El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha afirmat que “l’època de l’oblit i la desmemòria s’ha acabat gràcies a l’acció d’aquest Departament que ha posat les bases de la recuperació de la memòria democràtica”. Saura ha dit que “l’acció d’aquest Govern, mitjançant l’impuls i la direcció del departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, ha posat unes bases sòlides per a que la memòria democràtica es consolidi en la nostra societat”. Els pilars fonamentals d’aquesta acció són el Memorial Democràtic, el Pla d’Espais de la Memòria i la Llei sobre la localització i identificació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme. Saura ha fet aquestes declaracions en l’acte d’inauguració del Congrés internacional d’història sobre la Batalla de l’Ebre a Móra d’Ebre. 

El conseller Saura ha dit que la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, “aporta el marc legal i els instruments per a que totes les persones que encara descansen a llocs indeterminats de la nostra geografia, alguns encara als escenaris de la Batalla de l’Ebre, puguin comptar amb la dignificació que es mereixen”. Saura ha remarcat que “setanta anys després, moltes persones que van lluitar i morir en aquella batalla resten en diversos punts del territori sense cap mena de consideració”.

 

Saura ha afirmat que “la Batalla de l’Ebre va ser la més important del primer enfrontament entre feixisme i democràcia a Europa”. I ha afegit que, en aquest sentit, “té una enorme significació pel que va representar en la història de la defensa de la democràcia”.

 

Saura ha destacat que “els espais de la Batalla de l’Ebre van ser els primers a convertir-se en homenatge permanent per a aquells que van lluitar per la democràcia” i ha dit que “és una bona oportunitat per reflexionar sobre la recuperació d’espais bèl·lics per convertir-los en memorials democràtics”. En aquest sentit, ha destacat especialment la inauguració de 4 centres d’interpretació en aquest territori: el centre Hospital de Sang de Batea, que ha obert portes recentment; el centre 115 dies, que s’inaugura demà a Corbera d’Ebre; La participació Internacional a la Fatarella, i el centre Soldats a la trinxera a Vilalba dels Arcs.

Les jornades, que coincideixen amb el 70è aniversari de la batalla, reuneixen  historiadors de prestigi internacional, entitats memorialistes i testimonis per debatre els fets i les conseqüències de la Batalla de l’Ebre. El conseller Saura ha destacat que “el congrés té tres grans motius: un d’historiogràfic, un de recuperació de la memòria històrica i un de pedagogia social”. 

En l’acte d’inauguració, Saura ha saludat els Brigadistes Internacionals presents entre els 350 assistents al congrés. També hi han participat en l’acte l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Josep Duran; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el president de Terra de Germanor i vicepresident de Terre de Fraternité, José Luís Gamero. 

L’objectiu dels organitzadors (Terre de Fraternité/Terra de Germanor, URV i Generalitat) és commemorar el 70è aniversari de la batalla i recuperar la memòria històrica d’un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil. Dins el programa, destaca la intervenció de l’historiador i professor de la London School d’Economia i Ciència Política, Paul Preston, que aquesta tarda parlarà sobre “Dues Espanyes, dues polítiques, dos esforços bèl·lics”. Altres noms destacats són el del professor de la Universitat Complutense de Madrid, Julio Aróstegui, i el del professor d’història de la Universitat del País Basc, Ricardo Miralles, que analitzarà “Les gestions internacionals de la República i la No Intervenció”.

 

Demà divendres, en el congrés es farà una taula rodona amb testimonis de brigadistes i soldats republicans que comptarà amb la participació del mexicà Juan Miguel de Mora, el català Josep Maria Massons, i l’austríac Hans Landauer.

 

El congrés es divideix en quatre sessions de treball:

 

 

El congrés, que se celebra des d’avui fins al dissabte 26 de juliol, obre un seguit d’actes de commemoració del 70è. aniversari de la Batalla de l’Ebre. A més, el 70è aniversari de la batalla donarà peu a altres activitats fins al pròxim mes de novembre (www.70aniversaribatallebre.org).

 

Emmarcat dins del programa, el conseller Saura inaugurarà aquest vespre l’escultura Flama Permanent, un peveter col·locat al poble vell de Corbera d’Ebre en record dels veïns i veïnes que van patir els efectes de la guerra en aquella zona.  

 

Demà divendres, 25 de juliol, dia en què es compleixen els 70 anys de l’inici de la batalla, la Cota 705 de la Serra de Pàndols acollirà la tradicional trobada i ofrena floral de supervivents de la Lleva del Biberó. Als soldats morts durant la Batalla de l’Ebre. Hi participarà el conseller Saura i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, M.Jesús Bono. Més tard (17 h), el president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat del conseller Joan Saura, inaugurarà el nou centre d’interpretació 115 Dies de Corbera d’Ebre.

 

El centre d’interpretació de Corbera d’Ebre s’emmarca en els Espais de Batalla de l’Ebre, que inclou tots els espais i itineraris de la batalla i són gestionats pel COMEBE. El centre s’inclou dins la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat.

 

El centre 115 dies centrat en la Batalla de l’Ebre, respon al plantejament clàssic dels museus. El centre d’interpretació ofereix informació d’aquest capítol de la Guerra Civil en totes les seves dimensions. L’objectiu és oferir al visitant una visió completa d’aquells 115 dies de combats a l’Ebre, des del punt de vista de les diferents accions bèl·liques de les ofensives i contraofensives dels dos exèrcits, així com des del punt de vista de les conseqüències polítiques que va tenir la batalla.

L’exposició està dividida en 7 àmbits:

 

1. La nit de Sant Jaume. Fou a les 00.15 del 25 de juliol de 1938 (revetlla de sant Jaume) que va tenir lloc l’ofensiva republicana. Els exèrcits del govern fan travessar l’Ebre. Això donaria lloc a la batalla que decidiria la resolució de la guerra. És l’espai d’introducció a l’exposició, on els recursos audiovisuals, les ombres, els missatges sensorials hi tenen un paper més gran a jugar. Es un espai d’immersió que pretén més que informar, transportar al visitant al temps de la batalla.

 

2. El pas del riu: comença l’ofensiva L’espai es centra en l’explicació dels primers dies de batalla, posant un èmfasi especial en “l’objectiu: Gandesa”. Es parla d’ofensives i respostes. S’incideix en la segona causa que motiva la Batalla: el fet que Franco, enlloc d’ocupar Catalunya des de Lleida –cosa que li hagués estat del tot fàcil- decideix recuperar cada pam de terreny ocupat pels republicans d’ençà el 25 de juliol.

3. Els preparatius de l’ofensiva. Una vegada passat el riu i presentats els primers dies de combats mirem enrera. Quins van ser els preparatius? Quins eren els objectius? Salvar Catalunya de l’aïllament i recuperar València eren els dels comandaments republicans al juliol del 38, i la primera causa de la Batalla de l’Ebre. Aquest espai ens parlarà del per què i del com de la Batalla.

4. 115 dies de combats. Àmbit central de l’exposició, per posició espacial i per importància. S’hi explica el curs de la batalla, les ofensives i contraofensives, sense oblidar els factors militars, humans, polítics, estratègics i territorials.

5. El darrer dia. Espai de reflexió sobre el final de la batalla i les seves conseqüències que porten, inexorablement, a la derrota de la II República Espanyola. El darrer dia no és només el de la Batalla, és de molts homes i moltes dones que han d’abandonar la seva terra (exili); és el barrer dia de tot un seguit d’utopies, projectes i somnis. És l’ocàs d’una desraó, com és la guerra, ... però també el principi d’un llarg temps de foscor i penúria.

6. La terra ferida. 115 dies de lluita, més de 100.000 baixes, 60.000 bombes sobre les ribes de l’Ebre, tants pobles destruïts... una terra oberta... una terra ferida. Els continguts es centren en com la batalla va repercutir en tota una zona, en les transformacions del seu tarannà humà, econòmic i paisatgístic. En la rèmora de la ferralla que encara avui es troba espargida arreu.

7. Fer memòria, fer futur. L’àmbit de cloenda de l’exposició que es centra especialment en un audiovisual que amb una economia plàstica i textual, i amb fort component emotiu actua com a frontissa entre tragèdia i esperança, entre temor i il·lusió, entre la necessitat d’oblidar i l’obligació de recordar, entre els morts i els vius, entre passat i present. Aquest espai que ha d’impregnar el visitant de la transcendència tota de la Batalla de l’Ebre i animar-lo a conèixer i a reconèixer laTerra Alta i la Ribera d’Ebre.

 

A més del centre de Corbera i el de Batea (Hospital de Sang), obert aquest mes, el COMEBE té previst inaugurar properament tres centres d’interpretació més al territori: La participació internacional a la Fatarella, i Soldats a la trinxera a Vilalba dels Arcs. A més, s’estan elaborant nous projectes museològics a Gandesa, Mora d’Ebre i Ascó.

 

El Pla dels Espais de Memòria preveu la creació d’una xarxa d’itineraris i llocs de memòria a tot Catalunya. L’objectiu és impulsar la recuperació del patrimoni memorial (rutes de l’exili o d’evasió, trinxeres, fosses..etc), dotar de valor i de coherència aquest patrimoni i donar-lo a conèixer. Cada any, la xarxa s’ampliarà amb els projectes de recuperació i senyalització de patrimoni memorial impulsats per la Direcció General de Memòria Democràtica i els ajuntaments i consells comarcals de tot el país. 

Fotografies de l'acte: 

-Foto 1: Joan Saura; l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran; el  rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el president de Terra de Germanor i vicepresident de Terre de Fraternité, José Luís Gamero   

-Foto 2: Joan Saura saluda a un membre de la Brigada Internacional