El Consorci urbanístic de les Camposines, integrat per INCASÒL i els ajuntaments de La Fatarella, Corbera d’Ebre, Gandesa, Batea, Bot, Caseres, Móra d’Ebre i Vilalba dels Arcs, ha iniciat aquest mes el desminatge dels terrenys de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta), un pas previ i imprescindible per desenvolupar-hi el nou Sector d’Activitats Econòmiques.

 

 

 

Els treballs de desminatge tenen un cost de 299.715 euros i han estat adjudicats a l’empresa Veolia, Servicios Medioambientales, SL, que farà la retirada de restes de la Batalla de l’Ebre en tres fases diferenciades. La primera, que correspon a la major part dels terrenys del futur sector industrial, es preveu efectuar en quatre mesos. Posteriorment, caldrà desminar el sòl corresponent a les finques encara no adquirides per INCASÒL, i finalment l’àmbit del tram del Torrent de Sant Vicent que es recuperarà, i que està situat al terme municipal de Corbera d’Ebre.

 

 

La batalla de l’Ebre, entre el juliol i el novembre del 1938, va enfrontar més de 200.000 soldats dels bàndols republicà i franquista i les Camposines es va caracteritzar per ser un nus central de comunicacions i va esdevenir l’objectiu de bona part de les ofensives franquistes.

 

Abans de l’adjudicació de les tasques de desminatge, al març del 2007, es van efectuar prospeccions en una superfície de 26.721 metres quadrats, i es van detectar 659 objectes metàl·lics en el subsòl, entre els quals hi havia un obús actiu de 150 mm, un tros d’una bomba SD de 250 Kg i 7 kilos de metralla.

 

 

Els tipus més freqüents de municions utilitzades segons dades històriques i de recerca, i per tant, amb més probabilitats de ser localitzades, són canons i obusos de diferents calibres, metralladores de 4 tubs i bombes d’aviació d’origen alemany.

 

 

 

Una primera part del desminatge consistirà en treballs de prospecció, que es desenvoluparan en tot l’àmbit de la superfície variant el sistema de detecció en funció de la orografia del terreny.

 

Els equips de detecció són aparells d’alta precisió anomenats gradiòmetres que registren les anomalies magnètiques generades per la presència d’objectes metàl·lics enterrats. El resultat de les mesures és enregistrat pel programa informàtic Ferex-Dataline que permet elaborar la cartografia de les anomalies detectades amb coordenades reals, volums aparents d’esfera metàl·lica i la profunditat dels possibles residus de municions explosives.

 

Per avaluar profunditats dubtoses o restes d’altres elements com ara murs o proteccions soterrades, s’utilitzarà el radar geològic.

 

Un cop acabades les prospeccions i elaborat el plànol amb els elements localitzats, es marcaran els punts sobre el terreny i es procedirà a l’excavació. Quan la massa metàl·lica estigui al descobert, es farà la identificació en el lloc on s’ha trobat la peça per saber si es tracta de material explosiu, restes d’artilleria o són altres tipus de residus.

 

Els residus d’explosius amb capacitat d’explotar es deixaran immobilitzats en el lloc on s’hagin trobat, es tancarà l’àrea més pròxima on s’hagin localitzat, i s’avisarà al cos dels Mossos d’Esquadra perquè els gestioni. Les restes d’armes i troballes metàl·liques que es localitzin i que no tinguin capacitat d’explotar es retiraran i es gestionaran com a residus metàl·lics.

 

En cas de localització de restes humanes, s’aplicarà la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, aprovada pel Parlament el passat 17 de juny i que en el seu article 10, preveu que la descoberta de restes de desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura s’haurà de comunicar a la Generalitat perquè adopti les mesures adients per a la seva preservació.

 

A banda, la Direcció General de la Memòria Democràtica, ha el·laborat un protocol d’actuació per a troballes de restes, després que, el passat mes de desembre, realitzés una recollida de restes humanes de la Batalla de l’Ebre aparegudes en superfície a la zona de Corbera d’Ebre. El protocol preveu que quan un particular comuniqui al COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) una troballa, es realitzi la recollida i l’estudi per part d’un arqueòleg i un antropòleg i que, finalment, les restes es dipositin al Memorial de Les Camposines. El Memorial, construït al voltant de l’ermita de Sant Bartomeu, és el primer monument erigit en memòria de tots els combatents de la Batalla de l’Ebre i la seva funció és acollir les despulles d’aquells combatents que, encara avui, estan en diferents espais de la batalla.

 

 

El Sector d’Activitat Econòmica (SAE) de les Camposines tindrà una superfície aproximada de 50 hectàrees de les quals un 88,64% ja són propietat d’Incasòl i s’impulsa amb l’objectiu de racionalitzar la localització de l’activitat econòmica dels diversos municipis que formen el Consorci que desenvolupa el sector. Es pretén evitar que a cada municipi es promogui un petit sector industrial amb el resultat d’una dispersió de polígons de poca entitat per tot el territori.

 

El nou sector respon a l’objectiu del Govern de la Generalitat de promoure sòl industrial per facilitar la reactivació econòmica de la comarques de les Terres de l’Ebre. Aproximadament 30 hectàrees del sector es destinaran a ús industrial i la ubicació de les Camposines, a peu de la carretera N-420 i a poc més de 10 kilòmetres dels municipis de Gandesa i Móra d’Ebre, el fan un lloc estratègic per a la instal·lació de noves empreses. El desenvolupament del sector facilitarà que les empreses de la zona disposin de sòl per poder ampliar la seva activitat.

 

En l’actualitat INCASÒL ja ha iniciat els tràmits per a l’aprovació del pla parcial i del projecte d’urbanització del nou sector d’activitat econòmica i les obres està previst iniciar-les el primer trimestre del 2010.