L’Oficina de Garanties Lingüístiques de Tarragona, que depèn de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, va rebre el dia 18 d’octubre la queixa presentada per un ciutadà que formava part del jurat popular en el cas d’homicidi contra Francisco Javier Vinyals, motivada per la prohibició de l’ús de la llengua catalana en la redacció del veredicte del jurat, per part del secretari judicial i la jutgessa M. Paz Plaza López, el propassat 1 d’octubre.

Respecte a aquests fets, la Secretaria de Política Lingüística:

• Subratlla el bon funcionament de les Oficines de Garanties Lingüístiques com a instrument per canalitzar les sol•licituds d’informació i les queixes dels ciutadans que puguin trobar obstacles en el seu dret al lliure ús de la llengua catalana.

• Recorda la plena vigència dels apartats 1 i 2 de l’article 13 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política Lingüística, referit a les actuacions judicials. 1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals om les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció. 2.Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.

• Així mateix, recorda que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada per Espanya el 2001, reconeix en el seu article 9 el dret dels ciutadans a triar la llengua oficial en la qual es tramitarà el procediment davant dels òrgans de l’Administració General de l’Estat i de Justícia ubicats a Catalunya. Aquesta és, a l’Estat espanyol, una norma de dret intern plenament aplicable.

• Aquesta Secretaria de Política Lingüística presentarà, a conseqüència de la queixa rebuda, una reclamació davant la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i davant del Consell General del Poder Judicial, així com una còpia per al president de l’Audiència de Tarragona, a fi que s’iniciïn les averiguacions que permetin avaluar adequadament els fets esdevinguts.

• D’entrada, aquesta Secretaria de Política Lingüística considera (sens perjudici d’allò que finalment dil•lucidin els òrgans competents) molt greus els fets denunciats pel ciutadà afectat, especialment si es tenen en compte les recomanacions aprovades pel Consell d’Europa que, en valorar l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a Espanya, reclamava de l’Estat espanyol major diligència a l’hora de fer respectar, en l’àmbit de l’Administració de Justícia, els drets lingüístics dels ciutadans.

• Situacions com les descrites en la denúncia ens refermen en la nostra convicció que és altament positiu que la proposta de llei orgànica de nou Estatut, aprovada per una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya, molt encertadament incorpori i desenvolupi l’efectiu reconeixement del dret d’opció lingüística dels ciutadans davant l’Administració de Justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics.

• Per últim, aquesta Secretaria de Política Lingüística no vol deixar de subratllar, en termes generals, l’evidència que cap administració catalana o actuant a Catalunya no pot passar per alt els drets de la ciutadania, no pot girar-se d’esquena a la realitat social i lingüística del poble al qual ha de servir i, sobretot, no pot, en cap cas, vulnerar el marc legislatiu vigent.

20 d’octubre de 2005