Qualsevol extracció comportarà un desequilibri entre l’aigua dolça i la salada, provocant l'increment de la salinitat
L'aqüífer està en contacte directe amb el mar i la seva única recàrrega procedeix de la seva connexió (en aquesta zona) amb l'al·luvial del Francolí i del flux procedent d'altres formacions aqüíferes adjacents
Durant la seva explotació en els darrers 50 anys s’ha extret més aigua de la que arribava per flux natural
L’Agència Catalana de l’Aigua desaconsella l’extracció de l’aqüífer del Pou Boronat, tot i que agraeix l’oferiment dessinteresat per part dels seus propietaris. L'aqüífer -format per calcàries i dolomies cretàciques- està en contacte directe amb el mar, on descarrega el seu flux, i la seva única recàrrega procedeix de la seva connexió (en aquesta zona) amb l'al·luvial del Francolí i de l’aigua procedent d'altres formacions aqüíferes adjacents. Aquesta situació no es produeix en el cas dels pous de Reus, EMATSA i AITASA, que tenen excedents, per la qual cosa no es veuen afectats per la intrusió salina.
En aquest sentit, qualsevol extracció que es desenvolupi en aquest aqüífer, encara que no sigui significativa, comportarà un desequilibri entre l’aigua dolça i la salada, provocant l'increment de la salinitat.
El “Pou Boronat” es va construir l'any 1950 i té una profunditat de 42,5 metres, amb el nivell estàtic de l’aigua al voltant dels 36 metres, que equivalen a uns 4-5 metres sobre el nivell del mar. La distància fins la línia de costa és d’uns 2.400 metres. El cabal de bombament durant la seva explotació inicial va ser de l’ordre de 400 m3/h, continuats.
En un estudi efectuat en aquest pou entre el 26 d’abril i 9 de juliol de 1965 el contingut de clorurs va passar de 155,7 a 200,4 ppm, arribant a la conclusió de l’existència d’un procés de salinització, recomanant-se “una administració racional de les aigües subterrànies”. Aquesta recomanació no es va complir i va comportar un increment progressiu de les extraccions i de la intrusió marina.
Per ordre ministerial de 4 d’abril de 1970 es va establir un perímetre de protecció per controlar les noves captacions. L'ordre ministerial va ser en general incomplida i l'augment de les extraccions va comportar la situació que es va patir en els anys previs al minitransvasament de l’Ebre, amb una salinització generalitzada en les captacions que abastien la població de Tarragona.
A més el Pou Boronat va ser un dels que més van contribuir al progrés de la intrusió amb unes extraccions que oscil·laven entre els 2-3 hm3/any, molt per damunt dels recursos disponibles de l’aqüífer explotat. Per tant, durant la seva explotació en els darrers 50 anys s’ha extret més aigua de la que arribava per flux natural.
