El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, acompanyat de l'alcalde de Valls, Albert Batet, ha inaugurat avui la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra de Valls (Alt Camp), la construcció de la qual ha suposat una inversió de 6,1 milions d'euros. A l’inici de l’acte, els assistents, encapçalats pel conseller i l’alcalde, han fet un minut de silenci per condemnar l’atemptat d’ETA aquest matí a la localitat biscaïna d’Arrigorriaga.

 

El conseller ha felicitat als mossos d’esquadra per la bona feina que estan fent a Valls i a la comarca de l’Alt Camp, “malgrat que durant aquest mesos han hagut de treballar amb més dificultats per la situació de provisionalitat però han aconseguit que els veïns no notessin la falta de la comissaria perquè la qualitat policial ha estat la mateixa”.

Saura també ha felicitat l’arquitecte pel disseny d’una comissaria “diàfana, espaiosa i transparent que enllaça amb el model policial de proximitat dels mossos”.El conseller ha fet referència a l’aspecte “simbòlic i històric de la comissaria dels mossos d’esquadra a Valls on hi ha una petita exposició que recorda la vinculació del cos amb la ciutat”.

El conseller d’Interior ha ressaltat que ens aquests mesos de desplegament “ja s’han fet més de 100 reunions amb associacions, entitats i escoles seguint el model de proximitat i els mossos d’esquadra han mantingut ja com a mínim 2 reunions amb tots els alcaldes de la comarca els quals m’han transmès la seva satisfacció per la feina que estan duent a terme els agents de la nostra policia”.

Saura ha encoratjat als mossos a continuar amb la seva m,magnífica tasca en col·laboració amb les policies locals i els ha animat “a seguir el mateix camí que està suposant no defraudar les expectatives que va aixecar el desplegament dels mossos d’esquadra.”

Per la seva part, l’alcalde de Valls ha qualificat d’encert la ubicació de la comissaria i ha dit que “per Valls avui és un dia important perquè Valls és reconegut pels castells, pels calçots i ara també pels mossos d’esquadra.”

 

La nova comissaria de Valls, dissenyada per l'arquitecte Ignasi Veciana Gramunt, està situada a l'avinguda President Tarradellas de Valls, en un terreny que té 2.690 metres quadrats de superfície. La comissaria, que està ubicada en una zona d'equipaments que confronta amb una futura zona verda, no va poder ser acabada pel desplegament dels Mossos el passat 1 de novembre perquè l'empresa constructora va estar afectada per la crisi del sector.

 

La comissaria de Valls és la seu de l'Àrea Bàsica Policial de l'Alt Camp. L'edifici s'organitza en planta baixa, planta pis i planta soterrani. La superfície total construïda és de 2.295,10 m2.

 

Es tracta d’un edifici de dues plantes i d'un soterrani. La planta soterrània acull quatre tipus de zones: un aparcament per a 18 vehicles, l'àrea de detinguts, els magatzems i les instal·lacions. La planta baixa es configura en dues àrees ben definides: el vestíbul per a l'atenció al públic (Oficines d’Atenció a la Ciutadania –OAC-), i les oficines de seguretat ciutadana amb l'àrea de l'atenció a la víctima (Grups d’Atenció a les Víctimes –GAV-) i les Oficines de Relacions amb la Comunitat (ORL), la sala d'instruccions, l'àrea de descans menjador i els vestuaris. A la primera planta hi ha les àrees de direcció i d'investigació, la sala de reunions, l'àrea d'administració i planificació, i la sala d'equips informàtics i comunicacions.

 

El Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació fa una aposta molt important en la construcció de les comissaries per la utilització de les energies renovables i la sostenibilitat en la construcció de cadascun dels equipaments. No obstant, la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Valls es considera, ara per ara, la més sostenible de tot Catalunya ja que incorpora les últimes novetats tecnològiques per estalviar consum d'aigua i energia.

 

L'energia solar s'aprofita de dues formes diferents: amb captadors solars tèrmics pel subministrament d'aigua calenta sanitària i per plaques fotovoltaiques de 5 kw per generar electricitat, integrades a l'arquitectura de l'edifici. L'edifici compta amb 15 metres quadrats de plaques solars per produir aigua calenta i amb 33,25 metres quadrats de plaques fotovoltaiques per produir electricitat.

 

A la primera planta es situen la sala hidràulica amb les calderes, les bombes i el dipòsit de la instal·lació solar tèrmica i la sala de la maquinària de clima. A la coberta general de l'edifici es situen els captadors solars per a aigua calenta sanitària i sobre la primera planta, les plaques fotovoltaiques.

Les aigües pluvials i les de condensació dels climatitzadors es recuperen per a la xarxa de descàrrega dels inodors. El sistema de recuperació consisteix en un dipòsit prefabricat que incorpora un kit de depuració.

 

Totes les aixetes disposen de regulació de cabal i airejador i són temporitzades. Les cisternes dels inodors disposen de regulació de descàrrega.

 

El sistema de climatització està equipat amb recuperador de calor, per conductes d'aire i difusors rotacionals. La climatització en fred durant el període d'estiu es fa per la màquina refredadora. La instal·lació es complementa amb un sistema de renovació d'aire amb climatitzador de tractament d'aire equipat amb recuperador de calor. 

 

L'enllumenat s'aconsegueix amb tubs fluorescents de nova generació de baix consum. La instal·lació està equipada amb un sistema de gestió d'enllumenat artificial en funció de la llum diürna que entri de l'exterior partint d'un heliòmetre situat a coberta i programació horària, la qual cosa representa un estalvi energètic del 40%. L'enllumenat dels serveis higiènics tenen encesa per detectors de presència.

Els materials utilitzats responen a criteris de durabilitat i fàcil manteniment, a més de no ser nocius mediambientalment i per a la salut dels usuaris. Els materials s'han escollit per la baixa toxicitat (eliminació de resines fenòliques), el baix impacte ambiental (canonades de polipropilè, llana mineral, ceràmica lleugera, argila expandida), i l'aptitud per al futur reciclatge.

 

Els antecedents històrics dels Mossos es remunten al segle XVIII, a l’entorn de l’any 1719, quan es van crear les "Esquadres" agrupades en dos grans grups operacionals. El primer va establir-se a Cardona i, el segon, a Valls, sota el comandament de Pere Anton Veciana, el batlle del municipi. El motiu era la persecució dels guerrillers austriacistes, que havien quedat dispersos per la geografia catalana. Aquest nou cos constituïa una milícia de paisans que substituïa l’antic sometent català, i pretenia donar seguretat a les fires i a les rutes comercials mancades de seguretat on les mercaderies eren exposades a constants perills.

En record a les primeres Esquadres fundades a Valls, la comissaria disposa d'una sala al vestíbul on s'exposa material dels Mossos d'Esquadra com un parell d'espardenyes, un matxet i un revòlver del segle XIX, una cartilla de les esquadres amb reglament de 1904, un nomenament de mosso de l'any 1917, una fotografia d'un mosso de l'any any 1917, una jaqueta de l'època de la segona República, un mosquetó tipus Oviedo del segle XX, dues ordres del dia de l'any 1936, un portàtil de telecomunicacions de l'any 1983, un cinturó de servei de l'època Franquista, un casc de motorista de l'any 1984, una boina d'un aspirant de l'any 1985, un gorra de servei de l'any 1960 i un quadre del senyor Veciana de l'any 1926.

 

 

A la inauguració també han assistit el secretari general d'Interior, Joan Boada, la directora dels Serveis Territorials del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Tarragona, Hortènsia Grau, el cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona, l'intendent Jaume Giné, i la cap de la comissaria de Valls, Maria Antònia Bardina.

 

 

El conseller ha condemnat contundentment  l’atemptat d’ETA avui a la localitat biscaïna d’Arrigorriaga  i ha transmès el seu “profund condol a tots els membres del Cos Nacional de Policia” i ha advertit a ETA que no aconseguirà res amb la violència. “ETA està afeblida i el que ha de fer és deixar les armes i integrar-se en la democràcia” , ha dit Saura.