El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan d'assessorament, consulta i participació de la societat en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i el formen representants de diferents àmbits socials. Una de les seves principals funcions és avaluar els objectius i els resultats de la política lingüística del Govern de la Generalitat i, en especial, l’informe anual que preveu la Llei de política lingüística. Trobareu més informació sobre el Consell Social de la Llengua Catalana (creació, funcions i membres) a l’adreça web: http://www6.gencat.net/llengcat/organi/cslc.htm

A continuació destaquem els punts principals del dictamen:

Ensenyament

Pel que fa a l’àmbit de l’ensenyament obligatori, el dictamen del Consell Social destaca l’esforç del Govern amb iniciatives com les aules d’acollida o els plans educatius d’entorn a l’hora d’escolaritzar nous alumnes provinents d’altres països. També remarca que cal seguir invertint esforços i diners en un àmbit que, considera, és fortament estratègic per al nostre futur.

En l’àmbit dels ensenyaments universitaris alerta sobre la tendència a la baixa de la docència universitària en català i considera inajornable el desplegament de l’article 6.4 de la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, que ha de regular la suficiència dels coneixements de llengua catalana del professorat universitari.

Campanya de foment de l’ús del català

El Consell Social fa una valoració positiva de la campanya “Dóna corda al català” de foment de l’ús interpersonal de la llengua catalana i recomana continuar amb aquesta iniciativa. Cinema

El Consell Social de la Llengua Catalana considera que cal replantejar-se la viabilitat de l’actual sistema de suport econòmic al cinema en català i recomana centrar els esforços en els formats televisiu i de DVD. En aquest sentit, valora de manera positiva la posada en marxa del Servei Català del Doblatge.

Tecnologies de la informació i la comunicació

El dictamen destaca l’esforç per posar a disposició de tothom de manera gratuïta, a través del web Gencat, recursos per facilitar l’ús del català en aquest sector, com són el corrector gramatical i els traductors en línia, així com la distribució de programari lliure en català, els webs El multilingüisme als webs d’empresa i Plats a la carta, els projectes del servei unificat de consultes lingüístiques i el curs de català en línia.

D’altra banda, qualifica d’“excepcionalment reduïts i decebedors” els resultats de les actuacions de política lingüística per a la introducció del català en l’àmbit de la telefonia mòbil.

Administracions

El Consell Social identifica l’Administració de l’Estat i la de Justícia com els àmbits públics més deficients en la normalització del català. Igualment reclama la coresponsabilització dels ajuntaments en el control del compliment de la Llei de política lingüística com a requisit per a la concessió de llicències municipals als establiments públics.

Oficines de garanties lingüístiques

El dictamen del Consell Social valora positivament, també, la tasca que realitzen les oficines de garanties lingüístiques i les considera una bona eina per vehicular allò relacionat amb el dret a viure en català. Recomana fer-ne difusió.

La llengua com a factor de cohesió social

El Consell Social considera que cal fer difusió dels valors positius associats a la llengua catalana i igualment destaca la importància dels mitjans de comunicació en l’apropament de la població immigrada a la nostra llengua i cultura.

El dictamen aconsella mantenir el programa “Voluntaris per la llengua” i ampliar-ne el seu abast.

L’informe de política lingüística corresponent a l’any 2005 es pot consultar a: www.gencat.cat/presidencia/llengcat/informe

Informe sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

El Govern de la Generalitat ha informat també el Consell Social de la Llengua Catalana sobre el contingut de l’Informe sobre l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del trienni 2002-2005 que el Govern ha tramès al Ministeri d’Administracions Públiques. La Carta, que va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001, disposa que els estats que l’hagin ratificada hauran d’informar el Consell d’Europa triennalment sobre el grau d’aplicació i de compliment de les seves disposicions en relació amb les llengües regionals o minoritàries del seu territori. Per primera vegada, el Ministeri d’Administracions Públiques ha donat veu a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, i a partir dels seus informes elaborarà l’informe estatal i el trametrà al Consell d’Europa el mes vinent.

En l’elaboració d’aquest informe el Govern de la Generalitat va demanar la participació del Consell Social de la Llengua Catalana.

L’informe emès per Catalunya resumeix les actuacions dutes a terme per la Generalitat en defensa del català i dels drets lingüístics dels catalanoparlants. Igualment, avalua l’actuació de l’Estat en aquesta tasca de foment del plurilingüisme i de respecte per l’opció lingüística dels seus ciutadans, i en fa una crítica tot constatant un seguit de mancances i de vulneracions de les disposicions que conté la Carta en un seguit d’àmbits, d’entre els quals destaquem els següents:

•    Que l’Estat s’inhibeix de les polítiques de foment i protecció de les llengües diferents del castellà.

•    Que no es protegeixen els drets lingüístics individuals dels ciutadans que volen fer l’opció d’una llengua cooficial en les seves relacions amb l’Administració de l’Estat.

•    Que cal promoure valors relacionats amb la riquesa de la diversitat i el respecte dels drets lingüístics (en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació públics, en les institucions públiques, etc). 

•    Molt especialment, s’avalua com a deficitàries les condicions d’aplicació dels continguts de la Carta en l’àmbit de l’Administració de Justícia.