La nova Llei de serveis socials, elaborada pel Departament d'Acció Social i Ciutadania, el projecte de la qual va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el passat 5 de desembre de 2006, ha de servir perquè les classes mitjanes puguin accedir als serveis socials. S'aprova, per tant, una nova Llei de serveis socials que tingui uns efectes més importants en la redistribució de la renda en el nostre país, que generi ocupació en l'atenció a les persones, que faciliti la cohesió social de les nostres comunitats, que sigui un factor de progrés en el benestar social i la qualitat de vida de les persones que visquin a Catalunya.

Fins ara, la legislació anterior definia els serveis socials, establint un dret genèric per a tota la població que ha servit per posar en funcionament una estructura dels serveis socials, per avançar en la responsabilització pública de les diferents administracions i per establir un sistema de participació molt formal i burocratitzat. En canvi, amb la nova llei, el sistema descentralitzat que es proposa exigeix cercar fórmules que facin compatibles el dret de les persones a la igualtat en l'accés als serveis, independentment del lloc on visquin, amb la  necessària diversitat d'opcions territorials i sectorials.

La universalització del dret als serveis socials

La llei garanteix l'accés als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. La nova normativa neix de la necessitat de millorar una situació ambigua pel què fa a l'atribució de responsabilitats als diferents nivells de l'Administració. Fins ara, hi havia una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre administracions i entitats privades gestores de serveis socials, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.

Una part del nou sistema català de serveis socials és la conseqüència de l'aplicació de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves famílies. La nova normativa, però, no crea dos sistemes d'atenció paral.lels a Catalunya, que disposarà d'una única xarxa de responsabilitat pública de serveis socials. D'aquesta manera, la nova llei marca un abans i un després en l'atenció social, donant un salt del model assistencialista i posant les bases d'un nou model garantista i universal.

Serveis socials per dret

Amb la nova llei, els serveis socials s'ofereixen a tota la població i tenen com a destinataris les persones que necessiten informació, valoració, diagnòstic, orientació, suport, intervenció i assessorament individual, familiar o comunitari per a fer front a situacions de necessitat personal bàsica, de manca de cohesió social o familiar o de desigualtat i per a prevenir-les.

Són titulars del dret a accedir al sistema públic de serveis socials la ciutadania dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya. A més, poden accedir al sistema públic les persones que es trobin en estat de necessitat personal bàsica, d'acord amb el que estableix la legislació en matèria d'estrangeria. En aquest sentit, no s'ha d'excloure ningú dels serveis o prestacions garantits per manca de recursos econòmics. Tampoc no s'ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o urgència de l'atenció a la participació econòmica.

La cartera de serveis socials

Una novetat important que aporta la Llei de serveis socials serà la introducció de la cartera de serveis socials que, juntament als reglaments que ordenin l'atenció bàsica i l'atenció especialitzada, ha de fixar les ràtios de personal professional, les titulacions d'accés i els perfils professionals per a assegurar la qualitat i l'eficiència en la prestació dels serveis socials garantits del sistema.

Segons la nova normativa, la cartera de serveis socials que el Govern aprovi inicialment (amb la llei anual de pressupostos) ha de prioritzar els serveis que permetin a les persones amb dependència gaudir de la major autonomia personal possible, incloent-hi les prestacions tecnològiques, l'assistent personal i l'atenció domiciliària, i també els programes de desenvolupament comunitari. Aquesta figura de l'assistent personal estarà regulada per reglament.

Nivell d'objectius de les prestacions garantides en la Cartera de serveis socials 2008-2009:

1. La cartera de serveis socials corresponent als exercicis pressupostaris 2008 i 2009 ha d'arribar a un primer nivell d'objectius de dotació de serveis que garanteixi un primer conjunt de prestacions.
2. La Cartera de serveis socials 2008-2009 ha d'incloure almenys els requisits  següents:
• Les àrees bàsiques de serveis socials han de tenir una dotació de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada quinze  mil habitants.
• La dotació de professionals dels equips d'atenció a la infància i l'adolescència i dels equips de valoració de les persones amb discapacitat s'ha d'incrementar el 50%.
• El serveis d'ajuda a domicili han d'arribar a atendre el 4% de les persones de seixanta-cinc o més anys.
• El nombre de persones ateses pel servei de teleassistència domiciliària ha d'arribar a 24.000.
• L'assistència tecnològica, el servei d'assistent personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l'autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu han d'arribar, d'acord amb els programes individuals d'atenció, a les persones en situació de dependència de grau III, d'acord amb la classificació que estableix la Llei de l'Estat 39/2006.
• El nombre d'hores d'atenció dels serveis d'atenció precoç ha d'arribar a una mitjana d'1,2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.
• El nombre de places en serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents s'ha d'incrementar el 50%.
• El nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres de dia, centres d'atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s'ha d'incrementar el 20%.
• S'han de dotar les places d'acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les necessitats detectades.

El professional de referència

Una de les principals novetats que aporta la Llei de serveis socials és la creació de la figura del professional de referència per a l'atenció de les persones en matèria de serveis socials, en el que seria una figura similar a la del metge de capçalera en l'àmbit de la salut. D'aquesta manera, totes les persones i famílies que acudeixin als serveis socials tindran assignat un o una professional de referència, que les orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida i que les avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hi hagi un nou ajut o servei disponibles.

La nova normativa inclou un capítol dedicat als professionals, que detalla la cobertura de necessitats i les mesures de protecció i suport. També destina un títol a la formació permanent, la recerca, la innovació tecnològica i la qualitat, l'ètica i la deontologia professional. A més, una disposició addicional explicita que les prestacions per a l'atenció a les persones amb dependència resten integrades en el sistema català de serveis socials.
La Llei de serveis socials tindrà un impacte directe en l'economia productiva catalana. El Departament d'Acció Social i Ciutadania estima que, cap a l'any 2015 haurà generat prop de 53.000 nous llocs de treball. D'aquests nous contractes directes, 2.769 seran de titulacions superiors (psicologia, pedagogia, medicina, sociologia, advocacia, economia i informàtica), 9.173 seran de titulacions mitjanes (treball social, educació social, infermeria i informàtica) i 40.961 serà personal tècnics i auxiliar (treball familiar, assistència personal, geriatria i d'altres).

En aquest àmbit, la Llei de serveis socials també preveu que la Generalitat, en col.laboració amb els municipis i els altres ens locals, ha d'adoptar les mesures necessàries per a fomentar l'acompliment d'activitats i programes adreçats a la formació i el millorament de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica.