La temporada turística d’estiu arrenca amb una ocupació del 69% durant la primera quinzena de juny
• El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha informat el Govern de l’evolució del turisme a Catalunya en el primer semestre d’any, coincidint amb l’inici de temporada d’estiu
• Ha explicat les actuacions dutes a terme en el marc del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, així com les accions transversals amb altres Departaments
• L’Observatori de Turisme de Catalunya informarà quinzenalment de l’ocupació turística durant la temporada d’estiu per les 10 marques turístiques catalanes
Catalunya afronta la temporada turística d’estiu amb optimisme. Així es constata de l’evolució del turisme a Catalunya fins el mes de maig i de l’ocupació turística durant la primera quinzena de juny (69,1%), que s’incrementa en gairebé 5 punts respecte el mateix període de l’any anterior. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat avui al Consell de Govern els principals resultats del primer semestre de l’any i també ha informat de les accions dutes a terme en el marc del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 liderades pel Departament, així com de l’acció de Govern en aquesta matèria. Actualment, el grau d’implementació de les accions contemplades en el Pla Estratègic del Turisme és del 65%.
Catalunya es consolida com a primera destinació de turisme estranger de l’Estat en el període gener-maig 2007
En el període gener-maig, Catalunya s’ha consolidat com a primera destinació de turisme estranger a l’Estat espanyol, amb un total de 5,1 milions de turistes estrangers; un volum similar a l’any passat. Aquesta xifra representa el 25,3% del total de turisme estranger que rep l’Estat.
També se situa com a segona destinació de l’Estat en entrada de passatgers per via aèria (increment interanual del +10,4%). En aquest sentit, el total de passatgers per via aèria ha estat de 4,2 milions. Aquest volum suposa el 19,7% del total de passatgers per via aèria que rep l’Estat espanyol. L’aeroport de Barcelona-El Prat ha estat el segon aeroport de l’Estat en entrada de turistes, amb 3,2 milions.
Pel que fa a afluència de viatgers en establiments hotelers, Catalunya és segona destinació de l’Estat espanyol. En aquesta modalitat d’allotjament, l’increment ha estat del 2,3%, amb un total de 5 milions de viatgers que han generat 12,6 milions de pernoctacions (+1,8%).
En la resta de modalitats d’allotjament –les dades inclouen fins el mes d’abril–, els establiments de càmping han incrementat un 13,3% el nombre de viatgers, situant Catalunya com a primera destinació de l’Estat espanyol. Els establiments de turisme rural han rebut en aquest període (gener-abril) un increment del 16,5% de viatgers i se situa com a segona destinació a l’Estat. Els apartaments turístics també presenten un comportament a l’alça respecte l’any passat, amb un 5,4% més de viatgers.
Primera quinzena del mes de juny
Els hotels catalans han obtingut una ocupació mitjana del 69,1%, gairebé 5 punts d’increment respecte el mateix període de l’any passat (64,5%). Les marques turístiques amb una ocupació superior són Barcelona (87,1%); Costa del Maresme (75,3%), Costa del Garraf (72,3 %) i Costa Daurada (70,2%).
Els càmpings registren una ocupació mitjana superior respecte l’any passat: un 35,4% durant la primera quinzena del mes de juny. L’any 2006 l’ocupació va ser del 33% en aquest període. Les marques amb millor comportament són: Costa del Maresme (48,5%), Costa de Garraf (47,2%) i Costa Daurada (38,5%) i Costa Brava (37,4%, amb un destacat increment de 9,2 punts.
Pel que fa a l’ocupació als establiments de turisme rural, l’ocupació mitjana ha estat del 21%. Les marques amb ocupació superior han estat: Catalunya Central (33,6%), Costa Brava (28,1%), Costa de Garraf (26,5%) i Costa del Maresme (23,5%).
En relació als apartaments turístics, l’ocupació mitjana ha estat del 46,1%, i els millors resultats s’han registrat a les marques Barcelona (81,7%) i Costa del Garraf (70,9%).
Acció de Govern en matèria turística
Pel que fa a les accions de Govern en matèria de turisme i d’incidència directa en l’activitat, cal destacar que de les 48 accions recollides al Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 liderat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ja se n’han implementat o es troben en marxa més de 30. Aquesta dada situa el nivell d’execució del Pla al voltant del 65%.
Pel que fa a les accions tranversals en coordinació amb els diversos Departaments del Govern destaquen les següents actuacions:
- En matèria de territori i societat:
- integració de les accions de desenvolupament turístic dins la planificació i ordenació territorial i de paisatge (plans directors).
- planejament sectorial i de les infraestructures (aeroports, AVE, Renfe-Rodalies, connexions dins les destinacions, impacte ambiental i social, col•laboració amb el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries).
- polítiques de dinamització i equilibri territorial (plans de forment i dinamització turística; accions específiques de desenvolupament turístic incloses en el primer Pla de Desenvolupament Turístic (Pladetur); desenvolupament de rutes turístiques des de la perspectiva de l’aprofitament integral dels recursos naturals, culturals, històrics, immaterials)
- posada en marxa de la xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya (CAT’s).
- elaboració del mapa del producte turístic de Catalunya.
- senyalització turística.
- En matèria de cultura i política lingüística:
- col•laboració amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per a la posada en valor del patrimoni material i immaterial de Catalunya.
- inclou també el mapa de productes, les rutes i els CAT (rutes literàries, gastronòmiques, mapa d’intangibles, identificació d’icones, festes populars).
- acció específica de promoció dins el marc de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt: Any de Catalunya a Alemanya.
- accions per a la promoció de l’ús del català en els establiments turístics, tant per part dels empresaris i treballadors com en retolació i material imprès; igualment en destinacions (senyalització).
- En matèria de medi ambient:
- amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col•laboració en la revisió de la Llei Integral d’Intervenció Ambiental.
- impuls del segell de qualitat ambiental.
- en col•laboració amb el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible; detecció i foment de bones pràctiques de turisme sostenible. En matèria de mercat laboral i formació:
- taula específica interdepartamental: treball, immigració, educació, universitats
- en el marc del catàleg de professions de l’Institut Català de Qualificacions Professionals: detecció de perfils professionals en el turisme.
En matèria d’acció social:
- col•laboració amb TUJUCA (xarxa d’albergs)
- projecte de turisme social i turisme per a tots: turisme jove, sènior, accessible i per a immigrants
- En matèria de consum:
- col•laboració amb l’Agència Catalana del Consum (ACC) – comissió mixta per a la protecció del consumidor–.
- En matèria d’acció rural:
- promoció Denominacions d’Origen (DO) i de la indústria agroalimentària vinculada a la promoció turística; col•laboració AMB l’INCAVI.
- agroturisme i turisme rural.
- turisme pesquer (turisme que s’ha posat en marxa amb embarcacions de pesca professionals).
- En matèria de sanitat:
- seguiment de la Llei antitabac i incidència en les empreses turístiques.
- higiene i seguretat alimentària.
Aquestes actuacions s’afegeixen a d’altres de coordinació permanent amb el Govern, com ara les relacionades amb la seguretat, i les impulsades transversalment des dels diferents àmbits del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (innovació, comerç, artesania, universitats, recerca).
Catalunya, destinació de referència dins la Unió Europea
La Comissió Europea ha endegat línies de treball específiques des de la DG Empresa-Unitat de Turisme, però també d’altres de caire transversal amb importants implicacions per al turisme, com la consulta del Llibre Verd, “Cap a una futura política marítima de la UE”, liderada pel Comissari Borg d’Assumptes Marítims i Pesca.
En l’apartat de Política Marítima, el Govern va aprovar en la sessió del 19 de juny passat el document d’aportacions conjuntes elaborat de manera interdepartamental i coordinat per la Secretaria per a la Unió Europea, amb la participació i incorporació de les qüestions relatives a turisme.
En aquest marc, Catalunya va ser l’única regió europea convidada a la Cimera de Bremen (Alemanya) sobre aquesta temàtica, per exposar les implicacions d’una política marítima integrada en vers el turisme.
També, a instàncies de la Comissió Europea, Catalunya va organitzar el mes de maig un Workshop específic per tractar de manera concreta els aspectes relatius al Turisme Marítim i Costaner.
Pel que fa a les línies específiques de la Unitat de Turisme de la Comissió, cal destacar la participació de Catalunya en la consulta per a la preparació de l’Agenda per a un Turisme Europeu Sostenible i Competitiu; en la Xarxa Europea de Turisme Cultural; i en el Comitè de coordinació i seguiment de la Xarxa de Turisme Social a Europa.
El Govern elaborarà un estudi sobre la senyalització turística de Catalunya
• L’objectiu és millorar la gestió de la senyalització turística amb un manual de disseny de cartells, entre d’altres mesures
• Es busca crear un sistema de classificació dels recursos turístics de cada comarca a través de la informació aportada pels ens locals corresponents
• Ja s’han elaborat estudis pilot de senyalització a onze comarques
El Govern ha aprovat l’elaboració d’un estudi de la senyalització territorial i temàtica de Catalunya. La Direcció General de Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha posat en marxa un procés per a la gestió i millora de la senyalització turística, definint una nova metodologia i un manual de disseny de cartells així com un sistema de classificació dels recursos turístics de cada comarca que parteix de la informació aportada pels consells comarcals corresponents.
Fins al moment, s’han realitzat els estudis pilot de Senyalització Turística Territorial i Temàtica (T&T) en les comarques de l’Alt Camp, Ripollès, Garraf, Pallars Jussà, Baix Empordà, Berguedà, Selva, Solsonès, Bages, Alt Empordà i Montsià. Amb l’acord aprovat avui, es dóna resposta a la necessitat de dur a terme l’estudi de senyalització de la resta de les comarques de Catalunya a més de completar la senyalització de parcs naturals i estacions d’esquí de les comarques ja estudiades.
Aquest acord aprova la contractació per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, d’una consultoria per a la realització d’aquest estudi, amb un pressupost de 100.000 euros.
El marc: projecte T&T
Aquest estudi s’emmarca en el projecte Senyalització Turística Territorial i Temàtica (T&T), impulsat per la Direcció General de Carreteres, l’objectiu del qual és definir les bases d’un nou concepte de senyalització turística, per tal d’oferir un millor servei als conductors.
Els canvis introduïts en aquesta senyalització T&T es refereixen al tipus de material utilitzat, al disseny de plafons i a la seva retolació. En el nou sistema T&T que es proposa els senyals dirigiran al conductor fins al mateix lloc turístic.
El Govern aprova els Decrets d’ordenació curricular de l’educació primària i secundària
• Trilingüisme, autonomia i immersió són els tres eixos bàsics de les dues normatives
• Entraran en vigor l’any vinent al primer cicle de l’educació primària i a primer i tercer d’ESO
El Govern ha aprovat els Decrets pels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i secundària que entraran en vigor el curs vinent. Amb aquests nous textos, el Govern aposta per fomentar els objectius del trilingüisme, autonomia i immersió lingüística com a eixos principals dels Decrets i com a objectius a consolidar al final de l’etapa obligatòria.
Per primera vegada, la immersió lingüística es contempla en les dues normatives, tant en el Decret de l’educació primària, com en el de la secundària. Així mateix, els dos Decrets d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i secundària fixen el català com la llengua vehicular de l’ensenyament.
Els Decrets que avui s’aproven també consoliden les bases per avançar cap al trilingüisme, amb mesures com l’avançament de l’ensenyament de la llengua estrangera, fonamentalment l’anglès, al primer cicle de primària, a partir dels 6 anys, o la possibilitat d’impartir matèries no lingüístiques en aquesta tercera llengua, en les dues etapes.
En el cas de l’educació secundària, una de les novetats és l’ampliació de l’horari lectiu que passa de les 29 hores setmanals a 30 hores setmanals.
Foment de l’autonomia dels centres
Un altre dels aspectes dels dos Decrets és la necessitat que els centres educatius hauran d’elaborar un projecte educatiu propi, que haurà de ser aprovat pel Consell Escolar del Centre.
Dins del projecte educatiu, el centre haurà de presentar un projecte lingüístic que haurà d’adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn.
En el cas de l’educació primària, els centres tindran 665 hores de lliure disposició, a més de la sisena hora que l’any que ve aplicaran les escoles de municipis de més de cinc mil habitants, perquè les escoles puguin fer ús de l l’autonomia suficient per desenvolupar els seus projectes. En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria, el Departament d’Educació impulsarà els projectes de centre com a instrument per a l’atenció individualitzada de l’alumnat.
Objectius
En els dos Decrets, els elements que conformen el currículum s’ordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i d’autonomia del centre. Aquests principis han d’afavorir la flexibilitat curricular per adequar l’ensenyament a les característiques de l’escola i a les diferències dels grups que la conformen, i han de fer viable, possible i prioritària l’atenció a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
El Govern destina gairebé 3,5 milions d’euros a l’ampliació de centres educatius
• Les actuacions es duran a terme a l’IES Santa Eulàlia de Terrassa i a l’IES Camps Blancs i al CEIP Josep Maria Ciurana, tots dos situats a Sant Boi de Llobregat
El Govern ha acordat destinar 3.451.409 euros per dur a terme obres d’adequació i ampliació a tres centres educatius catalans, dos Instituts d’Educació Secundària (IES) i un Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP).
Concretament, el Govern ha autoritzat la signatura d’un conveni amb l'Ajuntament de Terrassa (Vallès Occidental) per a l'adequació de l'edifici de l'antic IES Vallparadís amb l’objectiu d’ampliar les instal•lacions de l'IES Santa Eulàlia, situat a la mateixa localitat. Aquesta ampliació, per un import de 1.827.000 euros, té per objecte l’adequació d'espais per a formació professional.
D’altra banda, el Govern destinarà un total de 1.624.409 euros a actuacions a dos centres educatius de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Concretament, executarà obres d'ampliació a l’IES Camps Blancs, per un import 645.112 euros, per l’ampliació de quatre aules i un taller per formació professional, i d’altra banda, destinarà 979.297 euros a les obres d'ampliació i adequació de la planta baixa del CEIP Josep Maria Ciurana.
El Govern destinarà 23 milions d’euros en 3 anys a programes de cooperació internacional al desenvolupament i solidaritat internacional
• S’aprova l’obertura de la convocatòria de 2007 al 2009 destinada a les ONGD per a actuacions de programes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional
• Se subvencionaran programes de cooperació a l’Amèrica Central i del Sud, l’Àfrica Subsahariana i la Mediterrània
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) atorgarà un total de 23.100.000 euros en 3 anys en subvencions a programes que realitzen les organitzacions no governamentals de desenvolupament en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.
El Govern ha aprovat avui l’import d’aquesta convocatòria que abasta el període 2007-2009 i que comprèn importants ajuts als programes que les ONGD presentin en el període de sol•licitud. Es tracta de la segona edició d’una convocatòria pluriennal de programes de cooperació al desenvolupament. La primera es va convocar l’any 2005 i va donar suport exclusivament a programes de cooperació al desenvolupament en determinats països i sectors establerts com a prioritaris pel Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006. En total es van destinar fins a 8.260.000 d’euros.
S’entén per programa l’instrument de cooperació per al desenvolupament que té per finalitat la consecució d’un objectiu general de desenvolupament i que pot contemplar intervencions en un o diversos països i en un o diversos sectors establerts com a prioritaris en aquesta convocatòria. S’inclouen en el concepte de programa les actuacions d’educació per al desenvolupament, sensibilització i incidència política que en relació amb el programa es portin a terme a Catalunya i als països d’intervenció.
Així, la convocatòria de programes d’enguany estableix fins a quatre línies de subvenció i que són les següents:
1) programes de cooperació al desenvolupament a realitzar en els països de l’Amèrica Central (Nicaragua, El Salvador i Guatemala), de l’Amèrica del Sud (Bolívia, Equador i Colòmbia), de l’Àfrica Subsahariana (Burkina Faso, Camerun i Etiòpia) i de la Mediterrània (Marroc, Palestina i Algèria).
Els sectors d’intervenció en els quals s’han de desenvolupar aquests programes són la millora de la cobertura, la qualitat i l’ús dels sistemes de salut pública dels sistemes educatius públics, la promoció i enfortiment de les capacitats productives i comercials orientades al desenvolupament humà sostenible, l’augment de les capacitats i l’autonomia de les dones, la millora de les capacitats i titularitats dels actors del Sud per a assegurar un accés, ús i control sostenible dels recursos naturals i la protecció i conservació dels ecosistemes.
A més, també cal tenir en compte objectius transversals com la promoció del respecte integral i de la consolidació dels drets humans, la governança i l’enfortiment del teixit social, de l’equitat entre dones i homes i de la sostenibilitat del desenvolupament en la seva dimensió social, econòmica, cultural i ambiental.
2) programes d’educació per al desenvolupament i sensibilització.
Els programes s’han de centrar en els següents eixos temàtics:
• Foment de la cultura de pau i prevenció de la violència en les seves diferents manifestacions.
• Promoció i defensa dels drets humans individuals i de les llibertats fonamentals
• El reconeixement dels drets col•lectius dels pobles a la defensa i la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies.
• Impuls de la governança i l’enfortiment del teixit social
• Suport a iniciatives que tendeixin a la reducció del deute extern, la promoció del comerç internacional just i comerç responsable, la seguretat i la sobirania alimentària, la banca ètica...
• Promoció de l’equitat entre dones i homes
• Promoció, difusió i incidència política
• Suport a les iniciatives que treballin per la sostenibilitat medioambiental
• Reflexió sobre els processos de reforma dels organismes de Nacions Unides
• Accés a aigua com a dret.
3) Programes de gestió de riscos i prevenció de desastres d’origen natural.
S’entén com a programa de Gestió de Riscos i Prevenció de Desastres el conjunt d’accions centrats amb:
• Prevenció de desastres
• Preparació enfront dels desastres
• Mitigació
4) Programes de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR) a l’Àfrica.
S’entén com a programa de DDR a l’Africa el conjunt d’accions relacionades amb:
• Recollida i destrucció d’armes
• Reinserció social, política i econòmica dels excombatents
• Projectes d’Atenció psicològica i psicosocial
• Atenció a nens i nenes soldat
• Atenció a dones soldat i/o esclaves sexuals.
• Formació i capacitació
• Fonts de generació d’ingressos
• Processos de memòria històrica, perdó i reconciliació
El Govern aprova la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals
• Es tracta d’un nou organisme pioner a l’Estat i a Europa que permet la interlocució permanent entre el Govern català i la societat civil
• El Consell treballarà en el debat i l’elaboració de les bases de la futura Llei contra l’homofòbia
El Govern ha aprovat la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals (LGTB), un òrgan consultiu d’interlocució permanent de l’Administració de la Generalitat amb la societat civil. L’objectiu principal d’aquest nou organisme, del qual avui s’ha aprovat el Decret de creació, és donar veu a les associacions de persones lesbianes i gais i d’homes i dones transsexuals i bisexuals que han emergit amb força en els darrers anys a Catalunya.
Aquest nou òrgan consultiu, pioner a l’Estat espanyol i a Europa per a la interlocució permanent entre el Govern i la societat civil, ha de servir per facilitar la deliberació i afavorir les polítiques que es consideren convenients en aquest àmbit. En aquest sentit, una de les primeres tasques que realitzarà el Consell Nacional d’LGTB és l’elaboració i el debat de les bases de la futura Llei contra l’homofòbia, una iniciativa legislativa del Govern d’Entesa anunciada per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, al principi d’aquesta legislatura.
Representació d’unes cinquanta entitats
El Consell Nacional d’LGTB comptarà amb la participació de 55 entitats registrades arreu de Catalunya. A més, tindrà representació dels sindicats majoritaris i dels partits amb representació parlamentària. De les 55 entitats registrades per participar al Consell Nacional, tres són associacions de gais i lesbianes genèriques, dues treballen específicament temàtiques familiars, sis l’àmbit de la SIDA, set són de lesbianes, quatre són de gais, cinc són de transsexuals, vuit són de caràcter sectorial, catorze són territorials, set són de joves i tres són de caràcter extern.
A més de la defensa dels drets de les persones LGTB, el Consell abordarà diferents àmbits, i treballarà en diversos objectius des de la perspectiva sindical i dels partits polítics. Per poder articular aquests temes s’organitzaran comissions o secretaries específiques. A més, es preveu la participació d’associacions observadores d’àmbit internacional.
Organització i funcionament del consell
La presidència del Consell Nacional d’LGTB l’exercirà la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; la vicepresidència primera, la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta; i la secretaria, el responsable del Programa LGTB, Xavier Verdaguer. Les entitats membres que en formaran part donaran una composició paritària al consell i escolliran la vicepresidència segona, que serà exercida per una dona o un home de manera alternativa cada dos anys, atorgant al càrrec un perfil rotatori pel que fa el gènere.
El Consell Nacional d’LGTB funcionarà mitjançant reunions plenàries i comissions de treball que es constituiran segons els temes i l’abast territorial. El ple es reunirà en caràcter ordinari dues vegades l’any. També podrà celebrar sessions extraordinàries sempre i quan les convoqui la presidència. Les comissions de treball es reuniran quan les convoqui la vicepresidència primera i les seves funcions seran les que especifiqui el ple, en el qual també s’informarà de les seves conclusions.
L’únic antecedent del Consell Nacional és el Consell Municipal de Gais, Lesbianes, homes i dones Transsexuals de Barcelona, el primer d’aquestes característiques, i que ha servit per definir les necessitats i les funcions que ha d’exercir un organisme com aquest. Amb la creació d’aquest nou organisme d’àmbit català es dóna resposta a una llarga demanda de participació de les entitats LGTB en el Govern de la Generalitat.
El Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals, va ser presentat la setmana passada en un acte presidit per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada de la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta, i del responsable del Programa per al col•lectiu gai, lesbià, transsexual i bisexual, Xavier Verdaguer. L’acte va comptar amb la presència d’uns 70 representants d’entitats de defensa dels drets de persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) de Catalunya.
El Govern regula la denominació, els símbols i el Registre d’ens locals de Catalunya
• Aprova un Decret per adaptar la regulació al cos jurídic vigent i per fer-la més entenedora i de fàcil consulta
• La mesura ha rebut el suport dels municipis i suposa un pas endavant en la modernització del Registre gràcies a la incorporació de les noves tecnologies
El Govern regularà la denominació, els símbols i el Registre d’ens locals de Catalunya amb l’objectiu d’introduir les nombroses modificacions legislatives i decisions jurisprudencials que han incidit en aquesta matèria en els últims anys. El Govern ha aprovat avui el Decret de regulació en aquesta matèria, que introdueix un reconeixement molt més explícit de l’autonomia dels ens locals de Catalunya en relació amb la seva identificació i simbologia, i que suposa una actualització de procediments i una modernització del Registre amb la incorporació de les noves tecnologies.
Amb el nou Decret, que s’ha redactat amb ple consens amb les entitats municipalistes, es busca que la regulació en la matèria s’adapti al cos jurídic vigent i sigui més entenedora i de fàcil consulta. En aquesta disposició es simplifiquen alguns dels procediments alhora que es limita la intervenció de la Generalitat a aquells supòsits establerts legalment, amb ple respecte a l’autonomia municipal.
El Decret consta de 56 articles agrupats en tres títols. El Títol I regula el procediment per al canvi de nom, el tractament i els requisits per al canvi de capitalitat dels ens locals, de forma diferenciada, pel que fa als municipis, les comarques, les entitats municipals descentralitzades, i les entitats i els nuclis de població. Per últim, fa referència a la inscripció i la publicació dels canvis de denominació i de capitalitat. En relació al procediment per al canvi de denominació i de capitalitat s’ha modificat el quòrum necessari per a l’adopció dels acords.
El Títol II està dedicat als símbols dels ens locals (escut, bandera i emblema), defineix i regula la seva inscripció i protecció, defineix les característiques i forma de l’escut i el seu ús i regula la bandera i l’emblema. Es tracta d’una regulació que s’empara en la heràldica i que està referendada pels experts de l’Institut d’Estudis Catalans.
Finalment, el Títol III està dedicat al Registre dels ens locals. Com a novetats principals s’introdueixen nous continguts i l’actualització del mateix es podrà fer telemàticament, alhora que es facilita la consulta via Internet.
El Govern aprova el Pla d’actuació per combatre la mosca negra a l’Ebre, el Segrià i el Gironès
• El Pla pretén prevenir i minimitzar els efectes de l’insecte lluitant directament contra les seves larves i informant la població
• S’aplicarà a les Terres de l'Ebre, el Segrià i el Gironès i comptarà amb una dotació econòmica de 455.000 euros
El Govern ha aprovat avui el Pla d'actuació contra la mosca negra amb l’objectiu d’implantar mesures efectives per combatre la mosca negra i prevenir-ne i minimitzar-ne els seus efectes en la població. El Pla, que s’ha aprovat a proposta dels consellers d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, de Salut, i de Política Territorial i Obres Públiques, s’aplicarà a les comarques de les Terres de l'Ebre, el Segrià i el tram urbà del riu Ter al seu pas pel Gironès, zones amb un elevat nombre de persones afectades des de l'any 1993 i especialment l'any 2006.
Concretament, el Pla pretén lluitar directament contra les larves de l'insecte amb productes biològics (Bacillus thuringuiensis) i no contra els adults, que tenen un menor impacte ambiental. Així mateix, contempla la implantació de mesures per evitar l'hàbitat de les larves, i posa èmfasi en informar a la població per prevenir i minimitzar els atacs d’aquests insectes, que el 2006 van afectar un gran nombre de persones.
El Pla es basa en les conclusions d’un estudi elaborat l’any 2006 pels departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Medi Ambient i Habitatge, Salut, Política Territorial i Obres Públiques, així com l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics (UEA-IRTA), i el Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), per conèixer la biologia de la mosca negra i determinar-ne les mesures de lluita més eficaces. Aquest estudi posa de manifest que la lluita contra aquest insecte ha de tenir en compte mesures preventives i d'informació a la població, mesures per combatre l'espècie, i mesures per reduir l'hàbitat de les larves.
Així doncs, el Govern considera essencial continuar amb les mesures de lluita realitzades durant l'any 2006 i establir un Pla d'actuació per a l'any 2007, així com establir el finançament necessari per fer-lo efectiu. El Pla contra la mosca negra comptarà amb un finançament de 455.000 euros. Aquests fons aniran a càrrec dels pressupostos per a l'any 2007 dels departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de Medi Ambient i Habitatge, de Salut i de Política Territorial i Obres Públiques. En concret, cadascun d’ells assumirà 113.750 euros.
Si bé la competència en aquest tema queda establerta per al Departament de Salut, durant el present any les actuacions a dur a terme seran coordinades des del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
La mosca negra
Els insectes simúlids, també anomenats mosques negres, són mosques autòctones de mida petita (entre 2 i 6mm), de color fosc, que es troben en nombre abundant en arbustos i arbres situats prop de cursos d’aigua. Les femelles poden picar a les persones, normalment de dia. La picada es caracteritza per un punt central vermell i una inflamació destacable. En persones sensibles, pot produir una forta picor i un edema. A Catalunya no actua com a vector de cap malaltia.
A partir de l’any 1993 i especialment els anys 1997, 1998 i 1999, aparegueren importants focus d’insectes simúlids, principalment, a la comarca del Penedès. La lluita contra aquests insectes va ser duta a terme pels Consells Comarcals, amb l’assessorament del aleshores Servei de Protecció dels Vegetals del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. A la Vall del riu Ebre han aparegut també focus aquests darrers anys. Les causes de la seva proliferació no estan clares, però sí el seu resultat: la clarificació de l’aigua al tram català de l’Ebre, procés que ha aparegut en els últims 3-4 anys, ha portat associada la colonització del pas del riu per macròfits (plantes aquàtiques).
Les primeres queixes es van produir a la primavera del 2005 i aleshores el Departament de Salut va iniciar consultes per tal de veure com encarar el problema. Arrel d’aquestes consultes, es va constituir una Comissió de Seguiment. A més, es van activar un seguit d’accions preventives entre les quals destaca els tractaments pilots a camps de cultiu que va dur a terme el DAR. A partir de l’any 2006, el Govern va habilitar mesures especials de diferents tipus: preventives i d’informació a la població, combatives i de reducció de l’hàbitat de les larves.
Aquest any 2007 s’ha dut a terme dos tractaments, d’acord amb el seguiment dels nivells de larves de mosca negra en els macròfits del riu que està fent el Consorci dels Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (CODE), que constaten una baixa incidència de mosca negra. S’hi han de sumar altres actuacions realitzades des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com ara les crescudes controlades en el cabal del riu que permeten preveure que es podrà controlar el nivells de macròfits, i per tant de les larves, amb un menor nombre de tractaments.
El Govern continua la renovació del parc mòbil de Bombers amb l’arrendament de 32 nous vehicles
• El pressupost d’aquesta nova contractació és de 2.140.287 d’euros
• El procés de renovació del parc mòbil dels Bombers de la Generalitat permetrà aquest any reduir considerablement la mitjana d’antiguitat dels vehicles
El Govern ha autoritzat la despesa d’un total de 2.104.287 d’euros per tal de finançar els serveis de rènting de 32 nous vehicles de bombers, destinats a la renovació del parc mòbil dels Bombers de la Generalitat.
La contractació, que es realitzarà amb un abast plurianual que va dels anys 2008 al 2013, suposarà la incorporació, a partir de l’any vinent, de 31 vehicles per a transport de personal i càrrega (dels quals 7 són unitats tipus pick-up), i un vehicle de suport logístic.
L’actual parc mòbil dels Bombers, format per més de 700 vehicles, es troba immers en un procés de renovació que permetrà, aquest any, reduir la mitjana d’antiguitat dels vehicles en més d’un 40% respecte l’any 2003: d’11,1 a 6,6 anys. En el cas concret dels vehicles d’aigua, l’edat mitjana es reduirà un 45% respecte l’any 2003: d’11,8 a 6,4 anys.
Aquest nou contracte de 32 vehicles suposa un nou pas en aquest sentit, per tal que els Bombers disposin de mitjans òptims que assegurin la millor resposta possible per fer front a les emergències.
El Govern avala la celebració al Circuit de Catalunya del Gran Premi de Fórmula 1 de l’any vinent
• Autoritza un aval bancari de 14 milions d’euros a favor de Fórmula One Promotions and Administration, l’empresa organitzadora del gran premi
El Govern ha acordat donar suport econòmic per garantir la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya l’any 2008. A proposta conjunta del vicepresident de la Generalitat i el conseller d’Economia i Finances, el Consell de Govern ha aprovat aquest matí autoritzar els representants de la Generalitat en els òrgans de govern del Consorci del Circuit de Catalunya a constituir un aval bancari per import de 14.000.000 euros a favor de Fórmula One Promotions and Administration per a la realització del Gran Premi del 2008.
L’acord aprovat avui arriba després que el 12 de maig passat el vicepresident de la Generalitat i president del Circuit de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el president de la societat que gestiona la competició, Bernie Ecclestone, renovessin el contracte per tal que la Fórmula 1 es disputi a Montmeló fins l’any 2016.
La Generalitat atorga a l’Ajuntament de Foradada la concessió d’una emissora municipal de ràdio
El Consell de Govern ha aprovat avui, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, atorgar a l’Ajuntament de Foradada (Noguera) la concessió per a l’explotació d’una emissora municipal de ràdio.
L’emissora realitzarà un total de 168 hores d’emissió setmanals de programació pròpia, en llengua catalana i un percentatge del 60% de música cantada en català i/o aranès. La gestió de l’emissora serà municipal.
