L’estudi pretén ser una eina de treball i d’incidència dins el món de la cooperació al desenvolupament però amb una vocació d’extensió cap a altres sectors de la societat, i no només pel que fa a la millora de la qualitat del treball en els països del Sud, sinó també per trobar noves formes de treball i relació social en el si de les organitzacions, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i treballar per l’equitat de gènere.

Tot i l’increment de la sensibilitat respecte al temes de gènere, són minoria les entitats que han fet una aposta institucional al respecte. Ni política de gènere, ni grup de gènere, ni pressupost de gènere, ni tan sols un pla de treball orientat a incorporar aquesta perspectiva són algunes de les conclusions que podrem sentir de la veu de les autores d’aquest estudi.

Malgrat la feminització del sector pel que fa a la vinculació laboral, l’Estudi constata una clara correlació entre sexe home i edat en la figura del poder dins les entitats així com una major precarietat laboral de les dones. Així, el 21’5% del personal contractat a les ONGD són dones amb jornades laborals d’igual o inferior a 20 h, grup conformat majoritàriament per mares o noies joves en permanent formació. Tot i la valoració positiva d’aquest tipus de jornades en permetre conciliar la vida laboral amb altres centres d’interès, des d’una anàlisi de gènere aquestes persones gaudeixen de menys drets i es troben en una situació de força precarietat tenint en compte les ja precàries condicions econòmiques del sector.

També s’ha pogut constatar que es dóna una divisió sexual del treball molt similar a la que es reprodueix en l’estructura social i econòmica. Una singularitat del cas català seria l’important nombre de presidències femenines, tot i que representarien entitats petites sense o amb poc personal remunerat.