• És el compromís del Govern amb la ciutadania i detalla les actuacions que pensa dur a terme l’Executiu durant els propers quatre anys

• Neix de l’encàrrec que va fer el president Montilla als diferents consellers la primera setmana després d’haver pres possessió del càrrec

• Enumera 67 objectius prioritaris, molts dels quals afecten a més d’un departament, i que estan desgranats en més de 300 actuacions concretes

• El desenvolupament del Pla implicarà l’aprovació de més de mig centenar de lleis durant aquesta legislatura

• El Pla es basa en els compromisos contrets en l’Acord de l’Entesa i en les iniciatives sorgides dels diferents consellers durant els primers cent dies de Govern

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest matí el Pla de Govern 2007-2010. El Pla de Govern és l’eina que reuneix en un sol document els principals objectius del Govern i les accions que es compromet a dur a terme aquesta legislatura.

És doncs, un document de compromís del Govern amb la ciutadania i un exercici de transparència que ha de servir per una gestió més eficaç i per donar als ciutadans l’oportunitat de passar comptes amb l’administració un cop acabi el mandat.

El Pla que s’aprova avui conté 67 objectius concrets, que són les prioritats que guiaran el Govern en aquesta legislatura. La majoria d’aquests objectius abasten l’acció de més d’una conselleria i es concreten en més de 300 actuacions concretes, que queden detalladament recollides en el Pla.

El contingut del Pla de Govern té les seves fonts en l’Acord de l’Entesa, signat el mes de novembre passat, i en les iniciatives dels diferents consellers durant els primers cent dies del Govern.

Orígens del pla

En la segona reunió de Consell de Govern, a l’inici de la legislatura, el president de la Generalitat va encomanar als diferents consellers l’elaboració dels plans de cada Departament i l’elaboració d’un Pla de Govern pel termini de quatre anys que s’iniciava.

En aquests primers cent dies d’acció de Govern, en paral·lel a la presa de decisions, els departaments han estat elaborant els seus plans, és a dir l’estratègia de la seva acció per als propers quatre anys.

En aquest sentit, el Pla de Govern, com a document propi de l’Executiu, dóna concreció, homogeneïtat, i una primera programació temporal als continguts acordats a l’Acord d’Entesa, document signat pels partits que donen suport parlamentari al Govern.

El Pla, de fet, conté un nombre destacable d’actuacions no esmentades en l’Acord d’Entesa, resultat de la presa de contacte amb el conjunt de competències que des de fa cent dies s’estan exercint.

La presentació del Pla de Govern és en definitiva un exercici de transparència, ja que està elaborat seguint una metodologia que permet un millor grau de seguiment i per tant d’exigència de la ciutadania. En aquest sentit, el Govern elaborarà amb regularitat els informes de compliment del Pla de Govern per tal de tenir coneixement de la seva evolució.

Què és el Pla de Govern i com s’ha redactat

L’aprovació de la publicació del Pla de Govern, en tant que document de referència, adreçat a la ciutadania i al teixit socioeconòmic i associatiu del país, dóna definitivament cos i perspectiva conjunta a l’acció futura de cada departament, demostrant la cohesió del Govern al voltant d’un projecte únic, amb una visió comuna i transversal de tots els reptes que Catalunya ha d’assolir fins el 2010.

Aquesta és la segona legislatura en la que s’elabora i es fa públic el Pla de Govern, document de referència de les prioritats i iniciatives més rellevants de l’Executiu per al termini de la legislatura. El pressupost anual, dins de les possibilitats dels seus escenaris financers, anirà permetent l’execució de les actuacions anunciades en el Pla.

Elaborat sota la coordinació del Departament de la Presidència, el document relat del Pla de Govern està estructurat a partir de la formulació explícita d’objectius estratègics, dins del marc d’eixos i àmbits més generals.

En el Pla de Govern 2007-2010 s’hi plantegen 67 objectius a assolir, que cobreixen la totalitat de les polítiques del Govern. Aquests objectius són transversals, i per tant sovint és l’acció de més d’un departament la que es veu implicada per tal de treballar en la direcció d’assolir-los. Les actuacions del Govern al llarg de la legislatura prenen sentit en la mesura que estan al servei del compliment d’aquests objectius.

En el text s’especifiquen més de 300 actuacions que tenen una especial rellevància i transcendència. Per descomptat, l’acció de Govern serà més àmplia. Altrament, el Pla de Govern és un element viu: el decurs dels esdeveniments sobrevinguts o la pròpia experiència de les polítiques durant la seva execució poden anar suggerint afegir noves actuacions al Pla o substituir actuacions concretes per d’altres de més necessàries si el context efectivament ha variat. El Pla de Govern, cal insistir-hi, és una entitat viva, però si més no els objectius estratègics identificats en aquest moment són el sistema de coordenades estable respecte del qual caldrà avaluar l’acció del Govern.

El redactat d’aquests objectius ha volgut ser concret, comprensible i tangible (dins del que pot ser la formulació d’un objectiu estratègic), per tal que la ciutadania interpreti amb tota claredat les intencions del Govern i el camins que es traça.

Per tal d’explicar i il·lustrar de quina manera es pretén donar compliment als objectius marcats, el text ubica en primer lloc l’acció del Govern en el context de la situació actual, esmentant quan s’escau l’acció duta a terme en la legislatura passada. Es fa palès així, allà on és necessari, el grau de continuïtat de les polítiques ja iniciades, o bé els salts qualitatius que cal efectuar. L’ús d’una terminologia comprensible, així com el caràcter bàsicament narratiu i explicatiu, han estat requisits essencials en la redacció del text.

El relat vol fugir de compromisos eteris, i per això referencia una per una, dins de cada objectiu, les actuacions més rellevants que es planteja dur a terme el Govern, amb especial atenció a les lleis i altra normativa que es preveu elaborar, així com els organismes que es preveuen crear.

Igualment, en la mesura en que els departaments, com a unitats operatives de l’Acció de Govern, ho poden ja tenir previst, es determina el moment de la legislatura en que es podran iniciar o finalitzar algunes de les principals actuacions, i especialment les inversores.

Finalment, s’ha volgut també precisar encara més els escenaris de futur amb els quals treballen els departaments, traslladant als ciutadans algunes de les ràtios o volums de prestació concrets que el Govern pensa a hores d’ara que cal assumir com a horitzó a assolir en alguns dels serveis públics que presta.

Tot plegat (objectius, actuacions rellevants i compromisos concrets) conforma la trama que sustenta, per a cada un dels eixos programàtics, el text.

El Pla de Govern 2007-2010

Com s’ha dit, el Pla s’estructura en 3 eixos (més el desplegament de l’Estatut), 19 àmbits i 67 objectius operatius. S’hi expliciten més de 300 actuacions principals i una quantitat important de compromisos específics. A continuació es detallen els seixanta-set objectius estratègics del Pla.

Eix 1: Reforçar l’Estat del Benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada

Àmbit 1.1 Cohesió social i ciutadania

1. Universalitzar els serveis socials fent-los accessibles a tota la ciutadania

2. Enfortir les polítiques de suport a les famílies i a la infància i a l’adolescència, adequant-les a les noves necessitats socials.

3. Afavorir l’emancipació de la joventut, especialment en els àmbits de l’ocupació, l’habitatge i reforçar la seva participació en la societat

4. Avançar cap un nou contracte social entre dones i homes que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’eradicació de la violència masclista, tot reconeixent i recuperant les aportacions femenines en la construcció de la societat

5. Impulsar polítiques de ciutadania que afavoreixin la integració de la població nouvinguda en una societat cohesionada

6. Avançar cap a una societat plenament inclusiva amb la potenciació del treball en xarxa amb altres institucions i entitats

7. Fer dels serveis penitenciaris i de justícia juvenil una eina eficaç, tant en el medi comunitari com  en els centres d\'internament, per reduir la reincidència i aconseguir la inserció social

Àmbit 1.2 Educació

1. Desplegar i consolidar el servei públic educatiu, d’acord amb el Pacte Nacional per a l’Educació

2. Incrementar l’èxit escolar

3. Consolidar la formació professional i l’aprenentatge permanent

4. Descentralitzar la gestió del servei públic educatiu i compartir-ne la responsabilitat amb el món local

5. Aconseguir un sistema universitari de qualitat pel que fa a la docència, la recerca i la transferència de coneixement, que sigui instrument d’innovació en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior

6. Incrementar la pràctica de l’esport en la població, lligada al projecte educatiu i a les polítiques d’integració social, i al foment de l’esport de competició

Àmbit 1.3 Salut

1. Avançar en l’organització, el finançament i l’excel•lència del nou model sanitari amb la participació activa dels professionals, els pacients i les seves famílies

2. Fomentar les polítiques de salut pública que reforcin la promoció, la prevenció i la protecció de la salut.

3. Reforçar l’atenció integral de la persona prioritzant l’atenció primària i comunitària així com l’atenció a la dependència i la cronicitat.

4. Incrementar la qualitat tècnica i percebuda de l’assistència sanitària.

Àmbit 1.4 Cultura

1. Avançar en l’accés a la cultura per a tota la ciutadania, garantint els drets culturals i assegurant l’equilibri territorial de les programacions i els equipaments

2. Modernitzar la cultura catalana, impulsant la competitivitat de les indústries culturals, garantint la seva projecció exterior i la incorporació de les noves tecnologies

3. Apostar per la creació cultural, impulsant la participació i el desenvolupament del tercer sector

4. Impulsar la preservació del patrimoni cultural, a la vegada que s’estructuren en xarxa pel territori els grans equipaments nacionals

Eix 2: Incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia dels nostres governs i institucions

Àmbit 2.1. Organització territorial i Govern Local

1. Reforçar el paper dels governs locals en el sistema institucional català

2. Impulsar una nova ordenació de les institucions catalanes basada en els nivells territorials

Àmbit 2.2. Qualitat democràtica

1. Aprofundir en les pràctiques democràtiques, promovent el consens per aprovar una nova llei electoral i fomentant el valors i les pràctiques de la participació ciutadana

2. Promoció de la cultura de la pau i els drets humans, la solidaritat i la laïcitat com a pilars de la convivència

3. Vertebrar institucionalment la recuperació de la memòria democràtica

4. Potenciar la qualitat, la professionalitat i la viabilitat dels mitjans audiovisuals públics

Àmbit 2.3. UE i acció exterior

1. Construir una política europea del Govern de la Generalitat que ajudi Catalunya esdevenir un actor europeu de primer nivell, tot creant un vector d’acció política unificada i efectiva

2. Augmentar la presència de la Generalitat en afers internacionals i en la cooperació al desenvolupament

Àmbit 2.4. Administració Pública

1. Orientar l’administració al servei del ciutadà, les empreses i entitats, fent-la propera, àgil i comprensible

2. Completar la política d’eficiència i de transparència en l’assignació i gestió de recursos públics, la modernització del sistema pressupostari per programes i l’avaluació de resultats

Àmbit 2.5. Justícia i Seguretat

1. Finalitzar l’elaboració del Codi Civil de Catalunya i adequar el dret privat a la realitat de la societat catalana

2. Disposar d’un servei públic de justícia eficaç i accessible per als ciutadans, així  com de sistemes alternatius per a la resolució àgil de conflictes

3. Promoure una concepció de la seguretat que contribueixi al benestar de la ciutadania, garantint l\'exercici dels seus drets i llibertats

4. Mantenir el caràcter estricte de les polítiques de trànsit per tal de reduir la sinistralitat viària Impulsar les polítiques de protecció civil i d\'atenció de les emergències

5. Impulsar les polítiques de protecció civil i d\'atenció de les emergències

Àmbit 2.6. Política lingüística

1. Fomentar l’ús social del català

Eix 3: Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible

3.1. Competitivitat

1. Nou impuls de l’Acord estratègic: avançar en la transformació del model de creixement de l’economia catalana, amb bases cada cop més sòlides, estables i equilibrades

2. Seguir apostant per la internacionalització, la recerca i la innovació com a elements clau de competitivitat

3. Augmentar l’acció pública per tal de fomentar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat, a fi d’assolir estàndards europeus

4. Garantir la disponibilitat i la qualitat del subministrament de serveis energètics essencials pel desenvolupament de l’activitat econòmica.

5. Potenciar l’estalvi i l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables

6. Vetllar pels estàndards de qualitat   en els productes i serveis catalans i per la promoció i defensa de la competència en els mercats com a garantia de competitivitat

3.2. Ocupació i Relacions Laborals

1. Assolir una ocupació de qualitat, millorant l’estabilitat, la seguretat i la salut laboral, la igualtat d’oportunitats en el treball, i consolidant un marc propi de relacions laborals

2. Fer plenament de la formació per al treball al llarg de tota la vida professional una eina d’integració laboral en tot el territori i en tots els sectors econòmics

3.3. Política fiscal i financera

1. Aplicar una política fiscal que incentivi l’economia de les famílies i de les empreses, garanteixi la cohesió social i la lluita contra el frau

2. Potenciar els mecanismes de col•laboració amb el sector financer per tal d’assolir un sistema financer competitiu i ben posicionat en l’entorn europeu

3.4. Teixit econòmic

1. Garantir el suport al naixement i creixement de les PIME i cooperatives catalanes, així com als sectors industrials davant del repte de la globalització econòmica

2. Impulsar un model de desenvolupament turístic que faci de Catalunya una destinació líder i referent mundial, gràcies a l’ordenació del sector, la projecció exterior, la qualitat i el respecte al patrimoni cultural i natural

3. Enfortir la competitivitat del sector comercial, vetllant per la llibertat d’elecció dels consumidors i potenciant un model de comerç urbà que garanteixi la mobilitat sostenible i la cohesió social de les ciutats i pobles de Catalunya

4. Impulsar la modernització i la internacionalització de la nostra agroindústria apostant per la qualitat, la traçabilitat i noves formes d’integració empresarial i cooperativa, que permetin fer extensiu el valor afegit a tots els esglaons de la cadena alimentària

3.5. Acció rural

1. Augmentar la competitivitat de les empreses agràries incorporant la innovació, la recerca, la formació i l’assessorament a l’estratègia de totes les explotacions, i posant en valor el paper estratègic dels espais agraris com a elements d’equilibri i sostenibilitat del territori

2. Millorar les infraestructures bàsiques, afrontar la modernització i l’impuls de nous regadius, tot incorporant  criteris d’eficiència i estalvi d’aigua, i impulsar la diversificació de l’activitat econòmica del món rural

3.6. Infraestructures i mobilitat

1. Adequar les infraestructures terrestres (viàries, ferroviàries i logístiques) a les necessitats de desenvolupament econòmic i d’equilibri territorial i social, basat en un model de comunicacions organitzat com a xarxa integrada i multimodal

2. Desenvolupar un model de mobilitat més sostenible, a través de la potenciació del transport públic

3. Potenciar els ports i aeroports com a elements del desenvolupament econòmic i social dels territoris, amb la Generalitat com a agent clau en la gestió i dinamització d’aquestes infraestructures

3.7. Ordenació del territori

1. Impulsar la política de planificació territorial, amb criteris de sostenibilitat econòmicament eficient i cohesió social

2. Propiciar que el desenvolupament urbanístic es produeixi de forma respectuosa amb el medi ambient i el paisatge i garanteixi l’accés dels ciutadans a l’habitatge, als llocs de treball i als serveis bàsics

3. Estendre les polítiques de rehabilitació integral de barris que millorin les condicions de vida dels ciutadans a través d’intervencions urbanístiques, econòmiques i socials

4. Impulsar una política de sòl que permeti disposar de l’espai necessari i ben localitzat per a l’habitatge i les activitats econòmiques, tot simplificant i fent transparent la tramitació de la informació urbanística

3.8. Habitatge

1. Facilitar l’accés a l’habitatge, especialment per als col•lectius que hi tenen una major dificultat

2. Desenvolupar instruments eficaços per a la promoció i rehabilitació d’habitatges a tot el territori

3.9. Medi Ambient

1. Garantir una protecció del medi natural compatible amb el desenvolupament econòmic

2. Completar el canvi de model en la gestió de l’aigua, d’acord amb la Directiva Marc de l’Aigua

3. Continuar desenvolupant una gestió dels residus sostenible

4. Reduir la contaminació atmosfèrica (soroll, llum i emissions contaminants)

5. Establir una estratègia catalana de sostenibilitat davant el canvi climàtic

Seguiment del Pla de Govern

El Pla de Govern tindrà un seguiment regular, qualitatiu i quantitatiu. Regularment el Govern disposarà d’informes que donaran la visió efectiva del grau de compliment del Pla, amb una explicació concreta dels factors crítics que en condicionen el desenvolupament.

Des d’un punt de vista quantitatiu, atès que el compliment de cada objectiu és allò que de debò es planteja com a més important, el Govern elaborarà de manera immediata un sistema d’indicadors de seguiment d’aquests objectius.

Aquests indicadors inclouran tant variables de seguiment de la feina que executa directament l’Administració de la Generalitat com de l’impacte que aquestes actuacions tenen sobre els indicadors socials i econòmics essencials de Catalunya. Ja que l’acció del Govern no ha de ser tant mesurada respecte d’ella mateixa com de la millora o no que suposa per al benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i dels territoris.

En aquest sentit, el Govern elaborarà internament també una projecció del Pla de Govern per a cada territori, com a resum orientat a allò que de manera específica té més importància en cada un dels set àmbits territorials que configuren les delegacions territorials del Govern.