El Govern designa els nous integrants de la Comissió Executiva Frankfurt 2007
• Es dóna per finalitzada la tasca dels òrgans impulsors de la Fira: el Consell Promotor i la Comissió de Continguts, creats el maig del 2006
• Es designen els nous integrants de la Comissió Executiva tenint en compte la nova composició del Govern de la Generalitat
• La Comissió estarà presidida pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira
El Govern ha designat avui els nous integrants de la Comissió Executiva de Frankfrut 2007 que estarà presidida pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. El Govern ha modificat així la composició inicial de la Comissió amb l’objectiu de reflectir la nova organització de la Generalitat i alhora donar per finalitzada la tasca del Consell promotor i la Comissió de Continguts, atès que ja han complert la seva finalitat.
Els tres òrgans es van crear mitjançant l’acord del Govern del 16 de maig de 2006 per impulsar la presència de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007, considerada la més important del món editorial.
Amb aquest acord, proposat conjuntament pel vicepresident i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Govern ha donat per finalitzada la tasca del Consell promotor i la Comissió de Continguts, després d’haver-se assolit els objectius fixats inicialment.
La Comissió Executiva
La Comissió Executiva Frankfurt 2007 estarà presidida pel vicepresident del Govern i la vicepresidència recaurà en el director de l’Institut Ramon Llull. Els vocals seran els secretaris generals dels departaments de la Vicepresidència; Cultura i Mitjans de Comunicació, i Innovació, Universitats i Empresa. També seran vocals el secretari d’Afers Exteriors i els directors de Coordinació Interdepartamental, de l’Institut Català de les Indústries Culturals, de la Institució de les Lletres Catalanes, de Turisme de Catalunya i del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, a més del comissari responsable de la direcció executiva del projecte Frankfurt 2007 i els presidents del Gremi d’Editors de Catalunya i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
S’hi podran integrar també, previ acord del Govern, un representant del Principat d’Andorra, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de la Generalitat Valenciana, de l’Ajuntament de Barcelona i dels ajuntaments amb els quals s’hagi establert un acord de col•laboració per a la participació de la Cultura Catalana a Frankfurt.
Un aparador de la cultura catalana
El Govern vol que la Fira de Frankfurt sigui un gran aparador d’abast internacional per la cultura catalana i alhora un centre d’interès per revifar el sector editorial a l’interior del país. Els objectius són fer visible el paper capdavanter de la indústria editorial de Catalunya, augmentar el reconeixement universal de la literatura catalana, promoure la traducció d’obres a altres llengües i incentivar-ne la seva internacionalització.
La Fira de Frankfurt, que data de 1949, se celebrarà enguany entre el 9 i el 14 d’octubre. Comptarà amb 6.600 expositors de 110 països diferents. Hi haurà 250 expositors catalans i 1.800 professionals de la indústria editorial de Catalunya i en total s’esperen 300.000 visitants.
El Govern aprova la inversió per contractar els 23 equips que han de valorar quines persones poden acollir-se a la Llei de la Dependència
• El Consell de Govern avança una setmana la contractació dels tècnics
• S’agilitza així la formació dels equips i es garanteix el compliment del calendari d’aplicació de la Llei de la Dependència
• La inversió aprovada s’apropa als 40 milions d’euros en els propers 4 anys
El Govern ha aprovat avui la inversió que el departament d’Acció Social i Ciutadania destinarà a les entitats i a les empreses públiques que han de gestionar el servei públic de valoració de grau i nivell de dependència de les persones que ho sol•licitin, per tal de rebre els ajuts establerts per la Llei de la Dependència.
Això representa, a la pràctica, l’avançament en una setmana de la contractació dels 23 equips de valoració, integrats per 160 tècnics, que arreu de Catalunya hauran de valorar a partir del proper més de juny el grau i nivell de dependència dels ciutadans que ho sol•licitin. Aquest avançament permetrà agilitzar la formació d’aquests equips i garantir el compliment del calendari de la Llei de la Dependència.
La inversió global que comporta aquesta despesa s’eleva a 39.987.888 euros, desglossats per anys de la següent manera:
• Any 2007: 6.562.058 euros
• Any 2008: 10.814.271 euros
• Any 2009: 11.138.699 euros
• Any 2010: 11.472.860 euros
Segons el calendari previst per al desplegament de la Llei de la Dependència, aquest mes de maig s’iniciarà la tramitació de les sol•licituds de valoració de grau de dependència, i al juny, les visites dels tècnics a domicili per a acreditar-les. Es preveu un termini de tres mesos per resoldre les sol•licituds de valoració, sempre i quan s’hagi presentat tota la documentació pertinent.
D’altra banda, cal recordar que s’ha posat en funcionament un telèfon gratuït d’informació sobre la dependència, 900 300 500 ó també el 012, que informen sobre els requisits i els qüestionaris de sol•licitud.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha fet difusió dels principals criteris que s’han de tenir en compte alhora de poder accedir als ajuts per a persones dependents, i que són els següents:
1. Qui s’hi pot acollir?
Seran titulars dels drets establerts a la Llei els espanyols que compleixin els següents requisits:
Trobar-se en situació de dependència en alguns dels graus establerts (de moment només per Grau III).
Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol•licitud. Per als menors de 5 anys, el període de residència s’exigirà a qui tingui la guarda i custòdia.
Durant el 2007 seran reconeguts els drets de les persones que tinguin una valoració de Grau III; els altres graus s’incorporaran progressivament.
2. Què és el Grau III (Gran Dependència)?
S’aplica aquesta denominació quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per la seva autonomia personal. A nivell quantitatiu s’expressa amb un valor igual o major a 75 punts al BVD (Barem de Valoració de Dependència).
3. Quan s’hi podran acollir?
- Per informació i recollida de sol•licituds:
A partir del 14 de maig:
Al les oficines del Serveis Socials d’Atenció Primària del seu Municipi i al a seva Àrea Bàsica de Salut.
A través de la pàgina web del Departament (www.gencat.net/benestar/).
Si està ingressat a un centre, adreçar-se a la direcció o al Servei de Treball Social del mateix centre.
- Per lliurar les sol•licituds:
A partir del 21 de maig:
A les oficines del Serveis Socials d’Atenció Primària del seu Municipi com a opció prioritària.
També a qualsevol dels registres oficials (ajuntaments, oficines de la Generalitat, correus, etc.).
4. Quan s’iniciaran les valoracions de les sol•licituds presentades?
A partir de la primera quinzena de juny.
5. Qui ho farà?
Les valoracions de dependència aniran a càrrec de 160 tècnics repartits en 23 equips en tot el territori que disposaran de tres mesos per resoldre totes les sol•licituds presentades.
El Govern encarrega les obres de suport a la posada en marxa del centre penitenciari Brians-2 previst per al juny
• Aquest nou equipament millorarà la vida dels interns i les condicions laborals dels treballadors penitenciaris
• Les obres de construcció han acabat aquest mes d’abril
El Govern ha encarregat a l’empresa pública Gestió d\'Infraestructures, SA (GISA) l’adjudicació del contracte de suport a la posada en marxa del Centre Penitenciari Brians-2, que està previst que entri en funcionament a principis de juny. Les obres s’han encarregat a la societat CAT Desenvolupament de Concessions Catalanes SA per un import de 883.985 euros i el període de finalització abasta, com a màxim, fins el 31 de desembre.
Aquest encàrrec de suport es deu a la complexitat que implica la construcció d’un centre penitenciari, tant pels espais, com pels equipaments i els mitjans de què estan dotats aquests tipus d’establiments. Per això, és necessari fer una sèrie d’actuacions de caràcter tècnic que no queden incloses en el contracte principal genèric previst en la construcció del nou centre penitenciari.
Les obres del Centre Penitenciari de Brians-2, ubicat a Sant Esteve Sesrovires, es van iniciar el mes d’abril de l’any 2005. La construcció es va adjudicar el setembre de l’any 2002 a la UTE Costas-Gómez &GPO& PROINTEC. El Centre Penitenciari ocupa una superfície de quasi 400.000 metres quadrats, dels quals 95.000 són superfície construïda. Brians-2 està preparat per acollir unes 1.500 persones.
Brians-2 començarà a funcionar al juny
El nou Centre Penitenciari Brians II està previst que comenci a funcionar a principis del proper mes de juny. Les obres de construcció del nou equipament han finalitzat aquest mes d’abril, i en aquest moment, s’estan executant els repassos finals previs a la posada a disposició del Departament de Justícia dels diferents edificis i instal•lacions. Pel que fa als sistemes de seguretat, el pròxim 30 de maig es preveu que estiguin del tot enllestits.
L’obertura d’aquest centre millorarà la vida dels interns i les condicions laborals dels treballadors penitenciaris perquè disminuirà la massificació que actualment estan suportant les nou presons que hi ha a Catalunya, com a conseqüència del creixement continuat de la població reclusa.
Els equipaments de Justícia rebran més de 37 milions d’euros per adaptar-se a les noves tecnologies
• La inversió preveu dotar dels serveis necessaris la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet en el període 2007-2013
El Govern invertirà 37.459.105 euros durant els propers sis anys en dotar de serveis i infraestructures de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, els nous equipaments judicials, els centres penitenciaris i de justícia juvenil, i el Departament de Justícia.
Aquesta inversió prevista fins el 2013 està inclosa al Pla d’inversions en equipaments del Departament de Justícia. Amb aquest esforç inversor, el Govern pretén implantar un estil d’Administració de Justícia, que ara per ara s’està definint com a capdavanter en l’àmbit de l’Administració pública a Catalunya, i convertir-lo en referent de generació de noves estratègies i projectes innovadors dins i fora del Departament.
Noves tecnologies a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet
El projecte de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l\'Hospitalet de Llobregat es constitueix com el de majors dimensions i complexitat del Pla d\'infraestructures judicials, que Justícia està desenvolupant en l\'actualitat a Catalunya.
Es tracta d’un complex de 232.368 m2 que allotjarà 133 òrgans judicials que ara estan situats a la ciutat de Barcelona —entre ells, els jutjats d’instrucció, penal i civil, així com altres serveis complementaris— i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat.
Des d’un punt de vista funcional, el nou complex permetrà l’agrupació ordenada de les unitats jurisdiccionals en un mateix àmbit físic.
La finalització de les obres i l’entrega dels equipaments es duran a terme de manera esglaonada a partir d’aquest any. L\'entrada en funcionament de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l\'Hospitalet de Llobregat requereix tot un seguit d\'actuacions com ara l\'equipament amb sistemes d\'informació i comunicació, l\'habilitació d\'espais o la migració dels òrgans judicials actualment ubicats a les ciutats de Barcelona i de l\'Hospitalet de Llobregat que hi tindran la seva seu.
Són necessàries, doncs, accions per assegurar que el personal de les dependències judicials de Barcelona i l’Hospitalet que es traslladaran a les noves instal•lacions rebin la informació i el suport necessaris per adaptar-se ràpidament als canvis d’entorn tecnològics que aquest trasllat comporta.
El Departament ha previst la contractació d’ordinadors de sobretaula, portàtils i els elements d’infraestructura TIC de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, amb un import de 17.379.530 euros. Està prevista també la contractació de diferents serveis TIC, amb un import de 3.296.633 euros, entre els quals cal destacar el servei de gestió del canvi TIC, que assegura que el personal que hi treballi es pugui adaptar al nou entorn tecnològic.
Finalment, s’ha contractat el servei d’impressió informàtic de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, per un import de 10.331.500 euros. Es tracta de la gestió integral dels dispositius d’impressió, escaneig i còpia que permet la racionalització de la impressió segons les noves necessitats dins del nou entorn de treball.
Noves tecnologies als nous equipaments judicials i centres penitenciaris i de justícia juvenil
El Pla de dotació dels equipaments judicials i centres penitenciaris preveu la construcció de nous equipaments judicials i centres penitenciaris i de justícia juvenil, els quals caldrà dotar de serveis i d’infraestructures TIC.
Els nous equipaments judicials que es preveu que entrin en funcionament són els del Prat de Llobregat, Cornellà, Sant Boi, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Cerdanyola del Vallès, Olot, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, la Bisbal d’Empordà, el Vendrell, Granollers i Manresa. Es preveu també l’ampliació o la reforma dels equipaments judicials de Falset, Reus i Ripoll. També caldrà dotar de serveis i infraestructures TIC els òrgans judicials de nova creació.
Quant a nous equipaments penitenciaris, es posaran en marxa Brians-2, Joves de Quatre Camins i Els Lledoners. I pel que fa a justícia juvenil, Can Llupià.
El Departament també té prevista la creació de nous equipaments per a gerències i serveis territorials, que caldrà dotar, així mateix, de serveis i infraestructures TIC.
El Departament de Justícia ha programat la contractació dels ordinadors (portàtils i de sobretaula), de les impressores (de xarxa i locals), dels servidors i dels equips d’electrònica de xarxa per als nous equipaments judicials i centres penitenciaris i de justícia juvenil previstos en el Pla d’inversions d’equipaments 2004-2010 com també per a altres unitats del Departament de Justícia, amb un import de 4.600.000 euros.
Així mateix, s’ha previst la contractació dels sistemes de gravació de sales de vistes per als nous equipaments judicials, per a l’any 2007, i per als òrgans judicials de nova creació, per un import d’1.851.442 euros.
La xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya (CATs) preveu una inversió de 4 milions d’euros
• D’aquí al 2009 estan previstos els primers 11 centres situats al Pallars Jussà, Tortosa, Ripoll, Les, Montblanc, Cervera, Berga, Puigcerdà, Sallent, Vilajuïga i Teià
• El pressupost total, de 4.155 milions d’euros, serà assumit a parts iguals entre Generalitat, Estat i ens locals
• Els CATs són productes turístics creats al voltant de punts d’interès concrets de caràcter històric, paisatgístic o cultural que giren al voltant d’un episodi clau de la història de Catalunya
El Govern ha aprovat avui el conveni per desenvolupar la xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya (CATs), els equipaments turístics creats al voltant de punts d’interès concrets de caràcter històric, paisatgístic o cultural d’arreu de Catalunya que es posaran en marxa en 11 localitats diferents en els propers tres anys, fins el 2009.
La iniciativa, que compta amb un pressupost total de 4,155 milions d’euros, està impulsada per la Generalitat, a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio i l’Associació d’Ens Locals de la Xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya. Els ens participants assumiran el pressupost total a parts iguals.
El Govern ha autoritzat a més la signatura del Pla de Dinamització del Producte Turístic de la Xarxa de Portals Turístics així com l’atorgament de la subvenció corresponent per desenvolupar-lo.
Així, el Govern ha aprovat avui destinar una subvenció de 1.385 milions d’euros per als propers tres anys a la xarxa. D’aquesta xifra, 277.000 euros corresponen al 2007. Les quantitats d’aquesta dotació corresponents als exercicis del 2008 i 2009, per import de 554.000 euros cadascuna, aniran a càrrec dels pressupostos dels anys següents.
La Xarxa de Centres d’Acollida Turística (CATs)
Els CATs són productes turístics creats al voltant de punts d’interès concrets de caràcter històric, paisagístic o cultural. El seu objectiu és millorar el coneixement i la comprensió de Catalunya, a través de la immersió en els elements que la identifiquen. Cada CAT girarà al voltant d’un episodi fonamental de la història de Catalunya.
Aquest pla de dinamització preveu la posada en marxa, d’aquí a tres anys, dels onze CATs que inicialment integraran aquest mapa de centres d’acollida turística arreu de Catalunya.
Els CATs s’ubicaran en indrets geogràfics singulars i s’articularan en xarxa, de manera que el visitant podrà obtenir una completa visió paisatgística històrica i cultural tant a nivell local com a escala general de Catalunya.
Pel que fa a la seva imatge física, s’instal•laran en mòduls de nova creació. Seran espais prefabricats fàcilment identificables i tindran una potent imatge exterior corporativa. D’altra banda, els CATs, situats en indrets de fàcil accés, es construiran seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient i estaran integrants en el medi local que els aculli.
Tematització i ubicació dels CATs
La tematització de cadascun dels 11 centres que configuraran inicialment el mapa de CATs és la següent:
1. Pallars Jussà/Arnau Mir de Tost: A partir d’aquest personatge històric, cavaller medieval i membre destacat de la noblesa pallaresa, s’aprofundirà en l’important paper que va jugar en la formació de Catalunya a l’Alta Edat Mitjana. S’ubicarà a la collada de Comiols.
2.- Tortosa/Al-targ-al-ulà: Aquest CAT girarà al voltant de la Catalunya islàmica. Recollirà els 400 anys d’influència islàmica a les Terres de l’Ebre i particularment, a Tortosa, reflectint també la petjada del món islàmic en la cultura i l’arquitectura popular de la zona.
3. Ripoll/Guifré el Pilós: Aquest CAT reivindica Ripoll com a bressol de la Catalunya medieval, on deixaren la seva petja personatges tan emblemàtics com Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l’abat Oliba i Gerbert d’Orlhac.
4. Les/Occitània: Aquest CAT s’ubica a la Vall d’Aran, una de les portes de Catalunya. Estarà tematitzat al voltant d’Occitània i la llengua d’Oc.
5. Montblanc/Corona d’Aragó: Montblanc, vila reial, esdevé el centre neuràlgic d’un territori que concentra grans monuments reials vinculats a la Corona d’Aragó com ara els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona.
6. Cervera/Generalitat: Aquest CAT se situarà a la ciutat de Cervera —que va jugar un paper important en la història de Catalunya— acollint diverses Corts Generals de la Corona d’Aragó, en una de les quals es va crear la Generalitat de Catalunya.
7. Berga/La Patum: Aquest CAT pivotarà al voltant de la festa de la Patum de Berga, gran celebració popular declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, en la categoria de Patrimoni Immaterial.
8. Puigcerdà/La Pau dels Pirineus: El punt de partida temàtic és la signatura del Tractat dels Pirineus, l’any 1659, que finalitzar les guerres entre França i Espanya, i que va comportar la fragmentació territorial de Catalunya.
10. Sallent/industrialització i obrerisme: El CAT reivindicarà la vall del Llobregat, com un dels centres pioners de la industrialització catalana. La seva temàtica abordarà la revolució industrial i l’aparició del moviment obrer.
11. Vilajuïga/Camins Sagrats: Aquest CAT recollirà la important i antiga tradició dels pelegrinatges medievals, tot prenent com a referent geogràfic el poble de Vilajuïga, per la seva proximitat a Sant Pere de Rodes, lloc històric de pelegrinatge i un dels punts de sortida del Camí de Sant Jaume a Catalunya.
12. Teià/Cella Vinària: Aquest CAT, prova pilot impulsada directament per la Direcció General de Turisme, se situarà en unes impressionants restes arqueològiques romanes, situades en el municipi de Teià i entre les quals s’ha trobat un antic celler romà (cella vinaria).
El Govern ajuda a formar 864 joves com administratius de petites i mitjanes empreses
• El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) inverteix més de 3,5 milions d’euros en ajuts per a formació de joves
• S’impartiran 72 cursos de simulació administrativa avançada durant el 2007
El Departament de Treball ha signat un conveni amb la Fundació Privada Inform a partir del qual subvencionarà amb 3.545.992 euros, atorgats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), un programa de formació per a joves en el camp de l’administració d’empreses. Es tracta d’un total de 72 cursos en el marc de l’especialitat d’administratiu polivalent per a petites i mitjanes empreses (pimes) del qual se’n beneficiaran un total de 864 joves i que es desenvoluparan durant l’any 2007.
La fundació Privada Inform agrupa 13 ajuntaments -entre els quals hi ha el de Barcelona, a través de Barcelona Activa- i cinc centres de formació professional. En el context dels programes de qualificació professional, el SOC valora especialment la metodologia utilitzada per la Fundació Inform, basada en reproduir situacions laborals reals de forma simulada per formar els seus alumnes en el camp de l’administració d’empreses.
5.000 empreses ‘simulades’
Per desplegar aquesta metodologia, la Fundació disposa d’una xarxa de 5.000 empreses transnacionals ‘simulades’ creades especialment per donar més veracitat a la formació dels seus alumnes. A més, també cal destacar l’aprenentatge d’idiomes, la formació on line i el foment de l’autoocupació com a eixos centrals dels seus programes formatius, així com la capacitat d’innovació de la Fundació, que ha sabut adaptar-se tant a les noves necessitats de les empreses com a un mercat laboral canviant i divers.
La Fundació Privada Inform-Institut per a la Formació de Joves vers l’Administració d’Empreses, en el seu nom complet, va ser creada l’any 1996. Actualment, agrupa els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Manlleu, Santa Coloma de Gramenet, Tortosa, Lleida, Reus, Rubí, la Mancomunitat de la Vall del Tenes, Barcelona i el Vendrell.
Aquests ajuntaments i entitats han estat pioners a l’Estat pel que fa la metodologia de la simulació d’empreses, i han constituït un punt de partida per posar en marxa una xarxa estatal que avui agrupa prop de 240 centres a tota Espanya que desenvolupen la mateixa metodologia.
El nivell d’inserció obtingut per la Fundació Inform ha estat del 71,22% en l’exercici 2005, i les dades provisionals corresponents a l’any passat preveuen un resultat similar.
El Govern invertirà 6,6 milions d’euros en obres a la xarxa viària a Alcanó, Camprodon i Ullastret
• El Govern impulsa tres actuacions per tal de millorar la fluïdesa i seguretat del trànsit a la C-38, la C-12 i la GI-644
El Govern invertirà 6,6 milions d’euros en tres actuacions de millora de la xarxa viària catalana a les poblacions d’Alcanó (el Segrià), Camprodon (Ripollès) i Ullastret (Baix Empordà), per a les quals ha acordat avui l’ocupació urgent dels béns i drets afectats pertinents. Aquests treballs tenen com a objectiu millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit a la C-12 a Alcanó, la C-38 a Camprodon i la GI-644 a Ullastret.
Nou enllaç a la C-12, a Alcanó
El Govern ha impulsat la remodelació de la connexió entre la C-12 i l’L-700 que actualment està formada per una rotonda partida sobre la carretera, en un tram que registra un volum de trànsit considerable. Aquestes obres, que s’adjudicaran a finals de maig amb l’objectiu que puguin començar durant l’estiu, suposaran una inversió de 3,9 milions d’euros.
Aquests treballs permetran substituir la connexió actual per un enllaç a diferent nivell que evitarà els girs a l’esquerra i incrementarà, d’aquesta manera, la seguretat en els moviments d’accés i la incorporació a la C-12. El nou enllaç estarà format per una rotonda, quatre ramals i un pas inferior.
La rotonda, que es construirà al costat oest de la C-12, tindrà 45,5 metres de diàmetre exterior. Els ramals permetran fer els moviments d’incorporació i sortida en els dos sentits de la circulació –dos ramals des de i cap a l’L-700 i dos més des de i cap a la nova rotonda– i la seva longitud oscil•larà entre els 168 i els 416 metres. El pas inferior creuarà la C-12 des de l’L-700. Tindrà una longitud de 15,4 metres, una amplada d’11 metres i un gàlib de 5,3 metres.
Millora a la carretera C-38 a Camprodon
El Govern ha impulsat en segon lloc les obres de millora de la C-38 entre la sortida de Camprodon i la cruïlla amb la GIV-5223, d’accés a Beget, que suposaran una inversió prevista en 2,1 milions d’euros. Es preveu que els treballs, ara en fase de licitació, s’adjudiquin a finals d’aquest mes i comencin després de l’estiu, amb un termini d’execució de 9 mesos.
Les obres comprenen un tram de 2,4 quilòmetres de longitud i tenen com a objectiu millorar les condicions de la carretera i la seguretat dels usuaris amb l’eixamplament de la via i la suavització de revolts. La carretera s’ampliarà dels 5,5 metres actuals als 8 metres, amb una calçada formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 0,5 metres. Les obres també inclouran elements de drenatge, millores de les cunetes, senyalització horitzontal i vertical i barreres de seguretat.
Millora de l’accés al poblat ibèric d’Ullastret
Per tal de millorar la mobilitat i la seguretat viària al voltant de l’accés cap al poblat ibèric d’Ullastret, a la carretera GI-644, la Generalitat ha previst la construcció d’una rotonda i la formació d’una zona d’aparcament. Es preveu que els treballs s’adjudiquin al juny vinent per tal que comencin després d’aquest estiu, amb un termini d’execució de 4 mesos. Les obres suposaran una inversió estimada en 680.000 euros.
Les obres consistiran en la construcció d’una rotonda sobre la carretera GI-644, d’un nou tram del Camí vell de Palau-sator i, al voltant d’aquest, d’una zona d’aparcaments.
Així, els principals elements de l’obra són:
Rotonda. L’illot interior tindrà un diàmetre de 21 metres, amb l’últim metre trepitjable i una anella circular formada per un voral interior de 0,5 metres, dos carrils de 4 metres i un voral exterior d’1 metre d’amplada.
Aparcament. Tindrà una superfície 5.460 m2 i permetrà l’aparcament de 123 turismes i 18 autocars.
Camí vell de Palau-sator. Es construirà un tram de 180 metres de longitud, amplada de 5 metres i paviment d’aglomerat.
Tronc de la carretera GI-644. Es pavimentaran de nou els trams contigus a la rotonda en una longitud total de 110 metres.
Treballs complementaris. S’efectuaran obres de drenatge i cunetes i s’instal•larà nova senyalització vertical i horitzontal.
El Govern aprova l’arrendament de 232 vehicles nous de Mossos d\'Esquadra per 9,3 milions d’euros
• La majoria dels vehicles serviran per cobrir el desplegament d’aquest any
El Govern ha aprovat avui un contracte d’arrendament de 232 vehicles nous per al Cos de Mossos d\'Esquadra, la majoria dels quals es destinaran a cobrir el desplegament d’enguany previst per a l’1 de novembre. L’arrendament, que es farà pel sistema de rènding, anirà a càrrec dels pressupostos dels exercicis 2007 a 2013. El contracte s’ha fet per l’import de 9.334.200 euros.
Del total dels vehicles, 205 corresponen al desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra per al 2007 a les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, amb un cost econòmic aproximat de 8.286.960 euros.
Els 27 vehicles restants, amb un cost econòmic aproximat de 1.047.240 euros, es destinaran a noves necessitats detallades a continuació:
• 5 vehicles per a les oficines del Portaveu de La Seu d’Urgell, Manresa, Girona, St. Feliu de Llobregat i Granollers
• 7 vehicles per a les Àrees Bàsiques Policials: 4 per al Segrià - Pla d’Urgell - Garrigues, 1 per a l’Anoia, 1 per al Baix Empordà - La Bisbal i 1 per al Baix Empordà - St. Feliu de Guíxols
• 3 vehicles per Divisió Regional Operativa TEDAX
• 1 vehicle per Divisió Regional Operativa CANI
• 2 vehicles per a la Divisió de Trànsit per a la investigació en accidents de trànsit
• 1 vehicle per la Divisió de Trànsit per control de transports
• 4 vehicles per les Divisions de Trànsit: 1 per a l’Àrea Regional de Trànsit (ART) Terres de l’Ebre, 1 per a l’ART Metropolitana Sud, i 2 per a l’ART Metropolitana Nord
• 1 vehicle per la Sala Central de Comandament
• 1 vehicle per la Comissaria General Tècnica
• 2 vehicles per la Subdirecció General d’Administració i Serveis
La despesa total d’aquest contracte es quantifica en 9.334.200 euros i es distribueix en les següents anualitats:
2007: 464.653 €
2008: 2.039.940 €
2009: 2.039.940 €
2010: 2.039.940 €
2011: 1.730.280 €
2012: 637.984 €
2013: 381.462 €
Aprovat el contracte d’arrendament de 19 vehicles nous de Bombers per 6,4 milions d’euros
El Govern ha aprovat avui un contracte d’arrendament de 19 vehicles nous de bombers. L’arrendament, que es farà per la via del rènding, anirà a càrrec dels pressupostos dels exercicis 2008 a 2019. El contracte s’ha fet per l’import de 6.408.887 euros.
En concret, es tracta de 5 furgons de salvament, 4 unitats de punt de trànsit, 4 furgons de risc químic, 2 furgons de salvaments apícoles, 1 autobomba urbana pesada preparada per treballar en sinistres químics, 1 autobomba cisterna, 1 furgó d’equips respiratoris i 1 vehicle de càrrega.
Onze d’aquestes unitats serviran per renovar el parc mòbil dels Bombers mentre que les altres 8 són noves incorporacions. Els vehicles començaran a ser subministrats el 2008.
La Fundació Catalana de l’Esplai rebrà una subvenció de 310.000 euros per a la seva seu
• L’equipament també acollirà l’alberg de joventut més gran de Catalunya
El Govern destina 310.000 euros a la Fundació Catalana de l\'Esplai per contribuir al finançament de la construcció del Centre Esplai. Aquest equipament, d’uns 10.000 metres quadrats, serà la seu de la Fundació i acollirà l’ alberg de joventut més gran de Catalunya, amb 344 places. A més, integrarà una escola de natura i espais de formació i trobada per a les persones compromeses en projectes associatius i socials.
El Centre Esplai, ubicat al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat, donarà servei a l’educació en el lleure, l’educació ambiental i al desenvolupament associatiu. Es tracta d\'un espai d’acollida al servei de l\'educació dels infants i els joves, el medi ambient, la inclusió social i les entitats no lucratives catalanes.
L’equipament s’ha dissenyat tenint en compte mesures d’eficiència energètica, com la instal•lació de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques, fotosensors per regular les llums, sistemes de reutilització de l’aigua, climatització en unitats de bomba de calor partides i l’aplicació de materials industrialitzats, com ara taulers que provenen del reciclatge de serradures de fusta.
La Fundació Catalana de l’Esplai és una iniciativa sense ànim de lucre, constituïda el 1996, que agrupa un total de 110 centres d’esplai de 19 comarques catalanes. L’entitat, que es va crear per impulsar l’educació en el lleure d\'infants, joves i adults, treballa per al desenvolupament de la vida associativa, en tant que espai de vertebració i participació social que reforça la democràcia i contribueix a la millora de la vida dels ciutadans i a l’interès general.
S’inicien els tràmits per a la construcció d’un nou CEIP a Montcada i Reixac
• El Govern ha acordat invertir més d’1 milió d’euros en obres d’ampliació i reforma de nou CEIPs
Montcada i Reixac (Vallès Occidental) comptarà amb un nou Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) amb una capacitat per a dues línies d’educació infantil i primària que s’anomenarà CEIP Mas Rampinyo. El Govern ha acceptat avui la cessió gratuïta del solar de 8.000 metres quadrats que ha d’acollir el nou equipament i que està situat al carrer Joan Miró 13-15 de la localitat. Està previst que el nou centre, que es construirà amb tecnologia industrialitzada, modalitat que integra elements d’estructura estàndards que permet agilitzar-ne el seu procés, entri en funcionament el mes de setembre del 2008. Els tràmits d’encàrrec del projecte i de l’execució de les obres començaran en poques setmanes.
D’altra banda, fruit del conveni amb l\'Ajuntament de Figueres, el Govern ha aprovat avui una inversió de 227.348 euros durant els anys 2007-2008, d’un total de 629.965 euros, destinats a obres de reparació a diversos CEIP de la localitat. Es tracta dels CEIP Josep Pous i Pagès, CEIP Salvador Dalí, CEIP Josep Pallach, CEIP Joaquím Cusí, CEIP Anicet de Pagès i CEIP Maria Àngels Anglada. Les actuacions previstes formen part de l’adequació del parc d’equipaments escolars amb l’objectiu que els centres reuneixin totes les condicions d’ús i funcionalitat adaptada a les noves necessitats educatives i amb el confort necessari per a dur la tasca docent i educativa amb les millors condicions,
Així mateix, el Govern també ha aprovat destinar 284.192 euros a les obres d’ampliació per a les tasques d’informàtica i manualitats del CEIP El Cèrvol de Cervià de les Garrigues (Garrigues) i per a la seva reforma amb un termini d’execució de 10 mesos, 287.468 euros per a la primera fase de remodelació i ampliació de 3 unitats de l’edifici del CEIP Marinada de Vilanova de Bellpuig (Pla d\'Urgell) amb un termini d’execució de 9 mesos, i 298.542 euros per l’execució de les obres d’ampliació del CEIP Borrassà, fruit també d’un conveni amb el propi ajuntament que preveu l’ampliació d’una aula, de la sala polivalent, de la cuina i del menjador.
El Govern aprova la constitució del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
• El Consorci, constituït per la Mancomunitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, planificarà l’habitatge protegit en l’àrea metropolitana
El Consell de Govern ha aprovat la constitució del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que permetrà que la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat col•laborin en matèria d’habitatge. Concretament, el Consorci planificarà, programarà i gestionarà l\'habitatge protegit, ja sigui de lloguer o de compra, en l\'Àrea Metropolitana de Barcelona.
El primer pas per a la creació d’aquest consorci es va fer el 13 d’abril passat, quan el Govern, l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van signar un protocol de col•laboració per coordinar les polítiques d’habitatge de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El Consorci també coordinarà les actuacions de rehabilitació de barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, gestionarà els patrimonis públics de sòl destinats a habitatge protegit, coordinarà el disseny de les polítiques d’atenció al ciutadà en matèria d’habitatge i s’encarregarà de la redacció dels criteris de selecció i accés a l’habitatge protegit.
L’àmbit d’actuació d’aquest consorci comprèn els 31 municipis que formen la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Badalona, Badia del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
Es tracta d’un territori de 500 quilòmetres quadrats on hi viuen més de 3 milions de persones i que, per les seves característiques, requereix un esforç especial en polítiques socials d’habitatge.
L\'Associació Catalana d\'Hamburg "El Pont Blau" rep el reconeixement oficial del Govern
• Amb aquesta ja són 116 les Comunitats Catalanes de l’Exterior (CCE) a gairebé 40 països del món
El Govern ha donat reconeixement oficial a l\'Associació Catalana d\'Hamburg "El Pont Blau" de catalans i catalanòfils residents a aquesta ciutat. Amb aquest reconeixement ja són 116 les Comunitats Catalanes de l’Exterior (CCE) que treballen amb el suport del Govern català per projectar Catalunya al món.
L\'Associació Catalana d\'Hamburg "El Pont Blau" va ser creada el gener de l\'any 2004 per iniciativa d\'un grup de catalans i alemanys catalanòfils residents a Hamburg. Des de la seva fundació l’entitat ha dut a terme diverses activitats per donar a conèixer la cultura catalana. L’associació, que va experimentar un fort creixement durant el 2006, ha organitzat, pels vols de Sant Jordi, el Primer Festival de Cultura Catalana a Hamburg, que ha permès als ciutadans apropar-se a la cultura i tradicions catalanes a través de la mostra instal•lada al “Museum für Völkerkunde”.
Amb el reconeixement del Govern, l’Associació Catalana d’Hamburg podrà beneficiar-se d’un ampli catàleg de serveis per part de la Generalitat com l’enviament de publicacions periòdiques catalanes, l’organització de cursos de català, ajuts a la creació de pàgines web, beques per a estudis de postgrau a Catalunya, estades a Catalunya destinades a joves, exposicions itinerants o descomptes per poder veure la Televisió de Catalunya Internacional (TVCi), entre d’altres.
Les Comunitats Catalanes de l’Exterior és el terme que designa, d’ençà de la promulgació de la Llei 18/1996, de 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, aquelles agrupacions privades de gent catalana i estrangera catalanòfila arreu del món (casals, centres catalans, agrupacions acadèmiques i empresarials, etc.) que el Govern català ha reconegut per acord oficial. Aquestes entitats tenen com a objectius principals la promoció de Catalunya entre la societat civil i el suport a la gent catalana resident a l’exterior de Catalunya. Actualment, són essencialment una finestra cultural de Catalunya en la terra que les acull. La presència de comunitats a l’exterior oficialment reconegudes pel Govern de la Generalitat és de 116 a gairebé 40 països d’arreu del món.
NOMENAMENTS
El Govern de la Generalitat ha designat avui com a membres del Patronat de la Fundació Privada Centre de Documentació Política el director de l\'Oficina de Comunicació de la Presidència, Antonio Bolaño, i al secretari de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Albert Sáez.
