El director general d’Administració local del Departament de Governació, Carles Bassaganya, va signar la resolució per la qual es dóna conformitat a l’adopció d’aquest escut el passat 9 de desembre després que l’assessor heràldic del Departament, Armand de Fluvià emetés l’informe favorable.

 

La  finalitat dels símbols propis, que presenten trets específics d’identitat o que pertanyen a unes mateixes realitats polítiques i/o culturals, és la de donar cohesió, ressaltant els elements que són compartits, en aquest cas pel municipi, com a mecanisme d’autoafirmació, tant d’una perspectiva històrica com de futur. També és funció dels mateixos símbols mantenir viva la memòria col·lectiva, per tal d’inculcar en els ciutadans la consciència de la seva continuïtat com a poble al llarg del temps. El sentit dels símbols, tot i que vénen del passat, és la d’explicar el present i de demostrar el sentiment d’identitat del poble com a passat, present i projecte de futur.

 

El decret 139/2007, de 26 de juny, d’aprovació del Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya estableix que totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat.

 

És per això que el Departament de Governació i Administracions Públiques, com a departament competent en matèria heràldica, vol impulsar i vol accentuar la oficialització dels símbols dels municipis com a referència per sintetitzar l’existència d’una part de país, que en el fons és contribuir a la integració de cada ciutadà en el seu municipi. En el dia d’avui, a Catalunya, 671 ajuntaments tenen l’escut oficialitzat, 364 ajuntaments en tenen la bandera, 13 tenen l’emblema oficialitzat i només un ajuntament té l’himne anotat al registre de símbols.