Direcció General de Comunicació

ACORDS DE GOVERN: La reforma de l'Institut Català de la Salut aposta per una modernització radical del seu funcionament

query_builder   9 gener 2007 13:42

event_note Nota de premsa

ACORDS DE GOVERN: La reforma de l'Institut Català de la Salut aposta per una modernització radical del seu funcionament

La reforma de l’Institut Català de la Salut aposta per una modernització radical del seu funcionament

• La nova llei aprovada pel Govern transforma l’ICS en empresa pública i adequa la seva organització a les necessitats de salut dels ciutadans

• La nova estructura de l’ens serà molt més àgil i permetrà millorar els serveis assistencials, la seva coordinació, i les condicions laborals del seu personal

El Govern ha aprovat l’Avantprojecte de llei de reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb la novetat principal que transforma l’ens en empresa pública. La reforma aposta per una modernització radical de l’ICS destinada a adequar-lo i ajustar-lo molt més a les necessitats de salut dels ciutadans. El nou ICS es convertirà en un proveïdor sanitari més eficaç, coordinat, i àgil, i amb un major protagonisme dels professionals. El fil conductor de la nova llei és la simplicitat organitzativa, la descentralització territorial i la millora en l'autonomia de decisió dels seus centres. A més, la nova normativa millorarà les condicions laborals del personal.

Amb 8 hospitals, més de 450 unitats de serveis d'atenció primària i més de 39.000 professionals, l’ICS és el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya. La seva modernització culmina un acte de normalització institucional i política que permetrà que deixi de ser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social per convertir-se en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat de Catalunya.

La reforma preveu mesures per reduir la burocràcia i descentralitzar la presa de decisions a través d’un canvi en el funcionament i en el grau d’eficiència dels centres i dels serveis de l’ICS. La nova estructura permetrà millorar la coordinació entre els diferents nivells assistencials, a més d’augmentar l’autonomia en la gestió i la responsabilitat per part de cada centre i servei, i la col•laboració amb els altres proveïdors de la xarxa pública. Un altre punt que cal destacar és l’aposta per una gestió econòmica més flexible.

La millora de les condicions dels professionals de l’ICS és un altre dels principals objectius de la nova llei, que aposta per la competència, la dignitat de les seves condicions de treball i la qualitat com a factor distintiu. La reforma preveu la convivència de tres tipus de personal (estatutari, funcionari i laboral) per respondre millor a les necessitats del servei.

Així doncs, aquest Avantprojecte de llei configura l’ICS amb una estructura i funcionament més àgils, més competent i adaptable als constants canvis sociodemogràfics i tecnològics, per tal de garantir una prestació d’uns serveis assistencials de qualitat, ajustats cada vegada més als requeriments específics de cada ciutadà.


El Govern analitzarà les desigualtats socials en salut dels nuclis urbans beneficiats per la  Llei de barris

• Un estudi determinarà les necessitats de salut dels habitants dels barris de Catalunya beneficiaris de la Llei de barris de les convocatòries del 2004 al 2006

• A partir de les necessitats detectades, Salut intensificarà i posarà en marxa les accions necessàries per millorar els principals problemes de salut d’aquests barris que acullen col•lectius en situació marginal

El Govern elaborarà durant els dos propers anys un estudi qualitatiu sobre les necessitats de salut dels residents als nuclis urbans inclosos en la Llei de barris amb l’objectiu de determinar les actuacions prioritàries per millorar-la. El treball, que assumirà la Fundació Robert de la Universitat Autònoma de Barcelona, pretén afrontar les desigualtats socials en salut d’aquests nuclis urbans que han rebut o rebran els ajuts destinats a la millora integral de barris, àrees urbanes i viles per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees per tal d’afavorir-ne la cohesió social.

L’estudi analitzarà els factors socials i culturals que poden produir desigualtats en salut dels barris beneficiaris de la Llei de barris de les convocatòries que van del 2004 al 2006. Aquest gener es posarà en marxa la quarta convocatòria que preveu una inversió de 99 milions d’euros i que beneficiarà una quinzena de barris. Si hi sumem les tres convocatòries anteriors, el Govern haurà concedit enguany ajuts a una seixantena de barris de Catalunya, que comportaran una inversió global de 800 milions d'euros i més d'un milió de persones en resultaran beneficiades.

L’estudi, que s’elaborarà mitjançant un conveni pluriennal amb la Fundació Robert de la Universitat Autònoma de Barcelona i que s’emmarca dins el Programa Salut als Barris, té per finalitat sumar esforços en la lluita contra les desigualtats socials en l’àmbit de la salut, un dels eixos estratègics del Departament de Salut. El treball, al qual s’hi invertiran aquest any 55.948 euros, farà especial incidència en les poblacions en situació marginal o en risc de marginació d’aquests nuclis en rehabilitació, a través de l’anàlisi dels determinants de salut i condicions físiques i d’estils de vida que l’afecten, a partir d’un treball cooperatiu amb els ajuntaments, que faciliti la proximitat en la planificació, l’acció i l’avaluació, alhora que s’impulsa la Salut Comunitària, potenciant eines com la prevenció i la promoció de la salut.

La salut de les persones té molt a veure amb les condicions de vida, les pautes culturals, els nivells d’instrucció, el gènere, l’edat i altres variables que afecten de forma desigual els individus i col•lectius del nostre país. La iniciativa encetada per la Llei de barris atorga una oportunitat d’avançar en aquest camí, des del moment en què s’orienta a una acció integral en zones d’atenció preferent, en les quals concorden necessitats de tipus urbanístic amb d’altres de tipus social i de salut.

A partir d’estudis com aquest  inclosos al Programa Salut als Barris, el Departament de Salut intensificarà i posarà en marxa programes i actuacions vinculades a alguns dels principals problemes de salut en els infants, les mares i la gent gran, incloent els programes de salut i escola, del nen sa i el Pla integral d’Activitat Física i Alimentació Saludable; l’accés preferent a tractaments de deshabituació tabàquica i salut bucodental; la prevenció de les drogodependències i de les malalties de transmissió sexual; l’atenció a la salut sexual i reproductiva, amb la participació de mediadors interculturals i agents de salut en atenció primària, així com tallers per a la prevenció de trastorns mentals i del deteriorament cognitiu en la gent gran.

Amb aquestes accions específiques i intensives en aquests barris, el Departament de Salut abordarà de forma directa les desigualtats en salut que es produeixen per raons culturals i socials, fent més properes i més adaptades a les diferents realitats socials les estratègies i actuacions de la salut pública i l’activitat assistencial.


El Govern potencia la incorporació d’investigadors als centres hospitalaris catalans

• Aquest és el segon any que el Departament de Salut signa un conveni amb l’Institut de Salut Carles III, que ja beneficia un total de 52 investigadors, 23 dels quals s’incorporen enguany

• El Pla de Recerca i Innovació (PRI) té com a missió situar Catalunya en una posició avançada a Europa en el sistema de recerca i innovació

El Govern continua fomentant la incorporació d’investigadors dedicats a la recerca dins dels sistema de salut amb l’ampliació de 23 professionals més que participaran en programes de recerca en diversos centres hospitalaris de Catalunya. Per segon any consecutiu, el Departament de Salut formalitzarà un conveni amb l'Institut de Salut Carles III, en el marc del Programa d'estabilització d'investigadors i intensificació de l'activitat investigadora en el Sistema Nacional de Salut creat el juliol de 2005, que enguany englobarà 23 nous investigadors. A partir d’aquest 2007, ja són 52 els investigadors que s’han acollit a aquest conveni, que l’any passat va beneficiar a un total de 29 investigadors dels centres hospitalaris catalans.

La iniciativa unifica els esforços de l'Institut de Salut Carles III i el Departament de Salut per contractar personal que es dediqui a la recerca des dels centres sanitaris. Aquest és l’objectiu, tant del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica (I+D+I), com del Pla de Recerca i Innovació (PRI) de Catalunya, els dos programes dins dels quals s’inscriu el conveni.

L’any 2007, Catalunya aportarà 800.000 euros al projecte d’estabilització del personal investigador, i paral•lelament, l’Institut de Salut Carles III n’hi aportarà 1.418.000. Aquesta inversió va destinada a la investigació en càncer, teràpia gènica, malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques i mentals, infeccioses i cròniques (tant gastrointestinals, com les de tipus inflamatori).

Per la seva banda, el Pla Nacional d'I+D+I contempla que les accions de cooperació i coordinació entre l'Administració General de l'Estat i les Comunitats Autònomes es basaran, entre d’altres principis, en l'establiment de convenis de caràcter voluntari. En aquest sentit, el Pla de Recerca i Innovació (PRI) té com a missió situar Catalunya en una posició avançada a Europa en el sistema de recerca i innovació, mitjançant una política pública integrada amb el conjunt d'agents públics i privats, que promogui la societat del coneixement, per tal d'aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible que aporti benestar i cohesió social.


El  Govern amplia i reforça les instal•lacions tècniques de la Línia 1 del Metro

• L’ampliació de la cua de maniobres de l’estació Hospital de Bellvitge permetrà acollir l’augment de trens que es produirà amb la futura connexió entre la Línia 1 i la Línia 9 de la Sagrera

• Les obres, que s’han iniciat en fase preliminar, tindran una durada de 20 mesos i un cost de 30 milions d’euros

El Govern reforçarà les instal•lacions tècniques de la Línia 1 (L1) del Metro amb l’ampliació de la cua de maniobres de l’Hospitalet de Llobregat per a disposar de les instal•lacions necessàries per acollir l’augment de trens que causarà la futura connexió de la L1 i la Línia 9 (L9). L’import total d’adjudicació del projecte, pel qual el Govern ha aprovat avui l’ocupació urgent de béns i drets afectats, és de 30,06 milions d’euros. Les obres s’han iniciat recentment en la seva fase preliminar i es preveu que tinguin una durada d’uns vint mesos.

La connexió de la futura L9 a l’intercanviador de Sagrera, actualment en execució, comportarà un augment de passatge a l’L1 que s’absorbirà amb la compra de 10 nous trens, ja encarregats. Això comportarà la necessitat de disposar de més espai destinat a la ubicació de trens així com d’incrementar  l’energia elèctrica necessària per al seu ús. D’aquesta manera, les obres preveuen l’ampliació de la cua de maniobres existent a l’estació Hospital de Bellvitge de la L1 en 515 metres de longitud per tal de permetre estacionar 18 trens, enlloc dels 8 actuals, i l’execució d’una nova subestació de tracció elèctrica.

La zona d’ampliació de la cua de maniobres se situarà entre l’Hospital de Bellvitge i l’enllaç viari de la Gran via amb la Ronda Litoral B-10 i l’autovia A-2. Els terrenys afectats pertanyen al Ministeri de Foment i a ciutadans privats.


El Govern impulsa la construcció de la ronda sud d’Igualada

• La nova via disminuirà el pas de vehicles a través de les trames urbanes de Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui i ampliarà la xarxa arterial d’Igualada

• Les obres tindran un cost de 22,4 milions d’euros i començaran aquesta primavera, amb un termini d’execució de 19 mesos

El Govern ha iniciat els tràmits per a la construcció de la ronda sud d’Igualada, la via que connectarà la C-37 a Santa Margarida de Montbui amb la C-15 a Vilanova del Camí i disminuirà el pas de vehicles per l’actual teixit urbà d’aquestes localitats. La construcció de la nova ronda, per la qual s’ha acordat avui l’ocupació urgent dels béns i dels drets afectats, també conformarà amb l’A-2 la xarxa arterial d’Igualada.

D’aquesta manera, la ronda ordenarà el trànsit dels futurs creixements en l’àmbit més meridional de la Conca d’Òdena i dels polígons de l’entorn de Vilanova del Camí. Igualment, canalitzarà els moviments de la C-37 a mesura que es vagi consolidant aquest eix entre el camp de Tarragona, la Conca de Barberà i l’Anoia.

Les obres corresponents a la construcció de la ronda sud d’Igualada es van adjudicar aquest desembre per valor de 22,4 milions d’euros. Es preveu que els treballs comencin la propera primavera amb un termini previst de 19 mesos. Aquests treballs no inclouen la connexió de la ronda cap a l’oest, que serà objecte d’un estudi i procés d’informació pública específics.

Descripció de les obres

Les obres consisteixen en la construcció d’una variant de 6 quilòmetres de longitud, amb dos carrils de 3,5 metres d’amplada i vorals de 2,5 metres. El traçat de la nova via s’inicia a la C-37 a l’alçada de Sant Maure i continua pel paratge de les Parellades un cop creuat el torrent Garrigosa amb un viaducte de 92  metres de longitud. Posteriorment, la carretera creua el torrent de la Vall i passa per les Planes de Can Titó.

La ronda travessarà el riu Anoia mitjançant un viaducte de 240 metres de longitud, dividit en sis trams, que salva la zona de regadiu del pla de Moletons. Creuat aquest Pla, s’ubica un enllaç de connexió amb Vilanova del Camí i, des d’aquest punt la rasant es deprimeix per passar per la zona urbana de Vilanova del Camí. Després d’aquesta zona, se situa l’enllaç Vilanova Nord, que connectarà amb la via existent, amb el carrer dels Fusters i amb el vial posterior del Polígon Industrial de les Gavarreres.

Seguidament, la ronda continua pel límit del polígon fins a un nou enllaç ubicat sobre la rotonda actual que connecta l’N-IIa amb l’N-II i l’accés al polígon industrial de Plans d’Arau. Per últim, la ronda sud segueix l’actual N-IIa  en aquest darrer enllaç i la rotonda el•líptica existent a l’encreuament de la N-IIa amb la C-15, que serà el final de les obres.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia