Incasòl

L'Incasòl inverteix 1 milió d'euros per recuperar cinc nuclis antics

query_builder   15 febrer 2007 14:30

event_note Nota de premsa

L'Incasòl inverteix 1 milió d'euros per recuperar cinc nuclis antics

L'Institut Català del Sòl ha adjudicat la reurbanització del nucli antic de Rasquera, a la Ribera d'Ebre; la restauració del castell de Guimerà, a l'Urgell; la recuperació i consolidació del monestir de Santa Maria de Santa Oliva, al Baix Penedès; i la rehabilitació de la torre d'en Frederic Marcet a la colònia Vila-seca de Sant Vicenç de Torelló, i la restauració de l'església parroquial de Sant Pere de Torelló, a Osona

Aquestes intervencions s’inscriuen en el protocol de col•laboració entre els departaments de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que té per objectiu frenar el progressiu deteriorament dels nuclis antics i entorns monumentals de diferents poblacions de Catalunya.

Reurbanització del nucli antic (1a fase) – Rasquera

Pressupost d’adjudicació: 206.510,72 €

Termini d’execució: 2 mesos

L’obra es concentra en la rehabilitació del nucli antic de Rasquera; concretament, de la plaça de Sant Joan, el pla de la Vila i el tram del carrer de Tortosa que uneix totes dues places. L’actuació pretén remarcar la qualitat del teixit històric, rehabilitant-lo i recuperant el seu patrimoni amb la consolidació de les ruïnes del castell. Els carrers del nucli antic presenten un estat molt deteriorat i fissurat, amb unes instal•lacions insuficients i deficitàries per la manca de mitjans de manteniment. En aquest sentit, el projecte preveu obres de viabilitat i pavimentació i altres acabats puntuals que requereixen un disseny específic, com el banc d’obra, acabat amb pedra d’Ulldecona, la plataforma d’accés a l’església o la rehabilitació de la font. A més, s’instal•larà una nova xarxa de sanejament, aigua potable, electricitat i enllumenat públic.

L’obra es basa en un projecte dels Serveis d’Arquitectura i Urbanisme (SAU) i dels arquitectes Lluís M. Fernández i Isabel M. Espejo. Els promotors són l’Ajuntament de Rasquera, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del programa de l’1% cultural. L’Ajuntament de Rasquera finançarà el 72% de l’actuació i l’Incasòl es farà càrrec del 28% restant.

Restauració del castell de Guimerà – Guimerà

Pressupost d’adjudicació: 176.937,97 €

Termini d’execució: 7 mesos

La intervenció per restaurar el castell de Guimerà se centra a refer les muralles del sector nord i sud-oest i a consolidar les estructures del recinte. Els accessos al castell estan mitjanament consolidats, però caldrà millorar la rampa que uneix la plataforma d’entrada al castell amb el pati d’armes, així com el darrer tram del pendent que puja des del costat de l’església. Les muralles presenten un estat molt més deteriorat. La del sector sud-oest va caure fa temps i, actualment, consta d’una tanca metàl•lica provisional per raons de seguretat; al sector nord, hi ha trossos de muralla ensorrada i/o que han perdut el paredat. Per recuperar tots aquests elements, l’obra preveu refer la muralla en els seus trams afectats (interiors i exteriors) i restaurar els elements estructurals malmesos, com les voltes i els murs de pedra, amb la seva impermeabilització posterior.

L’obra es basa en un projecte de l’arquitecte Gerard Fontanals, i els promotors són l’Ajuntament de Guimerà, la Diputació de Lleida, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Institut Català del Sòl, dins del Programa de l’1% cultural. La Diputació de Lleida i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.

Les primeres referències històriques del castell de Guimerà, situat dalt de la Serreta, són del segle XI. En aquella època s’estava consolidant la conquesta cristiana de la vall de Corb i, per tant, l’origen de la fortalesa seria el de l’habitual torre de guaita. El castell va ser afectat per diferents episodis bèl•lics, però el més traumàtic per a la seva estructura va ser la conquesta de l’edifici per part de l’exèrcit liberal, el 19 de setembre de 1835, durant la Primera Guerra Carlina. A partir d’aquell moment, la fortalesa va restar abandonada i oberta a l’espoli. Posteriorment, al llarg del segle XX, el castell ha estat objecte de diferents actuacions de reforma i campanyes d’excavació arqueològica.

Recuperació i consolidació del monestir de Santa Maria (2a fase) – Santa Oliva

Pressupost de licitació: 174.588 €

Termini d’execució: 6 mesos

L’Incasòl ha iniciat el procés de licitació per a la segona fase de recuperació i consolidació del monestir de Santa Oliva, l’antiga rectoria. L’obra proposa continuar els treballs de la primera fase que l’Institut va executar durant el 2006 amb un cost de 280.382,23 euros.

L’edifici s’estructura en dos nivells. La planta baixa recuperarà el seu valor històric i permetrà mostrar, a través d’un paviment de vidre i fusta, part de la fonamentació, les tombes i les restes existents de l’època romana. La planta pis se situa per sobre dels grans arcs, la qual cosa en permet la recuperació. L’accés a la planta baixa s’obrirà per la façana lateral esquerra i tindrà una sortida directa al pati que dóna a la façana principal de l’església. També es renovaran els tancaments amb fusteria d’alumini i els porticons protectors de les obertures, així com la porta de fusta de l’accés principal a la planta baixa.

L’actuació es basa en un projecte de l’arquitecte Carles M. Díaz i els promotors són l’Ajuntament de Santa Oliva, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del Programa de l’1% cultural. L’Ajuntament de Santa Oliva finançarà el 50% de l’obra i l’Incasòl es farà càrrec del 50% restant.

El monestir de Santa Maria, qualificat com a bé cultural d’interès local, té restes de l’època romana. L’origen de l’edifici és religiós, però ha passat per diferents usos, des de rectoria fins a escola bressol. La seva història s’ha vist marcada pels diferents canvis de programa.

Rehabilitació de la torre d’en Frederic Marcet de la colònia Vila-seca – Sant Vicenç de Torelló

Pressupost d’adjudicació: 294.210 €

Termini d’adjudicació: 6 mesos

El projecte respon a la voluntat de rehabilitar l’antiga torre d’en Frederic Marcet i convertir-lo en un equipament públic o centre cívic per a la colònia Vila-seca. L’edifici, que es troba situat al número 5 del carrer de Vila-seca, té una planta rectangular envoltada de jardí i consta de planta baixa i planta pis. La intervenció proposa la consolidació estructural i la rehabilitació funcional de tot l’edifici per deixar-lo a punt per a l’ús públic. Per això, es reforçaran el forjat i els llindars de totes les obertures. També s’actualitzaran la façana, la teulada i els interiors. A més, es preveu una nova xarxa d’aigua, electricitat, calefacció i la instal•lació d’un ascensor.

L’obra es basa en un projecte dels arquitectes Teresa Colomer, Marta Puig i Bernat Vidal, i els promotors són l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i l’Institut Català del Sòl, dins del Programa de l’1% cultural. L’Ajuntament i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.

La colònia de Vila-seca té l’origen entre els anys 1880 i 1883, quan es va crear al marge del riu Ter. A l’entorn del 1860 s’hi aixecaven dues fàbriques tèxtils, una d’elles fundada per Frederic Marcet i Xavier Sindreu. Al costat de les fàbriques es van edificar les cases dels obrers i l’església. Cap a l’any 1892, es va construir la torre d’en Frederic Marcet i es va destinar a l’escola de la colònia. Aquest va ser el seu ús fins al 1977, quan els treballadors es van traslladar a la nova fàbrica de Manlleu. Des d’aleshores, l’edifici ha estat en desús.

Restauració de l’església parroquial – Sant Pere de Torelló

Pressupost d’adjudicació: 154.401,29 €

Termini d’execució: 6 mesos i mig

L’obra proposa la restauració de la façana principal i el pintat de l’interior de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló, situada a la plaça de l’església. La façana és d’estil barroc senzill, i consta d’un pany llis amb tres finestres, una portalada de pedra amb frontó entallat i un emmarcat del final del barroc i cap al neoclàssic. Tots els panys llisos estan esgrafiats amb un especejament uniforme i geomètric. L’estat de conservació de l’esgrafiat és deficient i presenta alguns punts amb despreniments. A totes les cornises falten peces o estan malmeses, el floró que corona el frontó està destruït i la part baixa del finestral central està molt degradada. A més, els ampits de les finestres s’han desgastat amb la pluja i tota la part baixa de la façana presenta humitats i deteriorament de la pedra. A l’interior, s’han malmès part de les pintures de la volta del presbiteri a causa de les filtracions d’aigua. El projecte preveu una substitució total de l’estucat de la façana, arreglant les esquerdes existents. Tots els ràfecs, les motllures, el frontó i, en general, tota la pedra ornamental serà restaurada. Les parets internes de l’església i el sostre de l’absis del presbiteri es pintaran reproduint l’ornamentació original.

La intervenció es basa en un projecte de l’arquitecte Jaume Ylla i els promotors són l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Institut Català del Sòl, dins del Programa de l’1% cultural. L’Ajuntament i l’Incasòl finançaran l’actuació a parts iguals.

L’església original està documentada vers l’any 1083, coincidint amb l’origen de la vila. A principis del segle XVI es va ampliar el temple amb noves capelles laterals. Més tard, entre el 1727 i el 1764 es va produir una remodelació i ampliació total, basada en el projecte de l’arquitecte Josep Morató. L’estil de l’època li va donar el caràcter barroc neoclàssic que mostra actualment. Adossat al costat posterior esquerre de la nau es va aixecar la torre altíssima del campanar, de planta quadrada. La teulada de forma piramidal va ser destruïda durant la Guerra Civil de 1936. Finalment, l’any 1803 es va ampliar el costat dret de la nau central, que va donar lloc a la capella fonda, obra notable per les seves proporcions.

Barcelona,  15 de febrer de 2007

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia