Dilluns passat van arribar a la Ciutat de la Justícia el Servei Comú de Notificacions i Embargaments (penal), els serveis d’assessorament tècnic penal d’adults, de mediació i reparació penal i de mesures penals alternatives, procedents del passeig Picasso, 6; Lluís Companys, 1-5, i Aragó, 332. Els 117 funcionaris d’aquestes unitats s’han situat a les plantes 5 i 13 de l’edifici I (Instrucció).

 

El proper dilluns 29 de juny finalitzaran els trasllats d’aquest mes a la Ciutat de la Justícia, amb la incorporació de 83 nous treballadors procedents del passeig Picasso, 6, que formen part del Deganat Governatiu i de l’Oficina de Registre i Repartiment, que se situaran a la planta 14a de l’edifici I(Instrucció) i a la planta 0 de l’edifici P (Penal), respectivament.

 

Pel que fa a la documentació judicial, el trasllat d’aquestes unitats n'ha comportat també el de 1.005 caixes contenidores de documentació en tràmit, 650 capses de l’arxiu de gestió i 2.400 capses de documentació a l’Arxiu Central.

 

Com en ocasions precedents, els funcionaris, que ja s'han incorporat al seu lloc de treball, van trobar al costat de la taula les seves caixes personals, juntament amb d’altres que contenien material d’oficina i documentació en tràmit. Durant el matí en van anar extraient i endreçant el contingut i organitzant els expedients en tràmit. Així mateix, l’equip multidisciplinari va rebre aquests treballadors per ajudar-los a situar-se en el nou entorn de treball, resoldre’ls dubtes sobre el funcionament del seu jutjat, així com de la resta de l’edifici, i solucionar-los petites incidències.

 

 

Aquest Servei està adscrit orgànicament al Deganat dels jutjats del partit judicial de Barcelona i la seva tasca consisteix a centralitzar tots els actes de comunicació que duen a terme els jutjats de Barcelona amb els usuaris particulars. S’encarrega de rebre tota la documentació que arriba als jutjats, registrar-la i adreçar-la a l’òrgan judicial corresponent. El seu bon funcionament és essencial, ja que garanteix la correcta citació, notificació, requeriment, etc. de l’usuari. També col·labora amb els òrgans judicials en la tramitació d’embargaments i desnonaments.

 

A causa del gran volum diari d’actes de comunicació, aquest Servei s’ha dividit en el SAC Penal i el SAC Civil. Cada un d’ells s’encarrega dels actes propis de la seva jurisdicció, però el SAC Penal també s’ocupa dels actes de comunicació dels jutjats contenciosos administratius.

 

Les persones adscrites al SAC Penal que s’acaben de traslladar són la directora i 52 funcionaris, dels quals 10 són gestors, 9 són tramitadors i 32 pertanyen al cos d’auxili judicial.

 

Pel que fa al personal del SAC Civil, constituït per un director i 167 funcionaris: 76 gestors, 22 tramitadors i 69 auxilis judicials, està previst que arribi a la Ciutat de la Justícia el 19 d’octubre, després que ho hagi fet el dels jutjats de primera instància de Barcelona.

 

Es tracta d’un servei ofert per la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia en què, a través d'un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un mediador imparcial, participen de forma voluntària el denunciat, imputat o penat per un delicte o falta i la víctima o persona perjudicada, amb l’objectiu d’aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte des d’una perspectiva justa i equilibrada pel que fa als interessos d’ambdues parts.

 

Els equips de mediació i reparació penal, distribuïts territorialment, estan formats per professionals dels àmbits de la psicologia, el treball social, l’antropologia, el dret i altres disciplines de les ciències humanes i jurídiques, amb una formació específica en mediació i reparació en l’àmbit penal. 

Aquests equips donen resposta a les demandes de participació en el programa de mediació penal de les parts i als oficis de mediació que emeten els òrgans judicials de la jurisdicció penal de tot Catalunya.

L’objectiu és resoldre els conflictes segons els interessos i necessitats de les parts implicades i permetre que cada una pugui escoltar i ser escoltada i se senti partícip i responsable, i també que es repari el dany causat.
 

Quan arriba una demanda de mediació, s’assigna un mediador que assumeix les actuacions preliminars d’estudi de la informació judicial i de l’expedient administratiu i planifica les intervencions que s'han de fer.

 
A continuació s'entrevista cada una de les parts implicades per avaluar si es compleixen els criteris de viabilitat i, en cas afirmatiu, s’inicia el procés de mediació (amb entrevistes conjuntes entre les parts o de forma indirecta), que pot acabar amb acords o sense.

 
Una vegada finalitzat el procés, es tramet a l’òrgan judicial competent un informe en el qual es fa constar si hi ha hagut acord o no. Si n’hi ha hagut, s’hi adjunta el document d’acords perquè pugui ser valorat i considerat en el procediment obert.  

La mediació penal, la poden demanar les víctimes o persones perjudicades per un delicte o falta (excepte si és un delicte de violència de gènere) que tinguin la necessitat de rebre una reparació; els denunciats, imputats o penats per la comissió d’un delicte o falta de qualsevol tipologia delictiva (també amb l’excepció dels delictes de violència de gènere) que vulguin reparar un perjudici causat; els advocats d’ambdues parts; els fiscals; els òrgans judicials que coneixen del procediment judicial, etc.  

Les mesures penals alternatives permeten als òrgans judicials (jutges i tribunals) donar una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per la comissió d’una falta o d’un delicte lleu o menys greu, sense que deixin de salvaguardar-se els drets de les víctimes. Les mesures penals alternatives incorporen, d’una banda, l’element retributiu de la pena, ja que l’internament en un centre se substitueix per una mesura que, en la majoria dels casos, consisteix a fer una activitat que comporta un benefici per a la comunitat. D’altra banda, incorporen els aspectes relacionats amb la prevenció general i especial de la pena, pel fet que s’aborden les causes que motiven el delicte i, per tant, s’orienten a reduir el risc de reincidència. I, en darrer lloc, incorporen també la finalitat educativa i integradora de la pena, atès que la persona infractora pot conciliar el règim penal amb la seva vida familiar i laboral.

A Catalunya, el Servei de Mesures Penals Alternatives assumeix la responsabilitat de l’execució d’aquestes mesures mitjançant els delegats d’execució de mesures, que estan repartits per tot el territori de Catalunya i són els responsables d’elaborar els informes que es trameten a la instància judicial. En aquests informes es recull l’evolució de la persona i es detalla i avalua la situació quant al compliment de les obligacions o deures imposats.

 
En molts casos, la resolució judicial preveu el compliment d’obligacions que comporten la realització d’una activitat, com poden ser treballs en benefici de la comunitat o participació en programes formatius o laborals o en tractaments sanitaris o sociosanitaris. En tots aquests casos s’estableixen coordinacions periòdiques amb els professionals dels centres o recursos on es fan efectives les obligacions esmentades.

El control del compliment de les mesures penals alternatives ha d’anar acompanyat d’un seguiment socioeducatiu que ha de potenciar els elements de responsabilització personal i d’integració social, d’acord amb les capacitats i possibilitats de cadascú, i ha de respondre sempre al compliment concret de cada mesura penal alternativa.

 
La participació activa de la comunitat amb els recursos institucionals i humans és un element fonamental. Cal també comptar amb la família com un possible element de suport i amb altres grups secundaris que poden incidir positivament en els processos d’integració social.

 

El dilluns 6 de juliol arribarà a la Ciutat de la Justícia el Servei de Clínica Medicoforense de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), amb 56 funcionaris, dels quals 33 són metges forenses i la resta, personal d’aquest Institut procedents de la Ronda de Sant Pere, 35 i 52, entre els quals també hi ha psicòlegs i bibliotecaris.