El Departament de Medi Ambient i Habitatge està treballant en un pla de recuperació i conservació dels ocells de canyissar que ha permès identificar un total de 23 zones a Catalunya d’interès per aquestes espècies. Arran d’aquest treball, es determina que les comarques de Lleida tenen zones d’aiguamolls molt importants que no havien estat mai considerades en aquest sentit. El Pla de preservació d’espècies lligades al medi fluvial i aquàtic s’emmarca dins dels plans de recuperació de nombroses espècies amenaçades.

 

En  total s’han determinat 23 zones a Catalunya, algunes ja reconegudes, com són el delta de l’Ebre, els aiguamolls de l’Empordà o el delta del Llobregat. Però el gruix es troba a les comarques de Lleida, amb 13 de les 23 zones. Unes àrees que no s’havien considerat, fins ara, interessants per a l’avifauna aquàtica, però que, en realitat, són un conjunt d’aiguamolls i zones humides força rellevants i singulars en el context biogeogràfic català. D’aquestes reserves, 10 es troben al Segrià, una al Pla d’Urgell, una al Pallars Jussà i una a la Noguera.

 

L’àrea de Lleida més rellevant és la Reserva Natural de Fauna Salvatge d’Utxesa, a Torres de Segre (Segrià). En aquesta zona humida hi viuen espècies com l’arpella o diferents ardeids com agrons rojos, martinets o esplugabous. A més, és refugi d’una de les dues poblacions catalanes de picampall, la subespècie endèmica del l’orient ibèric del repicatalons, un tresor faunístic amenaçat d’extinció i del qual resten només entre 66 i 126 parelles nidificants a Catalunya, una quarta part de la població. Utxesa ocupa la tercera posició mundial en importància de poblacions d’aus de canyissar, després del delta de l’Ebre, que és la segona, i del Parc Nacional de las Tablas de Daimiel, a Ciudad Real. La mateixa zona d’Utxesa acull altres espècies de distribució molt restringida, com la boscarla mostatxuda, i també s’està investigant la presència d’altres espècies amenaçades.

 

La segona zona humida important de Lleida és l’estany d’Ivars i Vila-Sana, al Pla d’Urgell, on s’espera l’evolució del canyissar de l’estany per valorar la importància definitiva per a totes les espècies implicades en el Pla. També destaquen altres zones, com la reserva natural de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera, i el pantà de Cellers, al Pallars Jussà, pels seus extensos canyissars. Les altres reserves estan situades al Segrià, i són petits pantans de la plana i àrees més extenses com la Mitjana o l’aiguabarreig Segre-Cinca.

 

La resta de zones humides d’importància per les aus de Canyissar a Catalunya estan situades al Baix Ebre i el Montsià (delta de l’Ebre), Alt Empordà (aiguamolls de l’Empordà), Baix Empordà (basses d’en Coll i Ter Vell); Maresme (estanys de Tordera); la Selva (estany de Sils) i Baix Llobregat (delta del Llobregat).