El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha presentat avui el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya (PIACAT), que té per objectiu esdevenir l’eina bàsica per aplicar un nou model de gestió del patrimoni arqueològic català i adaptar l’arqueologia a les necessitats de la societat actual.

 

El Pla marca una nova definició de la política arqueològica i de la relació entre l’Administració catalana i els diversos agents que intervenen en el patrimoni arqueològic. Vol donar resposta al canvi profund sofert per l’arqueologia en els darrers trenta anys, durant els quals s’han multiplicat per 16 el nombre d’intervencions arqueològiques a Catalunya (que han passat de 106 intervencions el 1981 a 1.786 el 2008) i s’ha produït un increment paral·lel del nombre de professionals que treballen en aquest sector.

 

La presentació del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya és fruit del treball dels sis darrers mesos, després de rebre les conclusions elaborades pel comitè assessor, que recollien el treball d’11 taules temàtiques de debat formades per més de 150 experts (arqueòlegs, investigadors, gestors, museòlegs, tècnics de difusió, etc.). En les taules de treball hi havia representades més de 80 entitats, entre administracions públiques, museus, universitats, instituts de recerca i associacions professionals.

 

 

 

En el PIACAT es defineixen cinc eixos fonamentals d’actuació: organització, intervenció, formació i entorn professional, recerca i difusió: 

 

La reestructuració orgànica de la Direcció General del Patrimoni Cultural és un procés de canvi cap a una nova estructura organitzativa que adequa les seves funcions a la millora de la gestió, al procés de descentralització i a l’optimització de les tecnologies de la informació. L’objectiu d’aquesta reorganització és avançar cap a l’agilització dels procediments i la racionalitat de les estructures. El Pla també preveu la creació de nous òrgans per avançar cap a una major coordinació entre l’Administració i els diversos agents que intervenen en el patrimoni arqueològic.

 

 

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia s’organitzarà en tres seccions. Així, a les seccions d’Informació i Estudis, i d’Actuacions, s’afegirà ara la de Paleontologia. La creació d’una nova secció de paleontologia representarà un espai de millora i de relació fluida per als gestors del patrimoni paleontològic català. El Servei d’Arqueologia i Paleontologia també augmentarà la seva coordinació amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) que a partir d’aquesta reorganització dependrà de la Subdirecció General de Patrimoni Immoble, Arqueologia i Paleontologia.

 

 

Així mateix, es crearà el Servei d’Inventari del Patrimoni Immoble i Moble, que coordinarà la realització i impulsarà el manteniment de l’inventari cultural immoble i moble de Catalunya.

 

Es dotarà de major protagonisme el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que per primera vegada s’inclou en la planificació global del patrimoni arqueològic. Així, el MAC es farà càrrec de les accions científiques que li atorgui el Pla de Recerca de l’Arqueologia de Catalunya, coordinarà les actuacions relacionades amb el procediment analític i també, com a gestor de dipòsits, de les que tinguin com a finalitat l’explotació dels fons arqueològics. A banda, el Museu d’Arqueologia de Catalunya promourà la difusió del patrimoni arqueològic amb el desenvolupament territorial de la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya que, a partir d’ara, ja ha començat a impulsar.

 

D’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització, el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya reforça el paper d’inspecció dels Serveis Territorials del Departament, que, mitjançant els seus arqueòlegs exerciran una actuació més activa en la gestió, la inspecció i la conservació del patrimoni arqueològic en el territori. 

 

 

El Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya tindrà les funcions de proposar actuacions i iniciatives en matèria d’arqueologia i paleontologia; emetre dictàmens i aprovar els programes globals o plans d’actuació i vetllar per l’acompliment del codi deontològic. A més, mentre no existeixi una organització professional col·legial d’arqueòlegs, s’estudiarà que aquest Consell Nacional tingui la facultat d’habilitar per a l’exercici de la professió.

 

Estarà format per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el Museu d’Arqueologia, la Federació de Municipis, l’Associació de Municipis, representants de les universitats, dels instituts de recerca, de l’Institut Català de Paleontologia, de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya, l’Associació d’Empreses d’Arqueologia, així com també per representants dels promotors públics i privats.

 

La Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Béns Mobles desenvoluparà el procediment de gestió dels materials arqueològics i paleontològics que les intervencions arqueològiques i paleontològiques generen, per determinar-ne la conservació, per raó del valor patrimonial o informatiu, o bé l’eliminació.

 

Estarà format per representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, del Museu d’Arqueologia de Catalunya, representants de la xarxa de museus d’arqueologia i especialistes en paleontologia, paleolític, neolític, edat del bronze, ferro-ibèric, món clàssic, medieval i edat moderna-contemporània.

     

La Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia s’encarregarà de fer el seguiment i l’avaluació dels programes de recerca, cercant mecanismes de col·laboració, de coordinació científica i criteris d’acompliment del protocol d’actuació entre tots els agents implicats en la recerca arqueològica i paleontològica.

 

El concepte de coresponsabilitat fa referència a un treball conjunt, en l’àmbit del territori, d’algunes competències en institucions públiques que disposin d’arqueòlegs en plantilla. Amb aquest criteri, es proposa estendre la descentralització als municipis i comarques, i fer coresponsables els arqueòlegs de les entitats locals i supralocals d’una part de la gestió en tasques que poden ser complementàries a l’activitat dels arqueòlegs territorials.

 

Es pretén que aquests puguin supervisar i complementar l’arqueologia d’intervenció amb un nivell de proximitat i periodicitat més intensa. A través de convenis de col·laboració, la Direcció General del Patrimoni Cultural habilitarà els arqueòlegs vinculats a aquestes entitats, per fer determinades funcions o tasques en el patrimoni arqueològic del seu territori.

  

 

El PIACAT vol agilitar la tramitació administrativa de les actuacions, per la qual cosa s’introduiran modificacions reglamentàries quant a la direcció de les intervencions i la responsabilitat de les empreses, al procediment de gestió de les intervencions i a l’execució de les memòries.

 

L’actual arquitectura normativa d’intervencions arqueològiques i paleontològiques no és suficient per la complexitat i l’acceleració de la gestió i la pràctica quotidianes de l’arqueologia a Catalunya. Per tant, s’haurà d’adaptar a la realitat actual i es farà un desenvolupament normatiu que ordeni i agiliti els procediments, capaç d’assumir la transversalitat i la implicació de tots els actors que intervenen en l’activitat arqueològica.

 

 

Per tal d’augmentar l’efectivitat de les intervencions arqueològiques, s’establirà un plec de condicions tècniques, on hi hauran de constar els criteris de programació, execució i redacció dels estudis arqueològics i patrimonials.

 

En relació amb la gestió de la documentació de la intervenció, hi haurà un registre únic homologat per a tota la comunitat científica, tant pel que fa al sistema de fitxes de camp com a l’inventari de materials i altres documents relacionats amb la gestió dels treballs d’intervenció arqueològica i paleontològica. De la mateixa manera, es constituiran els suports informàtics quant a text, planimetria, dibuix i imatge. També es crearà un protocol sobre el tractament de les restes en tots els processos d’intervenció arqueològica per tal de garantir el seu estudi.

 

Tota intervenció arqueològica i paleontològica té finalitats i resultats científics que s’han de donar a conèixer. Per tant s’orientarà sobre quins són els estudis mínims i els continguts que ha d’incloure la memòria, així com també sobre el fet que el pressupost de la intervenció ha d’incorporar les despeses de redacció de la memòria i de les analítiques procedents. A aquests efectes, es crearà un llibre d’estil. La Direcció General del Patrimoni Cultural garantirà la publicació de les memòries a través d’un repositori web.

L’actual diversitat cultural i religiosa també ha afectat l’arqueologia. Aquesta nova situació ha comportat l’establiment d’un protocol de col·laboració entre la Direcció General del Patrimoni Cultural i la Direcció General d’Afers Religiosos amb els representants oficials de la comunitat jueva a Catalunya, per poder harmonitzar les creences religioses i la protecció i el coneixement arqueològic.

 

El PIACAT estableix que per a les restes arqueològiques es disposaran: els magatzems històrics del Museu d’Arqueologia de Catalunya, les instal·lacions de Pedret (Girona) i les del futur Centre de Documentació i Classificació de Materials Arqueològics de Catalunya, a l’antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, que passaran a ser gestionades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya; els magatzems de museus registrats amb patrimoni arqueològic i els magatzems dels futurs SAM.

 

Pel que fa a les restes paleontològiques, les col·leccions s’ubicaran en els espais dels magatzems de Valldoreix i de les instal·lacions del Museu de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. 

 

El Pla assenyala que l’adaptació a l’espai d’Ensenyament Superior Europeu, conegut com a Pla Bolonya, representarà dues formes d’afrontar la formació acadèmica de l’arqueologia. D’una banda, establirà per primera vegada les condicions per a la creació d’estudis de grau en arqueologia (fets per la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona) i, de l’altra, la continuïtat de l’ensenyament en l’àmbit d’història, deixant per als estudis de postgrau la formació específica de l’arqueologia.

El PIACAT considera la formació pràctica en arqueologia un requisit essencial per a l’exercici professional. Per aquest motiu, la Direcció General del Patrimoni Cultural s’hi implicarà afavorint la formació continuada, dirigida de forma prioritària a arqueòlegs en exercici. Per fer-ho, reforçarà les iniciatives d’àmbit científic que programa el Museu d’Arqueologia de Catalunya i les de gestió del patrimoni arqueològic que programa el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

 

L’aplicació del Pla Bolonya també facilita la creació d’un col·legi professional d’arqueòlegs de Catalunya. La Direcció General del Patrimoni Cultural avalarà la creació d’un col·legi professional d’arqueòlegs o d’altres vies d’organització professional col·legial que garanteixin la representativitat dels arqueòlegs de Catalunya.

 

El PIACAT també recull la necessitat expressada per les taules de treball prèvies a l’elaboració del Pla que suggerien que els professionals de l’arqueologia i la paleontologia assumeixin un codi deontològic per garantir la plena responsabilitat de l’activitat professional. En aquest sentit, l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya ha fet una proposta de codi, avalada per la Direcció General del Patrimoni Cultural, que tindrà cura de la seva assumpció per part del sector.

Aquest registre, contindrà aquelles empreses que reuneixin els requeriments necessaris per a dur a terme amb criteris de qualitat i capacitació l’activitat empresarial de l’arqueologia. Serà el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya qui haurà d’aprovar els criteris de valoració. 
 

El PIACAT vol garantir que els treballs d’investigació no quedin relegats després de les intervencions arqueològiques. Per aquest motiu, es crearà el Pla de Recerca Arqueològica de Catalunya, que tindrà per objectius: promoure l’explotació científica de les restes arqueològiques; prendre les intervencions preventives com a base per a nous estudis científics, i prioritzar els projectes destinats a assolir l’objectiu estratègic de política científica.

 

El Pla de Recerca Arqueològica serà elaborat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, tindrà una vigència de tres anys i serà aprovat per la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia i ratificat pel Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. El Museu d’Arqueologia de Catalunya serà l’encarregat de coordinar les actuacions relacionades amb el procediment analític, amb una dotació inicial de 75.000 euros.

 

També s’establiran vincles i sistemes de col·laboració entre la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Direcció General de Recerca de la Generalitat per coordinar les polítiques de recerca. 

 

En aquest àmbit, el PIACAT té com a objectiu incrementar la difusió científica, la comunicació social i la vessant educativa de l’arqueologia, especialment a través de les noves tecnologies, dels museus i dels jaciments visitables.

 

La Direcció General de Patrimoni Cultural posarà la informació a l’abast dels agents del sector i del públic a través de tres xarxes:

 

Els museus constitueixen una de les millors plataformes per a la difusió de l’arqueologia. Per aquesta raó, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya s’ha creat el sistema de xarxa de museus i jaciments arqueològics que, en consonància amb la seva capacitat territorial, ha de servir per analitzar i coordinar les accions que s’estan duent a terme entre els agents que fan difusió del patrimoni arqueològic.

També es reconeix el turisme com un sector estratègic i com una de les principals eines de valorització del patrimoni arqueològic. Les accions en aquest camp es duran a terme sota el marc del conveni signat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el d’Innovació, Universitats i Empresa. 

  

El Pla Integral per l’Arqueologia a Catalunya preveu que en els pròxims cinc anys s’incrementi gairebé un 15% el pressupost destinat a actuacions en el camp de l’arqueologia i la paleontologia. Aquest increment correspondrà sobretot a les beques predoctorals, que es convocaran l’any vinent, i als ajuts per a les analítiques i la museïtzació, que s’atorgaran a partir del 2010 i el 2011, respectivament.

 

El pressupost destinat enguany pel Govern a actuacions arqueològiques i paleontològiques és de 30.560.120 euros. Aquesta quantitat s’anirà incrementat en els pròxims anys i el 2013 és previst que arribi a 35.061.260 euros.