• Es facilitaran els resultats del Consell General d’Aran i dels consells comarcals
• El web www.locals2007.cat informarà sobre les dades electorals
• A partir de les dades subministrades pel Ministeri d’Interior, la Generalitat també farà públics els resultats de les diputacions i dels ajuntaments de Catalunya, i també s’oferiran els resultats per comarques
El Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat organitzarà al Parlament de Catalunya un centre de difusió de dades amb motiu de la celebració el proper 27 de maig de les eleccions al Consell General d’Aran, als consells comarcals, als ajuntaments i a les diputacions.
El conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha informat avui al Consell de Govern sobre el desenvolupament de la jornada electoral del proper diumenge i ha explicat que des del centre de difusió de dades es facilitaran els resultats del Consell General d’Aran i dels consells comarcals.
A més, a partir de les dades subministrades pel Ministeri d’Interior, la Generalitat també farà públics els resultats de les diputacions i dels ajuntaments de Catalunya i també s’oferiran els resultats per comarques.
Tota aquesta informació es podrà consultar des del web www.locals2007.cat, que el Departament de Governació i Administracions Públiques ha creat amb motiu d’aquestes eleccions. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, compareixerà a les 20.45 hores aproximadament per fer un balanç de participació i a les 21.45 per oferir els primers resultats.
Paral•lelament, el Parlament acollirà una recepció amb diferents personalitats que seguiran des de la cambra catalana la difusió dels resultats.
Més de cinc milions de catalans podran exercir el seu dret a vot
A Catalunya, el 27 de maig estan cridats a les urnes 5.365.880 catalans, dels quals 109.667 resideixen a l’estranger i 47.142 són ciutadans de la Unió Europea i de Noruega residents a Catalunya.
Cal tenir en compte que, tot i que hi ha 946 municipis, només hi haurà eleccions en 924. D’acord amb les xifres de població referides a l’1 de gener de 2006, hi ha 22 municipis que funcionen en règim de consell obert (els electors elegeixen directament l’alcalde per sistema majoritari).
D’aquesta manera, s’escolliran 8.910 regidors i 22 alcaldes d’elecció directa; 13 consellers generals d’Aran i 1.032 consellers comarcals. La constitució dels ajuntaments i l’elecció d'alcalde o alcaldessa es farà el 16 de juny, excepte en els casos que es presenti recurs, que serà el 6 de juliol. A partir del 9 de juliol es constituiran els consells comarcals i tindrà lloc l’elecció del president o presidenta.
Així mateix, molt probablement, d’acord amb el calendari electoral previst, la constitució del Consell General d’Aran serà el dia 18 de juny.
El Govern català ha doblat el suport econòmic als Ajuntaments i administracions locals en quatre anys
• El conseller Puigcercós ha explicat al Consell de Govern l’evolució de les aportacions als ens locals
• Les inversions reforcen la determinació del Govern en aprofundir en les polítiques socials.
• Les ajudes que més han augmentat són les referents a l’educació, els serveis socials, els plans d’ocupació i la remodelació de barris i de nuclis antics
El Govern català ha doblat el seu suport econòmic als Ajuntaments, entitats i administracions locals en quatre anys. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, ha informat avui el Consell de Govern de l’evolució de les inversions i les línies d’actuació que està duent a terme la conselleria en relació amb el món local.
El conseller Puigcercós ha explicat als membres del Govern que durant el quadrienni 2004-2007 la Generalitat ha realitzat transferències al món local per valor de 2.970,2 milions d’euros, un 103,9% del que es va invertir durant el període 2000-2003.
Les aportacions de la Generalitat als ens locals reforcen la determinació del Govern en aprofundir en les polítiques socials.
Així, el gruix de la inversió s’ha dut a terme mitjançant transferències corrents, de les que en destaquen les realitzades mitjançant convenis educatius (872 milions d’euros); fons de cooperació local (266 milions d’euros); convenis referents a serveis socials (231 milions d’euros) i programes d’ocupació (196 milions).
La resta de les aportacions s’han fet mitjançant transferències directes de capital. En aquest capítol té un pes molt important el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, que també ha doblat el seu pes econòmic durant els últims quatre anys, passant de 173 milions d’euros en el període 200-2003, a 350 milions d’euros en els últims quatre anys.
En el terreny de l’educació, la Generalitat ha augmentat un 250% la seva aportació per convenis amb centres educatius i en un 243% la seva aportació per al foment de les llars d’infants .
Tots els conceptes, pels quals el Govern ajuda a les administracions locals han augmentat un mínim del 66%, destacant les aportacions destinades a remodelar barris i nuclis antics, que ha augmentat un 453% en relació al quadrienni anterior.
El Govern podrà proveir els municipis amb interventors i secretaris amb l’entrada en vigor de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic
• El Govern analitza l’impacte a Catalunya de l’aplicació de la Llei estatal de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic aprovada aquest mes
• La nova normativa preveu que cada administració configuri la seva política de personal
El Govern podrà proveir els municipis amb interventors i secretaris amb l’entrada en vigor de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic del Govern central, el 13 de maig passat. Aquest és un dels principals avantatges de la nova Llei, que estableix els principis generals aplicables al conjunt de les relacions d’ocupació pública i regula allò que és comú al conjunt del personal funcionari de totes les administracions públiques.
El Consell de Govern ha analitzat avui l’impacte a Catalunya de l’aplicació d’aquesta nova Llei, que estableix una sèrie de novetats, com ara la creació de la figura del directiu públic, que regula les modalitats de la carrera professional lligada a l’avaluació del rendiment, estableix un Codi de Conducta basat en principis ètics, fixa retribucions bàsiques iguals per a tots els empleats públics, regula la negociació col•lectiva i professionalitza els òrgans de selecció.
Un aspecte molt important d’aquesta nova normativa és que preveu que cada administració configuri la seva política de personal, per la qual cosa molts dels punts que s’estableixen s’han de desenvolupar en la normativa pròpia.
El futur model d’ocupació pública de Catalunya
El departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració, ha efectuat diverses actuacions per tal de donar a conèixer les novetats que estableix la Llei, com ara l’organització d’una jornada informativa o la creació d’un espai web. Paral•lelament, el Departament està impulsant un projecte, tenint en compte les previsions de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, per tal de definir un nou model d’ocupació pública de Catalunya.
En qualsevol cas, l’efecte més beneficiós per a Catalunya de la nova Llei és una qüestió que afecta el món local i que va ser objecte de negociació per part del departament de Governació i Administracions Públiques. Es tracta del cos de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal, que bàsicament inclou les figures de secretaris i interventors (agrupats en una única figura de secretari-interventor per als municipis de menys de 5.000 habitants). A Catalunya hi ha hagut històricament un dèficit en la provisió d’aquestes places, fins el punt que més de la meitat dels 1.165 llocs de treball reservats a aquests funcionaris està coberta de manera incorrecta.
Fins ara, era l’Administració central de l’Estat qui convocava l’oferta d’ocupació per cobrir les vacants existents de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. A partir d’ara, correspon a la Generalitat efectuar aquesta convocatòria, així com la selecció del personal que es presenti a la convocatòria, si bé el programa de mínims serà aprovat reglamentàriament pel Ministeri d’Administracions Públiques. A més, serà el Govern de Catalunya qui coordini els trasllats per cobrir les vacants i qui tingui competències normatives i de gestió en tots els sistemes de provisió temporal. La Generalitat també tindrà competències pel desplegament normatiu amb respecte a la legislació bàsica estatal, mitjançant una llei.
El Govern inverteix més de 17 milions d’euros per millorar els sous del professorat de centres educatius municipals
• L’increment s’aplicarà en el període 2007-2010 i afectarà els centres educatius de 16 corporacions locals, entre elles les diputacions de Lleida i Tarragona i els ajuntaments de Barcelona i Lleida
El Govern ha autoritzat finançar les corporacions locals per al pagament dels estadis de promoció docent al professorat dels centres educatius de titularitat local. L'acord, que afecta els complements salarials dels mestres d'educació infantil i primària, així com els d’educació secundària i especial, preveu destinar 17.028.193 euros en el període 2007-2010.
Concretament aquesta mesura afecta els centres de titularitat municipal de les corporacions locals següents:
Ajuntament de Badalona
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Ajuntament de Gavà
Ajuntament de Granollers
Ajuntament de Lleida
Ajuntament de Mataró
Ajuntament de Mollet del Vallès
Ajuntament de Parets del Vallès
Ajuntament de Pineda de Mar
Ajuntament de Terrassa
Diputació de Lleida
Diputació de Tarragona
Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès
Mancomunitat Intermunicipal Vall de Tenes
D’aquesta manera el Govern dóna resposta a l’acord a què es va arribar el mes de novembre passat a la sessió de la Comissió Mixta formada pel Departament d'Educació, la Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, en la qual es va aprovar el reconeixement i retribució d'estadis de promoció docent al professorat de centres de titularitat de corporacions locals que imparteixen ensenyaments de règim general.
El Govern destina 75 milions d’euros a la construcció de 20 nous centres escolars a tot Catalunya
• Els centres, dinou CEIP i un IES, estan repartits en quinze comarques diferents
• La majoria es construiran amb tecnologia industrialitzada, modalitat que n’agilitza el procés
El Govern invertirà 75.575.061 euros en els treballs de construcció, manteniment i explotació d’un total de 20 centres escolars, a través de l’empresa pública ICF Equipaments, SAU. El Consell de Govern ha aprovat avui l’encàrrec a ICF d’aquests nous centres educatius repartits en quinze comarques catalanes, la majoria dels quals són Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), a excepció d’un Institut d’Ensenyament Secundari (IES).
Setze d’aquests centres es construiran amb tecnologia industrialitzada, modalitat que integra elements d’estructura estàndards que permet agilitzar-ne el seu procés. Només els CEIP Sinera, d’Arenys de Mar, el CEIP Mogent, de La Roca del Vallès, el CEIP Els Quatre Vents, de Manlleu i el CEIP Francesc Macià, de Vilassar de Dalt, es construiran amb obra tradicional i en aquest cas, els quatre projectes ja estan aprovats.
Centres educatius de nova construcció:
• Alcarràs (el Segrià): CEIP Alcarràs, amb 2 línies d’infantil, i una inversió prevista d’ 1.914.000 euros.
• Arenys de Mar (el Maresme): CEIP Sinera, amb 2 línies d’Infantil i Primària i una inversió prevista de 5.533.639
• Vilassar de Dalt (el Maresme): CEIP Francesc Macià, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.809.338 euros.
• Balaguer (la Noguera): CEIP Balaguer, amb 2 línies Infantil i una inversió de 1.914.000 euros
• Cambrils (el Baix Camp): CEIP Cambrils III, amb 2 línies Infantil i primària + Serveis Educatius i una inversió prevista de 5.622.000 euros.
• Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat): CEIP Corbera 2000, amb 3 Línies d’infantil i una inversió prevista de 2.340.000 euros. El Govern ja va aprovar l’acceptació dels terrenys en la sessió del 15 de maig passat.
• Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): CEIP Cal Vicentó, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros
• Vallirana (el Baix Llobregat): CEIP Selva Negra, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros
• Cunit (el Baix Penedès): CEIP Cunit 2, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros. El Govern ja va aprovar l’acceptació gratuïta del solar de 8.000 metres quadrats a l’avinguda Roca plana en la reunió de Govern del 17 d’abril passat.
• Hostalets de Pierola (l’Anoia): CEIP Renaixença, ampliació a 2 línies de primària i una inversió prevista de 1.914.000 euros.
• La Roca del Vallès (el Vallès Oriental): CEIP Mogent, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 3.778.236 euros. El Govern ja va aprovar l’acceptació gratuïta dels terrenys en el Consell de Govern del 15 de maig passat.
• Sant Fost de Campsentelles (el Vallès Oriental): CEIP Sant Fost de Campsentelles amb 1 línia de primària (2ª fase) i una inversió prevista de 2.972.500 euros.
• Llagostera (el Gironès): CEIP Llagostera, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 d’euros. El Govern ja va aprovar l’acceptació gratuïta dels terrenys en el Consell de Govern del 15 de maig passat.
• Manlleu (Osona): CEIP Els Quatre Vents, amb 1 línia d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.234.847 euros.
• Montcada i Reixac (el Vallès Occidental): CEIP Mas Rampinyo, amb 2 línies d’infantil i una inversió prevista d’1.914.000 euros. El Govern ja va aprovar el 2 de maig passat la cessió gratuïta d’un solar de 8.000 metres quadrats per acollir el nou equipament situat al carrer Joan Miró 13-15 de la localitat. Està previst que el nou centre, que es construirà amb tecnologia industrialitzada, entri en funcionament el mes de setembre del 2008.
• Ripollet (el Vallès Occidental): CEIP Els Pinetons, amb 3 línies de primària (2ª fase) i una inversió prevista de 5.089.500 euros.
• Salou (el Tarragonès): CEIP Salou II, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros. El Govern va aprovar l’acceptació gratuïta dels terrenys on s’ubicarà el centre el 15 de maig passat.
• Salou (el Tarragonès): IES Salou, amb 2 línies de batxillerat (2ª fase) i una inversió prevista d’1.594.500 euros.
• Sant Pere de Ribes (el Garraf): CEIP Les Parellades, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros.
• Sant Salvador de Guardiola (el Bages): CEIP Nou, amb 2 línies d’infantil i primària i una inversió prevista de 4.563.500 euros.
El Departament de Salut amplia el programa de diagnòstic ràpid del càncer als de pròstata i bufeta
• Més de 4.000 pacients es van beneficiar d’aquest diagnòstic ràpid en casos de càncer de mama, pulmó i colorrectal l’any passat
El Govern ha aprovat avui ampliar el programa de diagnòstic ràpid del càncer als de pròstata i bufeta. Al llarg del 2007 s’aniran incorporant a aquest programa els següents hospitals: Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital de Terrassa, Fundació Puigverd i l’Hospital de Palamós.
El programa de diagnòstic ràpid del càncer segueix les directrius del Pla Director d’Oncologia de Catalunya que recomana que el temps entre la sospita fonamentada de patir un càncer i l’inici del tractament sigui inferior a 30 dies, sempre i quan les característiques del procés específic de diagnòstic ho permetin.
El dispositiu assistencial d’aquest programa combina l’accés ràpid del pacient que consulta l’atenció primària amb una sospita fonamentada de càncer, amb la utilització de la consulta externa i l’hospitalització de dia i l’establiment de circuïts preferents per a la realització de les exploracions diagnòstiques.
El mes d’octubre de 2005 es va iniciar el programa de diagnòstic ràpid per als tumors de pulmó, mama i colorrectals, i al llarg de l’any 2006 s’han beneficiat d’aquest diagnòstic més de 4.000 persones, que han estat diagnosticades amb algun d’aquests tres tipus de càncer.
El Govern aprova el nou Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-2010
• El Pla és el principal instrument de la planificació estratègica de la política de cooperació per al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
• El pressupost total del Pla és de 380,4 milions d’euros, un 128% més respecte del 2006, darrer any del cicle de planificació anterior
• Amb aquesta inversió, es preveu que l’any 2010, el Govern de la Generalitat dediqui el 0,66% dels tributs propis a la cooperació
El Govern ha aprovat avui el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-2010, que marca les prioritats d’actuació sectorials i geogràfiques de la Cooperació Catalana. El Pla compta amb un pressupost total de 380,4 milions d’euros, xifra que representa un increment del 128% dels recursos destinats a la cooperació per al desenvolupament en relació amb el 2006, darrer any del cicle de planificació anterior.
La inversió es fa de forma creixent al llarg dels quatre anys de vigència del Pla, de manera que al 2010 es preveu que els recursos destinats pel Govern de la Generalitat a la cooperació arribin al 0,66% dels tributs propis, i al 0,059% del PIB de Catalunya. El manteniment de nivells de creixement similars en el proper pla permetria assolir el 2012, el 0,077% del PIB de Catalunya destinat a la cooperació per al desenvolupament. Aquest és justament el tram del PIB que s’estima que correspon a la Generalitat de Catalunya per al compliment del compromís de l’Estat espanyol de dedicar, el 2012, el 0,7% del PIB a la Cooperació al Desenvolupament.
Països prioritaris
Amb la finalitat última de la promoció del desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats, el Pla aprovat avui estableix geogràficament prioritaris el Marroc i Palestina (Mediterrània), Equador, Bolívia, Colòmbia, Nicaragua, el Salvador i Guatemala (Amèrica Llatina); i Moçambic i Senegal (Àfrica subsahariana). A més, fixa com a països i territoris preferents Algèria, Sàhara Occidental, Burkina Faso, Camerun, Etiòpia, Brasil i Perú.
Com a prioritats sectorials, el Pla estableix també diversos objectius transversals i les línies estratègiques d’actuació com són el respecte i la consolidació dels drets humans, el governament i l’enfortiment del teixit social; l’equitat entre les dones i els homes; i la sostenibilitat del desenvolupament en la seva dimensió social, econòmica i ambiental.
Respecte a les línies estratègiques, es diferencia entre el treball al Sud, amb actuacions per al desenvolupament i l’ajuda humanitària; i el treball al Nord, mitjançant l’educació i les capacitats. A la línia estratègica de desenvolupament, que concentra el volum més important d’actuacions i recursos, s’hi destina entre el 75% i el 80% ; a l’acció humanitària entre un 7% i un 10%; i a l’educació i les capacitats, entre el 13% i el 17%.
Quatre modalitats d’actuació
El Pla director preveu que aquestes ajudes es canalitzin mitjançant quatre modalitats d’actuació: cooperació bilateral d’iniciativa directa; cooperació bilateral en concertació amb altres agents; cooperació bilateral a iniciativa d’altres actors; i la cooperació mitjançant organitzacions multilaterals.
Pel que fa als actors de la cooperació catalana, el Pla destaca el valor afegit de les organitzacions no governamentals, les organitzacions empresarials, les sindicals, els ens locals i les universitats.
Per la seva importància, el Pla director defineix les principals línies d’actuació i mecanismes per a garantir un desplegament efectiu dels principis ordenadors d’informació i transparència, participació, coherència, coordinació i complementarietat.
El reforç de la planificació, el seguiment i l’avaluació està íntimament lligat al principi de la bona gestió de les polítiques públiques i a l’eficàcia i la qualitat de l’ajut. És per això que el Pla dedica una atenció especial a aquest objectiu.
Més ajuts a la modernització del camp i més joves, principals actuacions del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013
• El Govern passa a ser l’administració que aporta més diners al Pla de Desenvolupament Rural (PDR), superant la UE i al Govern central
• En total, el Govern invertirà 1.016 milions d’euros al camp català
• Per potenciar el desenvolupament del sector agrari, es redueix l’aportació en infraestructures, que es finançaran amb altres instruments
El Govern ha aprovat avui el nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013, que ha elaborat el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i que té com a objectius centrals la modernització del camp i la incorporació de joves al sector. En total, el Pla preveu destinar un total de 1.016 milions d’euros al sector agroalimentari català, que disposarà així de més recursos que en el període 2000-2006.
El Pla de Desenvolupament Rural té com a finalitat modernitzar l’estructura agrària, adaptar les produccions al mercat i fomentar que el valor afegit dels productes agroalimentaris benefici als agricultors. Al mateix temps, el programa també assegura una producció sana i de qualitat, manté la competitivitat de les produccions agroalimentàries optimitzant l’autorització de recursos i la incorporació de nova tecnologia.
El nou PDR aposta clarament per la modernització del camp català, la incorporació de joves i l’agricultura professional. D’altra banda, cal tenir en compte que la modernització del camp català, a part de les mesures del PDR, també compta amb el Pla de Regadius, que també està executant el DAR, i que té com a objectiu millorar la competitivitat de les explotacions agràries.
Les fonts de finançament del Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 són tres: la Unió Europea, el Govern central i el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, el Govern català ha incrementat la seva aportació en un 40%, fins a situar-se en els 469 milions d’euros, mentre que l’Estat Espanyol també ha elevat la seva aportació, en un 33% perquè el camp català disposi d’ajuts a la modernització, a la incorporació de joves i per fomentar una agricultura professional en tots els sentits.
Pel que fa a l’aportació de la Unió Europea, la seva contribució s’ha reduït un 40% ja que Catalunya, gràcies al creixement dels seus indicadors socioeconòmics, ja no és una regió de convergència. Actualment, els fons europeus s’han de redistribuir entre un major nombre de regions arran de l’ampliació de nous membres.
Cal tenir present que l’actual política agrària comunitària (PAC) està configurada per dos pilars. D’una banda, el primer pilar preveu polítiques reguladores de mercat, amb ajuts directes a les explotacions agràries, finançats al 100% amb fons pressupostaris comunitaris. L’any passat, 316 milions d’euros es van destinar a ajuts directes als agricultors catalans. I d’altra banda, el Segon Pilar preveu mesures i ajuts socioestructurals que es financen entre la Unió Europea i els Estats Membres, on s’emmarca el PDR.
Pel que fa al pes de cadascuna de les tres administracions en el finançament del PDR, durant el període 2000-2006, l’aportació catalana va ser del 33,7% mentre que en el nou PDR serà del 46,2%. Aquestes xifres ens indiquen que l’administració catalana ha passat a ser la primera quant a aportació econòmica dins el PDR mentre que en el període anterior l’aportació més important va provenir de la Unió Europea.
D’acord amb la distribució prevista dels 1.016 milions del PDR, el 54,5% del pressupost està destinat a l’increment de la competitivitat del sector agrari, mentre que el 29,5% permetrà millorar el medi ambient i l’entorn rural. El tercer paquet es destinarà a la qualitat de vida i la diversificació, un 12,6%.
Es redueix l’aportació a infraestructures en pro del sector agrari català
Pel que fa partides concretes, 554 milions es dediquen a l’eix 1: Increment de la competitivitat del sector agrari, el que representa un 12,6% menys que a l’anterior període. Aquesta reducció ve motivada per la decisió del Govern de treure d’aquesta partida els diners destinats a regadius, com s’aprecia en la partida d’infraestructures, que baixa prop d’un 64%, en passar de 344 milions d’euros a 125 milions.
En aquest sentit, durant el període 2000-2006 es van destinar 344 milions d’euros a la partida d’infraestructures, mentre que en el període 2007-2013 es destinaran 125 milions d’euros. Això significa que en l’anterior període es van destinar 654 milions d’euros en el sector agrari, mentre que ara se’n destinaran 890, és a dir, un 36% més respecte el període anterior (236,5 milions d’euros més).
Des del DAR s’ha volgut prioritzar en aquest nou PDR al sector agrari i al món rural i per aquesta raó s’ha disminuït l’aportació a la partida d’infraestrucutres (regadius, camins rural i concentracions parcel•làries). Això no vol dir que des de l’Administració agrària catalana es doni menys pes a aquest tipus d’inversions, sinó que aquestes estaran gestionades des d’altres instruments que es disposen, com ara el Pla de Regadius.
Dins de l’eix 1, una de les partides que més creix i respon a les demandes dels sindicats agraris és la destinada a incorporació de joves. En concret, s’incrementa un 52,6% la dotació i es passa de 44,5 milions d’euros a 68 milions d’euros per aquesta finalitat.
Un altra línia d’ajusts clau dins aquest eix és la modernització de les explotacions, amb una dotació de 120 milions, prop d’un 70% més (71 milions d’euros en el període anterior).
El DAR considera primordials les inversions a joves i a la modernització de les explotacions i per aquest motiu hi ha el ferm compromís d’atendre totes les sol.licituds d’aquest tipus que arribin al departament, ja que es considera que aquesta és una mesura clau pel futur del camp català.
D’altra banda, l’assessorament és una novetat en aquest PDR, i permetrà oferir les eines necessàries a l’agricultor per fer viable la seva explotació. 54 milions d’euros aniran destinats a aquesta finalitat durant el període 2007-2013.
Dins aquest eix també cal remarcar la partida a indústria alimentaries i cooperatives, que incrementa en un 14% respecte l’anterior període; i la de promoció i qualitat dels aliments, que incrementa en un 146,8%.
Les mesures agroambientals i el foment de la ramaderia ecològica compten amb quasi un 50% més de pressupost
A l’eix 2, que concentra les actuacions destinades a la millora del medi ambient i l’entorn rural, una de les mesures més potents són els ajuts agroambientals i foment de la ramaderia ecològica. Amb un creixement del 40,9%, el sector disposarà de fins a 183 milions d’euros.
En aquest sentit, cal remarcar, pel que fa als recursos concrets destinats al sector ecològic, que durant el període 2000-2006 es van destinar quasi 20 milions d’euros, sumant la mesura d’agricultura i de ramaderia, mentre que pel nou període les ajudes previstes pugen a més de 33,5 milions, gairebé un 70% d’increment.
D’altra banda, s’ha incorporat un incentiu del 10% de l’ajuda quan tota la producció certificada es comercialitzi al consumidor etiquetat com ecològic o es vengui a altres empreses certificades de producció agroalimentària ecològica.
Amb aquest increment es pretén potenciar la producció ecològica per tal que els consumidors trobin facilitat aquest tipus de producció i es posi en valor la seva qualitat.
En el marc del tercer eix, que uneix les polítiques destinades a la qualitat de vida i la diversificació de l’economia a les zones rural, es disposa d’un total de 128 milions d’euros, un 75% més. En aquest apartat, es fomenta la creació de microempreses, foment del turisme, patrimoni rural, entre d’altres. Parlem de 65 milions d’euros, un 152% més que en el període 2000-2006.
La metodologia Leader
La metodologia comunitària Leader rep un fort impuls en aquest nou període amb una dotació total de 106,4 milions d’euros. D’aquesta manera, mesures concretes dels eixos 1 i 3 es podran gestionar a través del Grups d’Acció Local. Així s’incentiva que les decisions dels objectius i les estratègies es facin d’acord a les necessitats d’un territori i les seves especificitats. En concret, dins de l’eix 1, les mesures són la d’inversions per la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris i, en l’eix tres són la creació i desenvolupament de microempreses, el foment d’activitats turístiques i la conservació i millora del patrimoni rural.
El Govern aprova la constitució d’un Consorci per crear 4.100 nous habitatges a Vilanova i la Geltrú
• El Consorci estarà format per l’Incasòl i l’Ajuntament de Vilanova i impulsarà la construcció de més de 4.100 habitatges al barri de l’Eixample Nord
• El nou barri comptarà amb 1.800 habitatges protegits i amb 55 hectàrees d’equipaments i serveis
El Govern ha aprovat avui la constitució d’un Consorci per al desenvolupament urbanístic del nou sector residencial de l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, que acollirà fins a 4.125 habitatges nous, 1.879 dels quals en diferents règims protegits. A més, es preveu destinar 55 hectàrees a equipaments i serveis, de manera que es crearà un nou barri equilibrat. L’actuació s’emmarca en el Programa de Sòl 2005-2008 i el Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, promoguts pels departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i de Medi Ambient i Habitatge, per tal de cobrir les necessitats actuals d’habitatge, així com promoure la construcció de pisos protegits.
El Consorci està format per l’Incasòl i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que s’encarregaran d’administrar i coordinar conjuntament a parts iguals la transformació urbanística de la zona.
Un nou barri a Vilanova i la Geltrú
El nou sector residencial Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, situat al nord del nucli urbà entre la variant C-246 i la ronda Ibèrica, es projecta amb una superfície de 103 hectàrees amb capacitat per a 4.125 habitatges potencials, 1.879 dels quals protegits. Una part del sector, gairebé 55 hectàrees, es destinaran a serveis. L’actuació es desenvoluparà en tres fases diferents. Es preveu que la primera d’elles s’iniciï durant el quart trimestre de 2008, amb una inversió de prop de 22 milions d’euros.
El desenvolupament d’aquest sector permetrà, a més, preservar la urbanització de la Platja Llarga, ja que els aprofitaments urbanístics previstos en aquest espai, situat a primera línia de la costa, es traslladaran al nou Eixample Nord.
El Govern impulsa un polígon d’activitats econòmiques i industrials a Olvan, al Berguedà
• S’aprova la constitució d’un Consorci format per l’Incasòl i l’Ajuntament d’Olvan que impulsarà la construcció d’un espai de 100 hectàrees per afavorir el creixement econòmic del Berguedà
• L’espai acollirà activitat industrial, tant mitjana com de grans dimensions, i pretén afavorir el progrés econòmic i social a la comarca del Berguedà, fins ara mancada de sòl preparat per a aquests usos
El Govern ha aprovat la constitució d’un nou Consorci urbanístic per al desenvolupament del polígon d’activitats econòmiques d’Olvan, que dotarà la comarca del Berguedà d’un nou espai industrial de prop de 100 hectàrees. El nou consorci, format per l’Incasòl i l’Ajuntament d’Olvan, s’emmarca dins del Programa de Sòl 2005-2008, impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per tal de cobrir la demanda de sòl industrial i afavorir el desenvolupament econòmic del territori.
El consorci estarà integrat al 50% per l’Incasòl i l’Ajuntament d’Olvan, que seran els responsables d’administrar i coordinar de forma conjunta la realització d’aquesta actuació.
Un nou polígon al Berguedà
El nou polígon d’Olvan, situat prop de la sortida Gironella-Nord de l’Eix del Llobregat (C-16) i a peu de la nova connexió amb la carretera comarcal Vic - Gironella (C-154), es projecta com un nou sector d’activitats econòmiques i industrials de prop de 100 hectàrees de superfície. Aquest espai acollirà indústria, tant mitjana com de grans dimensions, i pretén afavorir el progrés econòmic i social a la comarca del Berguedà, fins ara mancada de sòl preparat per a aquests usos. En aquest sentit, la Generalitat, mitjançant aquest consorci, aportarà sòl a preus competitius per tal d’impulsar el creixement econòmic del Berguedà i atendre la important demanda existent a la zona.
Les obres de construcció es duran a terme en dues fases, la primera de les quals es preveu que comenci el primer trimestre del 2008, amb una inversió de prop de 13,5 milions. D’aquesta manera, l’Incasòl promourà el desenvolupament inicial de 54 hectàrees, situades a l’entorn dels nuclis industrials ja existents i consolidats a la zona.
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya adopta un perfil més rural i aposta per la projecció internacional
• L’expansió del Consorci ha motivat un canvi en els seus estatuts per ampliar l’abast d’actuació i els àmbits de treball
El Govern ha aprovat avui la modificació dels estatuts del consorci Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), dotant així a aquest ens d’un perfil més rural i amb capacitat de projectar les seves actuacions a nivell internacional. Actualment, la Generalitat forma part d’aquest consorci i té dos representants, un del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i un altre del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
En concret, s’ha aprovat la modificació de l’article 5 d’aquest estatut, relatiu a les finalitats del Consorci, amb l’objectiu d’adaptar-se a la realitat de les noves activitats del CTFC que no sortien en el redactat original dels estatuts, com per exemple la cooperació internacional. Alhora, amb aquesta modificació, es concreten àmbits temàtics de treball que si bé es consideraven inclosos implícitament en el redactat original, no estaven esmentats expressament.
Després de 10 anys de funcionament, el creixement i l’abast d’actuació del CTFC ha motivat aquest canvi d’estatuts per tal d’ampliar el seu àmbit d’actuació, ja que fins ara els estatuts establien que estava limitat a Catalunya. També s’han ampliat les àrees de treball, ja que ara només se centraven en el sector forestal.
Els àmbits temàtics en els quals s’aplicaran les finalitats citades afecten a ambdós departaments de la Generalitat que hi tenen representació. Els nous àmbits vinculats al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural són la planificació i la gestió del territori rural, així com el suport a les indústries del món agrari. La resta d’àmbits més directament relacionats amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge són el forestal i l’agroforestal, el mediambiental i la conservació i gestió de la fauna.
El Govern amplia la plantilla de la residència de gent gran Puig d’en Roca de Girona per garantir l’atenció adequada als usuaris del centre
• La incorporació de 18 professionals permetrà adaptar les ràtios assistencials del centre a la normativa vigent
El Govern ha aprovat avui ampliar amb 18 noves persones la plantilla assistencial de la Residència de gent gran Puig d’en Roca de Girona. Amb aquesta contractació, el Govern adapta les ràtios assistencials a la normativa vigent i garanteix una atenció adequada a les persones usuàries del centre. Les noves places que es cobriran són 12 d’auxiliars de geriatria, 3 de diplomats d’infermeria, una d’educador social, una de terapeuta ocupacional i una altra d’auxiliar administratiu.
La Residència Puig d’en Roca ofereix 201 places amb habitacions dobles o individuals. La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va inaugurar el passat 17 d’abril les obres de reforma i reconversió del centre. Les obres van tenir un pressupost d’11.378.130 €. Amb l’ampliació de la plantilla i l’adaptació del centre a les ràtios assistencials es culmina el modèlic procés de reconversió d’aquesta Residència.
El Govern reforça l’Institut Català d’Assistència i Serveis Social per fer front al futur desplegament de la Llei de Serveis Socials
• 28 professionals s’incorporen a l’organisme per donar resposta a l’increment de la demanda assistencial i garantir l’atenció integrada i global de totes les persones
El Govern ha aprovat avui reforçar la plantilla del’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) del Departament d’Acció Social i Ciutadania amb la contractació de 28 noves persones per fer front al desplegament de la Llei de Serveis Socials, un cop aquesta s’aprovi al Parlament. Amb la mesura aprovada avui, s’incorporaran a l’ICASS 14 tècnics superiors, 5 tècnics mig, 2 administratius i 7 auxiliars administratius. Aquesta contractació permetrà gestionar l’increment de la demanda assistencial i garantir l’atenció integrada i global de totes les persones.
La llei de Serveis Socials es troba actualment en fase de tramitació parlamentària després que el Govern l’aprovés el passat 5 de desembre. La Llei garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats. La Llei serà el quart pilar de l’estat del benestar, amb l’educació, la sanitat i les pensions.
El Govern aposta per vincular creativitat i empresa en la moda i fomentar Barcelona com a referent del disseny independent
• El Pla de Dinamització de la Moda Catalana 2007-2010 pivota sobre cinc eixos; la internacionalització, la vinculació de creativitat i indústria, el suport financer, l’organització d’un esdeveniment de moda a la ciutat de Barcelona i el suport al talent emergent
• El pla vol anar més enllà de les desfilades i les passarel•les i impulsar la vinculació de la creativitat amb la indústria
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat avui al Consell de Govern el Pla de Dinamització de la Moda Catalana 2007-2010, un pla que reitera l’aposta per la internacionalització, pel foment del talent emergent i per fer de Barcelona un referent del disseny independent.
El pla per al foment, la promoció i internacionalització de la moda i el disseny a Catalunya en els propers tres anys, fa visible el gir de la política de promoció del sector iniciat en l’anterior legislatura. Més enllà de les desfilades i les passarel•les, l’objectiu de la iniciativa és fomentar la vinculació de la creativitat amb la indústria, amb el convenciment que tota política efectiva de promoció de la moda requereix que empresa i creadors vagin de la mà.
Així mateix, també aposta pel compromís amb la internacionalització i amb el talent emergent, amb accions concretes que impliquen tots els agents del sector de la moda: dissenyadors, empreses i escoles de disseny de moda.
Els cinc eixos bàsics
El pla de dinamització de la moda catalana 2007-2010 pivota sobre cinc eixos; la internacionalització, la vinculació de creativitat i indústria, el suport financer, l’organització d’un esdeveniment de moda a la ciutat de Barcelona i el suport al talent emergent.
En l’àmbit de la internacionalització, el pla preveu mesures de suport a la participació en fires internacionals i en passarel•les internacionals com les de París, Milà i Nova York; així com suport a la participació en showrooms internacionals i a l’obertura de punts de venda a l’exterior.
El pla també aposta per vincular creativitat i indústria a través del projecte “Physic” de Dissenyadors Independents, una iniciativa que té com a objectiu crear un entorn productiu i de relacions en xarxa per a dissenyadors independents, que s’articularà mitjançant una SL que comptarà amb capital de la Generalitat, d’empreses del sector i de FITEX i les seves àrees d’activitat seran en l’àmbit del “prototipatge”, en el de la fabricació i en el comercial.
Pel que fa el suport financer, el pla preveu dotar d’instruments de finançament de l’actiu fix i de la producció de les col•leccions dels dissenyadors independents i cobrir els riscos derivats d’impagats en les exportacions mitjançant la concessió de préstecs garantits i la creació d’una assegurança d’exportació per cobrir els riscos de crèdit de les comandes de clients internacionals dels dissenyadors.
Un dels eixos centrals del pla és constituir la plataforma de moda “080”, que neix amb la voluntat de ser independent, oberta, plural, multidisciplinar i internacional i que vol convertir Catalunya en un refent de la generació i la projecció del disseny independent en el sector de la moda, consolidar un projecte a llarg termini que ofereixi credibilitat i un segell diferenciador, i potenciar la cultura de la moda i acostar la moda al públic del carrer. Aquest certamen, que s’inspira en trets específics de la cultura i forma de vida catalanes, pretén crear un lligam directe entre els professionals i els consumidors i alhora crear vincles entre la moda independent i altres disciplines.
Finalment, el pla contempla tres mesures per donar suport al talent emergent: el projecte Bressol, el Premi Catalunya de Dissenyadors Independents i el recolzament de MODAFAD. El Projecte Bressol, que preveu la posada en marxa el darrer trimestre de 2007 d’una “incubadora de talent emergent” al 22@, serà un espai on els dissenyadors seleccionats disposaran d’un àmbit per treballar, maquinària, equip informàtic, suport administratiu i assessorament empresarial. Pel que fa la instauració del Premi Catalunya de Dissenyadors Independents, gestat d’acord amb les Associacions d’Escoles de Disseny de Moda de Barcelona, es crea amb l’objectiu de donar suport als nous valors del disseny de moda que s’estan formant a les escoles catalanes. El Premi -amb diferents categories i escollit per un jurat de prestigi internacional- preveu estades remunerades d’un any amb un dissenyador de prestigi amb allotjament i viatge a càrrec del COPCA.
NOMENAMENTS
El Govern ha nomenat avui Joan Majó i Roca, nou director general d’Universitats del Departament d’Innovació, Empresa i Universitats.
Joan Majó i Roca, nou director general d’Universitats
És doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Actualment és catedràtic d’universitat a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, adscrit al Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Entre els anys 1984-1990 va ser subdirector de l’Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú, i del 1990 al 1994 va ser-ne director. De 1994 fins a 1998 va ser vicerector de Comunitat Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya. Entre els anys 1996-2004 va ser president del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, i des de 1998 i fins a l’actualitat ha ocupat diversos càrrecs: és vicepresident primer del Consorci Escola Industrial de Barcelona, vicepresident del Consorci Escola Tècnica d’Igualada (des de l’any 2000) i coordinador del programa de doctorat “Biotecnologia Agroalimentària i Sostenibilitat” (des de 2003).
Durant 29 anys ha impartit docència en assignatures de l’àmbit de l’enginyeria elèctrica. Ha publicat nombrosos articles i ha presentat ponències en congressos internacionals dins del camp de l’electrònica de potència i del control de convertidors commutats. També ha publicat material docent, així com diferents articles a revistes i congressos sobre la reforma dels plans d’estudis i de la metodologia docent.
