El Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) ha ampliat el seu àmbit funcional i ha creat el Tribunal TRADE per a resoldre sense necessitat de recórrer a la justícia els conflictes que sorgeixin entre els autònoms econòmicament dependents i les seves empreses clientes. Catalunya és la primera Comunitat Autònoma en dotar-se d’un tribunal amb un Cos de conciliadors, mediadors i àrbitres especialitzat en els conflictes dels autònoms dependents.

 

Els procediments que aplica el Tribunal TRADE per resoldre aquests conflictes, són la conciliació, la mediació i l’arbitratge. De fet, l’Estatut del Treballador Autònom aprovat el juliol de 2007 estableix que, abans que els autònoms econòmicament dependents o les seves empreses clientes emprenguin accions judicials en relació al seu règim professional han de intentar obligatòriament resoldre les seves diferències amb una conciliació.

 

Els conflictes jurídics o d’interès entre els autònoms econòmicament dependents i les empreses per a les que executen la seva activitat poden referir-se a aquelles qüestions que l’Estatut del Treballador Autonòm no regula o permet establir mitjançant la negociació entre les parts.

 

Aquestes matèries poden ser, entre d’altres, les vacances, el descans setmanal, els festius, la quantia màxima de la jornada d’activitat, el temps màxim de realització d’activitat superior al pactat, els casos d’interrupció justificada de l’activitat professional o la quantia de la indemnització en cas de resolució del contracte.

 

La composició del Tribunal TRADE és paritària, en el sentit que les representacions dels treballadors autònoms econòmicament dependents i de les empreses per a les que fan la seva activitat tindran el mateix número de membre en el Tribunal. Tots els acords que adopti el Tribunal TRADE es prendran per unanimitat dels seus membres.

 

Els autònoms econòmicament dependents són aquells que obtenen un 75% o més dels seus ingressos derivats de la seva activitat econòmica d’un únic client.

 

A més han de reunir altres requisitis, com són no tenir treballadors contractats ni subcontractar part de l’activitat a d’altres empreses o autònoms; tenir el seu propi material i infraestructura productiva; organitzar de forma autònoma la realització de les tasques -respectant, això sí, les especificacions tècniques del client-. Finalment, també cal que la seva feina sigui diferenciable de la que fan els assalariats de l’empresa client i que rebin la contraprestació econòmica en funció del resultat de la seva activitat, i no del simple fet de realitzar-la (és a dir, assumint-ne el risc econòmic).

 

La creació d’aquest Tribunal ha de servir per facilitar que, un cop reconeguda la seva condició d’autònoms econòmicament dependents, aquestes persones puguin evitar el màxim possible litigis judicials. El recurs a la justícia suposa uns costos molt importants tant en temps com en diners per a totes dues bandes, i per això es posa a disposició dels autònoms econòmicament dependents aquest nou instrument de resolució extrajudicial de conflictes.

 

 

Seguint el mateix esquema del Tribunal Laboral de Catalunya, el Tribunal TRADE compta amb un Cos de conciliadors de 20 membres (8 designats per Foment del Treball Nacional, 4 per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO), 4 per la Unió General de Treballadors, 2 per la PIMEC i 2 per la Unió Sindical Obrera de Catalunya.

 

En cada conciliació intervindran de forma general dos membres, un designat per la per les organitzacions empresarials i un per part dels sindicats, ja sigui a petició expressa del treballador autònom o mitjançant un torn rotatori.

 

 

La Comissió del Mediació del Tribunal TRADE també comptarà amb 20 membres, que poden ser, si això ho desitjen les respectives organitzacions, els mateixos que constitueixen el cos de conciliadors. Val a dir que en aquest cas, els conciliadors que hagin participat en un procès que hagi acabat sense acord, si el mateix cas se sotmet al procediment de mediació, els mediadors no podran ser les mateixes persones que ja van intervenir a la conciliació.

 

La diferència entre els procediments de conciliació i mediació rau en què en aquesta els mediadors tenen l’obligació d’efectuar una proposta mediadora per escrit en el cas que l’Acte de Mediació finalitzi sense acord.

 
 

 

Finalment, el cos d’àrbitres constarà també de 18 membres, 8 designats per Foment del Treball Nacional, 4 per cada part de CCOO i UGT respectivament, i 1 per la PIMEC i 1 per la USOC.

 

En el procediment de l’arbitratge les parts accepten voluntàriament sotmetre’s a la resolució que estableixin els àrbitres per posar fi a les seves diferències i a aplicar-la.

 

L’ús dels serveis del Tribunal TRADE és gratuït i voluntari per a les parts, i en tots els procediments es garanteix la imparcialitat i la independència dels conciliadors, mediadors i àrbitres, així com la audiència a totes dues parts per a que exposin les seves raons.

 

 

 

La mediació del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) vapermetre durant l’any 2008 evitar un total de 24 vagues, que englobaven 25 empreses i 2.382 treballadors. La realització d’aquestes vagues hauria suposat la pèrdua de 45.752 hores de treball i un cost econòmic de 621.770 euros com a mínim, ja que no es computa la pèrdua d’hores que haurien suposat les tres vagues indefinides desconvocades.

 

El TLC va mitjançar l’any passat en 44 conflictes laborals amb vaga, de les quals es van desconvocar un 55% (les 24 esmentades).

 

 

 

*Aquesta dada només inclou 21 de les 24 vagues desconvocades, perquè les tres restants eren vagues indefinides i no és possible determinar el seu efecte. El cost es calcula en base al cost salarial mig per hora a Catalunya (13,59 €. 2007).

En conjunt l’any passat el TLC va tramitar 924 procediments. Aquests procediments duts a terme el 2008 implicaven un total de 1.186 empreses i 150.453 treballadors i treballadores, en ambdós casos xifres inferiors a les del 2007 (1.194 empreses i 175.331 persones).

 

Aquestes xifres mostren que tant les persones treballadores com les empreses veuen en el TLC un sistema eficaç per resoldre de manera extrajudicial els conflictes laborals, gràcies a la tasca de conciliació i arbitratge que duen a terme els representants sindicals i empresarials. Això permet evitar els elevats costos econòmics i la lentitud que sovint implica portar els problemes laborals per la via judicial.

 

Del total dels procediments tractats el 2008, el 97,19% han correspost al tràmit de conciliació, sistema en què les parts intenten assolir un pacte. De les 763 conciliacions que s’han fet efectives –és a dir, sense comptar les dessistides, arxivades o intentades sense efecte-, el 56% (427) han finalitzat amb acord, i un altre 2% han acabat amb un acord parcial (14).

 

D’altra banda, un 2,85% dels procediments (23 en total) s’han solucionat mitjançant l’arbitratge, és a dir, amb el sotmetiment voluntari de les parts en conflicte a la decisió de l’arbitre -designat de comú acord per les parts-.

 
 

 

Pel que fa a la tipologia dels procediments presentats al TLC l’any passat, un 21,45% feia referència a qüestions salarials, un 20,35% a conflictes relatius a la jornada, el calendari laboral o les vacances, un 5,3% a conflictes sobre els drets sindicals, un 5,15% a l’organització del treball, i un 5,07% a diferències a l’entorn de la categoria professional dels treballadors.

 

En relació als sectors d’activitat, el metall va ser el que durant el 2008 va plantejar més procediments, un 34,74% del total, seguit dels transports (13,2%) la sanitat (9,85%) i el sector químic (8,55%).