L'any 2008, la despesa pública total invertida en justícia a Catalunya (Generalitat més Estat) va ser de 635.839.000 euros, xifra que representa un 0,31% del PIB català i 86 euros per habitant.
Dels 86 euros per habitant que es gasten en justícia a Catalunya, 15 provenen de l’Estat i 71, de la Generalitat, segons les dades de despesa pública en justícia a Catalunya que ha presentat avui la consellera de Justícia, Montserrat Tura, acompanyada de la directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), Roser Bach. L’estudi ha estat realitzat per Marta Espasa i Alejandro Esteller, del Departament d’Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Institut d’Economia de Barcelona.
La consellera de Justícia ha volgut destacar la “inexistència d’estudis en aquesta matèria, tant a Catalunya com a nivell estatal i europeu”. Per això ha remarcat que “es tracta de l’únic estudi que fa una valoració de com ha evolucionat la despesa pública en aquesta matèria” .
Segons les dades consultades, la despesa de Justícia a Catalunya no ha parat de créixer, especialment en els darrers anys, i ha incrementat el seu pes específic tant en relació amb el PIB com en termes d’euros per habitant. Així, s’evidencia un augment continuat, amb alguna oscil·lació de la despesa en justícia, tant pel que fa al pes econòmic de Catalunya com a la població. Aquest increment es deu a l’esforç de la Generalitat, que ha passat de destinar 39 euros a justícia per habitant l’any 1997, a 71 euros l’any 2008.
Pel que fa a la despesa en justícia gratuïta, aquesta s’ha anat incrementant i actualment representa l’11% de la despesa en justícia i 8 euros per habitant.
Despesa de l’Estat a Catalunya
La despesa estatal s’ha reduït progressivament des de l’any 1991 fins a l’any 1997, en què es van fer efectius els traspassos a la Generalitat. A partir de 1997 es manté pràcticament constant tant en termes per càpita (amb 15 euros per habitant) com en relació amb el PIB (0,05%). La despesa de l’Estat és fonamentalment despesa corrent i, especialment, despesa de personal.
Catalunya en relació amb el conjunt de l’Estat
De l’anàlisi comparativa de la despesa total que es fa a Catalunya i a les altres vuit comunitats autònomes que tenen assumides competències en justícia, es conclou que Catalunya és la comunitat que més recursos per càpita destina a justícia, després de Canàries. En el cas d’aquesta comunitat, cal tenir en compte la major despesa per compensar el fet insular.
La situació capdavantera de Catalunya es manté en la comparació de la despesa autonòmica en justícia respecte al PIB. Alhora, també ocupa les primeres posicions quan aquesta anàlisi es completa amb els indicadors propis de l’activitat judicial.
Així, és la comunitat que més gasta per jutge. La despesa autonòmica en aquest concepte l’any 2008 va ser de 857.000 euros, a molta distància de la mitjana de les comunitats autònomes pel mateix concepte, que va ser de 673.000 euros. També és una de les comunitats que més diners destina per assumpte finalitzat.
Catalunya també és la comunitat que més recursos dedica per habitant a la justícia gratuïta, amb una despesa que gairebé dobla la mitjana espanyola.
Malgrat aquestes dades, la consellera de Justícia ha dit que“no ens hem de mostrar cofois, perquè tenim molt a millorar”. Tot i així, Montserra Tura ha dit que “s’ha de reconèixer l’esforç pressupostari de la Generalitat en els recursos que van destinats a Justícia, que han anat creixent fins al punt que s’han doblat des dels anys 1996 i 1997 fins a l’actualitat”.
D’altra banda, la consellera ha anunciat que “el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) ha encarregat a la Universitat de Barcelona la continuació d’aquest estudi, les conclusions del qual es presentaran quan estigui finalitzat”.
El context europeu
L’estudi també permet analitzar la situació de Catalunya respecte a la resta de països europeus. La despesa en justícia per càpita està per sobre de la mitjana i per sobre de la resta de l’Estat. I els diners que es destinen per habitant en justícia gratuïta estan al nivell de la mitjana de la Unió Europea, on el Regne Unit s’escapa de la comparativa per l’especial configuració del seu sistema judicial.
Per acabar, la consellera de Justícia ha volgut recordar que l’estudi “orienta i defineix les accions amb les quals s’ha de treballar a partir d’ara”, ja que “no volem–ha dit- executar les competències en justícia parcialment o tangencialment, sinó de forma plena”.
