El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; l’alcalde
de Valls, Albert Batet; el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i l’arquitecte Daniel Freixes, han presentat avui en roda de premsa el projecte bàsic de museografia del Museu Casteller de Valls. La presentació s’ha fet després de la reunió del Consorci del Museu, integrat per Generalitat, l’Ajuntament de Valls, la Diputació de Tarragona i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. L’acte també ha comptat amb la presència del delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Adam Manyé.
El nou Museu, que tindria una superfície interior de 3.000 m² i 10.000 de zona exterior, s’ubicarà al marge esquerre de la riera de Gaià, tal i com va determinar l’Ajuntament de Valls. El projecte arquitectònic vol fomentar la connectivitat entre el casc antic i la nova zona prevista de creixement urbà, vinculant la zona dels nous equipaments amb l’estació d’autobusos, l’aparcament de Sant Francesc i el marge dret del riu, pròxim al casc antic. Aquesta connexió es faria mitjançant unes passeres per a vianants amb recorregut d’uns 100 metres.
El projecte de Dani Freixes pretén col·locar el Museu en el territori, amb la voluntat d’integrar-lo al màxim en el paisatge. La topografia de bancals inspira la seva forma d’edifici enterrat, que mostra una única façana porticada. Així doncs, l’edifici queda enterrat i les seves cobertes s’utilitzen com espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’envolta.
De la coberta de l’edifici s’erigeixen quatre torres que surten de la terra com a pilars de llum, són les peces per on es comunica l’interior amb l’exterior.
El programa museogràfic
El vestíbul de l’edifici es convertiria en una gran sala polivalent, que permet acollir activitats massives, aplecs, sopars, grans assemblees i instal·lacions temporals. A partir d’aquest vestíbul s’accedeix als diferents espais expositius:
- Els castells i l’impuls de la vertical: Faria de pròleg de la visita i serviria d’introducció al món dels castellers. Es tractaria d’una explicació multimèdia, que inclouria projeccions i objectes.
- Arquitectures humanes: Aquest espai explicaria els castells històrica i culturalment en el món. Estaria format per una construcció de joc de cartes, amb imatges de construccions humanes, presidint unes parets plenes de fragments arquitectònics que tindrien analogies amb el món casteller. Una de les cartes aniria canviant les seves imatges a través d’una videoprojecció.
- Terra de Castells. Valls, l’origen: Espai dividit en dos àmbits, en el primer dels quals un gran mapa situaria la localització de les viles castelleres. Al segon àmbit, un diorama il·lustraria amb realitat virtual, diferents Castells a la plaça del Blat, epicentre de la història castellera.
- Els castellers: En aquest espai, s’entraria a la zona on es comença a parlar dels protagonistes dels castells. Seria un espai simbòlic, on diferents pantalles verticals, oferirien la possibilitat de conèixer la gran diversitat dels seus actors, i permetria testimoniar els caps de colla més destacats.
- Les colles: Les colles, protagonistes fonamentals del món casteller, tindrien en aquest àmbit l’expressió de la seva importància. Seria un espai presidit pel reflex d’un gran mirall on es dibuixaria una abstracta figura entre pinya i castells, formada per les camises de totes les colles. Vídeos i espais per a documents donarien suport a la resta de la informació.
- La tècnica i les construccions: Seria un espai on es podria entendre la part més teòrica del món casteller. Un ventall d’exemples de modelisme i una sèrie de projeccions analítiques descobririen els aspectes estructurals i morfològics dels castells.
- Les actuacions: El clímax vivencial i emocional dels castellers i del públic, així com la rivalitat entre les colles, seria allò que definiria aquest espai. Estaria presidit per un elevador que permetria pujar unes 5 persones fins a uns 13 metres, sonarien les gralles i es projectarien imatges d’actuacions a les parets d’una plaça evocada. Seria un espai on s’intentaria evocar una de les experiències més físiques dels castells: el vertigen, l’alçada.
- La música: Espai complementari al de les actuacions. Els protagonistes principals serien una partitura gegant com a catifa, un munt de vitrines amb documents i una projecció a la paret.
- L’afició: Espai complementari també al de les actuacions, dedicat a la gent que no puja i tampoc està a la pinya, però que participa activament a la festa, i és per tant protagonista i ajuda a la seva permanència i difusió.
- Els castells al món: Espai que transmetria l’abast del món casteller a l’exterior. Seria un espai eclèctic presidit per un gravat de Miró com a catifa on la fotografia, l’art, el cinema, la literatura i les actuacions a l’estranger en donen testimoni.
- Història i cronologia: Espai fragmentat en vuit àmbits, un per cada un dels períodes de la història dels castells. Tots disposarien d’unes vitrines que mostrarien els documents més rellevants de cada època.
- Epíleg: Espai format per 2 miralls enfrontats, amb frases lluminoses de totes les èpoques i totes les edats a les seves parets, que convertirien l’espai en infinit i evocador. Reflexió d’un futur obert i plural.
Apunt biogràfic de Dani Freixes
Dani Freixes, nascut a Barcelona el 1946, compagina la docència universitària amb la seva tasca professional en els àmbits de l’arquitectura, el disseny d’interiors i d’objectes, els muntatges efímers, les implantacions museogràfiques i el disseny d’escenografies. Forma part de l’estudi Varis Arquitectes, juntament amb Vicente Miranda, Eulàlia González i Vicenç Bou.
L’any 2007 va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic pel Museu de les Mines Arqueològiques de Gavà, que es va acabar de construir el 2006 i forma part del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà, un gran centre d’oci cultural, amb més de 4.000 metres quadrats, on es pot reviure l’època neolítica de la zona.
