial. Aquest institut ofereix la possibilitat d'obtenir el doctorat en ciències òptiques.


El Govern destinarà una subvenció de 314.038 euros a l’Escola Guimbarda per ampliar l’atenció a persones amb disminució

• El Departament d’Acció Social i Ciutadania finançarà la reforma i la creació de noves places en aquest centre de Barcelona

El Govern ha acordat concedir una subvenció a la cooperativa Escola Guimbarda per un import de 314.038 euros destinada a finançar l’ampliació i la reforma d’aquest centre de dia d’atenció especialitzada per a persones amb disminució.

L'Escola Guimbarda es va fundar com a cooperativa de mestres a Barcelona l'any 1977 amb la finalitat de donar una resposta educativa als nens i les nenes en edat escolar que, per les seves greus discapacitats, no estaven escolaritzats.

Actualment, l’escola forma part de la Fundació Catalana Guimbarda, i desenvolupa els serveis d’educació especialitzada en infantil, primària i secundària. A través del Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), també ofereixen els serveis de teràpia ocupacional, ajust personal, estimulació global, fisioteràpia i activitats complementàries.


El Govern destina més de 41 milions d’euros a l’increment salarial dels Mossos d’Esquadra per al 2007

• Queda ratificat l’acord segons el qual la pujada salarial per aquest 2007 se situa al voltant del 12%

El Govern ha donat el vistiplau avui a l’acord pres pel Consell de la Policia el 7 de març passat relatiu a l’increment de les retribucions del cos de Mossos d’Esquadra de cara a aquest 2007, una mesura a la qual hi ha previst destinar un total de  41.270.602 euros.

El Consell de la Policia, que fa dues setmanes va ratificar la pujada salarial del 11,99% per al 2007, és l’òrgan de representació paritària de la Generalitat i els membres dels Mossos d’Esquadra al qual se sotmeten tots els assumptes d’interès pels funcionaris del cos, i que en la seva darrera reunió va acordar ratificar l’acord salarial signat el mes d’octubre amb els sindicats SAP-UGT, CC.OO i APESME de forma que aquest mes s’aplicarà també i de manera addicional als membres del Cos de Mossos d'Esquadra els increments derivats del III Acord General de Condicions de Treball del Personal de l'Administració de la Generalitat.

La suma de tots aquests augments salarials comporta que les retribucions anuals 2007 dels funcionaris del cos de mossos d’esquadra comparades amb les retribucions anuals del 2006 s’incrementaran com a mínim l’11,99 % i un màxim del 12,50%, incloent-hi el pagament del 25% del complement específic mensual en les pagues extres de juny i desembre, iniciant un procés que finalitzarà l’any 2009 amb la incorporació a la paga extra del mes de desembre del 100% del complement específic mensual.

Per tant, sobre els increments derivats de l'Acord de 21 d'octubre i ja aplicats en la nòmina del mes de febrer (amb endarreriments des del mes de gener), s'aplicarà en la nòmina del mes de març (amb endarreriments també des del mes de gener) la repercussió en l’àmbit del cos de mossos d’esquadra dels increments generals previstos al III Acord general de condicions de treball de l’Administració de la Generalitat.


Aprovat l’increment retributiu dels alts càrrecs de la Generalitat pel 2007

El Govern ha aprovat avui incrementar en les mateixes quanties que la resta de personal de l’Administració les retribucions per a l’any 2007 dels alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat, del personal eventual assimilat a aquests, i dels càrrecs directius de l’estructura de l’Institut Català de la Salut (ICS).

El Govern ja va aprovar el febrer passat aplicar un increment retributiu al sou dels funcionaris d’un 3,55% durant l’any 2007. Aquest va ser un dels compromisos de l’acord que l’Administració de la Generalitat va signar amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT en el marc de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat.

L’acord, que es va adoptar el dia 22 de gener, ha determinat les retribucions per a l’any 2007, així com el seu pagament a compte a la nòmina del mes de gener de conformitat amb el decret de pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.


Impuls a la construcció de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Salou

• Estarà situada en un terreny de la Rambla del Parc de Salou

• Està previst que estigui acabada pel novembre de 2008, coincidint amb el desplegament dels Mossos a la comarca del Tarragonès

La futura comissaria dels Mossos d’Esquadra de Salou prevista de cara al desplegament de la Policia de la Generalitat a la comarca del Tarragonès estarà ubicada a la Rambla del Parc del municipi, limítrof amb el municipi de Vila-seca i molt propera al parc d'atraccions de Port-aventura. El Govern ha acceptat avui la cessió gratuïta dels terrenys on s’ubicarà el nou equipament, de 8.300 metres quadrats de superfície.

La cessió gratuïta de domini d’aquest terreny ha estat possible perquè, atesa la seva ubicació i característiques, resulta idoni per construir-hi la comissaria necessària pel desplegament de la policia a la comarca, prevista per l'1 de novembre de 2008, que es farà simultàniament al Tarragonès, l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Priorat, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, completant així el desplegament dels Mossos a tot el territori català.


El Govern destina 2 milions d’euros al manteniment dels vehicles policials durant el període 2007-2008

• Aquest servei es contractarà a partir de l’11 de juliol de 2007 i fins el 31 de desembre de 2008

El Govern ha aprovat avui destinar 2.029.389 euros al servei de gestió i control del manteniment de la flota de vehicles de la Direcció General de Policia, durant el període 2007-2008. L’aportació a realitzar en els propers dos anys es distribuirà en dues anualitats, l’una, la del 2007 preveu una despesa de 594.179 euros, i de cara al 2008, la despesa estimada és de 1.435.209 euros.

Aquest servei es contractarà a partir de l’11 de juliol de 2007, en què s’haurà actualitzat el nombre de vehicles previstos que requereixen un manteniment, i durant el període comprès entre aquesta data i el 31 de desembre de 2008. L’empresa adjudicatària haurà de facturar mensualment pel nombre comptabilitzat de vehicles en cada moment, tenint en compte les altes i les baixes que s’hagin produït.

Característiques i nombre de vehicles per a l’any 2007

4 turismes

23 tot terreny

20 furgonetes

35 furgons especials

744 motocicletes (al llarg de l’any, hi ha previst un increment aproximat de 81 motocicletes més que requeriran un manteniment per un període aproximat de 2 mesos).

Respecte la pròrroga del contracte de manteniment de la flota de vehicles, s’afegeixen 121 motocicletes del desplegament 2006 i les 100 noves motocicletes de trànsit.

Característiques i nombre de vehicles per a l’any 2008

4 turismes

23 tot terreny

20 furgonetes

35 furgons especials

825 motocicletes (al llarg de l’any, hi ha previst un increment aproximat de 175 motocicletes més que requeriran un manteniment per un període aproximat de 3 mesos).


Els consellers Nadal, Baltasar i Puigcercós formaran part de la Comissió mixta d’infraestructures per desplegar les inversions previstes en l’Estatut

• També en seran membres el secretari general d’Economia i Finances, Martí Carnicer, i els màxims responsables de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis

El Govern ha designat avui els  representants de l'Administració de la Generalitat i de l'Administració local de Catalunya a la Comissió d'inversió en infraestructures prevista per al desplegament de  l'Estatut d'autonomia.

La Comissió serà presidida pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal i estarà integrada pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, el secretari general del Departament d'Economia i Finances, Martí Carnicer, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos i el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Joan Maria Roig.

La disposició addicional tercera de l'Estatut d'autonomia estableix que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. El mateix apartat afegeix que aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives. El propi text estatutari preveu que per tal de donar compliment a aquest objectiu, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

El càrrec de secretari/a de la part catalana de la Comissió correspondrà a la secretària general de Política Territorial i Obres Públiques, Carmina Llumà.


NOMENAMENTS

El Govern ha nomenat avui Leonor Alonso González com a directora general de Funció Pública, i Carles Ramió Matas com a director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, ambdós càrrecs del Departament de Governació i Administracions Públiques.

LEONOR ALONSO GONZÁLEZ, directora general de Funció Pública

Nascuda a Barcelona, l’any 1963.

Leonor Alonso és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona.

És funcionària de carrera de la Diputació de Barcelona, en la categoria de Tècnic d’Administració General, on ha exercit, des del 1991, diverses responsabilitats en l’àmbit de l’assessoria jurídica com a lletrada de la Diputació, prestant assistència jurídica als ens locals. Va ser Cap de l’Oficina de Suport Jurídic de la Presidència de la Diputació. Des del març de 2004 ha estat subdirectora general de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).

CARLES RAMIÓ MATAS, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC)

Nascut a Girona l’any 1963.

Carles Ramió és professor titular de ciència política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra, on ha ocupat el càrrec de vicerector (2006-2002) i el de degà dels estudis de ciències polítiques i gestió pública (2000-2002).

És especialista en temes de gestió i anàlisi de polítiques públiques. Ha publicat 13 llibres sobre aquesta matèria i més de 60 articles científics i capítols de llibre. Ha estat professor de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), darrerament com a director del mestratge en funció directiva. És membre dels consell de redacció de 8 revistes científiques de l’Estat i internacionals. Ha format part de diferents comissions d’experts a la Generalitat de Catalunya i a l’Administració General de l’Estat.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia