El Govern aprova el Contracte Programa de l’Hospital de Sant Pau per sanejar els comptes i restablir l’equilibri patrimonial
• Des de 2003 les pèrdues anuals de la Fundació s’han reduït un 73,2%
• El centre atén anualment més de 32.000 malalts ingressats i més de 150.000 urgències
El Govern ha aprovat avui el contracte programa 2007-2010 entre la Generalitat, el Servei Català de la Salut i la Fundació de Gestió Sanitària de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu és restablir l’equilibri patrimonial i sanejar els comptes de la Fundació que gestiona l’Hospital de Sant Pau, que presentava unes pèrdues acumulades de 282 milions d’euros. Aquest acord s’emmarca en la voluntat del Govern de prioritzar les polítiques amb matèria de salut amb un augment de recursos que s’hi destinen, el sanejament de les finances públiques i la millora de la gestió.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha patit una descapitalització històrica i un dèficit de finançament crònic, que l’han portat a acumular un deute de 282,3 milions d’euros. Els principals creditors son la Seguretat Social, amb 179,6 milions d’euros, i els proveïdors, amb 72,6 milions d’euros. L’entitat que gestiona l’hospital havia de fer front també a una pòlissa de tresoreria per valor de 66 milions d’euros, i un crèdit de l’Institut Català de Finances (9 milions). La major part de les pèrdues es va acumular entre els anys 1999 i 2003. Des de l’exercici 2004 s’ha registrat una important reducció en el resultat negatiu de l’hospital (73,2%), passant d’unes pèrdues de 65,2 milions el 2003 a 17,5 milions el 2006.
El contracte programa estableix els principis generals de finançament i els compromisos de l’administració catalana i de les altres institucions que formen part de la Fundació. El principal objectiu del contracte programa és restablir l’equilibri patrimonial de la Fundació que gestiona l’Hospital de Sant Pau, a partir d’una política marcada per l’austeritat i el control de les despeses. Amb la signatura d’aquest Contracte Programa abans del 3 de juliol i la consegüent liquidació el deute pendent amb la Seguretat Social, la Fundació podrà acollir-se a la condonació de 23,4 milions d’euros en recàrrecs.
Amb la signatura del contracte programa, l’entitat assolirà l’equilibri pressupostari. Així, la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau rebrà un préstec de 248 milions d’euros a 25 anys concedit per DEFTA Bank. Amb aquests fons es podrà cancel·lar íntegrament el deute de 179,6 milions amb la Seguretat Social, es rebaixarà el nivell de disponibilitat de la pòlissa de crèdit, i reduirà a més de la meitat el termini mitjà de pagament a proveïdors. Aquest termini és actualment de 280 dies, i passarà a 120 dies.
El Govern de la Generalitat assumirà la càrrega financera i l’amortització del nou préstec, així com del crèdit de 9 milions de l’ICF. Aquest sanejament patrimonial de l’Hospital suposarà pel Govern, al final de tot el procés, una aportació financera de 488 milions d’euros fins el 2032, pel retorn d’aquest endeutament de la Fundació .
El Contracte Programa també estableix uns nivells de concertació de serveis amb el centre per tal de garantir la seva viabilitat futura. Està previst que aquest any 2007 el volum de concertació s’incrementi un 10,8%, fins als 231,7 milions d’euros. Està previst un increment del 6% l’any 2008 i del 3% el 2009 i 2010.
Com a contrapartida per la signatura del Contracte Programa, la Fundació que gestiona el centre sanitari es compromet a:
Manteniment de l’equilibri patrimonial i d’explotació
Aplicació de polítiques d’austeritat i control de la despesa
Manteniment de la plantilla de personal
Per tal d’assegurar un efectiu compliment del que s’estableix en el Contracte Programa, la Fundació elaborarà un Pla Estratègic i d’Empresa que estarà vigent fins el 2010 i es crearà una Comissió de Seguiment que treballarà tenint com a base uns indicadors de compliment preestablerts. El Contracte Programa fixa també unes clàusules de salvaguarda en cas que es produeixin desviacions econòmiques.
La Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és una institució privada benefico-assistencial i va ser constituïda el mes de març de 1991. El seu patronat l’integren cinc membres: tres en representació de la Generalitat, un de l’Arquebisbat de Barcelona i un de l’Ajuntament de Barcelona.
El centre, institució sanitària degana a tot a Espanya, atén anualment més de 32.000 malalts ingressats i més de 150.000 urgències, amb 623 llits i 19 quiròfans. L’Hospital de Sant Pau també ofereix serveis de consultes externes on cada any es visiten més de 300.000 persones i a l’hospital de dia s’atenen més de 60.000 usuaris.
Prioritat de les polítiques de Salut
El sanejament de les finances públiques de l’Hospital de Sant Pau s’inscriu en la voluntat del Govern de fer de les polítiques de salut un dels seus principals eixos. Els pressupostos per aquest 2007 destinen 8.592 milions d’euros a les polítiques en aquest àmbit, un 26’7% del pressupost consolidat. Les principals actuacions que es duran a terme durant aquest exercici són la inversió en 90 nous centres d’atenció primària, 7 nous hospitals, 4 nous centres d’atenció sociosanitària i 5 nous centres d’actuació en salut mental.
L’aposta decidida per aquestes polítiques és tradueix també en una gestió més eficient dels recursos. Així, si l’Informe Econòmic Financer va establir un volum de despesa desplaçada en sanitat de 2.193 milions d’euros l’any 2003, l‘any 2006 la despesa es va reduir fins a 1.497 milions, amb una reducció del 32%.
El Govern advoca per una política marítima integrada a la Unió Europea
• Cinc departaments han elaborat un informe sobre política marítima, en resposta a una consulta pública feta per la Comissió Europea
• La resposta neix de la voluntat expressa del Govern de participar directament en les decisions de la UE, tal i com recull l’Estatut
El Govern de la Generalitat aposta per l’impuls d’una política marítima integrada al si de la Unió Europea, tal i com ha expressat en el document Aportacions de la Generalitat de Catalunya a la consulta pública 'Cap a una nova política marítima de la Unió Europea: perspectiva europea dels oceans i els mars', aprovat avui a la reunió de Govern. Aquest informe fixa la postura catalana en el debat engegat per la Comissió Europea respecte de la necessitat d’establir un política comuna pel que fa als mars i oceans i el seu paper en Europa.
Aquesta aportació és conseqüència de la voluntat expressa del Govern de participar directament i de forma bilateral en el procés de presa de decisions a la Unió, voluntat que queda recollida en l’Estatut d’Autonomia. Cal tenir en compte que, a més, a banda de la voluntat de participació directa a la UE, Catalunya té competències definides en matèria de gestió marítima.
Aquesta és la primera vegada que Catalunya adopta una resposta comuna del Govern en relació a una consulta de la Comissió Europea. En l’elaboració del document, coordinat per la Secretaria per a la Unió Europea, hi han participat els departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural; Innovació, Universitats i Empresa; Medi Ambient i Habitatge i Política Territorial i Obres Públiques.
La consulta pública engegada per la Comissió Europea demanava per la necessitat d’establir una política marítima integrada (PMI). El Govern de la Generalitat ha respost afirmativament i de manera contundent a la qüestió, ja que considera que la integració de les polítiques marítimes de la UE possibilitaria un millor desenvolupament de les activitats econòmiques i socials que hi estan vinculades, així com la preservació i el control de la qualitat del medi marítim. La política marítima integrada a escala europea s’ha de basar en uns criteris comuns per a tots els estats membres mitjançant l’elaboració de legislació, plans i programes articulats i coherents, i mitjançant l’harmonització de normatives i condicions socials i mediambientals.
A més, el document aprovat pel Govern emplaça la Unió Europea a fer-se més ressò de les opinions i experiències de les regions europees amb competències en matèria marítima, com és el cas de Catalunya.
El Govern licita l’estudi per elaborar el pla de mobilitat de les Terres de l’Ebre
• El pla s’aprovarà a començaments de 2009 i regularà la mobilitat pública i privada, l’aparcament i el transport de mercaderies
El Govern ha autoritzat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques a encarregar la redacció de l’estudi tècnic necessari per a la realització del pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre, per un import de 172.600 euros. L’objectiu del Govern és elaborar l’estudi durant aquest any per aprovar-lo a finals del 2008.
La iniciativa deriva de la Llei de mobilitat 9/2003, de 15 juny, que determina la necessitat de redactar els plans directors de mobilitat com a instruments per l’aplicació territorial de les Directrius nacionals de mobilitat. En aquest sentit, el març passat, ja es va encarregar la redacció dels estudis tècnics dels plans de mobilitat de Girona i Ponent.
Pel que fa al pla de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, es troba en una fase avançada de la seva elaboració a càrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Ordenació de la mobilitat
Segons la Llei de mobilitat, els plans directors han de fer referència, com a mínim, als següents aspectes:
• Seguiment i gestió de la mobilitat de la zona
• Ordenació del trànsit interurbà
• Promoció del transport públic
• Foment de l’ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu
• Ordenació i explotació de la xarxa viària principal de la zona
• Organització de l’aparcament
• Transport i distribució de mercaderies
En el procés d’elaboració dels plans es garantirà la participació dels ens locals i de les entitats representatives en l’àmbit de la mobilitat. Aquests plans han de ser revisats cada sis anys o cada vegada que es modifiquin les Directrius nacionals de mobilitat.
El Govern fixa en 1.667 euros per hectàrea l’aportació dels regants de Monredons-Valls de la Ribera d’Ebre
• El pagament es farà efectiu a partir de l’arribada de l’aigua a les finques respectives
• El reg de suport que es construirà comprèn les obres de captació i impulsió d’aigües de l’embassament de Flix, la construcció d’una bassa i la xarxa de distribució secundària i terciària
Els regants beneficiaris de la infraestructura de reg de suport que es construirà a Flix i Riba-roja d’Ebre, a la zona de Monredons-Valls, hauran d’aportar 1.667 euros per hectàrea regable. El Govern ha aprovat avui l’acord que concreta l'actuació d'infraestructura de regatge de suport a aquesta zona, encomanada a l’empresa pública REGSA, adscrita al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR).
Aquest acord se centra en dos aspectes bàsics: d’una banda, la fixació de l’aportació econòmica que correspon als beneficiaris i, d’altra banda, la determinació que l’establiment i cobrament de les aportacions dels beneficiaris serà gestionat per REGSA, d’acord amb el conveni entre la Generalitat i aquesta empresa, de 7 de març de 1994. Així, l’aportació econòmica que correspon als beneficiaris es farà efectiva en el termini de deu dies naturals a partir de l'arribada de l'aigua de la xarxa de reg a les seves respectives finques. A més, l'establiment i el cobrament de les esmentades aportacions serà gestionat per REGSA.
Reg de suport a la zona de Monredons-Valls
El projecte constructiu corresponent al reg de suport a la zona de Monredons-Valls, als termes de Flix i Riba-roja d’Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre, comprèn les obres de captació i impulsió d’aigües de l’embassament de Flix, la construcció d’una bassa de regulació de 45.000 metres cúbics, situada a la planícia del turó de Monredons, així com la xarxa de distribució secundària i terciària.
Els municipis beneficiaris de l’actuació són Flix (676,5 hectàrees) i Riba-roja d’Ebre (18,5 hectàrees), i l’alternativa de cultius considerada per al càlcul són: olivera (70%), ametller (25%) i presseguer (5%). El pressupost total d’execució de l’obra se situa en 6.372.400 euros, i el termini d’execució dels treballs és d’un any.
