1. Desenvolupament del Sector SO1 en el nucli de Sorpe

El planejament urbanístic general vigent en el municipi d’Alt Àneu són les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades definitivament el dia 1 d’abril de 1998 i publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 22 de setembre de 1998. Aquest document, que constitueix el planejament general del municipi, fou redactat pels arquitectes Sebastià Jornet i Carles Llop.

Entre d’altres determinacions, les Normes inclouen el sector de sòl residencial de sòl urbanitzable SO1, àmbit de 5,93 ha ubicat a llevant del nucli de Sorpe. Per aquest sector, les Normes Subsidiàries preveuen un coeficient d’edificabilitat bruta màxima de 0,60m2 sostre/m2 de sòl i una densitat bruta màxima de 64 habitatges/ha.

El document del Pla parcial urbanístic fou aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en la seva sessió de 13 de setembre de 2006 i es va donar conformitat al seu text refós el dia 15 de febrer d’enguany, supeditant la seva publicació a la presentació de la documentació acreditativa de la tramitació del projecte d’urbanització del sector, així com l’aportació de les garanties corresponents al 12% del cost de l’obra.

En data 9 de març han estat aportades ambdues coses. El Pla parcial aprovat, seguint les determinacions de les Normes Subsidiàries, permet construir fins a 35.600 m2 de sostre i 379 habitatges. La seva ordenació s’ajusta a l’àmbit previst i guarda relació amb el nucli de Sorpe, s’estructura al llarg de la carretera de Boren i en sentit transversal és respectuosa amb els camins agrícoles que surten del nucli històric.

L’aprovació compta amb tots els informes preceptius, inclòs l’informe favorable del Departament de Medi Ambient i Habitatge pel que fa a les qüestions ambientals.

Pel que fa a l’adequació del planejament derivat aprovat al Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, aprovat pel Govern de la Generalitat el 25 de juliol de 2006, cal indicar que el Pla Territorial assigna al nucli de Sorpe l’estratègia de “creixement moderat”.

Aquesta estratègia admet una extensió de les trames urbanes existents de fins al voltant del 30% de la seva dimensió física actual. Tanmateix, l’efecte vinculant d’aquesta regulació respecte el planejament urbanístic municipal vigent només es produeix a partir de la revisió –o modificació- d’aquest.

Per tant, la prescripció no pot ser adduïda com a motiu per impedir l’aprovació de planejament derivat que desenvolupi planejament vigent, com és el cas del sector SO1 de Sorpe.

2. Construcció d’un edifici d’habitatge plurifamiliar en el nucli de València d’Àneu

El solar en qüestió és un sòl urbà, qualificat en les Normes Subsidiàries de 1998 més amunt esmentades amb la clau 2. Aquesta clau, que és la vigent en d’altres illes urbanes del nucli de València d’Àneu, ve regulada segons el paràmetres següents: “Aquesta zona ordena les construccions en bloc aïllat, amb ús predominants d’hotel i serveis turístics i plurifamiliars, amb predomini de les formes volumètriques compactes, amb major alçada i dimensió en planta que les construccions tipològiques tradicionals d’habitatge”.

Els usos globals dominants són, doncs, l’hoteler i serveis turístics i els usos admesos: el plurifamiliar, comerç, oficines i serveis privats, garatge i aparcament. La densitat màxima és d’un habitatge per 75 m2 de sostre i el nombre màxim de plantes és de baixa més dos, admetent-se la construcció de dues plantes soterrànies.

Per tal de precisar la configuració de l’edificació cal tramitar un estudi de detall, que és allò que el municipi d’Alt Àneu ha efectuat. La finalitat d’aquest estudi no és altra que determinar amb precisió l’ordenació volumètrica de l’edificació. En cap cas un estudi de detall pot incrementar l’aprofitament urbanístic establert en el planejament vigent o canviar-ne l’ús.

Cal assenyalar, així mateix, que anteriorment al document de les Normes Subsidiàries de 1998 eren vigents unes Normes subsidiàries aprovades el dia 19 de juny de 1979 i publicades el dia 19 de juliol del mateix any, les quals establien paràmetres urbanístics molt similars als actuals (planta baixa i dues plantes pis amb fondària edificable de 20 metres) i en les que no es feia referència a l’ús, essent per tant admissibles els usos residencials i hotelers. No és pot afirmar, doncs, que en el solar de referència s’hagués produït un canvi d’ús entre les Normes de 1979 i les de 1998.