El Govern és pioner en regular per llei l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya
• L’Avantprojecte de llei aprovat avui regula quatre professions: animador/monitor esportiu professional, entrenador professional, director esportiu i professor d’educació física
• La nova normativa determina quines són les titulacions necessàries per cadascuna de les professions esportives
El Govern ha aprovat avui l’Avantprojecte de llei sobre l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya. La nova norma pretén regular els aspectes bàsics de l\'exercici d\'algunes d’aquestes professions per garantir la qualitat dels serveis esportius i la protecció de la salut dels practicants, així com acabar amb l’intrusisme en el sector esportiu i marcar uns criteris clars sobre una activitat professional que comporta certs riscos per la salut.
El text, el primer d’aquestes característiques a tot l’Estat, estableix de manera expressa les quatre professions que queden regulades, en determina les titulacions que són necessàries per al seu exercici i atribueix a cadascuna d’elles el seu corresponent àmbit funcional general.
La llei vol garantir als ciutadans que les activitats d’entrenament, ensenyança, direcció i gestió en l’àmbit de l’esport estan desenvolupades per persones que tenen el nivell de formació adequat a les exigències de cada tipologia d’activitat, posant un èmfasi especial en la protecció de les activitats desenvolupades pels menors d’edat, les persones grans, les persones amb problemes de salut i els practicants d’activitats esportives de risc.
Àmbit educatiu, recreatiu, competitiu i el de la gestió esportiva
Les quatre professions que queden regulades en el text abracen l’àmbit educatiu, el recreatiu, el competitiu i el de la gestió esportiva, i, a més, tenen una incidència principal en la salut dels practicants:
- “Professor d’Educació Física”, que incideix en els aspectes educatius de les persones, dins i fora l’escola.
- “Animador/Monitor Esportiu Professional”, que actua en els àmbits de l’esport practicat amb fins recreatius, estètics, turístics o de salut, amb especial incidència en pràctiques al medi natural o dirigides a col•lectius vulnerables a nivell formatiu o de salut.
- “Entrenador Professional” (de l’esport corresponent), que treballa amb esportistes individuals o en equip.
- “Director Esportiu”, que s’ocupa de planificar les activitats esportives i la carrera esportiva de qualsevol persona.
Partint de la base que es pot accedir a una mateixa professió de l’esport a partir de formacions diferents, l’Avantprojecte de llei contempla les següents titulacions com a necessàries per a l’exercici professional:
- Formacions universitàries relacionades amb l’activitat física i l’esport (llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport i mestre especialista en educació física)
- Formacions incloses en la formació professional (animador d’activitats esportives i conductor d’activitats esportives en el medi natural)
- Formacions incloses en la formació esportiva (tècnic esportiu de grau mig i tècnic esportiu de grau superior)
- La possibilitat d’acreditar les competències professionals de qualsevol de les qualificacions professionals relacionades amb l’activitat física i l’esport que reconegui l’administració pública corresponent
Es crea un Registre de Professionals de l’Esport i es regula la col·legiació
A banda de regular els drets i obligacions dels professionals previstos a la llei, la nova normativa també inclou la col·legiació obligatòria d’aquells que accedeixen a la professió a partir d’una titulació universitària i la inscripció obligatòria en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (de futur creació) per als que hi accedeixen a partir de titulacions de formació professional o mitjançant els corresponents certificats de capacitació professional. Aquestes mesures pretenen tenir un millor seguiment i control de l’activitat d’aquest col·lectiu.
Els requisits de titulació establerts en la llei no afecten la situació i drets d’aquells que, amb la seva entrada en vigor, acreditin de manera fefaent que estan desenvolupant les activitats professionals regulades en el text. No obstant això, aquests professionals s’hauran d’inscriure en el Registre creat a l’efecte.
D’altra banda, el text també obliga els professionals inclosos en la llei a subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi la indemnització pels danys que es puguin causar durant l’exercici de l’activitat. Igualment, regula les conseqüències legals (previstes al Codi Penal) de l’intrusisme i les sancions administratives si s’incompleixen els principis legals.
La llei, llargament reivindicada pels mateixos professionals i empreses del sector, parteix d’una situació inicial on el mercat de treball en l’àmbit esportiu està desestructurat i no hi ha criteris clars sobre qui ha de desenvolupar les activitats professionals que tenen un risc important per a la salut de les persones i la formació dels joves i adolescents.
Aquesta llei neix a partir d’un mandat del Parlament de Catalunya, que va ordenar el Govern a presentar un projecte de llei que regulés l’exercici d’aquestes professions. Aquest mandat figurava en la Disposició Addicional Vuitena de la Llei de l’Esport de Catalunya, aprovada l’any 2000 després de refondre mitjançant el Decret Legislatiu 1/2000 la Llei 8/1988 de l’Esport i les lleis de la Jurisdicció Esportiva, i de Suport a les Seleccions Catalanes, de 1999.
El Govern aprova el nou Decret d\'admissió de l\'alumnat
• El període de preinscripció escolar serà del 10 al 20 d\'abril
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Decret pel qual s\'estableix el procediment d\'admissió de l\'alumnat als centres sufragats amb fons públics. La preinscripció en aquests centres es farà entre els dies 10 i 20 d’abril. El nou Decret s\'adapta a la normativa establerta per la LOE i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació al decret vigent.
El Decret d’admissió d’alumnes persegueix donar prioritat en aquells casos on l’oferta de places sigui inferior a la demanda, als alumnes que visquin més a prop del centre. Estableix doncs, la proximitat i també l’existència de germans al centre com a criteris prioritaris a l’hora d’obtenir plaça.
El Decret d’admissió d’alumnes també contempla l’establiment d’àrees de proximitat com a mesura per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés als centres sostinguts amb fons públics.
La finalitat d\'aquest Decret és establir els processos d\'admissió de l\'alumnat als centres sufragats amb fons públics, en atenció al nou marc estatutari i bàsic i en la línia establerta pel Pacte Nacional de l’Educació, assegurar el dret individual de tot l\'alumnat a una educació de qualitat, compensadora de les desigualtats personals, econòmiques i socials, i afavoridora de la integració al sistema educatiu de l\'alumnat immigrat, tot garantint la transparència del procés i l\'efectivitat del dret de tothom a l\'educació, així com, en el marc esmentat, la llibertat d\'elecció de centre atenent el seu projecte educatiu i, si escau, el seu caràcter propi.
El Departament d\'Educació determina anualment, d\'acord amb la programació general i escoltats els ajuntaments, l\'oferta inicial de llocs escolars en cada centre i en cada ensenyament sufragat amb fons públics, per cursos i grups. L\'admissió per primera vegada en un centre per cursar ensenyaments sufragats amb fons públics requereix la presentació de la corresponent sol·licitud.
Criteris de baremació
Per ordenar les sol·licituds d\'admissió i gestionar els llocs escolars del centre quan el nombre de sol·licituds és superior a l\'oferta, s\'apliquen en primer lloc els criteris específics de prioritat que correspongui. Seguidament, en el cas de l\'educació infantil, els ensenyaments obligatoris o el batxillerat, s\'ordenen pels criteris generals de prioritat i, si és procedent, pels criteris complementaris. En el cas dels ensenyaments de formació professional, dels ensenyaments artístics o dels ensenyaments d\'esports, s\'apliquen exclusivament els criteris específics.
En les situacions d\'empat que es produeixin després d\'aplicar aquests criteris, l\'ordenació de les sol·licituds afectades es fa per sorteig públic.
Criteris generals:
• L\'existència de germans matriculats o pares o tutors treballant al centre (40 punts)
• Proximitat al centre
o Domicili familiar dins l\'àrea de proximitat (30 punts)
o Treball dins l\'àrea de proximitat (20 punts)
o En el cas de la ciutat de Barcelona, quan el domicili de la persona sol·licitant és al mateix districte municipal que el centre (15 punts)
o Domicili familiar al mateix municipi on és ubicat el centre (10 punts)
• Renda familiar (10 punts)
• Disminució igual o superior al 33% de l\'alumne, pares o germans (10 punts)
• En el cas de batxillerat, l\'expedient acadèmic.
Criteris complementaris:
• Família nombrosa (15 punts)
• Malaltia crònica del sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs (10 punts)
Criteris específics:
• Es pot matricular simultàniament amb estudis de música o dansa o amb programes d\'alt rendiment esportiu (només per educació secundària)
• Adscripció al centre
• L’admissió als ensenyaments de Formació Professional contempla exclusivament l’expedient acadèmic de l’alumnat
Alumnat amb necessitats educatives específiques
Per afavorir la integració i la distribució equilibrada de l\'alumnat amb necessitats educatives específiques, s\'estableix amb caràcter general una reserva de dos llocs escolars per grup al segon cicle de l\'educació infantil, a l\'educació primària i a l\'educació secundària obligatòria. Per al primer cicle de l\'educació infantil la reserva és d\'un lloc escolar per grup.
La reserva de llocs escolars per a l\'alumnat amb necessitats educatives específiques és vigent fins el dia anterior a la publicació de les llistes d\'admesos, quan ja s\'han atès totes les sol·licituds presentades durant el procés de preinscripció que afecten aquest alumnat.
Calendari de preinscripció i matrícula curs 2007-2008. Estudis obligatoris
- Publicació de l\'oferta inicial: 30 de març
- Presentació de sol·licituds: 10 al 20 d\'abril
- Publicació de les llistes baremades provisionals: 2 de maig
- Reclamació al barem: 3, 4 i 7 de maig
- Sorteig: 7 de maig a les 11 hores
- Publicació de les llistes baremades definitives: 10 de maig
- Publicació de l\'oferta definitiva: 28 de maig
- Publicació de les llistes d\'admesos: 5 de juny
- Matrícula: 11 al 15 de juny
El Govern agilita l’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de promoció pública desocupats
• El Govern ha aprovat el Decret que reorganitza l’adjudicació d’habitatges amb protecció oficial promoguts per la Generalitat en segones i posteriors adjudicacions
• Aquesta reforma canvia el sistema actual d’adjudicació de baremació per punts per un sistema de sorteig, molt més àgil
El Govern ha aprovat el Decret d’adjudicació d’habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya i qualificats de promoció pública, en segones i posteriors adjudicacions. Aquest Decret permetrà agilitar i simplificar el procediment actual, regulat en el Capítol 5 del Decret 195/2001, de 10 de juliol, mantenint la participació dels ajuntaments i demés interessats.
En les segones i posteriors adjudicacions d’habitatges de promoció pública promoguts per la Generalitat se segueix, fins ara, el sistema de baremació per punts dels sol·licitants d’habitatges i la posterior adjudicació, un cop fetes les llistes, per part de la Comissió d’Adjudicació. El fet que el nombre d’habitatges que s’han d’adjudicar sigui normalment inferior que en el cas de les primeres adjudicacions, i la seva dispersió (no necessàriament han de ser del mateix edifici) fan que el sistema d’adjudicació per barems presenti disfuncions a l’hora d’adjudicar els habitatges, ja sigui per raons de preferència en la localització dels habitatges, per la superfície, etc. A més, aquest sistema no afavoreix el criteri de barreja social.
El nou Decret respecta les condicions familiars dels adjudicataris, és a dir, manté també un límit d’ingressos per poder accedir a aquests habitatges però estableix una correcció al sistema de sorteig que s’implanta com a sistema únic. No és, però, un sorteig pur ja que s’han volgut evitar resultats no desitjats que puguin derivar de l’atzar que suposa aquest procés. Així, s’estableixen diferents grups de sol·licitants d’habitatges i segons els tipus d’habitatges que s’adjudiquin. Tot això es farà amb base a les circumstàncies que es presentin en cada procés d’adjudicació.
Els nous criteris d’adjudicació són:
• Els habitatges s’adjudiquen per mitjà de sorteig entre les persones admeses de la llista definitiva de sol·licitants.
• Aprovada la llista definitiva es procedeix a convocar l’acte públic del sorteig, amb l’antelació i publicitat mínima de 10 dies.
• El sorteig és presidit pel president de l’òrgan col·legiat d’adjudicació.
• El sorteig es pot fer de manera global entre tots els admesos o es pot subdividir en funció dels tipus d’habitatges.
• Si el nombre de persones admeses en el procediment és superior al dels habitatges per adjudicar, es formarà una llista de reserva que servirà per cobrir les eventuals renúncies que poguessin fer els adjudicataris abans de formalitzar el contracte.
• Quan el sorteig s’hagi subdividit en grups, i en el cas que en algun grup hi hagués habitatges sobrants per manca de sol·licitants admesos dins del grup, per renúncia de l’adjudicació o per qualsevol altra causa, es podran adjudicar a sol·licitants admesos d’altres grups que estiguin inclosos en la llista de reserva.
Creada la Comissió d’experts que elaborarà els treballs previs a la redacció de la Llei electoral catalana
• La Comissió, integrada per un president i cinc vocals, preveu tenir l’informe acabat abans del 30 de juny
El Govern ha aprovat la creació de la Comissió d’experts que realitzarà els treballs previs a la redacció de la Llei electoral de Catalunya. La Comissió estarà formada per un president, Josep M. Colomer i Calsina, i cinc vocals: Agustí Bosch i Gardella, Joan Botella i Corral, Jaume Magre i Ferran, Josep M. Reniu i Vilamala, i Jordi Sauret i Pont.
El Govern ha considerat necessari crear aquesta Comissió abans de la ponència conjunta en el Parlament, per tal que els experts en matèria electoral elaborin els treballs que serviran de punt de partida de la futura llei. Aquesta comissió preveu tenir un informe acabat abans del 30 de juny.
El Consell de Govern considera que la Llei electoral de Catalunya és una norma que ha de ser acceptada per tots els ciutadans i, per tant, ha de sortir del consens de tots els grups polítics. Alhora, aquesta regulació ha de reunir els requisits tecnico-jurídics necessaris que permetin que el procés electoral a Catalunya gaudeixi de totes les garanties jurídiques i, alhora, sigui un procés àgil i transparent.
Membres de la Comissió
Josep M. Colomer
És Doctor en Economia i Professor d’Investigació en Ciència Política al Consell Superior d’Investigacions Científiques. És membre per elecció de l’Academia Europaea i soci vitalici de l’Associació Americana de Ciència Política. Ha estat professor a Chicago, Nova York, Washington i Mèxic, així com a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra.
És autor de nombrosos llibres i articles acadèmics i es considera un dels majors experts internacionals sobre institucions polítiques i sistemes electorals, especialment pels seus llibres Handbook of Electoral System Choice; Cómo votamos. Los sistemas electorales del mundo: pasado, presente y futuro; Instituciones políticas; Grans imperis, petites nacions.
Ha rebut els premis Leon Weaver de l’Associació Americana de Ciència Política, Prat de la Riba i Jaume Carner de l\'Institut d\'Estudis Catalans, Tomàs Garcés de la Generalitat de Catalunya, Anagrama d\'Assaig, i de l\'Associació Espanyola de Ciència Política i de l’Administració. Ha estat consultor sobre reformes constitucionals i electorals del governs de Catalunya, Colòmbia, Espanya, Estònia, Haití i Mèxic, així com del Banc Mundial i del Banc Inter-Americà de Desenvolupament a Washington.
Agustí Bosch i Gardella
És Doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Catalunya i Màster en Comportament Polític per la University of Essex de Gran Bretanya. També és professor titular de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor d\'una quinzena de llibres i articles sobre qüestions electorals, entre els quals destaquen Sistemas electorales y gobierno representativo; Guia del sistema electoral i Com votem i per què.
Ha dirigit o participat en una vintena de projectes de recerca sobre qüestions electorals i temes relacionats. Va ser el redactor de la proposta de sistema electoral de la Fundació Jaume Bofill i va ser guardonat amb el premi CIS 1993 a la millor tesi doctoral en Ciències Socials.
Joan Botella i Corral
És Catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual n’ha estat vicerector, secretari general i degà de les Facultats de Ciències de la Comunicació i de Ciències Polítiques i Sociologia. També ha estat degà del Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya (1999 - 2005) i vocal del Consell de l\'Audiovisual de Catalunya (1977-2000), i escollit pel Parlament pel període 2000-2006.
És autor o coautor de dotze llibres i de trenta capítols i articles de revistes, entre els que destaquen El sistema electoral i Democracy in Contemporary Spain.
Jaume Magre i Farran
És Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona i professor titular del departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la mateixa universitat. També és director de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, director de l’Observatori de Govern Local, i membre de la Comissió Acadèmica de l\'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).
Les darreres publicacions són, entre altres, “Reflexions entorn del sistema electoral del Parlament de Catalunya: efectes, propostes i límits”. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (2005); Informe de l’Observatori de Govern Local (2006); “Exploring the limits of institutional change: the direct election of Mayors in Western Europe”, Local Government Studies (2007).
Josep Mª Reniu i Vilamala
És Doctor en Ciència Política i de l’Administració per la Universitat de Barcelona i Postgrau en Dret Constitucional i Ciència Política (Centro de Estudios Constitucionales). És Professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a l’UB i ha estat professor convidat i visitant a diferents universitats espanyoles així com de Mèxic, França, Estats Units, Itàlia i Egipte.
És membre de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA), de l’e-Democracy Center (eDC), de l’Observatorio del Voto Electrónico (OVE) i de la Sociedad Mexicana de Estudios Electorales (SOMEE).
Jordi Sauret Pont
És Doctor en Sociologia per la universitat Abat Oliba-CEU i Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB) i en Ciències Polítiques i Sociologia (UAB). Des de l’any 2005, és professor associat a les àrees d’Administració i Direcció d’empreses, Polítiques, Dret i a la Universitat Abat Oliba-CEU. També ha estat professor de Sociologia i Estadística a la mateixa universitat i ha impartit diversos seminaris relacionats amb el màrqueting i la investigació comercial en diverses consultories i empreses.
El Govern reservarà 8 milions d’euros a la contractació amb objectius socials per aquest 2007
• La quantitat reservada augmenta un 13,9% respecte l’any anterior
• Cada any els departaments de la Generalitat, els organismes autònoms i les empreses públiques reserven un percentatge del pressupost a contractes d’adquisició d’obres, subministraments o serveis a entitats del tercer sector
• La mesura vol fomentar la integració de persones amb risc d’exclusió social en el món laboral
• L’any 2006 els departaments de la Generalitat van complir amb el 110% de l’objectiu anual establert pel Govern
Els departaments del Govern la Generalitat, les empreses públiques i els organismes autònoms reservaran aquest 2007 un import total màxim de 8.006.982 euros del pressupost a contractes d’adquisició d’obres, subministraments o serveis a entitats del tercer sector, que fomentin els objectius socials. Aquesta quantitat es destinarà a centres d’inserció laboral de disminuïts i a entitats sense ànim de lucre, que treballin per a la integració de persones amb risc d’exclusió social. Aquesta xifra representa un increment del 13,9%, respecte la quantitat destinada l’any anterior.
Les prestacions que es poden contractar són les obres i els serveis de conservació i manteniment de béns immobles, els serveis de missatgeria correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de neteja i bugaderia, restauració, de recollida i transport de residus i altres serveis de subministraments auxiliars per al funcionament de l’Administració.
L’any passat, els departaments de la Generalitat van complir amb el 110% de l’objectiu anual establert pel Govern, que s’havia fixat en 7 milions d’euros. Aquesta és una mesura prevista en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2003, segons la qual cada any els departaments, els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat reserven una part de la seva contractació a aquests tipus d’entitats.
El Govern atorga 700.000 euros a la Fundació Privada del Món Rural
• Aquesta fundació té com a objectiu prioritari promoure el desenvolupament rural català
• El Patronat de la Fundació s’ampliarà per donar entrada a grans empreses agroalimentàries
El Govern destinarà un ajut de 700.000 euros a la Fundació Privada del Món Rural com a suport a la tasca d’aquesta entitat dedicada a la promoció del desenvolupament rural català.
Durant aquest any, la fundació donarà especial importància a la iniciativa que aglutina cuiners i pagesos al voltant de la producció i l’alimentació, impulsarà comissions especialitzades per abordar altres grans temes, com els mitjans de comunicació i el món rural, la millora de la formació professional, la valorització de la multifuncionalitat, les energies renovables i, en general, actuarà en diferents línies de treball en l’àmbit sociològic, econòmic, ambiental, i polític.
També s’activaran diferents estudis sobre la percepció del Món Rural a Catalunya 2007, el cooperativisme agrícola o el baròmetre del clima del sector agroalimentari català. A més s´impulsarà un postgrau Internacional d’Estudis Comparats en Polítiques de Desenvolupament Rural.
D’altra banda, en l’última reunió del Patronat de la Fundació del Món Rural es va acordar que aquest s’obriria a tota la cadena agroalimentària, és a dir, des dels mateixos productors, a les empreses agroalimentàries i als àmbits universitaris de Catalunya, per consolidar unes accions i uns missatges en benefici del món rural i del seu mantenirment amb garanties de futur.
La Fundació Privada del Món Rural, que va néixer fruit del Primer Congrés del Món Rural de Catalunya, defineix el seu projecte de treball comptant amb tots els agents que tenen relació amb el món rural català. Així, prioritza la reflexió sobre els problemes específics o diferencials d’aquest entorn i des d’aquest punt fonamentarà el seu treball per a la millora de les condicions de vida de les persones que hi viuen i s´hi desenvolupen, liderant accions de difusió que posin en valor el paper i la funció del món rural de Catalunya per a la resta del territori.
Els enginyers tècnics industrials no hauran de fer l’examen pràctic per obtenir el Certificat de Qualificació Individual en baixa tensió
• La mesura té en compte les atribucions professionals que la legislació ja reconeix a aquest col·lectiu
El Govern ha optat per eximir els enginyers tècnics industrials de la necessitat de realitzar un examen pràctic per obtenir el Certificat de Qualificació Individual en baixa tensió, tal com era preceptiu fins ara. L’Executiu considera que les normatives vigents que regulen les competències professionals dels enginyers tècnics contemplen els coneixements de les instal·lacions de baixa tensió que implica aquest certificat, per aquest motiu, el Govern ha modificat l’article 13 del decret 363/2004, de 24 d’agost, que regula el procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
El canvi del decret pren en consideració tant la Llei 12/1986, d’1 d’abril, que regula les atribucions professionals dels arquitectes tècnics i els enginyers tècnics, com el Reial decret llei 37/1977, de 13 de juny, que determina que les limitacions en les facultats dels enginyers tècnics industrials no afecten el supòsit de les instal·lacions de baixa tensió.
El Govern crea un Registre de centres i estudis universitaris de Catalunya
• L’objectiu del Registre és unificar i sistematitzar les dades del sistema universitari català i fer-les accessibles al públic
El Govern ha aprovat la creació d’un Registre de Centres i Estudis Universitaris de Catalunya on s’inscriuran totes les dades relatives al sistema universitari català. En el Registre, adscrit a la Direcció General d’Universitats del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, hi constaran tant els estudis universitaris actuals com els nous estudis adaptats a la futura estructura europea. L’objectiu és unificar i sistematitzar totes les dades sobre el sistema universitari per fer-les accessibles a la ciutadania mitjançant la inscripció en el registre de les universitats, els centres, les estructures i els ensenyaments que s’imparteixen a Catalunya.
Al Registre s’hi inscriuran les dades referents a universitats, centres del sistema universitari de Catalunya; centres docents adscrits a universitats públiques catalanes; centres docents establerts a Catalunya que expedeixen títols universitaris oficials d’acord amb sistemes universitaris estrangers; centres o altres estructures vinculades a una universitat del sistema universitari de Catalunya que imparteixen ensenyaments adreçats a l’obtenció de títols universitaris no oficials; ensenyaments que condueixen a l’obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i validesa a tot el territori de l’Estat espanyol; i ensenyaments que condueixen a l’obtenció de títols universitaris no oficials, tant si són impartits per centres o estructures de les universitats com a centres docents vinculats a les universitats.
La inscripció en el Registre, que serà de caràcter públic, serà obligatòria per als ensenyaments que condueixen a l’obtenció de títols universitaris de caràcter oficial i amb validesa a tot el territori estatal. La gestió del registre correspondrà a la Direcció General d’Universitats, que serà la responsable d’actualitzar la informació que hi consta.
