Nous plans per a una nova configuració territorial

 L’àrea central del Camp de Tarragona constitueix, per població i activitat, la segona àrea urbana de Catalunya. Una Catalunya en la qual les ciutats mitjanes estan esdevenint polaritats emergents quant a creixement demogràfic i desenvolupament econòmic. A més, els escenaris de desenvolupament previstos per a Catalunya al llarg dels propers quinquennis, establerts com a premissa de treball del Programa de planejament territorial del Govern, assenyalen la necessitat d’ordenar els creixements molt significatius que s’hi produiran. Això és particularment cert al Camp de Tarragona.

És per això que el Govern creu convenient dotar aquests sistemes urbans d’instruments de planificació supramunicipal que assegurin un creixement ordenat, així com l’optimització de la inversió en infraestructures i serveis. El Programa de planejament territorial del Govern aposta per noves centralitats que compensin i complementin la regió metropolitana de Barcelona. Es vol potenciar un autèntic desenvolupament en xarxa del país, amb sistemes urbans que actuïn com a autèntics nodes de vertebració territorial de Catalunya.

 Actualment s’estan elaborant els plans directors urbanístics dels sistemes urbans de Girona, Figueres, Manresa-Pla de Bages, Igualada-Conca d’Òdena i Plana de Vic als quals ara s’afegeix la redacció del Pla de l’àmbit central del Camp de Tarragona. En tots els casos es tracta d’àrees urbanes bàsiques en l’estructuració nodal del país, que presenten una elevada complexitat urbanística, i sobre les quals recaurà la responsabilitat d’acollir una part rellevant dels futurs creixements residencials i de l’activitat econòmica.

Amb l’elaboració d’aquests plans directors urbanístics, se segueixen les determinacions de l’article 56 de la nova Llei d’urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.

L’àmbit central del Camp de Tarragona

Tarragona, Reus i els municipis del seu entorn constitueixen de fet un autèntic sistema urbà que compta actualment amb 330.000 habitants, aproximadament. Es tracta d’un total de 22 municipis que ocupen una superfície de 417 km2, i que abasten bona part de la comarca del Tarragonès, les poblacions més orientals del Baix Camp i un municipi de l’Alt Camp. Són els següents: Almoster, Altafulla, Cambrils, Castellvell del Camp, Constantí, el Catllar, el Morell, els Garidells, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, la Riera de Gaià, la Secuita, la Selva del Camp, Perafort, Reus, Riudoms, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.

Major detall

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques elabora, actualment, el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, àmbit que comprèn les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat. Dels treballs que s’estan realitzant es desprèn la necessitat d’ordenar, amb una escala de major detall i compromís que la que permet el pla territorial i de forma coordinada amb aquest, l’àmbit central del Camp de Tarragona.

Ordenar, cohesionar, potenciar

 El Camp de Tarragona s’enfronta a reptes urbanístics i infraestructurals importants que cal abordar amb una visió global del territori i, alhora, amb el detall suficient per tal de potenciar la disposició i l’ajustament dels diferents elements estratègics que conflueixen en aquesta àrea del territori. Així, aquest pla treballarà a una escala adequada per garantir aquesta visió de conjunt i aquesta concreció amb els objectius següents:

Ordenar i cohesionar la xarxa urbana: pel que fa als teixits urbans, aquesta àrea presenta una gran heterogeneïtat que és conseqüència de la seva gènesi i de la seva funció territorial. Nuclis i trames urbanes molt antigues coexisteixen, de manera no sempre prou ordenada, amb barris obrers compactes, zones hoteleres i urbanitzacions residencials de baixa densitat. Col·ligar i compatibilitzar usos: l’àmbit central del Camp de Tarragona és una zona on coexisteixen de manera no sempre prou ordenada ni prou eficient usos molt diferenciats del sòl, entre els quals, principalment, l’ús residencial, l’ús industrial, l’ús turístic i un ús agrícola encara productiu i, en alguns casos, d’elevat valor social. Connectar i potenciar les infraestructures: es tracta, també, d’una zona extraordinàriament rica en infraestructures de mobilitat que convé reordenar i harmonitzar. D’una banda hi ha un aeroport –el de Reus- i un port –el de Tarragona– que tenen elevades expectatives de creixement i que comportaran noves necessitats infraestructurals. De l’altra, hi ha una densa xarxa de carreteres existents que no va ser dissenyada, en el seu dia, per crear ciutat i que caldria racionalitzar. Finalment, el recent centre logístic, l’arribada de la línia del tren d’alta velocitat, la variant de la carretera N-240 prevista, el nou traçat de l’N-340 o les conseqüències que pot tenir la configuració d’un eix diagonal de Catalunya entre el Camp de Tarragona i Igualada, creen noves cruïlles i nodes, obren noves possibilitats de crear ciutat i espais d’activitat econòmica i obliguen a afrontar el repte de dissenyar, de forma eficient, aquesta segona conurbació de Catalunya que ràpidament va prenent forma.

En definitiva, l’objectiu d’aquest Pla és la conversió d’una juxtaposició poc coherent d’usos, tipologies, xarxes i cruïlles en una conurbació coordinada, competitiva i que ofereixi una elevada qualitat de vida. El Pla director urbanístic de l’àmbit central del Camp de Tarragona vol crear l’espai perquè les dues grans ciutats de la regió i els elements territorials que les envolten afermin la seva posició en el conjunt de Catalunya.