El Govern ha aprovat el Projecte de llei de serveis socials, que garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. La nova normativa neix de la necessitat de millorar una situació ambigua pel que fa a l’atribució de responsabilitats als diferents nivells de l’Administració, una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.
Aquesta situació s’ha produït pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i del curt desenvolupament reglamentari de les lleis vigents. Per aquest motiu, el Govern ha aprovat la normativa després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu, en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya.
La nova llei, que és una de les prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials al país, planteja deu compromisos:
• Fins ara, quan s’analitzava la renda d’un possible usuari en vistes a l’accés a un servei residencial, per exemple, es tenia en compte la renda dels seus fills/es; amb la nova llei això no serà així i només s’avaluarà la renda de la persona usuària.
• La nova normativa proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los.
• A partir de l’entrada en vigor de la llei s’analitzaran totes les sol·licituds, i només es tindrà en compte la renda desprès per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la llei.
• Les administracions no es passaran la responsabilitat d’atendre les demandes de la ciutadania d’unes a altres. Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública.
• El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis.
• Totes les persones i famílies que vagin als serveis socials tindran assignat un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. Aquest/a professional els avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hagi entrat en vigor una nova ajuda o servei.
• Les persones amb greu situació de dependència física podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut a domicili professional, viure en un centre residencial, o bé disposar d’un assistent personal que li faciliti l’organització de la seva vida, segons la seva elecció: l’objectiu és guanyar autonomia personal.
• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials, conjuntament amb la Generalitat.
• El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos. Serà la primera llei en tot l’Estat que garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut o educació, que és la garantia dels drets i deures.
• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la llei, podran exigir-ne el compliment més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració.
Amb tot, la nova llei marca un abans i un després en l’atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal.
Articulat de la llei
La Llei de Serveis Socials s’estructurà en nou títols:
El primer títol, a més de definir els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els seus principis rectors i els aproxima a les persones destinatàries dels serveis socials, seguint el contingut de la legislació anterior. La principal innovació és que inclou en el seu articulat una descripció detallada, amb rang de llei, dels drets i deures de les persones en relació amb els serveis socials.
El segon títol regula el sistema públic de serveis socials, ordena la seva estructura, funcions i prestacions. La principal innovació és la introducció de la cartera de serveis com instrument i garantia d’accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials, per a tota la població que els necessiti. Serà, per tant, el Parlament de Catalunya qui fixarà els pressupostos anuals, i a més informarà preceptivament la Planificació Estratègica i la Cartera de Serveis Socials (que inclourà totes les prestacions garantides), les condicions d’accés i les dotacions econòmiques suficients.
El títol tercer estableix el règim competencial i organitzatiu. En el seu primer capítol regula les competències de les administracions públiques. En el segon capítol, l’organització territorial dels serveis basada en el principi de subsidiarietat, que es complementa amb la disposició transitòria que ordena la descentralització. El tercer capítol regula la planificació dels serveis socials. El quart capítol regula la coordinació i col·laboració interadministrativa. I el cinquè capítol, la principal novetat, regula el paper dels professionals en els serveis socials.
El quart títol ordena i regula la participació cívica a tots els nivells dels serveis socials de Catalunya. Introdueix el traspàs de la informació i els processos participatius per reforçar la capacitat de les persones d’incidir en la innovació i el futur dels serveis socials.
El cinquè títol ordena i regula el finançament dels serveis socials i ordena especialment les obligacions de les administracions i de les persones usuàries en el finançament.
El sisè títol ordena i regula el paper de la iniciativa privada social i de la iniciativa privada mercantil en els serveis socials. Així mateix ordena com ha de ser l’actuació de les administracions públiques en relació amb les entitats privades.
El setè, vuitè i novè títol ordenen i regulen la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim sancionador dels serveis socials.
Finalment, mitjançant una disposició addicional, s’aborda la situació de les persones amb necessitat de major autonomia personal per la seva dependència per a la realització d’activitats de la vida diària. Es reconeix de manera expressa que es tracta d’una contingència de caràcter general, responsabilitat comuna i solidària del conjunt de la societat.
