Els religiosos i les religioses catòliques ofereixen al Camp de Tarragona 56 serveis socials que realitzen de forma voluntària. Així ho recull l’estudi “Al servei de servir”, encarregat per la Direcció General d’Afers Religiosos, que detalla que els religiosos ofereixen al conjunt de Catalunya 776 serveis. L’estudi, elaborat pel grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) i dirigit pel catedràtic de sociologia Joan Estruch, dibuixa que a les comarques del Camp de Tarragona els àmbits d’actuació prioritaris són els de la beneficència, la immigració i la sensibilització ciutadana. En l’àmbit genèric català l’informe destaca l’atenció diversa, àmplia i sistemàtica que els religiosos realitzen en el camp de l’assistència i la promoció social així com també l’esforç que fa el col·lectiu per atendre les noves necessitats socials.

 

L’estudi recull aquells serveis que realitzen, individualment o col·lectiva, els membres dels instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica a Catalunya. Els serveis recopilats es dirigeixen principalment a sectors de la població que no poden satisfer autònomament algunes necessitats bàsiques. En canvi, l’estudi no comptabilitza els serveis remunerats o que comporten exclusivament beneficis espirituals.

 

 

A les comarques del Camp de Tarragona s’ofereixen un total de 56 serveis socials que duen a terme 17 instituts femenins i 8 instituts masculins. D’aquests, 30 serveis es presten a la comarca del Tarragonès i 18 al Baix Camp. Al Baix Penedès i l’Alt Camp es comptabilitzen 3 serveis a cada comarca mentre que la Conca de Barberà agrupa 2 serveis. No es té constància de cap servei al Priorat.

 

Els àmbits d’actuació més estesos al Camp de Tarragona són la beneficència, la immigració i la sensibilització ciutadana amb deu serveis cadascun d’aquests camps. També hi són presents els àmbits de la salut (6 serveis); la geriatria (5 serveis); els sense sostre (3 serveis); les drogodependències (2 serveis); l’educació i formació (2 serveis); els serveis penitenciaris i la reinserció (2 serveis). Amb una presència menor, es compatibilitzen serveis en l’àmbit dels discapacitats (1 servei) i la inserció econòmica i/o social (1 servei). L’estudi apunta 4 serveis més en altres àmbits.

 

 

 

 

 

 

 

Beneficència, immigració, sensibilització ciutadana, salut, geriatria i atenció a les drogodependències són àmbits que a les comarques del Camp de Tarragona se situen per sobre la mitjana catalana. En canvi, l’àmbit de la inserció econòmica i social està clarament per sota de la mitjana catalana.

 

 

Els 56 serveis que realitzen els religiosos i religioses catòlics al Camp de Tarragona es concreten en 65 activitats.

 

 

 

A la demarcació de Tarragona, el serveis oferts pels religiosos catòlics al Camp de Tarragona es complementen amb els 12 serveis que les religioses ofereixen a les Terres de l’Ebre i que es concreten en àmbits d’actuació com la salut (3 serveis), la beneficència (3 serveis), la inserció econòmica i/o social (2 serveis). També es compta un servei en cadascun dels següents àmbits: immigració, sense sostre, geriatria i sensibilització ciutadana.

 

A les Terres de l’Ebre hi actuen religioses de sis congregacions. Per comarques, al Baix Ebre es presten sis serveis, al Montsià se n’ofereixen quatre mentre que a la Ribera d’Ebre se’n comptabilitza dos. L’estudi no apunta cap servei d’aquestes característiques a la Terra Alta.

 

Aquests 12 serveis es concreten en un total de 16 activitats. La recol·lecció i/o distribució d’aliments concentra 4 activitats. La segueixen l’atenció residencial i/o hospitalària amb 3 activitats i l’atenció domiciliària amb 3 activitat més. És compta una activitat de foment del voluntariat i una altra d’acollida temporal. L’informe també contempla 4 activitats més sense precisar.

Malgrat que el ventall de serveis és molt ampli, l’estudi assenyala que la majoria de serveis que s’ofereixen a Catalunya es concentren en àmbits com la immigració (14’4%), la sensibilització ciutadana (12’5%), la inserció econòmica i/o social (11%), la beneficència (9’5%) i la promoció de la salut (8’9%). Aquests serveis es concreten en activitats d’alfabetització i formació (22%); atenció residencial, hospitalària i domiciliària (13’8%); recol·lecció o distribució d’aliments, roba i altres productes (10’2%); foment del voluntariat (6’4%) i acollida temporal (5’3%). L’informe també assenyala altres activitats com l’assessorament legal, el suport en la cerca d’habitatge i de feina, els menjadors socials o els habitatges tutelats.

 

 

 

 

La majoria d’aquests serveis no estan destinats a cap grup d’edat concret, tot i que el 27% estan dirigits a majors d’edat, i el 21% s’adrecen a menors de 18 anys. En relació al gènere, un 9% estan destinats a les dones i un 3% als homes; tota la resta s’ofereixen indistintament al gènere de l’usuari.  Des del punt de vista de la distribució geogràfica, cal destacar que prop de la meitat de l’oferta de serveis (45,7%) es concentra al Barcelonès. Vénen a continuació tres comarques properes, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme, i les corresponents a les tres capitals de Tarragona, Lleida i Girona, a més de la comarca d’Osona.

 

L’informe també ha comptabilitzat el nombre de religiosos i religioses de Catalunya:

 

 

Immigració, geriatria, salut, beneficència, serveis penitenciaris i reinserció són els àmbits on la dedicació de les religioses és clarament superior a la dels homes.  Únicament en dos casos, la proporció de serveis impulsats per homes supera la de serveis promoguts per les dones: la sensibilització ciutadana i la inserció econòmica i laboral.

 

També resulta significatiu que els religiosos i religioses participen principalment en serveis realitzats per iniciativa de les congregacions (55%) i un 25% té com a titular altres organismes de l’Església Catòlica. La resta col·laboren en altres entitats.

 

 

Segons l’informe, actualment a Catalunya hi ha 172 instituts de vida religiosa i societats de vida apostòlica, 4 menys que fa tres anys. D’aquests, 127 són femenins mentre que els 45 restants els integren membres masculins.

 

Pel que fa a la demarcació de Tarragona, de les 37 congregacions establertes, l’estudi n’ha tingut en compte 27 per la tasca social que duen a terme, que es distribueixen de la següent manera:

 

*Hi ha congregacions que treballen en diverses comarques

 

 

L’estudi també explicita que més de la meitat de congregacions de Catalunya disposa menys de 25 membres, i alhora la majoria de religiosos i religioses formen part de congregacions grans. També esmenta que gairebé la meitat dels instituts (47%) compten, almenys, amb un membre provinent de fora de l’estat espanyol. En total, els 371 membres provinents de l’estranger representen el 5’26% dels religiosos i religioses de Catalunya, l’origen majoritari dels quals és Llatinoamèrica. El continent africà és el segon lloc de procedència majoritari dels religiosos nouvinguts, seguit de forma menys prominent de països europeus com Itàlia, Portugal, França o Bèlgica.

 

L’estudi és un encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). La URC, creada el 1980, és la Conferència de Superiors i Superiores Majors dels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. Per a més informació podeu contactar amb Lluís Serra, secretari general de la Unió de Religiosos de Catalunya, a través del 93 302 43 67 o a del correu electrònic sec.urc@confer.es.