El Govern aprova el Projecte de llei d’Espectacles que garanteix la convivència, la seguretat i la qualitat de les activitats recreatives
• La Llei, que s’adequa als nous models d’oci, substituirà una norma del 1990
• Es reconeixen per primera vegada els drets d’usuaris, artistes i organitzadors, i el dret dels veïns a participar i ser escoltats en els processos d’atorgament de llicències i a que l’administració faci els controls de soroll que demanin
• Les competències de control, inspecció i sanció seran dels municipis que les vulguin exercir
• Per primera vegada, la llei defineix els locals de règim especial (“after hours”) i autoritza el comís per part dels Mossos del material utilitzat en festes il·legals
• S’adeqüen les sancions i es crea un Registre d’Infraccions per controlar els reincidents
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui, a proposta del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, a través de la seva Direcció General de Joc i Espectacles, el projecte de Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives per substituir l’actual llei de 1990 i que, per primera vegada, reconeix els drets d’usuaris, artistes i intèrprets, veïns i organitzadors.
La nova Llei s’inspira en els principis de convivència, entre els qui es volen divertir, els que volen descansar i els que s’hi dediquen professionalment al sector dels espectacles; de seguretat, tant de persones com dels establiments i de les activitats recreatives; i de qualitat i sostenibilitat de les activitats i dels locals.
La necessitat d’elaborar una nova normativa d’espectacles ve donada per la profunda transformació que ha experimentat la pràctica social de l’oci i dels espectacles des que es va promulgar, ja 17 anys, l’actual llei en vigor.
Entre d’altres coses, en gairebé dues dècades ha augmentat la importància i la generalització de l’oci, de les activitats artístiques i de la cultura; hi ha hagut una diversificació de les seves manifestacions; han aparegut pràctiques alternatives; ha crescut la necessitat de combatre l’excés de soroll; s’ha afegit el risc que determinades pràctiques d’oci comporten per a la mobilitat i per a la salut de les persones; i s’han evidenciat cada vegada més freqüents els conflictes entre els qui es volen divertir i els qui reclamen tranquil·litat per a descansar.
La nova llei busca l\'equilibri entre convivència i diversió, entre el dret a divertir-se i el dret a descansar, i defuig d’una perspectiva exclusivament policial, tot i que vetlla amb rigor per les condicions adequades de seguretat i comoditat dels establiments.
El projecte de llei remet a posteriors reglaments que legislaran sobre les instal·lacions dels locals, les condicions dels espectacles i activitats recreatives, els horaris d’aplicació general, la venda d’abonaments i entrades, publicitat i sistemes de control d’accés i d’aforaments.
Igualment, la llei remet a ulteriors reglaments, a les ordenances municipals i a cada planejament urbanístic per determinar els requisits i condicions que hauran de complir els establiments i espectacles, como ara prohibicions, limitacions o restriccions en la seva ubicació, requisits constructius (seguretat, aïllament acústic, accessibilitat), exigència de serveis de seguretat, d’emergències, sanitaris o la mobilitat sostenible i segura.
Protecció d’usuaris, veïns i menors
La nova normativa regula els drets i deures tant dels espectadors i usuaris com dels organitzadors, però també dels artistes intèrprets i resta de personal, així com de les persones que resideixen a la seva proximitat, que a vegades n’han de patir les conseqüències.
En aquest sentit, la nova llei fa especial incidència en les cauteles per a la protecció dels menors i en la proscripció radical de qualsevol discriminació que pugui limitar l’efectivitat del dret d’accés de qualsevol persona. També prohibeix l’exhibició de qualsevol tipus de símbols i objectes que incitin a la violència, el sexisme, el racisme o la xenofòbia.
Així mateix, la Llei és especialment sensible envers la necessitat d’oferir a les persones que resideixen a la proximitat d’establiments d’espectacles públics i activitats recreatives garanties i procediments adequats per fer valer els seus drets i interessos. A més, davant l’existència de molèsties rellevants provocades per establiments regulats per aquesta Llei, tindran dret a que l’administració practiqui proves amb els mitjans tècnics adequats i a que les autoritats actuïn per tal d’impedir aquestes molèsties.
La Llei també regula que la publicitat dels establiments i espectacles públics s’ajusti als principis de veracitat i suficiència i prohibeix la revenda d’entrades.
Competències municipals
Sobre l’organització administrativa, el projecte de Llei preveu descentralitzar envers els ajuntaments, als quals atribueix àmplies potestats, com ara les competències de control, incloses les d’inspecció i sanció. Tanmateix, la llei preveu que aquesta major atribució de responsabilitats municipals sigui molt flexible, deixant en gran part a les mans de cada ajuntament la decisió d’assumir-les efectivament o no, cas en el qual seran exercides per la Generalitat.
Una altra de les aportacions noves d’aquesta llei és la creació de la Comissió sobre Espectacles Públics i Activitats Recreatives, amb finalitats de coordinació entre la Generalitat i altres administracions, i l’ampliació de la competència del Consell Assessor d’espectacles públics i activitats recreatives, un òrgan consultiu i de participació ciutadana amb voluntat d’integrar representants de tots els sectors socials involucrats.
‘After hours’
En l’apartat de les autoritzacions i llicències, la nova llei preveu els establiments de règim especial pel seu horari o d’altres condicions singulars, el funcionament dels quals requerirà autorització de l’ajuntament afectat i una regulació específica per un reglament posterior. En aquesta reglamentació s’inclouran els anomenats ‘after hours’.
Sancions
La nova llei crea per primera vegada un Registre d\'Infraccions i Sancions amb la finalitat de controlar els reincidents i estableix també el règim d\'inspeccions i sancions, que s’adeqüen als nous temps.
Entre d’altres, es considera falta molt greu dels organitzadors o titulars del locals no disposar de llicencia municipal o altres autoritzacions necessàries i falta molt greu d’incompliment d’horaris.
Les multes s’adeqüen a les noves realitats i podran oscil·lar entre els 300 euros per faltes lleus fins als 300.000 per les molt greus, que poden comportar també el tancament del local, la inhabilitació del seu titular o fins i tot el comís o destrucció dels béns relacionats amb l’activitat.
Una altra de les novetats que preveu la llei és que els agents de la policia de la Generalitat puguin adoptar mesures provisionals immediates en aquells casos de greu perill per les persones i aplicar la intervenció o comís del material utilitzat en activitats il·legals, com ara les festes “raves”.
Abans d’autoritzar un espectacle o festa pública, els organitzadors d’activitats públiques s’hauran de comprometre a conservar els espais urbans, rurals o agraris afectats i a respondre dels danys i perjudicis ocasionats.
Dues noves lleis fomenten les bones pràctiques en la gestió dels residus i més consens amb els ens locals
• Els nous textos legals volen donar resposta a la creixent necessitat de recollida, tractament i recuperació de les diverses tipologies de residus
• L’objectiu prioritari és minimitzar la quantitat generada i buscar el consens i la col·laboració amb els ens locals
• El Govern modifica la Llei reguladora dels residus del 1993 que planifica les infraestructures de gestió de residus municipals per tal que la societat participi al debat públic
• S’aprova una nova llei sobre el finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons municipals que fomenta les bones pràctiques en tot el procés de la gestió dels residus
El Govern ha aprovat avui dos Avantprojectes de llei que permetran avançar en la millora de la gestió dels residus a Catalunya en diverses línies, d’una banda, augmentant el consens i la col·laboració dels ens locals en la planificació de les infraestructures de gestió de residus que s’han d’implantar al territori i, de l’altra, fomentant les bones pràctiques en la gestió dels residus per minimitzar i recuperar la quantitat generada.
Es tracta de l’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, i de l’Avantprojecte de llei sobre finançament d’infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
Els nous textos legals volen donar resposta a la creixent necessitat de recollida, tractament i recuperació de les diverses tipologies de residus, amb l’objectiu prioritari de minimitzar la quantitat generada i de buscar el consens i la col·laboració amb els ens locals.
Modificació de la llei de residus
El primer Avantprojecte de llei modifica diversos articles de la Llei de juliol del 1993, reguladora dels residus. La principal novetat, a més de l’adaptació de la normativa a les disposicions europees, rau en la creació del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. Aquest Pla permetrà planificar les instal·lacions al territori i fixar criteris de localització precisos per a instal·lacions de residus.
L’Avantprojecte de llei prioritza la recuperació material de residus enfront del principi de proximitat i suficiència. Així mateix, es crea el Consell per a la prevenció i la gestió dels residus com a òrgan assessor, per a fer possible la participació de la societat en el debat públic i per a crear un marc d’acord i consens.
En el cas específic dels residus municipals, el text garanteix el tractament de les fraccions que no es recullen selectivament, i assegura la recollida selectiva de matèria orgànica a tots els municipis de Catalunya. També es contempla l’obligació dels ens locals de consignar les partides necessàries en els seus pressupostos per dur a terme aquesta separació. Per aconseguir el màxim consens possible, es regula la participació dels ens locals en el seguiment de les instal·lacions de gestió de residus.
És important destacar que s’amplia l’àmbit d’actuació del Fons Econòmic i que en són beneficiaris els ens locals que disposin al seu territori d’instal·lacions de gestió de residus de servei públic i plantes previstes al Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. Els ajuntaments han de destinar aquests fons a accions de prevenció, optimització i recuperació de residus. Els ens locals es poden beneficiar, d’una banda, d’un percentatge del pressupost total de l’obra i, de l’altra, d’una aportació econòmica anual variable, determinada segons la classe d’instal·lació, el tipus de residu i el nombre de tones que tracta anualment.
Són també elements rellevants la normativa d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, i la col·laboració i coordinació amb els ens locals per a tramitar el Programa de gestió de residus municipals.
Mesures de finançament i cànon
El segon avantprojecte de llei aprovat avui és el de mesures de finançament de les infaestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. El propòsit de la normativa, i específicament dels cànons previstos, és fomentar les bones pràctiques en la gestió dels residus afavorint la prevenció i la recuperació. Per aquest motiu, els cànons no estaran destinats a inversió, sinó que es retornaran als municipis en funció de la recollida selectiva que dugin a terme. D’aquesta manera, recuperarà més cànon econòmic el municipi que faci una major recollida selectiva dels residus.
Així, l’avantprojecte de llei preveu un canon que gravarà la incineració de residus municipals i un altre que gravarà l’abocament controlat de residus de la construcció. En el darrer cas, queden excloses les terres o materials procedents de l’excavació que s’utilitzin com a rebliment per a una altra obra autoritzada, així com els destinats a dipòsit controlat gestionats conforme a criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Segons el text, el govern de la Generalitat assumeix el finançament de les instal·lacions previstes en el Programa de gestió de residus municipals i en el Pla Territorial Sectorial, mentre que les despeses d’explotació seran assumides pels ens locals.
Finalment, la nova regulació del Fons de Gestió de Residus contempla la creació d’una nova Junta de Govern per a la gestió dels recursos procedents del cànon de deposició de residus de la construcció.
El Govern aprova que l’edat mínima per a practicar el busseig amb escafandre sigui de 8 anys
• El Decret estableix les condicions que hauran de complir els menors d’edat per a practicar aquesta activitat subaquàtica a Catalunya
• Els menors hauran d’estar acompanyats per un adult en tot moment
• La profunditat màxima serà d’entre 6 i 25 metres, en funció de l’edat
• Actualment, entre 30.000 i 40.000 persones practiquen aquesta activitat a Catalunya, i es preveu que amb l’entrada en vigor d’aquest Decret es produeixi un increment del 20% en el nombre d’usuaris
El Govern ha aprovat avui el Decret pel qual s’estableixen les condicions per a la pràctica a Catalunya de les activitats aquàtiques d’esbarjo amb escafandre per a persones menors d’edat. D’acord amb aquest nou text legal, l’edat mínima exigida serà de 8 anys, i no de 16 com establia la normativa estatal de 1969.
Amb l’aprovació d’aquest Decret, el Govern dóna compliment a l’Estatut de Catalunya, que estableix en l’article 119.3 la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes. Així mateix, Catalunya es converteix en la primera comunitat autònoma que legisla sobre aquesta matèria.
Actualment, entre 30.000 i 40.000 persones practiquen aquesta activitat a Catalunya i es preveu que amb l’entrada en vigor d’aquest Decret, es produeixi un increment del 20% en el nombre d’usuaris. Es calcula que unes 6.000 famílies podrien incentivar els seus fills a fer immersions amb escafandre.
Una activitat cada cop més segura
L’evolució de la pràctica de les activitats aquàtiques amb escafandre ha experimentat molts avanços en equipaments, tècniques, sistemes d’ensenyament del busseig, i també en els coneixements fisiològics i mèdics en general relacionats amb la immersió. En aquest sentit, tots aquest avanços fan que la pràctica en menors d’edat, si es fa sota determinades condicions, no ofereixi més riscos que altres moltes activitats esportives d’esbarjo practicades també per menors d’edat. A més, actualment el busseig amb escafandre es practica habitualment en països del nostre entorn cultural amb edats molt inferiors als 16 anys.
Per aquest motiu, i per la permanent demanda del sector, tant de centres d’immersió com de ciutadans que exerceixen aquesta activitat per lliure, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha considerat necessari regular, amb normativa pròpia, una nova edat mínima per a la pràctica de les activitats aquàtiques d’esbarjo amb escafandre a Catalunya. Així, amb aquest nou Decret s’estableix que l’edat mínima per practicar aquest tipus d’activitats passa dels 16 als 8 anys.
Per a la redacció d’aquest Decret s’ha estudiat el seu contingut des de tres punts de vista diferents i, per fer-ho, es van crear tres comissions de treball formades per entitats i persones del sector del busseig d’esbarjo. Aquestes comissions són: la Comissió formativa, Comissió d’equipaments i Comissió mèdica. El Decret que s’ha aprovat avui recull el que s’ha establert en les diferents comissions pel que fa a l’edat en què un menor pot iniciar aquesta activitat i les condicions en què poden practicar-la.
Condicions establertes en el Decret
El Decret regula que l’àmbit d’aplicació d’aquestes activitats són tant en l’àmbit del lleure com el de l’ensenyament del busseig d’esbarjo i ja sigui en aigües continentals, en aigües marítimes o en qualsevol instal·lació fixa o provisional, com ara piscines de tot tipus.
Així mateix, el Decret estableix que qualsevol menor d’edat que vulgui practicar aquesta activitat requerirà l’autorització expressa i escrita del pare o de la mare, del tutor o la tutora, o de la persona que en tingui la representació legal. En el moment de realitzar la immersió amb escafandre, el menor haurà d’anar sempre acompanyat a l\'aigua per personal major d\'edat amb la qualificació de busseig exigida per a l\'activitat a realitzar. Aquest personal adult haurà d\'anar degudament equipat amb escafandre i complir la normativa vigent en matèria de seguretat per a l\'exercici d\'activitats subaquàtiques.
El Decret estableix unes prohibicions especials per als menors de 16 anys. En concret, els joves amb edat compreses entre els 8 i els 16 anys no podran realitzar immersions sota sostre, ja sigui real o virtual. Per tant, s’hauran d’abstenir de fer les immersions en grutes, coves o interiors de vaixells enfonsats. També hi ha limitacions pel que fa a les fondàries màximes. Els menors de 8 i 9 anys no podran baixar més de 6 metres, i aquesta profunditat anirà augmentant progressivament a mesura que el menor s’acosta als 18 anys:
Edat Condicions
8 a 9 anys: Límit de fondària 6m. i com a mínim un monitor o tècnic esportiu en activitats subaquàtiques per cada 2 alumnes menors d’edat
10 a 11 anys: Límit de fondària 12 m. i com a mínim un monitor o tècnic esportiu en activitats subaquàtiques per cada 2 alumnes menors d’edat
12 a 15 anys: Límit de fondària 21 m. i com a mínim un monitor o tècnic esportiu en activitats subaquàtiques per cada 2 alumnes menors d’edat
16 a 18 anys: Límit de fondària i el nombre de monitors, instructors o tècnics esportius en activitats subaquàtiques per alumne, es corresponen amb els estàndards establerts a l’annex 1.4 i 1.5 de l’Ordre d1 de juny de 2000.
Pel que fa a l’ensenyament del busseig d\'esbarjo a menors d\'edat, únicament el poden realitzar les persones físiques o jurídiques que disposen d\'autorització com a centre d\'immersió de la Direcció General de Pesca i Acció Marítima, i l\'ensenyament l\'han de realitzar persones amb la qualificació oficial que els capaciti, d\'acord amb la normativa vigent. Actualment, el nombre de centres d’immersió acreditats a Catalunya és d’uns 240.
D’acord amb el Decret, per accedir a una titulació oficial de busseig d’esbarjo, l’edat mínima establerta s’ha fixat en 16 anys. Tot i això, la Federació Catalana d\'Activitats Subaquàtiques i les entitats no federatives amb qualificacions reconegudes podran emetre les seves qualificacions de busseig d\'esbarjo amb escafandre a les persones menors d\'edat, les quals en cap cas tindran caràcter oficial.
El Govern amplia el que paga pels danys causats a l’agricultura i la ramaderia per la fauna protegida
• S’agilita la tramitació de les indemnitzacions, que es podran rebre en el termini de dos mesos
• Les indemnitzacions s’han pactat amb els sectors agrícola i ramader
• Es pagaran els danys ocasionats per voltors i corbs, pels quals no es donaven compensacions
El Govern ha aprovat un Decret que regula les compensacions de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona. El nou Decret agilita els processos d’indemnització i amplia el nombre d’espècies contemplades. De fet, tot i que la Llei d’espais naturals de l’any 1985 feia obligatòria la indemnització pels danys que puguin ocasionar les espècies protegides, calia un nou Decret que n’establís i en fixés els criteris.
Una de les principals novetats d’aquest nou text és que, a banda de compensar els danys reals i les molèsties en els tràmits, compensa també les limitacions a l’activitat agrícola quan es prohibeix la sega o pertorbació dels llocs de cria d’espècies estèpiques protegides en camps de conreu.
El nou Decret és bàsic per agilitar i tramitar els processos de compensació, que podien arribar a allargar-se més d’un any entre que la persona interessada feia la sol·licitud i en rebia la compensació econòmica. Ara el termini màxim per resoldre les sol·licituds serà de dos mesos. També es pagaran amb caràcter retroactiu tots aquells danys comunicats al Departament de Medi Ambient i Habitatge i que s’hagin pogut verificar.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que exemplars d’espècies protegides provoquen danys o certes limitacions en béns privats, corresponents a l’agricultura i a la ramaderia extensiva. D’aquesta manera, aplicarà el procediment per a la compensació de danys ocasionats per l’ós bru (Ursus arctos), el linx (Lynx sp.), el flamenc (Phoenicopterus roseus), la polla blava (Porphyrio porphyrio), l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (Accipiter nisus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), l’esparver cendrós (Circus pygargus), l’arpella vulgar (Circus aeruginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), la trenca (Lanius minor), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la ganga (Pterocles alchata). També indemnitzarà els danys produïts pel llop (Canis lupus) i el corb (Corvus corax), malgrat que aquestes últimes no siguin espècies protegides en la legislació catalana. Així, els danys ocasionats per animals com el voltor o el corb que fins ara no rebien compensacions quedaran coberts amb l’entrada en vigor del nou Decret.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge té establert de manera consensuada i pactada amb els col·lectius implicats un barem de la valoració econòmica de les indemnitzacions pels danys o limitacions causats per exemplars de fauna salvatge. La taxació dels danys a ramats i explotacions d’aviram i apícoles va des dels 55 euros fins als 2.165 segons la tipologia de l’animal.
També quedaran legislades les indemnitzacions que ja es pagaven pels danys causats per flamenc i la polla blava als arrossars del delta de l’Ebre. A partir d’aquest Decret, es pagaran entre 0,52 € i 1,8 € per quilogram d’arròs malmès, i les jornades per ressembrar i replantar llavors a 63,1 €. El Decret que s’aprova aprofita també per regular les compensacions que en els darrers anys ja es concedien per limitacions a l’activitat agrícola per a la protecció de nius d’espècies protegides estèpiques. Aquesta compensació anirà dels 200 € per hectàrea fins a 1.800 € segons la tipologia dels camps.
El Govern aprova inversions de 2,2 milions d\'euros en diversos poliesportius i construccions escolars
• S\'aproven convenis per subvencionar la construcció de tres poliesportius en centres educatius de Molins de Rei, la Roca del Vallès i Collbató
• També es subvencionaran amb 549.664 euros les obres d\'adequació i reforma de 34 centres educatius de Badalona
El Govern ha aprovat avui destinar 2,2 milions d\'euros en diverses construccions escolars. Concretament, invertirà 1,7 milions d\'euros a la construcció de tres poliesportius en centres escolars de Molins de Rei, la Roca del Vallès i Collbató, que també seran utilitzats pels municipis fora de l\'horari lectiu. A més, el Govern aportarà 549.664 euros per a les obres de reforma i adequació de centres educatius de Badalona.
En el cas de Molins de Rei, el Govern subvencionarà amb 573.960 euros la construcció d’un poliesportiu i unes pistes esportives descobertes al solar annex al CEIP La Sínia. A la Roca del Vallès, el Govern ha aprovat una subvenció de 386.970 euros per dur a terme les obres d\'un pavelló poliesportiu al solar annex del CEIP Mogent. Per últim, es finançarà amb 751.410 euros la construcció d\'un poliesportiu al solar annex al SES (Secció d\'educació secundària) de Collbató.
Obres de reforma a centres de Badalona
D\'altra banda, el Govern ha aprovat subvencionar amb 549.664 euros les obres d\'adequació i reforma a 34 centres d\'educació infantil i primària i de formació d\'adults de Badalona.
Centre Actuació Aportació Dep. Educació
AFA Gran Sol Millora calderes 1.541
AFA Lloreda-la Pau Millora calderes 1.541
AFA Morera Pomar Millora calderes 1.541
CEIP Alexandre Galí Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 8.111
CEIP Antoni Botey Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 12.034
CEIP Artur Martorell Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 3.253
CEIP Baldiri Reixach Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 6.499
CEIP Baldomer Solà Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 80.452
CEIP Bufalà Normativa 1.677
CEIP Feliu Vegues Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 4.278
CEIP Folch i Torres Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 12.063
CEIP Gitanjali Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 4.571
CEIP Ítaca Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes, substitució fals sostre, ampliació 29.271
CEIP Joan Coret Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 25.198
CEIP Joan Llongueras Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 9.772
CEIP Joan Miró Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 7.564
CEIP Josep Boada Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 13.089
CEIP Josep Carner Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 7.883
CEIP Jungfrau Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 3.904
CEIP Llibertat Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 26.310
CEIP Llorens i Artigas Adequació baixa tensió, normativa, millora calderes, ampliació menjador 21.577
CEIP Lola Anglada Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 10.601
CEIP Margarida Xirgu Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 5.873
CEIP Mercè Rodoreda Adequació baixa tensió, normativa i millora calderes 17.211
CEIP Miguel Hernández Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 11.677
CEIP Pau Picasso Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 31.668
CEIP Pere de Tera Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 58.385
CEIP Planas i Casals Adequació baixa tensió 3.097
CEIP Progrés Adequació calderes, infraestructura, normativa 10.383
CEIP Rafael Alberti Adequació baixa tensió 4.948
CEIP Rafael Casanova Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 51.619
CEIP Salvador Espriu Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 32.200
CEIP Sant Jordi Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 22.554
CEIP Ventós i Mir Adequació baixa tensió, normativa i instal·lació i millora calderes 7.303
TOTAL 549.664
El Govern impulsa la millora de la passarel·la de vianants que creua la carretera C-31 a Gavà
• S’hi construiran dues noves rampes de formigó per adaptar-la a les persones amb mobilitat reduïda
• La rehabilitació d’aquesta estructura, deteriorada amb el pas dels anys, permetrà millorar la seguretat de vianants i conductors en aquest punt de l’autovia
El Govern ha donat un nou impuls a la millora de la passarel·la de vianants de la carretera C-31 al seu pas per Gavà, al Baix Llobregat, en aprovar avui l’ocupació dels béns afectats per aquesta actuació. El projecte inclou la construcció de noves rampes de formigó per tal de facilitar l’accés a les persones amb mobilitat reduïda, així com el condicionament general de l’estructura.
Els treballs, que es preveu que comencin a finals d’any, comportaran una inversió de prop de 466.000 euros. L’actuació, que s’adjudicarà després de l’estiu, tindrà un termini d’execució de 3 mesos. La C-31 connecta tota la costa catalana des de Tarragona fins a Figueres, i és una de les vies
Actualment, la passarel·la de vianants existent per creuar per sobre la carretera C-31 al terme municipal de Gavà, al Baix Llobregat, presenta algunes mancances, atès que ha quedat obsoleta amb el pas dels anys.
Per tal de modernitzar l’estructura i adequar-la a les necessitats dels veïns de la zona, el DPTOP ha impulsat la remodelació d’aquest pas. Ara el Govern ha donat un nou impuls a aquesta actuació, en aprovar l’ocupació dels béns afectats per les obres.
Nova passarel·la adaptada
En aquest sentit, el projecte inclou la substitució de les escales actuals, que limiten els moviments de cotxets o cadires de rodes, per noves rampes d’accés de formigó, per tal de permetre el pas de les persones amb mobilitat reduïda.
A més, s’evitaran els problemes de mobilitat actuals a l’accés de la banda muntanya, que ocupa bona part de la vorera i fa que alguns usuaris envaeixen el voral de la C-31 per accedir a la passarel·la.
D’aquesta manera, es millorarà la seguretat viària a la zona.
L’actuació es completarà amb la instal·lació d’un nou enllumenat, integrat al terra de les rampes de formigó, i el reforçament de l’estructura, que s’ha anat deteriorant amb el pas del temps.
El Govern convoca 157 places d’arquitectes, enginyers i delineants per a l’any 2007
El Govern ha aprovat una oferta d’ocupació pública per a l’any 2007 de 157 places per al cos de titulació superior, per al cos de diplomatura i per al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de diverses places d’arquitectura, enginyeria i delineació.
Aquesta convocatòria respon al compromís de l’Administració de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries amb la finalitat de reduir la temporalitat actual de l’ocupació pública fins a assolir la màxima estabilitat possible del personal que hi presta serveis. Aquest compromís està recollit a l\'Acord general de 10 d\'octubre de 2005, sobre condicions de treball del personal de l\'àmbit d\'aplicació de la Mesa General de Negociació de l\'Administració de la Generalitat per als anys 2005-2008.
Les 157 places es distribueixen de la manera següent:
OFERTA D\'OCUPACIÓ PÚBLICA PARCIAL 2007
Cossos d’Administració especial Places
Cos de titulació superior: Arquitectura: 45
Cos de titulació superior: Enginyeria de camins, canals i ports 19
Cos de titulació superior: Enginyeria industrial 16
Cos de titulació superior: Enginyeria de mines 2
Cos de diplomatura: Arquitectura tècnica 43
Cos de diplomatura: Enginyeria tècnica industrial 14
Cos de diplomatura: Enginyeria tècnica de mines 4
Cos tècnic d\'especialistes: Delineació 14
TOTAL OFERTA D’OCUPACIÓ PÚBLICA 157
A més, l’acord preveu que en les convocatòries d’accés respectives s’hi inclogui un 10% addicional a les places ofertes per proveir les vacants que es vagin produint durant el procés selectiu.
D’altra banda, cal recordar que un 5% de les places previstes en aquesta oferta es reserven per a les persones que tinguin reconeguda la condició legal de disminuït, d’acord amb la valoració realitzada per l’equip multiprofessional competent, amb la finalitat que el 2% de la plantilla orgànica de l\'Administració de la Generalitat sigui cobert per persones amb discapacitat.
El Govern acorda assumir el traspàs dels centres de salut mental Emili Mira de Santa Coloma de Gramanet
• L’acord acaba amb la situació anòmala que feia que, per raons històriques, la Diputació s’ocupés d’un centre públic de salut mental quan les competències són de la Generalitat
• El conveni aprova que la totalitat del traspàs s’assoleixi abans de 2010
• El traspàs forma part del procés de transferència dels anomenats serveis impropis de la Diputació de Barcelona que ha suposat la reubicació a la Generalitat de centres com l’Institut Miquel Crusafont o l’Escola de Viticultura Mercè Rosell
La GeneralitAt de Catalunya assumirà els centres assistencials Emili Mira, situats al recinte de Torribera de Santa Coloma de Gramenet, i especialitzats en salut mental, mitjançant un acord de traspàs pel qual s’autoritza la subscripció d’un conveni amb la Diputació de Barcelona, que reconeix la titularitat de la competència en matèria d’assistència sanitària i sociosanitària de l’Administració catalana.
El conveni acordat avui garanteix el futur d\'aquests centres, i acaba amb la situació anòmala que feia que un centre públic de salut mental estigués en mans de la Diputació de Barcelona, quan a Catalunya la competència en matèria d\'assistència sanitària i salut mental correspon a la Generalitat. Els centres Emili Mira van acollir l\'any passat prop de 150.000 estades, i van atendre més de 4.000 urgències i 15.200 visites ambulatòries.
Segons l’acord d’avui, s’estableix un període de temps de transició previ a l’entrada en vigor del traspàs, i es fixa l’1 de gener de 2010 com a horitzó màxim per tal d’assolir-lo. El centres tenen el seu origen en la Clínica Mental inaugurada l\'any 1930, projecte pensat per la Mancomunitat de Prat de la Riba, però que va tardar més de 15 anys en materialitzar-se.
Amb aquest acord es culmina un procés iniciat al juny del 1990, de delegació per part de la Diputació de Barcelona en favor de la Generalitat de Catalunya, de les funcions de gestió dels centres i recursos d’atenció psiquiàtrica i de salut mental de Barcelona.
En un àmbit més global, aquest traspàs forma part del procés de transferència dels anomenats serveis impropis de la Diputació de Barcelona que ha suposat la reubicació a la Generalitat de l\'Institut de Paleontologia Dr. Miquel Crusafont (Sabadell), el Centre de Formació i Treball de l\'Organisme Autònom “Flor de Maig” (Cerdanyola del Vallès), l\'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech (Sant Sadurní d\'Anoia), i els serveis d\'atenció residencial a persones amb disminució psíquica.
Els serveis assistencials Emili Mira inclouen un conjunt de serveis especialitzats, d’atenció psiquiàtrica, sociosanitària i d’atenció a les addiccions, ambulatoris i d’hospitalització, per atendre la població de Santa Coloma, del Barcelonès Nord i part del Maresme. Tenen dues grans línies de servei: l\'àrea de salut mental i l\'àrea sociosanitària, i ofereixen serveis de diagnòstic, consultes i interconsultes, tractament, urgències i estades. En el terreny docent els centres ofereixen també formació als metges residents en l\'especialitat de psiquiatria, psicologia clínica i en infermeria en salut mental.
Salut encarrega un estudi sobre les necessitats d’atenció psiquiàtrica i psicològica a les residències de gent gran
• Es volen identificar quines són les necessitats dels residents a aquestes institucions per millorar-ne el tractament i l’atenció
El Govern ha autoritzat el Servei Català de la Salut l’encàrrec d’un estudi a l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS) per analitzar les necessitats d’atenció psiquiàtrica i psicològica de la gent gran que resideix en centres de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS).
L’estudi vol identificar quines són les necessitats d’atenció psiquiàtrica i psicològica de la gent gran que resideix en aquestes institucions per tal de millorar les condicions de planificació i el tractament d’aquesta població.
L’IAS és una empresa pública adscrita al Servei Català de la Salut, experta en atenció psiquiàtrica de persones amb trastorns mentals servers i amb discapacitat intel·lectual.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania, per mitjà de l’ICASS, determinarà juntament amb l’IAS les condicions de selecció i d’accés a les residències de gent gran per poder elaborar aquest estudi.
Aquesta investigació s’emmarca dins del desplegament del Pla Director de Salut Mental i Addiccions que inclou l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus i amb discapacitat intel·lectual impulsat pel Departament de Salut i dins del programa de Promoció de l’Autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, adscrit al departament de Acció Social i Ciutadania.
El Govern crearà l’Oficina “Occitan en Catalonha” per fomentar la llengua occitana
• El nou organisme garantirà el desplegament adequat de la condició de llengua oficial que l’Estatut atorga a l’occità
El Govern ha aprovAt avui el Programa per a la creació de l’Oficina “Occitan en Catalonha” (OC), que promourà i coordinarà projectes i mesures d’impuls de la llengua occitana. Aquest nou organisme garantirà el desplegament adequat de la condició de llengua oficial que l’Estatut atorga a l’occità.
La creació de l’Oficina, feta a proposta del vicepresident de la Generalitat, es fa en compliment de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que en l’article 6.5 estableix que la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya. Així mateix, l’article 11.2 reconeix, empara i respecta la singularitat de l’Aran com a entitat territorial singular a Catalunya, que ha de ser objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
Altres objectius de l’Oficina són fomentar la cooperació i la coordinació amb el Conselh Generau d’Aran en la promoció de l’occità a la Vall d’Aran i a Catalunya; coordinar amb les institucions europees l’aprenentatge i l’ensenyament de l’occità, i mantenir un diàleg amb agents socials, entitats o universitats que treballen per la promoció, el coneixement i la difusió de la llengua.
Així mateix, l’Oficina també ha de permetre proporcionar assessorament i informació als ciutadans i les administracions de Catalunya en relació a la difusió, la normalització i l’ensenyament de la llengua i la cultura occitanes.
El Programa de creació de l’Oficina “Occitan en Catalonha”, que estarà adscrita a la Secretaria de Política Lingüística, té una durada màxima de 3 anys. Al capdavant del programa hi haurà un director nomenat pel vicepresident que haurà de coordinar i impulsar l’actuació dels òrgans adscrits a la Secretaria per redactar i implementar el Programa. També haurà de coordinar l’aplicació i el desenvolupament de les polítiques concretes en els àmbits que fixa l’acord aprovat avui.
