156.500 adults tenen o podrien tenir problemes amb els jocs d’atzar
Els jugadors problemàtics i patològics comencen a jugar abans dels 18 anys
Els homes juguen significativament més que les dones i tenen una conducta de joc més greu
El Departament de Salut presenta el primer estudi epidemiològic per determinar la incidència del joc patològic en la població adulta de Catalunya.
Els objectius principals són: conèixer els hàbits de joc i la prevalença global de joc de risc, joc problemàtic i joc patològic; esbrinar les variables que s’associen al joc de risc, problemàtic i patològic, i obtenir-ne elements per orientar les millores en els serveis sanitaris adreçats a aquests tipus de problemàtiques.
L’estudi, encarregat a la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme, ha estat codirigit per la Dra. Àngels González i la Dra. Rachel Volberg, expertes internacionals en joc patològic. L’estudi s’ha fet sobre una mostra de 3.000 persones adultes i ha tingut un cost de 90.0000 euros.
Principals conclusions
Les dades de l’estudi mostren que el 90,2% de les persones adultes entrevistades participen en diferents activitats de joc, a Catalunya, amb diferents intensitats. Un 52,2% ha jugat en el darrer any i un 30% juga mensualment o més sovint.
El perfil mitjà de les persones que participen freqüentment en els jocs d’atzar és el següent: home de 35 a 54 anys, nascut a Catalunya, casat, amb estudis secundaris, que treballa a temps complet i de nivell econòmic baix. En general, el tipus de joc que prefereix la població adulta són les loteries i les travesses.
L’estudi classifica els jugadors en: ocasionals, no problemàtics, de risc, problemàtics, patològics, i problemàtics i patològics.
Es calcula que, aproximadament, 156.500 persones residents a Catalunya, de més de 18 anys, tenen o podrien tenir problemes amb els jocs d’atzar.
La prevalença de persones afectades a Catalunya és la següent: un 2% es considera jugador de risc (116.000 persones); un 0,5% jugador problemàtic (29.000 persones) i un 0,2% jugador patològic (11.500 persones).
Els homes juguen significativament més que les dones i tenen una conducta respecte al joc més greu.
Els jugadors problemàtics i patològics comencen, en general, a jugar abans dels 18 anys. Això fa que el joc patològic afecti poblacions joves entre 18 i 34 anys.
Comparativament, els motius per jugar entre la població general i els jugadors problemàtics i patològics són diferents: la població general juga per guanyar diners i perquè és còmode i fàcil de fer, mentre que els jugadors problemàtics i patològics juguen per fugir dels problemes i perquè els és emocionant i un repte.
Els problemes de salut mental augmenten significativament, segons la gravetat de la conducta en el joc. Els jugadors de risc, problemàtics i patològics tenen un consum més elevat de substàncies, principalment d’alcohol i tabac, respecte a la població general.
Pla de reordenació del joc patològic i altres addiccions comportamentals
El Departament de Salut prioritza el desplegament de la reordenació del joc patològic i altres addiccions comportamentals, des de la xarxa sanitària pública de Catalunya.
Les accions que s’estan desenvolupant, seguint els objectius del Pla, són aquestes:
- Àmbit de la prevenció: accions en l’entorn educatiu (Programa salut i escola), línia telefònica d’informació de 24 hores (Sanitat Respon), tríptic informatiu adreçat al ciutadà. Alhora, s’està elaborant una pàgina web d’informació per al ciutadà i els professionals.
- Àmbit de la detecció precoç: adaptació d’instruments de cribratge per a la detecció precoç, mitjançant els centres d’atenció primària de salut.
- Desplegament d’unitats i programes especials (vuit per a l’atenció de la població adulta i dos per als adolescents).
- Elaboració de la primeraguia de pràctica clínica del joc patològic, que serà pionera a l’Estat espanyol.
