El Govern demana al Parlament que tramiti la Llei de l’Agència Tributària pel procediment d’urgència
• L’objectiu és assegurar el compliment dels terminis que marca l’Estatut i garantir que l’Agència tingui un bon rodatge abans que es creï el consorci amb el seu equivalent estatal
El Govern ha aprovat sol·licitar al Parlament la tramitació pel procediment d’urgència del Projecte de llei de creació de l’Agència Tributària de Catalunya, aprovat pel Consell de Govern el 23 de gener passat.
Aquesta petició respon a la voluntat del Govern de garantir que es compliran els terminis previstos en l’Estatut per a la creació d’aquest organisme i, al mateix temps, fer possible que l’Agència catalana tingui un bon rodatge, abans que arribi el moment de la creació d’un consorci amb l’agència estatal.
L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix, en la seva disposició final segona, que l’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament en el termini d’un any des de l’aprovació de l’Estatut.
El mateix text (en l’article 204) estableix que “s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya”.
El Govern aprova els representants de dues de les comissions bilaterals de desplegament de l’Estatut
• La Comissió Bilateral Generalitat-Estat estarà integrada pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, el de Governació i Administracions Públiques i el d’Economia i Finances, a més del delegat del Govern a Madrid
• La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals estarà presidida pel secretari general d’Economia i Finances i comptarà amb un total de cinc vocals
El Consell de Govern ha aprovat avui el nomenament dels representants de la Generalitat en dues de les comissions de desenvolupament de l'Estatut d’autonomia de Catalunya la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals, dins el termini establert pel propi text estatutari.
La Comissió Bilateral Generalitat-Estat
La Comissió Bilateral Generalitat-Estat estarà presidida pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i també en formaran part el conseller de Governació i Administracions Públiques, el conseller d’Economia i Finances i el delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, com a membres permanents. La Comissió comptarà amb dos membres més en funció de les qüestions previstes a tractar en cada sessió. El secretari de Relacions Institucionals i Participació farà les funcions de secretari de l’ens.
Aquesta Comissió estarà integrada per un nombre igual de representants de l'Estat i de la Generalitat i la seva presidència serà exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d'un any. A banda de disposar d'una secretaria permanent, pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. Aquest organisme s’ha de reunir en sessió plenària almenys dues vegades l'any i sempre que ho demani una de les dues parts.
La Comissió Bilateral Generalitat-Estat constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat, i estableix la participació i la col·laboració de la Generalitat en l'exercici de les competències estatals que afectin l'autonomia de Catalunya, l'intercanvi d'informació i l'establiment de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d'interès comú.
Les funcions d’aquesta Comissió seran debatre, proposar i adoptar acords en els casos establerts amb relació als àmbits següents:
• Els projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l'Estat i la Generalitat.
• La programació, l'aplicació i el desenvolupament de la política econòmica de l'Estat en tot allò que afecti els interessos i les competències de la Generalitat.
• L'impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l'Estat i la Generalitat en àmbits d'interès comú.
• Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre'ls.
• L'avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s'hagin establert entre l'Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo.
• La proposta de la relació d'organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l'Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d'aquesta representació.
• El seguiment de la política europea per a garantir l'efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió.
• El seguiment de l'acció exterior de l'Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat.
• Altres qüestions d'interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals
La Comissió d’Afers Econòmics i Fiscals estarà presidida pel secretari general d’Economia i Finances i comptarà amb cinc vocals: el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, el secretari d’Indústria, el director general de Pressupostos, el director general d’Anàlisi i Política Econòmica i el director per a la Reforma de l’Administració Tributària de Catalunya. El conseller d’Economia podrà assistir a la Comissió exercint la presidència quan ho consideri convenient i, d’altra banda, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa podran substituir els seus corresponents necessaris quan ho considerin oportú.
Aquesta Comissió té caràcter paritari i l’integren un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presideixen les dues parts en torns d’un any i de manera rotatòria. La part catalana d’aquesta Comissió retrà comptes al Parlament de Catalunya.
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals és l’òrgan bilateral bàsic de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic i, per tant, haurà de canalitzar el conjunt de relacions fiscals i financeres entre ambdues administracions. A aquest organisme li correspon concretar, aplicar, actualitzar i realitzar el seguiment del sistema de finançament autonòmic.
Les principals funcions d’aquesta Comissió seran:
• Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els nous percentatges de participació en els rendiment dels impostos estatals cedits parcialment.
• Acordar la contribució de Catalunya a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament d’acord amb els criteris fixats per l’Estatut.
• Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat per poder posar en marxa la “finestreta única” i constituir el Consorci tributari.
• Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons europeus.
• Aplicar els mecanismes d’actualització quinquennals del model de finançament previstos a l’Estatut.
• Proposar les mesures de compensació necessàries en cas que decisions estatals o de la Unió Europea afectin l’equilibri financer de la Generalitat, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.
• Elaborar els informes necessaris per avaluar el compliment de l’article 201.4 de l’Estatut, que preveu que el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte al d’altres comunitats autònomes.
El Govern aprova la creació del Consell per a l’Impuls i el Seguiment del Desplegament de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
• Aquest és el Consell que el president ha anunciat als grups parlamentaris en la darrera ronda de contactes
• La seva funció serà assessorar el Govern en el desplegament de l’Estatut i garantir que els grups parlamentaris estiguin informats del procés
• El Consell serà presidit pel vicepresident de la Generalitat i tindrà deu vocals, vuit escollits pels Grups Parlamentaris i dos designats pel president de la Generalitat
El Govern ha aprovat avui la creació del Consell per a l’impuls i el seguiment del desplegament de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Aquest és el consell que el president de la Generalitat ha anunciat als partits de l’oposició durant la ronda d’entrevistes que ha tingut lloc entre el 25 de gener i l’1 de febrer.
La seva creació ha de servir perquè els partits estiguin informats del desplegament de l’Estatut i alhora puguin assessorar el Govern. El Consell serà un òrgan d’informació, consulta i assessorament del Govern de la Generalitat pel procés de desplegament estatutari.
La seva activitat estarà associada a l’activitat de les tres comissions mixtes Estat-Generalitat que tenen com a funció desplegar l’Estatut:
- La Comissió Bilateral Generalitat-Estat
- La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
- La Comissió per a l’equiparació de la inversió en infraestructures
El Consell es reunirà de manera ordinària, abans de cadascuna de les reunions que celebrin aquestes comissions i es podrà reunir amb caràcter extraordinari quan ho acordi la presidència del propi Consell o una tercera part dels seus vocals.
La presidència del consell recaurà en el vicepresident de la Generalitat; el secretari del Consell serà el Secretari General del Govern i hi haurà deu vocals, vuit d’ells escollits pels Grups Parlamentaris i dos representants del Govern de la Generalitat, que seran el conseller d’Interior i Relacions Institucionals i el conseller d’Economia i Finances.
El Govern destinarà gairebé 18 milions d’euros a la construcció de diversos equipaments socials
• La inversió permetrà posar en marxa dues residències per a disminuïts psíquics i una residència i un casal per a gent gran a Mollet del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Flix i Llinars del Vallès
• En total es crearan 88 noves places residencials per a disminuïts psíquics i 90 per a gent gran
El Govern destinarà 17.918.292 euros a la construcció de diversos equipaments cívics i socials. La inversió permetrà la posada en marxa d’una residència per a disminuïts psíquics i centre de dia a Mollet del Vallès (Vallès Oriental), una residència per a disminuïts psíquics al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), una residència i centre de dia per a gent gran a Flix (Ribera d’Ebre) i un casal de gent gran a Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
La residència per a disminuïts psíquics de Mollet del Vallès suposa una inversió de 5.894.796 euros i tindrà una capacitat màxima de 60 places residencials i 15 places més dedicades a centre de dia. Les obres de construcció de l’equipament, que estarà situat a l’Avinguda de Can Flequer, començaran el mes de maig i el centre entrarà en funcionament a finals del 2008.
En el cas de la residència per a disminuïts psíquics de l’Hospitalet de Llobregat, que estarà situada al número 10 de l’Avinguda Mare de Deu de Bellvitge, la inversió serà de 2.841.249 euros. Tindrà una capacitat màxima de 28 places residencials i 12 places més dedicades a centre de dia. Les obres començaran el primer trimestre d’aquest any i acabaran a principis del 2009.
I pel que fa a la residència i centre de dia per a gent gran de Flix, la inversió serà de 7.167.313 euros. L’equipament disposarà de 90 places residencials i 18 places més per a centre de dia. Està previst que les obres comencin el pròxim mes de maig i que el centre entri en funcionament a finals de l’any vinent.
Finalment, el casal de gent gran de Llinars del Vallès suposarà una inversió de 2.014.934 euros i està previst que les obres comencin el mes d’abril i s’acabin a mitjans del 2008.
Aquestes actuacions responen a l’encàrrec de construcció que el Govern va realitzar el març de l’any passat a l’empresa Gestió d’Infraestructures, SA, perquè s’encarregués de la licitació dels treballs. Els ajuntaments propietaris dels solars on s’han d’edificar els equipaments van acordar la cessió gratuïta dels terrenys a la Generalitat i, ara, el Govern ha aprovat l’acord d’acceptació d’aquesta cessió per a impulsar-ne la construcció.
El Govern aprova la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut de Lleida
• Amb els Governs Territorials es fa realitat la participació del món local en la gestió i direcció del sistema sanitari
• Aquest és el sisè Govern Territorial de Salut que es crea d’un total de 37 previstos
El Consell de Govern ha aprovat avui la constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut de Lleida i n’ha aprovat els seus Estatuts. Es tracta del sisè Govern Territorial de Salut (GTS) que es formalitza a Catalunya del total de 37 previstos, i suposa un pas més en la descentralització del sistema sanitari català.
La constitució del Consorci del Govern Territorial de Salut de Lleida es va acordar el mes de gener passat, quan el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut van subscriure el Pacte de Salut de la Regió Sanitària de Lleida amb els ajuntaments de Lleida, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Cervera, Les Borges Blanques, i els Consells Comarcals del Segrià, de l'Urgell, de la Noguera, del Pla d'Urgell, de La Segarra i de Les Garrigues.
Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i gestió del sistema sanitari creant un marc de col·laboració entre l’administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu els ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l’adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut.
Amb la creació d’aquests tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques, que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària, i sociosanitària, són l’ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.
El Govern destina 404.000 euros en ajudes a la construcció i adequació d’allotjaments per a temporers
• La convocatòria s’adreça als ens locals, cooperatives i altres persones jurídiques
• El Govern assumirà entre el 50% i el 80% de la inversió total i els allotjaments hauran de tenir una capacitat màxima de 50 persones
El Govern destinarà 404.000 euros en ajudes a la construcció, rehabilitació, reforma, ampliació o condicionament d’allotjaments per a treballadors temporers. El Consell de Govern ha aprovat avui les bases d’aquesta nova convocatòria, la sisena, adreçada als ens locals, cooperatives i altres persones jurídiques que promoguin els allotjaments.
Paral·lelament, també es manté una segona línia d’ajuts per al subministrament d’allotjaments individuals adreçada a les organitzacions empresarials agràries catalanes amb l’objectiu de donar suport a les despeses dels pagesos que assumeixin el compromís d’habilitar allotjament als temporers que contracten.
L’objectiu de les ajudes és, d’una banda, garantir unes condicions laborals i d’allotjament dignes pels treballadors de temporada durant la seva estada al nostre país, i de l’altra, afavorir la contractació en origen i l’ordenació dels fluxos migratoris. Les sis convocatòries precedents han permès la construcció de 84 allotjaments col·lectius amb una capacitat de 3.188 places.
Les bases de la convocatòria d’enguany estableixen que el Govern de la Generalitat assumirà fins el 50% de la inversió total realitzada. Aquest percentatge s’elevarà fins el 60% en els casos de cooperatives grans i fins el 80% quan el beneficiari de l’ajut sigui un ens local. Els allotjaments tindran una capacitat màxima de 50 persones.
Pel que fa a les novetats de la convocatòria, ja oberta, destaca la reducció de 8 a 4 persones l‘acomodació màxima per dormitori i serveis higiènics dels allotjaments col·lectius. També s’afegeixen dos requisits nous als allotjaments col·lectius que pretenguin obtenir el distintiu de qualitat superior: el subministrament de serveis de telèfon i connexió a internet i l’habilitació d’una oficina per al responsable de l’allotjament. Finalment, es reconeix la possibilitat de millorar els edificis que ja hagin estat subvencionats en anys anteriors.
El termini per presentar les sol·licituds s’acaba el pròxim 28 de febrer, per als ens locals, i el 7 de març, en el cas de les persones jurídiques. Els formularis per demanar la subvenció estan disponibles per als ens locals a l’adreça (www.eacat.net) i per a les entitats a la plana web del Departament d’Acció Social i Ciutadania (www.gencat.cat/benestar).
El Govern regula els complements per mèrits docents i de recerca del personal de les universitats públiques
• Aquests complements, establerts en el I conveni col·lectiu del personal docent i investigador contractat, volen reconèixer els mèrits de docència i de recerca del personal
• L’acord s’aprova transitòriament fins a la regulació definitiva dels complements retributius per Decret de Govern
El Govern ha aprovat la regulació dels complements que reconeixen els mèrits de docència i de recerca del personal de les universitats públiques catalanes. Es tracta del règim jurídic transitori que estableix els criteris i els procediments per a l’aplicació d’aquests complements retributius que afecten el personal docent i investigador contractat universitari. Aquesta regulació serà vàlida fins a l’aprovació del Decret de Govern definitiu i pretén evitar cap greuge econòmic pel personal docent mentre aquest decret no sigui vàlid.
Aquests complements, establerts en el I conveni col·lectiu del personal docent i investigador contractat, formalitzat per les set universitats públiques catalanes i les respectives organitzacions sindicals, volen reconèixer els mèrits de docència i de recerca del personal contractat, o funcionari que s’integri dintre d’alguna de les categories de personal docent i investigador contractat.
Els mèrits docents del personal docent i investigador contractat de les universitats públiques catalanes seran avaluats per les pròpies universitats i certificats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, mentre que els mèrits de recerca seran avaluats per AQU Catalunya d’acord amb el procediment establert per a l’obtenció de les retribucions addicionals per mèrits de recerca.
El Govern aprova avui l'arrendament de 347 vehicles policials
• La Direcció General de la Policia renovarà part de la seva flota de vehicles fins el 2013 per un import de 15.715.731 euros
El Govern ha aprovat avui l'arrendament de 347 vehicles policials. D'aquests, 76 són noves adquisicions, 264 corresponen a la renovació del parc mòbil, de contractes ja vençuts i que actualment estan prorrogats, i 7 són de substitució de vehicles antics de propietat. Els 76 vehicles nous es destinaran a les següents tasques policials:
• 10 vehicles per atendre necessitats de desplegament de la Regió Policial Metropolitana de Barcelona
• 10 vehicles que faran les funcions d’Oficina d’Atenció al Ciutadà mòbil per reforçar les zones costaneres per a la campanya d’estiu
• 2 vehicles per al Grup Especial d’Intervenció (GEI)
• 2 vehicles per a l'Àrea d'escortes
• 3 vehicles per les unitats subaquàtiques de nova creació
• 1 vehicle per la Regió Policial de Girona
• 1 vehicle per a la Sala Central de Comandament
• 12 vehicles per a l’Àrea Penitenciària
• 1 vehicle per trasllat de detinguts RPM Barcelona
• 5 vehicles (vídeo vigilància) per a la Divisió de Trànsit
• 25 vehicles per a la Comissaria General d’Investigació Criminal
• 4 vehicles per a les dependències, arreu del territori, de la Subdirecció General d’Administració i Serveis.
El cost econòmic de la renovació dels 264 vehicles és, aproximadament, de 10.729.562 euros. Pel que fa als 83 vehicles restants, l’import corresponent a l’ampliació del parc mòbil ascendeix, aproximadament, a 4.986.169 euros.
Realitzada una anàlisi economicofinancera de les diferents ofertes del mercat i de les diferents modalitats de finançament, s’ha determinat més avantatjosa la solució de l’arrendament a preu i termini fix, és a dir, una forma de rènting.
El Govern millorarà el sanejament de Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina amb una nova depuradora
• Aquesta actuació contribuirà a garantir la qualitat sanitària de l’entorn i les lleres públiques de les conques de la Tordera
• La xarxa de col·lectors projectada també donarà servei a Vilalba Sasserra
El Govern ha impulsat la construcció de la nova estació depuradora d’aigües residuals i dels col·lectors en alta de Vilalba Sasserra, als termes municipals de Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina, que ha de resoldre el problema de la qualitat de les aigües residuals d’aquests municipis i millorar l’entorn i les lleres públiques de la conca de la Tordera.
Aquest projecte suposarà una inversió de 2.303.685 euros i es preveu que la depuradora estigui operativa al llarg del 2008. Mitjançant la construcció de l'estació depuradora i dels 4.672 metres de xarxa de col·lectors projectada, a més de la resta de les obres complementàries, es permetrà la recollida i tractament dels cabals d’aigües residuals de la zona i conseqüentment, una important millora sanitària de les lleres públiques d’aquests municipis.
El Govern ha declarat avui la urgència de l’ocupació dels béns i drets afectats per aquest projecte i pretén resoldre així els plans de descontaminació de les aigües residuals tant domèstiques com industrials assimilables a zones urbanes generades per les poblacions dels nuclis de Canadà Park, Can Bosc, Baronia del Montseny i Can Pagà del municipi de Vilalba Saserra, ja que actualment s’aboquen al medi sense un tractament adient.
La planta projectada preveu tractar un cabal de 970 m³/dia que abasteixi una població de més de 4.000 habitants.
El Govern impulsa les obres de millora de la C-17 entre la Garriga i Tagamanent i de construcció de la nova variant de Miralcamp
• Les obres a la C-17 busquen millorar la seguretat viària mitjançant l’adequació d’accessos a la via
• Amb una inversió de 2,4 milions d’euros, la nova variant de Miralcamp, al Pla de l’Urgell, permetrà reduir el pas de vehicles per l’interior del municipi
El Govern ha donat impuls a les obres de millora del tram de la carretera C-17 entre la Garriga i Tagamanent, al Vallès Oriental, i de construcció de la nova variant de l’L200 a Miralcamp, al Pla d’Urgell, en aprovar avui la declaració de l’ocupació dels béns afectats per aquestes actuacions. Ambdós treballs tenen com a objectiu principal afavorir la seguretat i la fluïdesa del trànsit en aquests punts de la xarxa viària i suposaran una inversió global de 9,6 milions d’euros.
La millora del traçat a la carretera C-17
L’actuació de millora de la carretera C-17 entre els termes municipals de la Garriga i Tagamanent consistirà principalment en la modificació del traçat i la renovació del ferm de diversos trams de la via, amb un pressupost global de 7,2 milions d’euros. Les obres, que s’adjudicaran properament, s’iniciaran la primavera vinent, tindran un termini d’execució de 8 mesos i afectaran un tram d’una longitud de 4,5 quilòmetres.
La principal actuació inclosa en el projecte és la millora de la seguretat de la C-17 al seu pas per Tagamanent, en una longitud d’1,8 quilòmetres, mitjançant la remodelació de les sortides i incorporacions existents. En aquest sentit, es poden distingir dos trams:
En un primer tram, se suavitzen dos revolts abans d’arribar a la sortida de Tagamanent i es milloren els accessos a parcel·les adjacents amb la construcció d’un vial paral·lel a la carretera en el sentit Vic. Així mateix, es millora la seguretat en una intersecció amb l’eliminació de l’actual carril central de girs a esquerra.
En un segon tram, es milloren els accessos al nucli de Tagamanent, en una banda de la carretera i a la zona de la Pedralba, en l’altra. Pel que fa a l’accés de Tagamanent, es modifica sensiblement el traçat de la carretera en el sentit Barcelona per tal d’encaixar els nous ramals d’acceleració i desacceleració i definir un vial paral·lel que reculli els moviments dels vehicles cap a l’Ajuntament i una àrea de servei. Al mateix temps, es construeix una rotonda de 30 metres de diàmetre per a canalitzar el trànsit.
Pel que fa a l’accés cap a la Pedralba, s’eliminaran els actuals carrils centrals de gir a l’esquerra. Igualment, es milloraran les característiques de l’actual rotonda i dels corresponents ramals d’incorporació i sortida a la C-17. També es formarà un nou vial paral·lel al tronc que connectarà amb el tram antic de la C-17 on s’han dut a terme treballs d’adequació per reconvertir-lo en zona de passeig.
A banda de la millora d’accessos a Tagamanent, el projecte preveu la formació de carrils d’acceleració i desacceleració i la millora d’un revolt al pas de la C-17 per la Garriga, així com la renovació del ferm en un tram de 2,4 quilòmetres fins a Tagamanent. D’altra banda, es construiran dos apartadors per reubicar dues parades d’autobús a ambdós costats de la carretera, i s’adequaran els vials per garantir l’accessibilitat dels usuaris.
Les obres de la variant de Miralcamp
Amb un cost aproximat de 2,4 milions d’euros, les obres de la nova variant de Miralcamp començaran la primavera vinent i tindran un termini de 10 mesos. Aquest vial, que tindrà 1,5 quilòmetres de longitud, permetrà reduir el trànsit dels vehicles de pas per l’actual travessera a l’interior del municipi.
El traçat de la nova via s’inicia sobre l’L-200 al sud de Miralcamp i finalitza al nord d’aquesta població. La via, d’1,5 quilòmetres de longitud, estarà formada per dos carrils de 3,50 metres d’amplada cadascun i vorals d’1 metre.
Per connectar l’actual L-200 i la futura variant en el seu extrem nord, el projecte inclou la construcció d’una rotonda, de 50 metres de diàmetre exterior. A més, es preveu la formació d’un pas superior per donar continuïtat al camí de Vilanova de Bellpuig amb una estructura que tindrà 13,5 metres de llargada i 9 d’amplada. Els treballs es completaran amb els elements de drenatge i de senyalització i amb la col·locació de barreres de seguretat.
El Govern destinarà més de 400.000 euros a la Fundació Privada Institut d’Investigació Oncològica de la Vall d’Hebron
• La Fundació VHIO està especialitzada en la investigació que ajudi els nous avenços en la millora de la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer
El Govern destinarà un total de 464.034 euros durant els anys 2007 i 2008 per participar en la Fundació Privada Institut d’Investigació Oncològica de la Vall d’Hebron (VHIO) a través del Departament de Salut. Es tracta d’una Fundació que té per objecte promoure i desenvolupar la investigació d’excel·lència relacionada amb les malalties oncològiques, especialment tota aquella investigació que ajudi als nous avenços per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer.
Amb aquests objectius, l’entitat treballa per promoure i desenvolupar la investigació científica i posar-la al servei de la pràctica clínica en benefici dels malalts oncològics, i per promoure i desenvolupar la transferència científica d’excel·lència en totes les vessants, especialment en la bàsica, translacional i clínica. També centra els seus esforços en la cooperació científica entre centres nacionals i internacionals d’investigació oncològica; en promoure la formació de joves investigadors i metges especialistes i en totes aquelles activitats relacionades amb la investigació oncològica que contribueixin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans en general i de les persones afectades per la malaltia.
La participació del Departament de Salut en la Fundació VHIO permetrà coordinar i potenciar la recerca interdisciplinària en salut internacional per tal d’esdevenir un referent internacional, donar suport a les línies de recerca actualment existents en els grups de recerca fundacionals i impulsar nous laboratoris on s’integraran investigadors i es desenvoluparan programes específics de recerca.
El Pla Director de Recerca en Ciències de la Salut definirà les línies generals de foment de la investigació i la recerca en aquest àmbit
En aquest marc, el Departament de Salut està elaborant el Pla Director de Recerca en Ciències de la Salut on es defineixen les línies generals de la recerca del Departament, sempre en coherència amb el Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 que té com a missió situar Catalunya en una posició avançada a Europa en aquest àmbit.
En aquest sentit, el Pla Director de Recerca en Ciències de la Salut s’emmarcarà en les directrius establertes a nivell de l’Estat i aquelles que es derivin de la política científica europea en l’àmbit de la salut. Aquestes línies tenen per objectiu principal fomentar un entorn favorable de la recerca, potenciar l’activitat de recerca i augmentar la fortalesa de les relacions entre els agents, amb actuacions com les de la Fundació VHIO.
El PRI aposta per un política pública integrada amb el conjunt d’agents públics i privats, que promogui la societat del coneixement i l’emprenedoria, per tal d’aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible que aporti benestar i cohesió social.
La Societat Catalana d’Inversió en Empreses de Base Tecnològica aposta per la recerca biotecnològica
• Invertec (Societat Catalana d’Inversió en Empreses de Base Tecnològica) aportarà 300.000 euros a Era Biotech, una empresa dedicada a projectes de recerca en biotecnologia
• L’aportació d’Invertec és a través d’un préstec participatiu convertible i s’afegeix a les aportacions d’altres societats de capital risc
El Govern ha donat el vistiplau a l’aportació de 300.000 euros per part de la Societat Catalana d’Inversió en Empreses de Base Tecnològica (Invertec), creada per participar temporalment en el capital d’empreses de nova creació d’aquest tipus, a la societat Era Biotech, dedicada a la recerca en biotecnologia.
L’aportació d’Invertec a Era estarà instrumentada com a préstec participatiu convertible i s’afegeix a altres aportacions d’altres societats de capital risc (Talde i Uninvest) i a d’altres inversors privats particulars. Era Biotech es va fundar el juny de l’any 2002 per desenvolupar diversos projectes en l’àmbit de la biotecnologia i actualment es troba en un procés d’ampliació del seu pla de negoci.
Invertec: la Generalitat i les universitats aposten per les societats emprenedores de base tecnològica
Invertec és una societat creada amb l'objectiu d'invertir en empreses de base tecnològica en les fases més inicials del seu desenvolupament, o fases llavor, que disposa de capital aportat pel CIDEM, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), La Salle, l'IESE Business School i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Invertec pot aportar capital instrumentat com a préstec participatiu amb unes condicions preferencials de tipus d'interès i períodes de retorn, amb l’objectiu d’accelerar el creixement de les empreses participades durant les seves fases inicials. Per fer-ho, compta amb un equip professional amb experiència contrastada en la gestió de capital risc i en empreses tecnològiques, a més del recolzament del CIDEM, el Govern de la Generalitat i les universitats. Un valor fonamental és l'àmplia xarxa de contactes en el món tecnològic, universitari i empresarial que es posa al servei de les empreses participades.