. Els tretze experts xifren en 16.735 milions d’euros el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005, un 9,8% del PIB català

. Entre el 2002 i el 2005, el dèficit fiscal català ha representat de mitjana un 9% del PIB (13.832 milions d’euros)

. Els experts han utilitzat les dues metodologies existents: el flux monetari i el flux del benefici

El grup d’experts per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central ha acabat els seus treballs. El passat mes de maig, el conseller Antoni Castells va encomanar, mitjançant una resolució, l’actualització del càlcul dels fluxes fiscals entre Catalunya i l’Estat al mateix grup de 13 experts que el 2005 van actualitzar el dèficit fiscal fins al 2001. En aquesta ocasió, com ja van fer llavors, han utilitzat les dues metodologies existents (flux monetari i flux del benefici). Els experts han xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per al 2005 en 16.735 milions d’euros, un 9,8% del PIB català.

 

El càlcul l’han realitzat per al període 2002-2005, últim any amb dades facilitades per part de la Intervenció General de l’Estat. Durant aquest quatre anys, el dèficit fiscal català ha representat, de mitjana, un 9% del PIB (13.832 milions d’euros). Tot i que els experts han utilitzat la mateixa metodologia emprada en la darrera actualització, s’han introduït algunes millores tècniques que fan que els resultats no siguin totalment homogenis amb les estimacions anteriors. Per primera vegada, s’ha incorporat el pes que representa el dèficit fiscal sobre els ingressos que Catalunya aporta al sector públic central. Així, per exemple, entre el 2002 i el 2005 el dèficit fiscal mitjà (13.832 milions d’euros) ha representat un 32,8 dels ingressos aportats.

 

L’informe que ha rebut avui el conseller és un avanç definitiu dels resultats que es completarà amb un document més ampli que permetrà homogeneïtzar les dades i disposar d’una sèrie històrica que mostrarà l’evolució del dèficit fiscal de Catalunya durant els darrers 20 anys. També contemplarà els efectes que té el dèficit públic sobre les dades i detallarà els criteris que s’han fet servir per imputar els ingressos i les despeses.

 

 

 

Els experts han utilitzat les dues metodologies existents per calcular el saldo fiscal d’un determinat territori amb l’Administració central: la del flux monetari i la del flux del benefici. La principal diferència entre ambdós mètodes rau en com s’imputen les despeses de l’Estat a cada comunitat autònoma. La utilització d’un o altre mètode fa variar de forma considerable el dèficit fiscal d’un determinat territori, tot i que, com posa de manifest l’informe, Catalunya té un elevat dèficit fiscal sigui quina sigui la metodologia utilitzada. Amb el flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya representava el 2005 un 9,8% del PIB català (16.735 milions d’euros). Amb el flux del benefici, el saldo fiscal de Catalunya amb l’Administració central representava un 7,4% del PIB (12.629 milions d’euros).

 

El flux monetari atribueix la despesa pública a la regió en què efectivament es materialitza. Aquest mètode té per objectiu avaluar l’impacte econòmic que té l’acció del sector públic sobre un determinat territori, en aquest cas Catalunya. Per exemple, aquest mètode assignaria la despesa associada als serveis centrals (els sous dels funcionaris o la inversió en les dependències ministerials, entre d’altres) a la comunitat on es concentren de forma majoritària (bàsicament a Madrid), ja que és aquest territori qui rep directament l’impacte econòmic que suposa acollir un cos de funcionaris d’aquestes dimensions.

 

Per la seva banda, el flux del benefici assigna la despesa a la regió on resideix el beneficiari, independentment d’on es realitzi de forma efectiva. En aquest cas, la despesa associada als ministeris centrals es distribuiria entre totes les comunitats autònomes, ja que s’entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia per igual tots els espanyols. Aquest mètode, doncs, té per objectiu avaluar l’impacte de l’acció del sector públic sobre el benestar dels ciutadans.

 

El grup per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central l’integren tretze experts de reconegut prestigi en el camp de les finances i la hisenda pública. Els membres del grup han estat els mateixos en les dues ocasions, tant el 2005 com el 2008. Són: Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública; Joan F. Corona, catedràtic d’Hisenda Pública; Joan Carles Costas, professor d’Hisenda Pública; Marta Espasa, professora d’Hisenda Pública; Guillem López, catedràtic d’Economia; Eduard Rius, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala Martín, catedràtic d’Economia; Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública; Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica; Maite Vilalta, professora d’Hisenda Pública; Matias Vives, economista; Antoni Zabalza, catedràtic de Teoria Econòmica.

 

 

El 2004 tos els líders polítics catalans presents a la cimera de Miravet van acordar crear un grup d’experts de prestigi per tal de disposar d’estimacions compartides sobre la balança fiscal de Catalunya. Arrel d’aquest acord, el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va encomanar aquesta tasca als tretze economistes que tant el 2005 i com el 2008 han elaborat els estudis corresponents. L’actualització del dèficit fiscal de Catalunya és un dels compromisos que figura a l’Acord de Govern d’Entesa, que estableix que aquest càlcul s’haurà de realitzar cada dos anys.

 

L’objectiu d’actualitzar les dades sobre el dèficit fiscal de Catalunya és poder disposar de xifres rigoroses i incontrovertibles que puguin ser acceptades per totes les forces polítiques catalanes.