El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i l’alcalde d’Isona i Conca Dellà, Antoni Grasa, han inaugurat avui dues rutes històriques a la zona de La Posa i a l’interior del poble per donar a conèixer els vestigis de la guerra que perduren en el municipi. En l’acte, Vendrell ha destacat que “és molt important que es senyalitzi i que es creï un espai de memòria que parli dels dos fets més destacats que van viure aquestes comarques en aquesta zona on es va viure la Guerra Civil i la postguerra”. També ha explicat que un dels fets fa referència als vestigis de la guerra, que són els itineraris i búnquers inaugurats avui. L’altre, ha dit Vendrell, és el recorregut amb set senyalitzacions dins del poble d’Isona que explica com va ser reconstruït el poble per Regiones Devastadas durant el primer període del franquisme, després que més del 75% fos destruït per bombardejos franquistes.
Per la seva banda, Antoni Grasa ha destacat que “amb aquesta inauguració, el poble inicia una nova etapa perquè la memòria esdevé un patrimoni més de la ciutadania d’Isona i de la comarca”. Els dos itineraris s’integraran ara en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, una xarxa de vestigis i llocs emblemàtics de la guerra i la lluita antifranquista que impulsa el Memorial Democràtic de la Generalitat.
També han participat en la inauguració el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, i el director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a l’Alt Pirineu i Aran, Àngel Joval.
A la demarcació de Lleida, ja s’ha senyalitzat la Ruta per la Línia-2 a La Segarra i dues rutes a Rialp (P. Sobirà) que recuperen els camins utilitzats per arribar a primera línia del front de guerra. En els pròxims mesos s’inauguraran noves senyalitzacions de rutes històriques a Alòs d’Isil; Ribera de Cardós, Vilamur i Llavorsí (Pallars Sobirà).
Nous itineraris d’Isona i Conca Dellà
Itinerari Front Republicà de La Posa
La ruta senyalitzada a La Posa-Abella de la Conca, impulsada pel Consell Comarcal del Pallars Jussà amb el suport del Memorial Democràtic, és un recorregut per l’arqueologia bèl·lica del municipi d’Isona i Conca Dellà, on es conserven molts vestigis dels enfrontaments que s’hi van produir entre maig i desembre de 1938, un cop estabilitzat el front a les dues ribes de la Noguera Pallaresa.
El sector de La Posa va ser ocupat per la segona línia defensiva de les tropes republicanes a l’abril de 1938. Per això s’hi van construir diverses estructures militars destinades a impedir el pas de les tropes franquistes cap a la vall del Segre. El mes de gener de 1939, i davant l’avenç de l’exèrcit de Franco, el front republicà va ser abandonat.
La localització de búnquers i trinxeres ha possibilitat que es pogués dissenyar un itinerari amb un indubtable atractiu tant per explicar els combats que s’hi van desenvolupar com per admirar el ric patrimoni paisatgístic i natural de la zona, als voltants de l’església de la Mare de Déu de la Posa. L’itinerari s’ha senyalitzat amb banderoles direccionals i amb cartells explicatius a cada punt d’interès. Paral·lelament, s’ha confeccionat un tríptic per fer difusió de la ruta.
Itinerari urbà: Isona, la reconstrucció d’un poble entre dos fronts
La segona ruta senyalitzada, impulsada per l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà amb el suport de la Generalitat, és un itinerari urbà que recupera la història del poble, destruït pels bombardejos, adoptat per Franco i reconstruït per la Dirección General de Regiones Devastadas. El circuit urbà discorre per 7 punts de la població on la DG de Regiones Devastadas va realitzar algun tipus d’obra: ajuntament, escoles, església parroquial, rectoria, dipòsit d’aigua..) . En cadascun d’aquests punts s’ha col·locat un panell explicatiu. També s’ha elaborat un tríptic que facilita i complementa la visita.
L’itinerari permet al visitant conèixer:
-El paper d’Isona a la línia de front republicana
-L’impacte de la guerra sobre el poble d’Isona
-La situació dels seus habitants un cop finalitzada la guerra
-El perquè de l’actuació de Regiones Devastadas
-El canvi morfològic que va suposar en el conjunt del poble
-El significat social que aquestes construccions van tenir per a la població
-La implicació en el procés de restauració
-L’evolució de la població fins a l’actualitat
Cal recordar que a l’abril de 1938, les tropes franquistes van entrar a Catalunya i van establir un front vertebrat pels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Durant nou mesos, la comarca del Pallars Jussà va quedar dividida en dos seguint la línia que marcava la Noguera Pallaresa.
El 22 de maig de 1938, l’exèrcit de la República va iniciar una operació de gran abast per tal de recuperar les posicions perdudes a l’abril. Els combats van deixar, segons les estimacions més fiables, uns 8.000 morts, 2.000 de l’exèrcit franquista i 6.000 del republicà. Finalment, el 23 de desembre de 1938, un cop fracassades les operacions dels republicans, les tropes franquistes van iniciar l’ofensiva final sobre Catalunya. El dia 26 van controlar la carretera de Comiols i, posteriorment, van ocupar Benavent, Covet i Isona. El poble d’Isona va restar en territori republicà durant els mesos d’enfrontament, formant part de la mateixa línia de front i patint els efectes dels combats. Finalitzat el conflicte, el centre urbà estava pràcticament enrunat pels bombardejos, el 75% de les edificacions estaven destruïdes.
Isona es convertí llavors en un dels 400 pobles o ciutats “adoptadas por el Caudillo” i va ser reconstruïda per la Dirección General de Regiones Devastadas.
(A continuació us adjuntem 2 fotografies: Foto 1 Búnquer (Autor: Josep Calvet) i Foto 2: Tendes dels soldats franquistes prop del mont de Conques (Font: Biblioteca Nacional de España)).
