Més del 77% dels estudiants entre 12 i 18 anys rep diners quan ho demana, amb una quantitat relativament baixa (menys de 35€/mes de mitjana).

Les despeses més freqüents són en oci, però la despesa més important en termes absoluts és en imatge personal (60€/mes).

L’estudi Els Joves i els Diners s’ha portat a terme a partir de les dades obtingudes amb els 4.187 alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius partipants als tallers de l’Escola de Consum de Catalunya, que depen de l’Agència Catalana del Consum.
 

Elsjoves i els diners es un estudi descriptiu sobre la gestió dels recursos econòmics per part dels joves estudiants no universitaris de Catalunya. Aquest estudi pren com a eixos fonamentals la disponibilitat de diners i la forma com gasten aquests diners els joves entre 12 i els 18 anys, majoritàriament, que estudien educació secundària obligatòria o postobligatòria (batxillerat, cicles formatius i plans de transició al treball) a Catalunya. Les dades han permès, per una banda, estimar la procedència i la quantitat de diners que reben els joves i el tipus i la quantitat de despeses que tenen; i, per l’altra, definir perfils estadísticament significatius de joves segons la gestió que fan dels seus diners. Aquest estudi s’ha dissenyat per aplicar els seus resultats a l’activitat didàctica de l’Escola del Consum de Catalunya i és d’utilitat per a aprofundir en el coneixement dels hàbits de consum dels joves.

 

L’estudi es va portar a terme a partir de les dades obtingudes amb els alumnes de secundària, batxillerat i cicles formatius que van assistir als tallers de la seu central i la seu territorial de l’ECC. En total van ser 4.187 alumnes.

 

 

 

En referència a la disponibilitat de diners dels joves estudiants no universitaris:

 

 

En referència a les despeses dels joves estudiants no universitaris:

 

·        Existeix diversitat tant pel que fa a la quantitat de les despeses com al tipus.

 

 

 

Els joves estudiants acostumen a disposar de diferents fonts d’ingressos. Les principals són de caràcter irregular, i es concreten en els diners extres rebuts per Nadal, per l’aniversari o pel sant, i els diners que reben quan ho demanen als adults. En general, menys de la meitat dels joves estudiants té paga i menys d’un 20% té ingressos derivats del treball. Amb l’edat, augmenta la rellevància del treball respecte les altres fonts, ja sigui perquè hi ha més joves que treballen com perquè els ingressos derivats augmenten. 

 

La paga és de les fonts d’ingressos menys importants per als joves estudiants no universitaris, tant perquè són pocs els que en tenen (menys de la meitat dels joves estudiants en qualsevol edat) com perquè la quantitat mitjana rebuda és de les més baixes (35,13€/mes).

 

Més del 77% dels estudiants entre 12 i 18 anys rep diners quan ho demana. Malgrat tot, la quantitat que en reben és de les més baixes (menys de 35€/mes de mitjana). Els ingressos extra rebuts per Nadal, per l’aniversari o pel sant constitueix una font molt significativa pels joves estudiants no universitaris de totes les edats i és la que permet als joves obtenir una quantitat de diners més alta (224€/mes).

 

 

La majoria d’estudiants no universitaris gasta entre 20€/mes i 120€/mes

 

Els estudiants no universitaris de Catalunya tenen una quantitat molt variada de despeses, que oscil·len entre els menys de 20€/mes i més de 200€/mes, tot i que la majoria se situa entre 20€/mes i 120€/mes. La despesa mitjana és de 130€/mes i varia significativament amb l’edat: a mesura que augmenta l’edat dels joves, augmenta també la quantitat de despeses.

 

En general, els joves estudiants no universitaris gasten diners mensualment en diversitat d’àmbits. Les activitats d’oci constitueixen la despesa més freqüent en els joves estudiants en totes les edats. Més del 85% dels joves manifesta gastar-se de mitjana més de 30€/mes en oci. De tots els béns i serveis relacionats amb l’oci, anar al cinema i sortir amb els amics són les despeses més freqüents, encara que quantitativament no suposen molts diners. En canvi, activitats menys freqüents, com les relacionades amb els esports o amb anar a concerts, suposen una despesa quantitativament més alta.

 

La segona despesa més freqüent entre els joves estudiants de Catalunya està relacionada amb l’alimentació i la salut, i la despesa mitjana se situa prop dels 20€/mes. Tot i que més del 65% dels estudiants de totes les edats manifesta tenir aquest tipus de despesa mensualment.

 

Quasi un 60% dels estudiants catalans gasten en tecnologia i la despesa mitjana és de 33€/mes. Amb l’edat, tot i augmentar lleugerament, aquesta despesa no presenta grans canvis, ni pel que fa a la freqüència ni a la quantitat de diners que suposa. Dels béns i serveis relacionats amb la tecnologia, destaca el mòbil com la despesa més significativa ja que gairebé la meitat dels joves es paguen l’ús del seu mòbil, gastant-se una mitjana d’uns 20€/mes. Les despeses relacionades amb la consola són molt menys freqüents, però suposen, de mitjana, més del doble de diners que el mòbil. En general, el percentatge de nois que gasta mensualment en tecnologia és lleugerament superior al de noies i la quantitat de diners que hi destinen també (els nois hi destinen aproximadament 38€/mes i les noies 28€/mes).

 

El fet de gastar-se diners en imatge personal no és molt freqüent en cap franja d’edat, però aquesta despesa suposa una quantitat mensual elevada: uns 60€/mensuals. Normalment, aquesta despesa està relacionada amb la compra de roba i complements. En general, el percentatge de noies que gasta mensualment en imatge personal s’aproxima al 60% i supera al dels nois, que es manté al 43%. Malgrat tot, tant els nois com les noies que tenen despeses en imatge personal hi destinen una quantitat de diners semblant.

 

 

 

L’estudi ha permès establir cinc perfils de joves en funció de la seva disponibilitat de diners, la quantitat de despeses i els tipus de despeses principals. Els perfils representen tendències estadísticament significatives d’agrupacions de les dades però no hi ha cap perfil predominant respecte als altres.

 

Perfil A: “consumidors/es mínims”

Constitueixen joves que disposen de pocs diners, amb fonts d’ingressos molt variades. No acostumen a tenir ingressos derivats del treball. Pel que fa a les despeses, acostumen a gastar-se molt pocs diners al mes, menys 20€/mes, quantitat molt inferior a la mitjana de la seva franja d’edat (105,38€/mes). Poden tenir unes despeses molt variades. Està format majoritàriament per estudiants de 12-13 anys, que cursen primer cicle d’educació secundària obligatòria (el 13% dels enquestats).

 

Perfil B: “consumidors/es estalviadors”

Hi formen part majoritàriament estudiants de 12-13 anys, que cursen primer cicle d’educació secundària obligatòria (el 13% dels enquestats). A diferència del perfil A, aquests joves disposen d’una quantitat molt elevada de diners. Els diners extres que reben per Nadal, per l’aniversari o pel sant constitueixen la font d’ingressos principal.

Les seves despeses mensuals poden ser molt variades però tendeixen a situar-se al voltant de la mitjana de la seva franja d’edat (105,38€/mes). Entre les despeses més freqüents destaquen les de tipus puntual, sobretot les relacionades amb les consoles. Els joves que formen part d’aquest perfil tendeixen a estalviar.

 

Perfil C: “consumidors/es estables”

Està format majoritàriament per estudiants de 14-15 anys, que cursen primer o segon cicle d’educació secundària obligatòria (26% dels enquestats).

Acostumen a disposar de quantitats de diners molt variades, amb dues fonts d’ingressos principals: la paga (que els aporta entre 15 i 50€/mes) i els diners extres que reben per Nadal, pels aniversaris o pel sant.

Les despeses que acostumen a tenir són molt variades i la majoria estan relacionades amb la tecnologia.

 

Perfil D: “consumidors/es versàtils”

La major part dels joves tenen entre 14 i 15 anys i cursen primer o segon cicle d’educació secundària obligatòria (33% dels enquestats). Disposen d’una quantitat de diners molt variada. No acostumen a tenir ingressos fixes (ni paga, ni treball), i obtenen diners quan ho demanen i pels ingressos extres per Nadal, l’aniversari o el sant. Les despeses que acostumen a tenir els joves d’aquest perfil estan molt per sota de la mitjana de la seva franja d’edat (oscil·len entre 20 i 75€/mes). Destaca el fet que gasten en oci, i que no acostumen a tenir despeses en tecnologia.

 

Perfil E: “consumidors/es autosuficients”

Hi formen part majoritàriament estudiants entre 16-25 anys que, en general, cursen batxillerat, cicles formatius, o formen part d’un Pla de Transició al Treball (el 15% dels enquestats). Acostumen a disposar d’una quantitat de diners superior als grups anteriors que provenen principalment d’una sola font, que és el treball, i per tant, no acostumen a demanar diners als adults, ni a rebre una paga mensual, ni a tenir ingressos extres del Nadal, l’aniversari o el sant de manera significativa.

Acostumen a tenir unes despeses superiors als 200€/mes, quantitat que se situa al voltant de la mitjana de la seva franja d’edat. Tenen tendència a tenir molts tipus de despeses diferents: gasten sobretot en transport privat (una quantitat superior a 30€/mes), en higiene i salut (uns 20€/mes), en estètica (més de 100€/mes), en oci (més de 50€/mes), en tabac i complements (uns 60€/mes) i en el mòbil (més de 60€/mes).

 

 

Finalment, l’estudi constitueix una eina didàctica per a fer o reformular activitats educatives relacionades amb el consum. Algunes de les conclusions didàctiques més importants són:

 

 

Igualment, l’estudi dóna eines per dissenyar les polítiques informatives de consum de l’Agència Catalana del Consum adreçades als joves.

 

 

La present recerca s’ha desenvolupat en el marc de les activitats pròpies de l’Escola del Consum de Catalunya (ECC) de l’Agència Catalana del Consum (ACC), organisme autònom de la Generalitat de Catalunya (www.consum.cat) adscrit al Departament d’Economia i Finances.

 

L’ECC va ser creada amb la intenció d’afavorir la presència de l’educació del consum en l’àmbit educatiu català. Els seus objectius generals són:

 

 

Per tal d’assolir els objectius anteriors, l’ECC s’estructura com a Centre d’Estudis de l’Educació del Consum, on es realitzen de forma simultània l’activitat docent, la innovació i la investigació.

 

 

 

La confluència dels tres aspectes (docència, investigació i innovació) fa que l’ECC tingui la dimensió de Centre d’Estudis de l’Educació del Consum: és un espai en què la investigació enriqueix l’acció educativa diària a través de la innovació constant. Esdevé, doncs, un plantejament en contínua evolució que pretén estimular la presència de l’educació del consum en els currículums educatius de les diverses etapes i àmbits educatius. L’ECC és un dels pilars de l’Agència Catalana del Consum per oferir a la població una formació integral en relació amb el consum i així, exercir competències fonamentals com són garantir els drets de les persones consumidores, resoldre els conflictes en matèria de consum, informar, orientar i assessorar la ciutadania en temes de consum, i fomentar un consum responsable.

 

La proposta didàctica entén l’educació del consum com una eina per afavorir que la ciutadania construeixi la seva pròpia forma de pensar, sentir i actuar des d’una perspectiva crítica, activa i responsable:

 

 Per realitzar la seva activitat, l’ECC té dues seus: la Seu Central a Barcelona i la Seu Territorial, que es mou per tot el territori català. Durant el període objecte d’estudi, la Seu Territorial va oferir les seves activitats a les comarques de l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, Osona, la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Berguedà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, i la Vall d’Aran. L’activitat de la Seu Territorial per aquestes comarques, juntament amb la de la Seu Central de Barcelona, ha permès extreure la informació per a la present recerca.