El Departament de Justícia ha posat a l'abast de l'Administració de justícia, persones interessades i investigadors, els 24.377 expedients, ordenats, classificats i catalogats per tècnics arxivers, dels fons documentals dels jutjats especials per a l'aplicació de les lleis de vagos y maleantes i de perillositat i rehabilitació social de Barcelona.
Aquests 24.377 expedients dels fons dels jutjats de vagos y maleantes i de Perillositat i Rehabilitació Social de Barcelona, que van des de 1934 fins a 1985, són conservats en 2.640 capses (264 metres lineals) i es custodien des de l’any 1999 a l’Arxiu Multijurisdiccional de Barcelona, que és l’Arxiu on es diposita la documentació més antiga dels arxius centrals judicials de Barcelona, quan van ser transferits des de l’Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l’Audiència Provincial de Barcelona, on es trobaven ubicats en un espai sense les condicions adequades de conservació i totalment desordenats. Actualment, aquesta documentació ja està correctament catalogada, cosa que permet la localització immediata de la informació i de la mateixa documentació.
El tractament arxivístic
A principi de l’any 2005, el Departament de Justícia va contractar dos tècnics arxivers per iniciar el tractament arxivístic de la documentació dels jutjats de vagos y maleantes i de Perillositat i Rehabilitació Social. D’aquest tractament arxivístic s’han dut a terme simultàniament dues de les tres fases previstes.
En la primera fase, es va ordenar la documentació en tipologies documentals, anys i jutjats, i es va dur a terme la restauració dels expedients que presentaven degradacions fisicomecàniques o infecció per fongs. En aquest últim cas, es va procedir al seu tractament de conservació per tal d’evitar la propagació d’aquests fongs i la degradació de la documentació afectada.
En la segona fase, es van identificar i catalogar cadascun dels expedients. Aquesta catalogació es va realitzar mitjançant una base de dades (Access) dissenyada específicament per a aquests fons.
El catàleg de la base de dades conté els camps següents: nom del fons, sèrie documental, número de l’expedient, any, data d’incoació, data de la sentència, persona acusada (any de naixement, primer cognom, segon cognom, nom, altres noms, àlies, sexe, núm. de DNI), descripció, assumpte, resolució de la sentència, suports (p. ex. fotografies de les fitxes policials), número d’unitat d’instal·lació, òrgan que ha generat la incoació de l’expedient i un darrer camp d’observacions.
Seguint aquest tractament arxivístic s’han catalogat 24.377 expedients principals i s’han identificat tres tipologies documentals: expedients, sumaris i diligències prèvies.
Atenent a l’alt valor històric i testimonial d’aquests fons, actualment s’està duent a terme la tercera fase, de descripció a nivell de fons seguint la Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC) per tal de preparar la seva transferència a un arxiu històric. Com que encara no s’ha creat l’Arxiu Històric Provincial de Barcelona, que es l’arxiu històric on correspondria destinar aquests fons, es transferiran –finalitzada la tercera fase– a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Evolució de la legislació i dels jutjats de vagos y maleantes i de Perillositat i Rehabilitació Social
Els jutjats de vagos y maleantes, subjectes a una legislació especial, s’encarregaven de processar judicialment les conductes que, segons els cànons de l’època, eren considerades immorals i antisocials. En aquest sentit, durant la Segona República es va promulgar la Llei de vagos y maleantes, de 4 d’agost de 1933,aplicada en un primer moment pels jutjats d’instrucció.
L’any 1945, ja durant el franquisme, es van crear jutjats específics, els Jutjats Especials per aplicar la Llei de vagos y maleantes.
Amb la Llei de 15 de juliol de 1954 es van modificar els articles 2n i 6è de la Llei de 1933, de manera que els homosexuals van passar a ser considerats com a altament perillosos per a la societat i, per tal de mantenir l’ordre social establert, se’ls va aplicar tota la repressió necessària, la qual cosa va comportar conseqüències negatives, tant personals i laborals com socials, als afectats d’aquest col·lectiu.
La Llei 16/1970, de 4 d’agost, sobre perillositat i rehabilitació social va suposar una modificació global de la Llei de vagos y maleantes, de 4 d’agost de 1933, i va imposar amb més rigor les mesures de seguretat necessàries per socialitzar els individus considerats una amenaça per l’ordre establert.
Aquesta Llei es veurà modificada per la Llei 77/1978, de 26 de desembre, amb la que es va derogar la perillositat social dels “rufians, proxenetes, homosexuals, conductors temeraris i les persones que tenien tracte amb delinqüents habituals”. Per tant, la persecució dels homosexuals dins l’àmbit judicial va tenir una durada de 24 anys (1954-1978).
Tot i les modificacions parcials plantejades per la Llei de 1978 encara es mantenien alguns paràgrafs de la Llei de 1970. Finalment, amb el Codi penal de 1995 es va derogar definitivament la Llei 16/1970, de 4 de agost, sobre perillositat i rehabilitaciósocial, així com totes les seves modificacions posteriors i disposicions complementàries. A partir d’aleshores, les competències del Jutjat de Perillositat i Rehabilitació Social de Barcelona van ser traspassades als jutjats de vigilància penitenciària, creats el 1988.
En definitiva, ens trobem davant d’una documentació molt rica a l’hora de comprendre l’abast repressiu del franquisme i de la persecució a col·lectius específics com el dels homosexuals, i que posa de manifest el funcionament d’un aparell judicial impregnat per la moral del nacionalcatolicisme.
Els expedients identificats, restaurats i catalogats ja són consultables per part de l’Administració de justícia, interessats i investigadors. Atès que les dades personals contingudes en aquesta documentació afecten la intimitat de les persones, a més a més del termini general d’accés a la documentació basat en 50 anys de la incoació de l’expedient o 25 anys després de la mort de l’interessat, cal tenir en compte les precaucions específiques d’accés a aquests fons recollides específicament a la disposició 3a de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, de la següent manera: “Els expedients específicament instruïts a l’empara de les derogades lleis de vagabunds i malfactors, i de perillositat i rehabilitació social, que continguin dades de qualsevol índole susceptibles d’afectar la seguretat, l’honor, la intimitat o la imatge de les persones, no poden ser consultats sense que hi hagi consentiment exprés dels afectats, o hagin transcorregut cinquanta anys des de la data d’aquells. En aquest últim cas, l’Administració General de l’Estat, llevat que hi hagi constància expressa de la mort dels afectats, ha de posar a disposició del sol·licitant la documentació, i suprimir-hi les dades esmentades en el paràgraf anterior, mitjançant la utilització dels procediments tècnics pertinents en cada cas”.
