El Departament de Governació i Administracions Públiques, a través de la Direcció General d’Administració Local, ha realitzat aquesta exposició itinerant amb l’objectiu de promoure l’ús dels símbols locals i fer visible la riquesa icònica i el valor històric dels símbols heràldics catalans. Aquesta exposició, que fins ara s’ha exhibit a Figueres (l’Alt Empordà), Tortosa (el Baix Ebre), Arenys de Munt (el Maresme), Vic (Osona) i Piera (l’Anoia), mostra amb recursos molt gràfic els orígens, la història, el significat i l’oficialització dels escuts heràldics dels ens locals de Catalunya.

 

 

Dels 946 municipis que hi ha a Catalunya, 258 encara no tenen l’escut oficialitzat i 560 no tenen oficialitzada la bandera. A l’Alt Pirineu i Aran hi ha 14 municipis amb l’escut sense oficialitzar, i 38 municipis amb la bandera pendent. (Veure dades del document annex).

 

De fet, amb aquesta mostra, el departament pretén mostrar i impulsar l’oficialització d’una heràldica catalana homogènia i reconeixible. A través de l’exposició es mostra com l’heràldica uneix la nostra història individual i col·lectiva amb la simbologia que envolta la ciutat, la comarca i el país.

 

L'exposició consta de 9 panells dobles on es presenta una visió general de l'heràldica a través de diversos personatges, reals o imaginaris, que poblaren el nostre país. L’últim plafó del mapa municipal de Catalunya, on apareixen els municipis que tenen l'escut oficialitzat i els que encara no.

 

L'escut i la bandera són, en la cultura catalana i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat. A través de l’exposició és pretén donar a conèixer i fomentar la necessitat que els  ajuntaments catalans tinguin uns símbols d'acord amb la història local com a reflex de la història de Catalunya. L’exposició també pretén cridar l’atenció sobre la interferència de símbols i les influències d'altres nacions que han fet canviar, contaminat o influït en els escuts municipals catalans.

Durant el període de temps que l'exposició estigui en una població o comarca, està previst que es realitzin diferents accions de sensibilització en el marc de la mostra. Entre d’altres, s’ofereix una conferència magistral de l'assessor del Departament de Governació i Administracions Públiques en matèria d’heràldica, Armand de Fluvià, així com una sessió tècnica amb els responsables d'oficialització del Servei de Demarcacions Territorials de la Direcció General d'Administració Local. Aquestes sessions van adreçades especialment als ajuntaments que no tinguin els escuts oficialitzats.

 

A l'inici d'aquesta legislatura es va revisar el reglament que regula l'oficialització del símbols dels ens locals, com ho són: l'escut, la bandera, l'emblema i l'himne. Així, el Decret 139/2007, de 26 de juny, d’aprovació del Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya, estableix que totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius.

 

 

L'heràldica és una disciplina que té per objecte l'estudi de les “armories”, o escuts d'armes, i exposa els mètodes, les regles, els aspectes tradicionals i les perspectives actuals. Una branca de l'heràldica és la cívica i en formen part l'heràldica nacional, l'heràldica comarcal i l'heràldica municipal, l’última de les quals constitueix el gruix fonamental de l’exposició “La força de l’escut: L’heràldica cívica del món local de Catalunya”.

 

Els escuts o les armories municipals sorgeixen de la necessitat per part de les poblacions, de distingir-se les unes de les altres i d'identificar-se amb un senyal propi que serveixi, alhora, per autenticar tota la documentació lliurada pels municipis.

 

Catalunya és pionera en l’ús d’aquests símbols. El primer segell conegut a la península ibèrica és el del comte Ramon Berenguer IV, citat en un document de l’any 1150, la matriu del qual data del 1135. Els segells municipals més antics del nostre país són dels anys 1288 i 1289.